A FITUR AMB LES MANS BUIDES

El president de la Diputació, Carlos Fabra, "ha hagut d'inventar-se un màster de golf en el seu club de camp per a no acudir a Fitur amb les mans buides".
El Patronat Provincial de Turisme acudeix de nou a la Fira de Turisme de Madrid sense aeroport, sense el parc temàtic Mundo Ilusión, sense el museu Donomania, sense el recinte Megaspai, sense Ciutat de les Llengües, sense Ciutat de la Música, i sense els balnearis i els camps de golf anunciats any rere any. Davant de la falta d'ofertes noves i atractives, el president de la Generalitat, Francisco Camps, ha hagut de fer callar Carlos Fabra amb un màster de golf amb què compensar la celebració de la Volvo Ocean Race a Alacant, i el premi de Fórmula 1 i la Copa de l'Amèrica a València.
El torneig de golf és una idea improvisada nascuda de les pressions a què Carlos Fabra ha sotmés a Camps davant de l'evidència que Castelló queda despenjada com a destnacuió turística respecte de la resta de províncies valencianes. La diputada socialista posa diversos exemples: la província d'Alacant té quatre centres de desenvolupament turístic a Dénia, Torrevieja, Benidorm i la capital, la de València dos en la capital i a Gandia, i Castelló només un i a més de recent creació.
Alacant i València disfruten des de fa anys de Terra Mítica i de la Ciutat de les Ciències i les Arts, respectivament, mentres que a Castelló el projecte de Mundo Ilusión està sense definir, i a estes altures encara es debat si serà un parc temàtic o un parc d'atraccions.
Alacant té en marxa des de fa anys la Ciutat de la Llum, i promociona la Volvo Ocean, València ven el campionat de Fórmula 1 i la Copa de l'Amèrica, mentres que a Castelló la Ciutat de la Música és només una promesa, i no compta amb cap esdeveniment a què aferrar-se per a estimular la competitivitat del seu sector turístic.
Els Convention Bureau de València i Alacant porten anys generat negoci, i el de Castelló, de recent constitució, no ha organitzat un sol congrés.
Respecte de l'aeroport, mentres a València la iniciativa privada ja es planteja la construcció d'unes segones instal·lacions, Carlos Fabra porta dotze anys tractant de posar-ne en servei u, la qual cosa representa el major eixemple de mala gestió. Dubte que Fabra puga vendre les instal·lacions aeroportuàries en la pròxima edició de Fitur de 2009, la qual cosa representaria ja un fracàs polític sense excuses ni pal·liatius.
Pel que fa a la ciutat de Castelló, és evident que no ha sabut traure partit del seu potencial, ha desaprofitat totes les oportunitats que se li han presentat, com la Copa de l'Amèrica, i a hores d'ara no existeix com referent turístic ni tan sols durant la seua setmana de festes.
El turisme de congressos, per exemple, a què s'apel·la l'una i l'altra vegada, constituïx un dels fracassos més sonats dels governants de l'ajuntament i de la Generalitat, i el ressonant Convention Bureau Castelló, encara no ha organitzat cap congrés. Però a més, la capacitat de la ciutat d'organitzar grans certàmens comercials és nul·la perquè ni la Generalitat ni l'ajuntament han creat el recinte adequat. A hores d'ara només coneixem la intenció de contractar un arquitecte de prestigi amb emoluments importants, i un esbós d'una dona amb què ens va brindar l'arquitecte. Res més.
A més, l'Ajuntament de Castelló va deixar passar l'oportunitat d'involucrar a la ciutat en els esdeveniments celebrats amb motiu de la Copa de l'Amèrica, a pesar que en els Pressupostos Generals de 2005 el Govern va suplementar el pressupost de l'Autoritat Portuària amb la finalitat de què Castelló es beneficiara en la mesura que siga possible de la competició mundial que es va celebrar l'any passat a València. Els socialistes advertim des d'ací i des de Madrid que Castelló deixaria passar eixa oportunitat, i el PP, sobretot l'alcalde de Castelló, es va encarregar de desmentir-ho l'una i l'altra vegada, i va jurar que la Copa de l'Amèrica tindria la seua repercussió a Castelló. Evidentment va mentir, i així es va demostrar al finalitzar la competició, quan no va tindre més remei que admetre-ho i remetre a la pròxima celebració de la Copa de l'Amèrica a manera de segona oportunitat.
Com a conclusió, els governants del PP són una rèmora per a l'envol del sector turístic provincial.

