dijous, 27 de març del 2008

QUE M'HO EXPLIQUEN

L'informe de conjuntura de la Cambra de Contractistes de la Comunitat Valenciana referit a l'any passat revela que la licitació d'obra pública per part de l'Administració General de l'Estat ha augmentat més d'un quaranta per cent i és quasi cinc punts i mig superior a la de la Generalitat Valenciana.
El Govern d'Espanya va licitar l'any passat obra pública en la Comunitat Valenciana per valor de 2.173.767.751 euros, quasi tres-cents milions d'euros més del que va licitar l'administració autonòmica, que va ascendir a 1.886.712.960 euros.
El major increment de licitació d'obra pública va correspondre a les administracions locals, ajuntaments i diputacions, un 45% més que en 2006. I en este context, crida l'atenció que el percentatge de licitació de l'Ajuntament de Castelló haja descendit en 2007 un 82'6% respecte de l'any anterior.
En el conjunt de la legislatura, entre els anys 2004 i 2007, la licitació d'obra pública de l'Estat va superar en més de dos mil milions d'euros a la de la Generalitat, 7.082 milions d'euros, per 4.967 de la Generalitat, segons les dades de l'esmentat informe. I damunt, els Pressupostos Generals de l'Estat per al 2008 preveuen un increment de la inversió en la Comunitat Valenciana del 25%, el major increment del conjunt d'autonomies, amb la qual cosa no és previsible que la Generalitat aconseguisca retallar distàncies.
Que m'ho expliquen! Però no desitge explicacions sobre els motius pels quals l'Estat inverteix més que la Generalitat a la Comunitat Valenciana. Això és entendible després de dos legislatures aznarianes en les que l'AVE d'ací va quedar relegat, després de dos legislatures en què el Pla Hidrològic del PP no va passar de ser un document, dos legislatures en què no es van executar casernes ni comiarías, en les que van quedar paralitzats els més importants eixos viaris, i en les que es van reduir al mínim les plantilles policials. El que desitge que m'explique algú és com amb eixes xifres, el govern del PP de la Generalitat s'atreveix a articular un missatge victimista i demagògic que, amb estes dadesa la mà, es revela més que mai com un engany massiu al poble valencià difòs fins a la sacietat a través del principal òrgan oficial de comunicació del PP valencià: RTVV.
Hem hagut de sentir que "Zapaterono vol a la Comunitat Valeniana", que "no desitja el progrés de la Comunitat Valenciana", que "El Govern vol afonar a la Comunitat Valenciana", etc. I ara va i resulta que, si obres són amors, eGovern d'Espanya estima prou més els valencians que el Consell de Camps.
El que lamente és que els socialistes no hàgem sabut transmetre eixa veritat irrebatible en un llenguatge fàcil, que és el que assimila el ciutadà, com ha quedat demostrat.
Hui mateix he hagut de sentir el vicepresident primer de la Generalitat, Vicente Rambla, dir que si el centre d'oci Mundo Ilusión que el Consell es va comprometre a construir a Castelló no s'executa, és per culpa de Zapatero. Senyors, Zapatero no vol que es construïsca Mundo Ilusión, quan estic convençuda que el president del Govern no sap ni què és Mundo Ilusión. Però ahí queda això. El que és tot un exemple d'ineficiència de l'Administració autonòmica es convertix així en un nou atac del Govern d'Espanya als interessos valencians. I de pas Rambla eludeix pronunciar-se sobre l'elevació del deute de la Generalitat fins als 11.500 milions d'euros, la qual cosa segurament haurà influït més que Zapatero en la falta de decisió del Consell a l'hora de posar en marxa la Terra Mítica de Castelló.
És l'estratègia del desvergonyiment i la fanfarroneria la que preval, i contra això, sincerament, em sent incapaç de lluitar. Potser serà per això pel que hem estat incapaços de contrarrestar eixe missatge simple. Precisament perquè personalment em negue a emprar la mateixa tàctica de menyspreu als ciutadans que utilitza el PP per a sobreviure.