ELS ACUDITS DE FONT DE MORA

L'acudit fàcil i la carcallada de l'auditori són les tàctiques de comunicació electoral més emprades pel conseller d'Educació Alejandro Font de Mora. Eixa estratègia ja va fer a les darreres eleccions autonòmiques que el PP de Castelló, amb ell de cap de llista, perdera vots i diputats, l'única circumscripció on es va produir una devallada del PP. Ara, a les eleccions generals, Font de Mora torna a utilitzar la mateixa estretàgia.

Cal advertir, doncs, al PP, que el seu conseller d'Educació, Alejandro Font de Mora, tornarà a fer-li perdre un diputat en l'actual convocatòria d'eleccions generals si el PP insistix a traure-ho a rebatre amb acudits les polítiques del Govern de Zapatero.
Afirmar, com ha fet Font de Mora, que "l'única mesura que pot acabar amb els actuals mals de l'educació és portar a Mariano Rajoy a la Moncloa perquè Rodríguez Zapatero en matèria d'educació ha sigut molt mal educat", o que "el projecte educatiu de Rajoy aposta per una ensenyança en llibertat, amb un model de racionalitat, eficàcia i eficiència", és una gràcia que pot arrancar alguna carcallada entre l'auditori, però que pot enutjar i ofendre els pares i mares que no tenen escoles infantils, als milers d'estudiants que assistixen a classe en barracons, i a la comunitat educativa en general que pateix les conseqüències dels retards injustificables en la construcció de centres educatius, la saturació de centres, i la discriminació de l'ensenyament públic.
Font de Mora falta al respecte a totes les persones que patixen les conseqüències de la seua mala política al capdavant de la Conselleria d'Educació, quan bromeja i frivolitza sobre les solucions al problema. Amb esta tàctica, Font de Mora, com a cap de llista autonòmic a Castelló, va fer que esta província fora l'única en la que el PP perdera vots i diputats en les passades eleccions autonòmiques, i l'única circumscripció en què el PP no va aconseguir majoria absoluta, perquè els ciutadans no estan per a acudits, sinó per a escoltar propostes serioses de solució als seus problemes quotidians.
Sospite que amb este tipus d'intervencions només busquen desviar l'atenció sobre l'absència del candidat del PP en l'actual convocatòria electoral, Juan Costa, i ocultar l'escàndol que ha suposat la composició de les llistes del PP, utilitzades com mer escut protector enfront de l'acció de la justícia.
Com a conseller d'Educació, Font de Mora està obligat a aplicar la normativa legal vigent en matèria d'educació, que contempla l'educació infantil com una etapa estrictament educativa, i prescriu que han de ser les conselleries d'Educació de les respectives comunitats autònomes les que han de dur a terme la gestió de les escoles infantils, una obligació que la Generalitat està desatenent. Repartir bons infantils no és ocupar-se'n del problema.

L'anterior llei d'educació que va aprovar el PP va desregular l'educació en este primer cicle i va propiciar una gran varietat de situacions, de manera que les escoles infantils depenien de conselleries d'Igualtat, de Benestar Social, o de Serveis Socials, considerant a les guarderies com a mers centres assistencials, i no educatius.
En compte d'intentar desacreditar el Govern amb acudits fàcils, Font de Mora hauria de posar-se a treballar per a oferir escoles infantils en la Comunitat Valenciana, i construir les desenes de centres educatius pendents.

LA FILLA DE L'AMO

Carlos Fabra, president provincial del PP a Castelló, ha imposat la seua filla, la senadora territorial Andrea, al segon lloc de la llista al Congrés. Estem davant un nou cas de nepotisme orgànic, que a més té altre rerefons: la necessitat d'alliberar una acta de senador territorial per a aforar a l'exalcalde de Borriana, Alfonso Ferrada, imputat per presumptes delictes de corrupció urbanística en el jutjat número 1 de Vila-real. És a dir, Andrea Fabra deixa la plaça de senadora territorial, càrrec de designació directe per les Corts Valencianes, i fins i tot el seu suplent renuncia, per a que Ferrada ocupe el lloc.
La falta de confiança del PP en la victòria electoral en la circumscripció de Castelló ha portat al líder provincial d'este partit a reservar a Ferrada una acta en el Senat de designació directa, amb la qual cosa l'exalcalde de Borriana evita sotmetre's a la incertesa d'un resultat electoral que, tal com indiquen els sondejos, no li garanteix la seua elecció com a senador.
D'altra banda, la designació de la filla de Fabra en el segon lloc de la llista del PP al Congrés representa una clara falta de respecte a la militància del seu partit, i confirma que el PP ha confeccionat unes candidatures en clau de derrota i sense entusiasme, d'acord amb el dèbil lideratge de Rajoy, la seua falta de projecte, i les seues escasses perspectives electorals.
Fabra ha utilitzat el seu poder orgànic per a col·locar un parent i aforar a un exalcalde imputat, el que dóna una idea del concepte que té de l'interés general i de la funció dels càrrecs de representació pública. En la seua ment, per tant, no està la defensa dels interessos de Castelló, sinó la situació personal dels seus familiars i amics.
A més, el pes de les sagues ha predominat com a criteri a l'hora de confeccionar les candidatures del PP, com ho demostra la designació per quinta vegada consecutiva com a cap de llista de Juan Costa, germà del secretari general del PP de la Comunitat Valenciana i fill d'exregidora, i ara Andrea Fabra com a acompanyant en el segon lloc.
Dubte que el president regional del PP, Francisco Camps, haja donat la seua conformitat a la designació d'Andrea Fabra, com afirma el pare d'esta, ja que la candidatura que ha presentat el líder del PP de Castelló minva definitivament les possibilitats d'este partit i deixa en l'estacada a Miguel Barrachina, que ocupa el tercer lloc.
No puc ocultar, finalment, la meua perplexitat pel fet que Carlos Fabra haja presentat la designació de la seua filla en el segon lloc de la candidatura com "un sacrifici", ja que segons ell mateix afirma, "estava més tranquil·la en el Senat". Cal recordar al llíder del PP de Castelló que els ciutadans no trien els seus representants perquè estiguen tranquils a les institucions, sinó perquè defenguen els interessos col·lectius i traslladen les seues inquietuds als fòrums en què es dirimeixen els assumptes públics.