dimecres, 26 de març del 2008

ME DA A MÍ QUE ESTA VEZ VA EN SERIO

Me da a mí a la impresión de que esta vez va en serio, que nadie en el PSPV-PSOE va a consentir más pasos en falso, y que definitivamente se le va a pedir sosiego a aquellos que habían creído que se podía sacrificar el proyecto colectivo del socialismo para colmar ambiciones personales, por más que alguien se empeñe en aclarar, como he oído decir, que de lo que se trata es de renovar ideas, y no personas, en un intento burdo de justificar la eternización de quienes son incapaces de advertir que quizá ha llegado el momento de adoptar otras actitudes. Otras actitudes que contribuyan a que el socialismo valenciano sea la opción a la que la sociedad confíe la tarea de avanzar por la senda del progreso, el bienestar, la solidaridad, el respeto, la igualdad, la eficacia y la modernización de los servicios públicos, al margen de quiénes sean las personas que piloten la nueva etapa que se vislumbra en el socialismo valenciano.
Me da a mí que se va a acabar el mercadeo de cuotas de poder, y de que se van a establecer los mecanismos precisos para desenmascarar el filibusterismo y el arribismo. Me da que van a pasar de moda las tribus y los caudillos, y que se van a desterrar rémoras.
Me da a mí que los puñetazos en la mesa no van a venir sólo de la dirección del partido, y que va a producirse una verdadera llamada de atención de la base social que conforma el socialismo valenciano. Me da que los militantes y simpatizantes no están por dar a la fidelidad el carácter de incondicional, y por eso mismo me da que el proceso para la configuración de la próxima ejecutiva nacional va a ser muy distinto a los anteriores. Algo así como que cada uno a su sitio, y a las tareas que tenga asignadas, a cerrar filas en torno a los nuevos líderes, y a ganar elecciones en un territorio que nunca jamás a lo largo de su historia había confiado en la derecha para diseñar su futuro.
Me da a mí que esta vez va a ser así. La última sucesión de acontecimientos en el PSPV-PSOE apuntan en esta línea.

dimarts, 25 de març del 2008

EL CONSELL DUBTA ARA SOBRE LA VIABILITAT DE MUNDO ILUSIÓN

La societat pública Mundo Ilusión ha mort abans de néixer. O per ser exactes, abans de donar els primers passos, perquè néixer sí va néixer, i bé que ha generat despeses importants de naixement-constitució, les més quantioses de les quals han estat les de personal i algun que altre expedient de contractació per procediments negociats sense publicitat, és a dir, contractes d’aquells que s’adjudiquen sense haver de donar massa explicacions.
Els dubtes que el Consell ha deixat entreveure ara sobre l’objecte de la societat pública, el parc d’atraccions Mundo Ilusión, suposa un fracàs dels governants de la Generalitat i del president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, a més d’un greuge per a Castelló, un més, i un malbaratament de recursos públics, un més.
Castelló és l’únic territori valencià que ha quedat de forma sitemàtica al marge de les grans inversions del Consell, bé pel que fa als sistemes de transport públic, a l’impuls turístic, als grans projectes, o als grans esdeveniments. Mentre a València i Alacant en trauen profit de l’atractiu de projectes i esdeveniments com ara la Ciutat de les Arts i le Ciències, Terra Mítica, Terra Natura, Copa de l’Amèrica, Volvo Ocean Race, Ciudad de la Luz, etc, a Castelló allò que havien pensat el Consell i Fabra per tal de compensar-la queda paralitzat. Mirem o mirem, Castelló és sempre l’agraviada. Alacant disposa de quatre centres de desenvolupament turístic, València dos, i Castelló un que funciona gairebé des de fa un any. València i Alacant disfruten de moderns sistemes de transport públic metropolità, i a Castelló encara no ha entrat en funcionament ni el primer mig kilòmetre que ha d’unir la Universitat amb el passeig de Ribalta. Per no seguir.
La constitució de la societat pública Centro de Ocio Mundo Ilusión SL, la va autoritzar el Consell el 25 de juny de 2004 amb l’objectiu de promoure, gestionar i contractar totes aquelles activitats necessàries per a la construcció, entrada en servei i explotació del projecte als termes municipals de Cabanes i Orpesa.
Només als anys 2005 i 2006, les despeses de personal han estat per damunt dels 120.000 euros, i a més a l’any 2006 la societat va realitzar dos expedients de contractació pel procediment negociat sense publicitat, un d’ells urgent, sense que hi conste la sol.licitud de les ofertes, ni justificants de la data de recepció de les ofertes.
Com a diputada per Castelló, he formulat esta legislatura dos preguntes al Consell sobre els expedients de contractació pel procediment negociat sense publicitat que ha realitzat la societat, els adjudicataris, les previsions per posar en marxa el projecte, etc. En la primera resposta el conseller d’Economia diu que el Consell manté intactes les previsions de posar en marxa el projecte, tot pendent de la tramitació del correponent PAI. És a dir, en aquesta resposta es va rebre tan sols unes setmanes abans de que el Consell admetera els seus dubtes sobre la viabilitat del projecte.
I pel que fa als expedients de contractació per procediments negociats sense publicitat, el conseller responsable del projecte eludeix la pregunta per un error en la formulació. Això dóna orige a la segona pregunta referida a Mundo Ilusión, esta vegada redactada de tal forma que la resposta no puga ser de cap de les maneres evasiva. La resposta encara no ha arribat.

divendres, 14 de març del 2008

NOTÍCIES ENCORATJADORES

No deixa de ser encoratjador que alguns dels aspirants a liderar el PSPV anuncien la seua renúncia a exercir cabdillatges i a desposseir-se d'etiquetes, però les bones intencions i la retòrica florida estarien més revestides de sinceritat si les crides a la integració i a la recomposició del socialisme valencià, no estigueren acompanyades de la condició sine qua non que eixe procés passe per un mateix. Jordi Sevilla ha renunciat a lluitar pel lideratge del socialisme valencià, però no a donar la seua opinió «lliure i oberta» i a influir en el procés de renovació del PSPV. Potser eixa siga la forma més eficaç de superar divisions, eliminar etiquetes i renunciar a cabdillatges, i el més positiu per al socialisme valencià seria triar eixe camí com a mostra de voluntat sincera de propiciar equips potents capaços d'afrontar les dificultats i integrar a totes les sensibilitats del partit.
Efectivament, molts en aquest partit acumulen una dilatada experiència en les arts de l'etiquetatge i el dirigisme. Ara, no obstant això, tenim l'oportunitat de demostrar que el futur del socialisme valencià està per damunt de tot. L'única condició «sine qua non» que ha de reunir un aspirant per a superar divisions, etiquetes i cabdillatges, és no haver-se dedicat en el passat precisament a generar divisions, a col·locar etiquetes, i a exercir el cabdillatge. Ningú que acumule a les seues esquenes anys de bel·ligerància, sotmetiment i confrontació pot reunir les condicions que precisa qualsevol aspirant a liderar el PSPV.
Per tot això, estic d'acord en la necessitat superar divisions i etiquetes per a dotar al socialisme valencià d'un equip potent capaç de fer front a les dificultats a què s'enfronta el PSPV, però en veritat dic que si eixa proclama no és sincera, aquest partit no suportarà vint anys més de derrotes electorals. I algunes de les proclames que s'han escoltat fins ara no són, ni de bon tros, sinceres. Per tant, confie en la capacitat de cada un de mira dins de nosaltres i veure si som les persones indicades, o si al contrari l'única cosa que es genera és aversió, rebuig i irritació. En eixe cas s'ha de tindre el valor, la dignitat i l'elegància de fer un pas arrere, sense renunciar al dret legítim a participar en el procés de renovació del PSPV des de les nostres respectives posicions. El partit està per damunt de les persones. O almenys així hauria de ser.