"DONES ATRAPADES"

Cristina Guzmán i Isabel Escudero, a la inauguració de l'exposició.

"Dones atrapades" és el suggeridor títol de l'exposició de ceràmica que acaba d'inaugurar l'artista d'Aldaia Cristina Guzmán a una sala del Gran Teatre de Paterna. Hi vaig assistir a la inauguració com a companya de treball de l'artista per tal de donar suport a la tasca d'una dona que acumula ja nou exposicions individuals i una trentena de col.lectivas. A més, obres seues han estat seleccionades per a formar part d'una dotzena de col.leccions. És una trajectòria respectable que també es pot admirar a la seua web (www.cristinaguzman.com).

Allí, a més de gaudir de l'obra de la companya Cristina, m'hi vaig trobar amb amics com Manuel Boix, vaig comprovar les magnífiques infraestructures culturals de Paterna, i vaig tindre l'oportunitat de conéixer als gestors culturals locals. Un goig. No deixeu de visitar l'exposició fins el 15 de febrer.

PRESENTACIÓN DE LAS CANDIDATURAS DEL PSPV DE CASTELLÓN

Los candidatos al Congreso y al Senado del PSPV de Castellón se han hecho hoy la foto de familia y se han presentado ante la sociedad. Es un hecho relevante, en la medida que a un mes y veinte días de las elecciones generales, los socialistas desconocemos aún cuáles son los candidatos del PP con los que deberemos confrontar nuestras propuestas, a excepción del cabeza de lista, Juan Costa.

En mi condición de coordinadora del Comité Electoral del PSPV de Castellón, e introducido el acto de presentación de candidatos, y he incidido sobre todo en eso, en el desconocimiento de los candidatos del adversario, y en la garantía de progreso y bienestar que representa la opción de Zapatero.

He llamado la atención sobre un hecho: el interés que los dirigentes del PP están dedicando a la circunscripción de Castellón, lo que evidentemente es un síntoma del temor real del PP a perder un diputado y dos senadores en esta provincia. Sólo esta semana han visitado Castellón el presidente de la Generalitat, y cuatro consellers: el de Educación, el de Infraestructuras, el Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda, y un vicepresidente del Consell (Rambla) en Burriana para decir que después de cinco años de aparecer en los presupuestos de la Generalitat, por fin va a adjudicarse el desdoblamiento de la carretera Burriana-Vila-real.

Los socialistas debemos estar preparados, por tanto, para todo tipo de artimañas del adversario. Volverán a airear sus pancartas preferidas: AVE, agua y seguridad ciudadana, como ha hecho esta semana el alcalde de la capital rememorando el primer aniversario de aquella cumbre de alcaldes del PP que no fue más que un acto de propaganda cuyo coste desconocemos. Volverán también a anunciarnos proyectos que llevan años reteniendo en los cajones, como ha hecho hoy Rambla. Ante ello, el PSPV va a esforzarse por difundir DIEZ VERDADES:
1. El PP no trajo ni una gota de agua.
2. El PP ni siquiera se planteó el ramal del AVE a Castellón.
3. Aznar dio prioridad a las líneas de AVE de Valladolid (su tierra), Málaga y Barcelona, y el porcentaje de obras adjudicadas del AVE Madrid-Comunitat Valenciana en marzo de 2004 era del 1’5%.
4. El PP no hizo ningún cuartel ni ninguna comisaría.
5. El PP esquilmó las plantillas policiales.
6. El PP mantiene el récord anual de delitos en Castellón y en la Comunitat Valenciana (2002).
7. El PP no movió un dedo para desdoblar las variantes de la Plana y el Maestrat de la N-340, y dejó la A-7 sin conexión entre Almenara y Valencia.
8. El PP fue incapaz de terminar la autovía Mudéjar, a pesar de que prometió ponerla en servicio en 2003.
9. El PP generó un gran caos en la gestión de Extranjería y no previno oficinas específicas.
10. El PP paralizó durante años las obras de la sede de Hacienda y dejó sin adjudicar la remodelación del Banco de España y de la nueva sede del INSS.
¿Merece este partido con este bagaje ganar unas elecciones en Castellón? NO. El Gobierno del PP supuso un lastre de ocho años para la prosperidad y el bienestar de los castellonenses.

¿Qué ofrece el PP?: Un candidato que se presenta por quinta vez consecutiva y que ha dejado tirada a la provincia en las dos ocasiones anteriores. Un candidato al que han cercenado sus aspiraciones con fichajes estrella de empresarios. Manipulación. Mentiras. Parálisis. Involución.
¿Qué ofrece el Gobierno de Zapatero? REALIDADES: Con las obras ejecutadas del programa AGUA hoy los nuevos recursos hídricos de los que dispone la provincia son superiores a los que iba a aportar el trasvase que había proyectado el PP. La autovía Mudéjar está en servicio en su totalidad. La A-7 ha sido conectada por el sur con Valencia. (La prolongación por el norte la tiene paralizada la Generalitat porque no entrega las declaraciones de impacto ambiental). Las variantes de la N-340 están a punto de adjudicarse. Hoy los castellonenses pueden viajar a Valencia, Madrid y Zaragoza por autovía gratuita. En 2010 los castellonenses podrán viajar en tren de alta velocidad a Madrid en dos horas y media, y el Gobierno mantiene el compromiso de construir la plataforma reservada entre Valencia y Castellón en los próximos cuatro años. Las mujeres víctimas de violencia de género disponen de un centro de atención en Castellón gracias al Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. Están en proceso de adjudicación la comisaría de Castellón y los cuarteles de Morella, Onda y Almassora, y está a punto de entrar en servicio la nueva oficina del DNI. La remodelación del Banco de España está en ejecución, y la nueva sede del INSS está en adjudicación. La reparación de los defectos estructurales de la estación está en marcha. Los delitos han descendido y los Cuerpos y Fuerzas de Seguridad disponen de más personal y tecnología más moderna.
Además, los castellonenses se han beneficiado de las medidas sociales aplicadas por el Gobierno: Ley de Igualdad, Ley de Dependencia, aumento de pensiones, aumento del salario mínimo, ventajas para los autónomos, etc.

Cal exigir al PP garanties de que Juan Costa no donarà de nou l'espantada si perd Rajoy

El PP s'ha decidit ja per un cartell electoral a Castelló quan falten menys de dos mesos per a les eleccions, però els populars segueixen sense donar a conéixer els noms que acompanyaran Juan Costa en les candidatures a les Corts Generals.
Només demane a Juan Costa garanties de que en esta ocasió no renunciarà a la seua acta de diputat en el cas d'una previsible derrota de Mariano Rajoy, com va fer després de les anteriors eleccions generals, en les que només va conservar la condició de diputat sis mesos, el temps just per a "meditar", segons les seues pròpies paraules, si seguia en el Congrés o acceptava anar-se'n amb Rodrigo Rato al Fons Montari.
Juan Costa és ara mateix un candidat desmotivat després d'haver sigut relegat en les seues aspiracions de convertir-se en l'home fort del PP en matèria d'economia. Evidentment, les preferències de Juan Costa no passaven per encapçalar la candidatura del PP de Castelló, ni ara, ni abans, com ho ha demostrat en les quatre ocasions anteriors en les que ha sigut cartell electoral del PP a Castelló. Recorde, en este sentit, que Costa va renunciar a la seua acta de diputat al novembre del 2004, només mig any després de les eleccions generals, probablement perquè la derrota no figurava en els seus plans personals, però a més, tampoc es pot dir que la seua etapa com a secretari d'Estat i com a ministre es caracteritzara per una entrega a la província per la qual va ser triat diputat. Costa ha deixat tirada en diverses ocasions a Castelló per a anar al Fons Monterio, a Ernst and Young Advocats, o La Caixa, i cabria exigir-li alguna garantia que en esta ocasió no se'n va a anar si Rajoy perd.
La dirigent socialista assegura que després de la victòria del PP en les eleccions de 1996, Juan Costa va oblidar a Castelló i es va dedicar a tasques de govern, amb escassa implicació amb la província. En la posterior legislatura, després del seu nomenament com a ministre, acumula incompliments com el de posar en servici l'autovia Mudèjar en 2003, o el finançament que va prometre per als plans de competitivitat dels sectors productius de Castelló, dels que mai més es va saber.
Amb eixe bagatge, i amb la progressiva pèrdua de pes en l'entorn de Rajoy, Juan Costa encara unes noves eleccions generals, les quintes per a ell, amb l'única aspiració d'assentar-se a Madrid, ciutat en què viu de forma habitual.