dijous, 13 de març del 2008

LA PRUDÈNCIA ACONSELLABLE

El meu company de partit Enrique Navarro, alcalde d'Onda, rep hui un enfilall d'atacs improcedents i injustificats d'un altre company de partit.
Cap persona mereix que se li diga el que se li diu hui a Enrique Navarro, i menys encara si procedeix d'un company de partit.
Les legítimes aspiracions orgàniques i els distints alineaments en unes o altres opcions no justifiquen la utilització de qualificatius denigrants contra ningú, i menys encara contra un company de partit.
La carrera cap al lideratge del PSPV o la seua reestructuració hauria d'estar jalonada de propostes i idees, i no d'insults i desqualificacions gratuïtes i sense sentit.
Només cal aportar, per la meua part, una crida a la prudència, a la moderació i al respecte mutu perquè el procés de renovació iniciat no es convertisca en un motiu més d'allunyament de la societat a la què representem.
Esperaria, i necessitem, altres arguments diferents de la petició que Navarro deixe la política, si és que de veritat es pretén convéncer a la militància socialista de la necessitat de dotar el PSPV d'un lideratge sòlid i capaç de reconciliar al socialisme valencià amb les aspiracions d'esta societat.
Com Deia T. S. Elliot, de vegades cal triar entre la mort i l'heretgia, i potser ha arribat el moment de ser herètics i de reinventar-nos.

dimecres, 12 de març del 2008

NOTICIAS ALENTADORAS

No deja de ser alentador que algunos de los aspirantes a liderar el PSPV anuncien su renuncia a ejercer caudillajes y a despojarse de etiquetas, pero las buenas intenciones y la retórica florida estarían más revestidas de sinceridad si las llamadas a la integración y a la recomposición del socialismo valenciano, no estuvieran acompañadas de la condición sine qua non de que ese proceso pase por uno mismo.
Jordi Sevilla ha renunciado a luchar por el liderazgo del socialismo valenciano, pero no a dar su opinión “libre y abierta” y a influir en el proceso de renovación del PSPV. Quizá esa sea la forma más eficaz de superar divisiones, eliminar etiquetas y renunciar a caudillajes, y lo más positivo para el socialismo valenciano sería elegir ese camino como muestra de voluntad sincera de propiciar equipos potentes capaces de afrontar las dificultades e integrar a todas las sensibilidades del partido.
Efectivamente, muchos en este partido acumulan una dilatada experiencia en las artes del etiquetaje y el acaudillamiento.
Ahora, sin embargo, tenemos la oportunidad de demostrar que el futuro del socialismo valenciano está por encima de todo.
La única condición sine qua non que ha de reunir un aspirante para superar divisiones, etiquetas y caudillajes, es no haberse dedicado en el pasado precisamente a generar divisiones, a colocar etiquetas, y a ejercer el caudillaje. Nadie que acumule a sus espaldas años de beligerancia, enroque, sometimiento y confrontación puede reunir las condiciones que precisa cualquier aspirante a liderar el PSPV.
Por todo ello, estoy de acuerdo en la necesidad de superar divisiones y etiquetas para dotar al socialismo valenciano de un equipo potente capaz de hacer frente a las dificultades a las que se enfrenta el PSPV, pero en verdad digo que si esa proclama no es sincera, este partido no soportará otros veinte años de derrotas electorales. Y algunas de las proclamas que se han escuchado hasta ahora no son, ni mucho menos, sinceras.
Por tanto, confío en la capacidad de cada uno de mirarnos a nosotros mismos y darnos cuenta si somos las personas indicadas, o si por el contrario lo único que se genera es aversión, rechazo e irritación. En ese caso se debe tener el valor, la dignidad y la elegancia de dar un paso atrás, sin renunciar al derecho legítimo a participar en el proceso de renovación del PSPV desde nuestras respectivas posiciones.
El partido está por encima de las personas. O al menos así debería ser.