Castellón responde. Hay ganas de ganar

.

Carmen Ninet e Isabel Escudero, al inicio del mitin

que ofreció Zapatero el domingo en Valencia

.

.

.

El PSPV de Castellón se propone movilizar desde hoy a cientos de militantes en todas las agrupaciones locales de la provincia para desplegar nuevas acciones electorales correspondientes a la campaña “Puerta a puerta”, tras comprobar que ha dado buenos resultados allí donde se ha realizado. Este es uno de los puntos del orden del día del Comité Electoral que el PSPV de Castellón celebra esta tarde, en el que la coordinadora, Isabel Escudero, propondrá un agradecimiento expreso a los más de mil militantes y simpatizantes de la provincia que el pasado domingo se desplazaron a Valencia en 24 autobuses para asistir al acto que protagonizó Rodríguez Zapatero.
Este nivel de movilización, según Isabel Escudero, “es un indicador claro de que hay ganas de ganar en Castellón”. En contadas ocasiones se había producido una afluencia similar de militantes de Castellón a actos centrales convocados en Valencia, lo que a juicio de la coordinadora electoral, es un reflejo de lo que revelan las encuestas difundidas hasta ahora, algunas de las cuales ya dan el tercer diputado el PSPV en Castellón.
Isabel Escudero no quiere que una baja participación en las elecciones generales del 9 de marzo dé al traste con las aspiraciones de vencer en Castellón, tal como ocurrió en las pasadas elecciones municipales en la capital, donde una participación sólo unos puntos por encima de la que se registró hubiera proporcionado la posibilidad de desalojar al PP de la alcaldía. Por ello, el Comité Electoral va a dar la máxima importancia a las acciones de Puerta a puerta, consciente de que el contacto directo con los ciudadanos proporciona un acercamiento al electorado superior al de otras técnicas. Con ese objetivo, el Comité Electoral va a elaborar un plan de trabajo en el que las agrupaciones locales van a jugar un papel “vital”, y que incidirá en aquellos municipios y distritos considerados de interés prioritario, en los que la presencia de los candidatos será más intensa.
Al éxito electoral, en opinión de Isabel Escudero, puede contribuir el hecho de que el PP de Castellón acuda a esta cita con un candidato “desmotivado”, después de que Rajoy haya apostado por Manuel Pizarro como hombre fuerte en materia de economía, en detrimento de Juan Costa, “que deberá conformarse con ser candidato de nuevo por Castellón por quinta vez consecutiva”.

De cop i volta, el que importa ja no són les conspiracions

Escoltant Rajoy, el que importa ara al PP ja no són les conspiracions al voltant de l'11-M, ni allò de que no estava dient-se tota la veritat sobre l'atemptat, ni la suposada instrucció interessada del sumari, etc. Ara el que importa a Rajoy i al PP és l'economia. Ha canviat el discurs. Ara Zapatero és un "perill" per a l'economia, el govern socialista no sap gestionar, la cosa anirà a pitjor, etc. Més bulos i mentides al servei del interessos electorals del PP, sense importar-li ni gens ni mica l'alarma innecessària i els perjudicis a la confiança dels inversors i estalviadors en una economia que, malgrat tot, va millor ara que quan Aznar ens deia allò de que "Espanya va bien".

Tant s'hi val. Si a Rajoy li interessa que l'economia vaja mal, doncs ell farà que vaja mal, o transmetrà a l'opinió pública que tot va mal , tot siga per esgarrapar de manera imprudent uns vots d'aquí i d'allà. Rajoy pretén que la percepció que en té l'opinió pública del que està passant, no tinga res a vore amb el que està passant. Els seus interessos personals i polítics estan en joc.

Al gener de 2004, amb un creixement econòmic del 2'9%, i un any abans, amb un creixement del 2%, Eduardo Zaplana, aleshores ministre de Traball, ens deia que tot anava bé, que l'economia havia entrat en la seua major etapa de creixement, el miracle econòmic. El 2001, amb una inflació del 4'2%, Rodrigo Rato ens deia que al Govern el percentatge li semblava "raonable", i en tirava les culpes als distribuidors d'aliments. Ara, amb un creixement del 3'8%, amb la taxa de desocupació més baixa de la democràcia, i amb tres milions més d'ocupats, el PP diu que "Espanya està en crisi".

És evident que el PP elabora els seus arguments des de la incoherència i la demagògia, la qual cosa li resta tota credibilitat. I el pitjor de tot és que no li importen les conseqüències d'un alarmisme infundat.

Faig este comentari des de la sospita de que "l'autor intel.lectual" d'aquesta estratagema puga ser el probable candidat del PP per Castelló i deixeble de Rodrigo Rato, Juan Costa. Ja sabem, doncs, a què ens atenem a Castelló. Només cal esperar una campanya del PP sustantada en la mentida "made in Costa". I s'aplicaran més que mai, perquè, haig d'insistir, la cosa està molt justa. En la mobilització estarà la clau.

L'enquesta del diari Público diu que el PSPV guanya a Castelló

El sondeig electoral elaborat pel diari Público referit al País Valencià, el Publiscopio, diu que a les eleccions generals del 9 de març les coses es quedaran com estan a la circumscripció de València, és a dir, huit diputats per al PP, set per al PSPV i un per a IU; a Alacant guanya el PP però el PSPV s'adjudica el nou diputat afegit per l'increment de població, amb la qual cosa PP i PSPV empatarien a sis diputats; però és a Castelló on l'enquesta li dóna la volta al marcador i preveu una victòria al PSPV, que aconseguiria tres diputats, per dos el PP.

El resultat del sondeig, que des del Comité Electoral del PSPV de Castelló venim aventurant des de fa setmanes, té vàries conseqüències. La primera, el punt d'inflexió que suposaria la primera victòria del PSPV al País Valencià a unes eleccions des de 1989, amb tota la injecció de moral que comporta.

En segon lloc, una victòria a Castelló sobre el PP suposa, a més d'obtindre un diputat més que perd el PP, l'obtenció de tres senadors, la qual cosa deixaria al PP només amb un representan a la Cambra Alta.

La tercera conseqüència és el nerviosisme que ja s'ha instal.lat al PP, on anar de tercer a la llista al Congrés, o figurar entre els candidats al Senat, ja no és garantia d'obtindre acta. Això té altres conseqüències pel que fa a l'estabilitat interna al PP. Camps vol relegar al tercer lloc de la llista a l'actual diputat Miguel Barrachina per la seua adscripció zaplanista, i això suposaria deixar-se'l fora. En altres circumstàncies Barrachina no s'havera oposat, però sabent que la cosa ara va justa, no accepta anar de tres, per si de cas. Vore'm com es resol la picabaralla. A més, sempre segons l'enquesta de Público, el PP ja no disposa de tres llocs segurs de senador a Castelló, el que vol dir que no sabrà que fer-ne amb personatges com Juan José Ortiz, que hi duu 25 anys a Madrid, o Carlos Murria.

I una última conseqüència del gir electoral a Castelló: amb el diputat que hi guanya el PSPV i el que perd el PP, es produeix un empat a 16 diputats al conjunt del País Valencià.

Ja a les darreres eleccions autonòmiques Castelló va ser l'única circumscripció en la que el PP no va tindre majoria absoluta, i l'única en la que el PSPV va guanyar vots i diputats.

I ara permeteu-me, per tant, que deixe de banda la modèstia per fer una advertència: les perspectives són bones perquè les coses a Castelló s'han fet bé. Mal està que ho diga jo des del càrrec de coordinadora d'un Comité Electoral composat per una trentena de persones que s'estan desllomant des del mes de setembre. Per tant, confie en que es respecte la tasca.

El PP s'ho deixà tot per fer a Castelló

Els presumibles candidats del PP, Juan Costa i Miguel Barrachina, haurien d'explicar a l'opinió pública els motius pels quals l'últim pressupost que va gestionar en la seua totalitat el govern d'Aznar en la província de Castelló, el de 2003, es va quedar sense executar en un 72%. Només així s'entén que el PP es mostrara incapaç d'acabar en huit anys l'autovia Mudèjar, que tota la política hídrica quedara reduïda a la col·locació de la primera pedra d'un transvasament inviable en plena campanya electoral, que no s'executara ni una sola obra del seu Pla Hidrològic, que deixaren la A-7 inconnexa entre Almenara i Sagunt, que foren incapaços fins d'aprovar els estudis informatius de les variants de Castelló-Orpesa i del Maestrat en la N-340, que paralitzaren les millores en la N-232 i la N-238, que no executaren cap rehabilitació dels immobles de l'Administració General de l'Estat per a posar-los al servei dels ciutadans, i que permeteren l'existència de defectes estructurals en l'estació de ferrocarril sense adjudicar el projecte de reparació.
Costa i Barrachina no tindran en esta campanya electoral més arguments que la confusió i l'engany per tal de tractar d'ocultar els avanços que ha comportat l'actual Govern en infraestructures, però també en matèria social i en drets individuals.
El projecte personal de Juan Costa no passa per la defensa dels interessos de la província de Castelló, com ha demostrat en les quatre ocasions anteriors en les que ha encapçalat la candidatura popular al Congrés per esta província. Tant Costa com Barrachina, han tingut responsabilitats de Govern, amb escassa repercussió sobre la província per la qual van ser triats diputats. Pense que els plans de Costa passen per instal·lar-se a Madrid, on resideix de forma habitual, i ocupar-se de salvar el discurs de Rajoy o buscar-se un espai en la futura direcció del PP després de la previsible derrota en les generals.
D'altra banda, confesse sentir-me ansiosa per conéixer si el parlamentari Juan José Ortiz completarà 25 "fructífers" anys com a representant a Corts Generals, o serà descavalcat de les candidatures.