dimarts, 11 de març del 2008

LA RESPONSABILIDAD ES DE TODOS

Me resultan difíciles de entender las críticas del portavoz municipal del PSPV y secreatario local de Vila-real, José Benlloch, a Jordi Sevilla, cabeza de lista por Castellón y diputado electo. Descargar la responsabilidad de la derrota electoral sobre el hecho de que Jordi Sevilla no resida en Castellón, sería tanto como exigir responsabilidades a Zapatero por ser de León, presentarse por Madrid, y haber perdido un diputado. O exigírselas a Alfredo Pérez Rubalcaba por ser de Santander, presentarse por Cádiz, y haber perdido otro diputado.
Tampoco ser de Castellón, o de Vila-real, es una garantía de que se vayan a ganar elecciones, como bien sabe el propio Benlloch. Por tanto, la responsabilidad es de todos.
Lo que corresponde ahora es actuar desde la sensatez, la moderación y la responsabilidad para contribuir entre todos a que los ciudadanos vuelvan a confiar de forma mayoritaria en el PSPV, y lo conciban como el instrumento más eficaz para defender los intereses colectivos, y para avanzar en el bienestar y el progreso. En esa tarea son necesarios Jordi Sevilla, José Benlloch, y el conjunto de la organización, hasta el último militante. Y en ese empeño es en el que debemos confluir.

CHANTAJE INTOLERABLE DE CAMPS

Una de las reacciones del presidente de la Generalitat ante los resultados electorales, desafortunada por otra parte, ha sido reconocer de forma expresa que ha mantenido bloqueadas todas las ayudas sociales contempladas en las sucesivas leyes que ha aprobado el Gobierno de España. Y lo admite así, a las claras, y sin inmutarse.
Habla, exactamente, de tender puentes con el nuevo Gobierno, como no podía ser de otra forma, y como debió hacer en los últimos cuatro años y no hizo. Y ofrece desbloquear las ayudas sociales a cambio de que el Gobierno modifique el sistema de financiación, un sistema que aprobó el último gobierno de Aznar y que para el PP valenciano fue válido hasta el 14 de marzo de 2004.
El Gobierno de la Generalitat que preside Camps está obligado a aplicar las leyes que aprueba el Gobierno de España, pero los incumplimientos, según en qué casos, son graves. Y este es uno de ellos, porque los principales perjudicados por el hecho de que Camps haya decidido bloquear las ayudas sociales no son el PSOE, ni el Globierno de España. Son todas aquellas personas que sufren un determinado grado de dependencia, y todas sus familias, algunas de las cuales votarán al PP.
Las exigencias de Camps para desbloquear las ayudas sociales suenan a chantaje intolerable. Existen mecanismos institucionales para negociar y renegociar la financiación autonómica en el marco que corresponda, y la vía no es la retención de ayudas dispuestas por el Gobierno de España y dirigidas a los colectivos menos favorecidos.