Dotze anys fent un aeroport

Dotze anys tractant de posar en servei un aeroport no és precisament una mostra d'eficàcia de la que tant presumeix el PP. El president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, i la societat promotora de l'aeroport, Aerocas, deurien tramitar de forma adequada totes l'actuacions que requerix la construcció d'eixa infraestructura, i evitar així donar nous motius que obliguen a les associacions conservacionistes a presentar més recursos per irregularitats en l'execució de les obres.
Cal exigir rigor administratiu i legal per a garantir la major celeritat possible en la finalització d'una infraestructura necessària per al creixement del sector turístic de la província. Hui mateix els empresaris turístics alerten de la disminució en un 2'2% en el nombre de turistes que van visitar Castelló l'any passat, una tendència que podia haver-se evitat amb la posada en servici de l'aeroport en uns terminis raonables. La prioritat que els governs d'Aznar van donar a l'AVE Madrid-Tarragona per davant de l'AVE al País Valencià tampoc ha contribuït a sostindre el nivell d'activitat del sector turístic de Castelló. En este sentit, recorde que l'any 2002 el projecte d'AVE Madrid-País Valencià encara no contemplava el ramal de Castelló, que va ser introduït eixe any per mitjà d'una esmena dels representants socialistes al Congrés.
Faig estes reflexions després de conéixer la petició que ha realitzat hui el grup ecologista Gecen de paralitzar les obres de l'aeroport per mancar la promotora de les autoritzacions pertinents, la qual cosa de ser certa, pot suposar un nou obstacle per a la culminació del projecte.
En els dotze anys que porta l'aeroport en gestació, s'han succeït interrupcions per defectes en la tramitació administrativa, advertències del Síndic de Comptes sobre la gestió financera de la societat pública que promou la infraestructura, i batalles judicials només atribuïbles a una mala gestió política.

Otra vez Costa, y van cinco

Los candidatos que baraja el PP para las próximas elecciones generales en Castellón no son los que mejor han defendido los intereses de la provincia. Juan Costa ha dejado en dos ocasiones tirada a Castellón, la primera durante su etapa como ministro, en la que se desentendió de la provincia, y la segunda tras las elecciones de 2004, cuando renunció a ejercer la labor de oposición que le habían asignado los ciudadanos, y se marchó con Rodrigo Rato al Fondo Monetario Internacional.
Después de las elecciones de marzo de 2004, Juan Costa, que encabeza las listas de Castellón desde las elecciones de 1993, sólo ocupó durante medio año el escaño de diputado en el Congreso. El 30 de octubre de ese año anunció su decisión de aceptar el cargo de consejero del Fondo Monetario en una rueda de prensa en la que dijo que esos seis meses los había dedicado a meditar si aceptaba irse, u optada por seguir “defendiendo los intereses de Castellón". Ahora vuelve, a pesar de la oposición de Fabra, para volvernos a decir que va a defender de nuevo los intereses de Castellón.
Su etapa como ministro tampoco fue más fructífera para Castellónpuesto que el único compromiso que adquirió con la provincia, la financiación de los planes de competitividad de los sectores productivos, la incumplió.
Por tanto, el candidato que baraja el PP para encabezar su lista al Congreso por Castellón no es una garantía para el bienestar y la prosperidad de la provincia.
Respecto del número dos de la candidatura del PP, Miguel Barrachina, sólo cabe lamentar sus constantes intentos de generar confusión en torno a las estadísticas de delitos y las inversiones del Gobierno. Recuerdo la promesa que realizó en 2002 de poner en servicio la autovía Mudéjar en su tramo de Castellón en 2003, una de las grandes mentiras del PP en la anterior precampaña, junto con la promesa de Camps de hacer llegar el AVE a la Comunitat Valenciana en 2007.
Lo único que pueden hacer los candidatos del PP en la campaña electoral que se avecina es explicar a la opinión pública porqué los gobiernos de Aznar son los únicos que no trajeron agua, ni AVE, ni comisarías, ni cuarteles, ni policías, y tampoco pusieron al servicio del ciudadano inmuebles como el edificio de Hacienda, el Bando de España, la oficina de Extranjeros o la sede del INSS. Asímismo, exijo a Costa y Barrachina que expliquen porqué el último presupuesto que ejecutó en su totalidad el PP, el de 2003, se quedó sin ejecutar en un 72%.