NO HA SIDO POSIBLE

Los socialistas de Castellón estábamos esperanzados en la posibilidad de vencer al PP en nuestra circunscripción, y habíamos centrado todas nuestras energías en la consecución de ese objetivo. No ha sido posible. Los sondeos a pie de urna nos proyectaron un espejismo fugaz otorgando a los socialistas el tercer diputado por Castellón, pero a medida que avanzó el escrutinio no tardó en vislumbrarse la imposibilidad de superar en votos al PP.
La campaña ha sido intensa, y los candidatos han realizado un esfuerzo tremendo para explicar en la calle las inversiones del Gobierno y los compromisos para la próxima legislatura. Pero ello sólo ha servido para consolidar el voto que el PSPV obtuvo hace cuatro años en las elecciones del 14 de marzo de 2004, y no ha impedido que el PP haya incrementado su respaldo. En términos absolutos el PSPV aumenta poco más de un centenar de votos, y en términos relativos desciende medio punto. El PP, en cambio, ha aumentado en 3’5 puntos su porcentaje de votos, del 45’6 de 2004, al 49% de 2008.
¿Qué análisis corresponde? Personalmente, creo que el PP ha recuperado el voto que perdió en las últimas generales tras el atentado del 11-M. Las personas que en aquella ocasión dejaron de votar al PP en Castellón y se declinaron por otras opciones, por el voto en blanco, o por la abstención, han vuelto a votar al PP. En ese sentido, creo que se han producido trasvases de votos en dos sentidos: el PP ha recuperado del PSOE parte del voto que perdió hace cuatro años, mientras que el PSOE ha logrado mantenerse en Castellón a costa de EU i del Bloc, que han perdido prácticamente la mitad de sus votos. La diferencia porcentual entre el PP y el PSOE en Castellón es en términos relativos de cinco puntos porcentuales, pero en términos absolutos es de 15.830 votos, y esos 15.830 votos han significado un diputado y dos senadores más para el PP.
Sinceramente, en el ya disuelto Comité Electoral no preveíamos la posibilidad de que el PP recuperara votos en Castellón, y mucho menos después de haber quedado demostrado que Castellón ha sido fustigada en inversiones por el Gobierno autonómico del PP, y que las dos legislaturas de Aznar fueron especialmente improductivas para Castellón justo en las cuestiones que ahora reivindica el PP: agua, AVE, infraestructuras y seguridad ciudadana. El balance de los cuatro años de Gobierno de Zapatero ha sido positivo para Castellón, aunque quizá los socialistas de aquí no hemos sabido difundirlo, algo, por otra parte, especialmente complicado a causa del flagrante secuestro de los medios públicos de comunicación por parte del PP valenciano.
Así las cosas, pensamos que manteniendo el voto de 2004, lo que ya en sí era complicado, podíamos mantener viva la esperanza de superar en votos al PP. Podría haberse perdido de igual forma ese tercer diputado, pero en cualquier caso estábamos convencidos de que habría sido por unos centenares de votos, y no por quince mil y pico, como ha ocurrido. La explicación al repunte del PP, mayor en Valencia, sólo cabe buscarlo en la recuperación del voto que el PP dejó en la cuneta por las mentiras del 11-M. Al menos en el País Valenciano, el electorado del PP le ha perdonado ya aquellos episodios nefastos.
En cualquier caso, Castelló ha registrado, como en las pasadas elecciones autonómicas, el mejor resultado para el PSPV en las tres circunscripciones valencianas. No se trata de pretender salvar a nadie de la quema electoral, como algunos pretenden hacer ver. Se trata simplemente de una realidad, por más que les pese a algunos, que hubieran preferido una derrota aún mayor para dar vía de escape a sus frustraciones personales. Lo sentimos, entonces. La derrota en Castellón no ha sido escandalosa.
Por otra parte, respecto de las reflexiones internas que se reivindican ahora, es obvio que se hace necesaria la reflexión. Ha de producirse, pero ha de ser sincera, constructiva, y sobre todo productiva. Pienso que el problema del PSPV es estructural y es bueno empezar por admitirlo.
Como dijo Filipides al anunciar la victoria en la batalla de Marathon: "NENIKEKAMEN" (¡hemos vencido!), y cayó exhausto. Pues eso, hemos vencido. Tendremos gobierno en España, Zapatero será el próximo presidente, y hemos de conseguir que en estos cuatro años sean otros los que caigan exhaustos.

dijous, 6 de març del 2008

DE CAMPANYA A CASTELLÓ







Els socialistes de Castelló estem desplegant una campanya electoral més intensa que mai, conscients com som de que la victòria sobre el PP a aquesta circumscripció està a l'abast, i per tant l'obtenció d'un diputat i un senador més. S'han fet un centenar de mitings des del començament de la campanya, hem anat allà on hi és la gent, hem fet propostes, hem aguantat mentides i insults, i hem cridat ben fort a la mobilització per tots els racons de Castelló. Ara més que mai és important que la mobilització de la gent progressista de Castelló, perquè d'uns pocs centenars de vots dependrà la victòria d'un o d'altre partit.
Seria la primera victòria a unes eleccions generals al País Valencià des de 1989. D'ahí la importància de desterrar definitivament el fabrisme i tot el que representa a Castelló. La concepció retrògada del món que té el PP, reflectida a Castelló amb Carlos Fabra i Juan Costa, mereix una resposta ciutadana el dia 9.