La fortuna de Fabra

Sort i fortuna la seua. El sorteig de "El Niño" li ha deixat 2 milions d'euros (333 milions de pessetes, o si es vol, vora dos milions i mig de dòlars) al president provincial del PP, president de la Diputació, i secretari de la Cambra de Comerç en excedència, Carlos Fabra, el fabra dels fabres. Quanta casualitat. Dieun que és la tercera vegada que la roda de la fortuna s'atura a ca'l president provincial. Ja en té per a "tapar forats", que en diuen. Que s'ho disfrute amb salut.
Del que es tracta ara és de que no permetem que li torne a tocar la loteria el proper 9 de març. Potser Carlos Fabra necessite més que cap altre càrrec del PP que les properes eleccions li atorguen a Rajoy la possibilitat de governar. A Castelló, però, no hi contribuirem. Les enquestes van molt apretades i la distribució final dels cinc escons en joc dependrà molt de la mobilització d'última hora, i del que faça vora el 20% dels electors que encara no saben a qui votar, i ni tan sols saben si votaran. Guanyar també la confiança d'este sector d'electors és important, i en tenim un bon exemple en les darreres eleccions municipals a la ciutat de Castelló, on ara tindríem alcaldia del PSPV si la participació havera arribat al 70%. En canvi, gairebé va passar del 60%, i la responsabilitat és només nostra.
Vull insistir, doncs, en que, hui per hui, Castelló és l'única circumscripció en la que es donen les condicions per a trencar l'hegemonia del PP al País Valencià, i per tant, l'actitud dels anomenats indecisos serà més determinant a Castelló que a cap altra circumscripció. Aleshores, anem per feina.

Castellón es la única en condiciones de romper la hegemonía del PP en el País Valenciano

El sondeo electoral de Sigma Dos elaborado para el diario El Mundo y publicado hoy martes revela que la diferencia entre el PP y el PSOE en lacircunscripción de Castellón puede situarse en unos pocos centenares de votos, y por tanto, la posibilidad de vuelco electoral es real, tal como he defendido desde la constitución del Comité Electoral Provincial.
Los resultados de las elecciones generales de 2004 ya arrojaron una diferencia mínima entre el PP y el PSOE en Castellón, y esa tendencia, lejos de ser circunstancial, se ratificó en las pasadas elecciones autonómicas, en las que la circunscripción de Castellón fue la única en la que el PSPV ganó votos y diputados, la única en la que el PP perdió diputados a pesar de que se aumentó en uno el número de escaños asignado a la provincia, y la única en la que el PP no logró mayoría absoluta, y todo ello en un contexto marcado por los mejores resultados obtenidos nunca por el PP en el conjunto de la Comunitat Valenciana.
Considero que el sondeo publicado por El Mundo debe ser un estímulo para aquellas personas convencidas de que el Gobierno de Zapatero ha conllevado avances irreversibles en bienestar y prosperidad, y por tanto reitero el llamamiento a la movilización, porque Castellón no puede contribuir de ninguna manera a que Rajoy, Acebes y Zaplana vuelvan a tener responsabilidades de gobierno en este país.
Del sondeo deseo resaltar dos hechos: el respaldo electoral del PP en la provincia de Castellón está hasta siete puntos por debajo del que obtiene ese mismo partido en el resto de la Comunitat Valenciana, y por el contrario las previsiones de voto para el PSOE están hasta seis puntos por encima de las del resto de circunscripciones. Por tanto Castellón es, según este sondeo, la única circunscripción que puede romper la hegemonía del PP en la Comunitat Valenciana. Así las cosas, anuncio como coordinadora del PSPV de Castellón, una intensificación de la acción electoral desde esta misma semana con la intención de no desperdiciar la oportunidad que nos están aventurando los sondeos. Esa acción implicará a todos los cargos públicos y al mayor número posible de militantes, y consistirá sobre todo en la difusión de las inversiones del Gobierno y su comparativa con las dos legislaturas anteriores del PP. Esta encuesta, además, será objeto de análisis en la próxima reunión del Comité Electoral Provincial.