SENSE MÉS DILACIONS

Les circumstàncies en les quals està immers el PSPV reclamen una reflexió profunda de la qual sorgisca una renovació integral. Cal sumar voluntats, reconstruir lligams de connexió amb la ciutadania en totes les seues dimensions, redefinir els missatges, recuperar la nostra capacitat d'atraure a totes les sensibilitats, i reconstruir complicitats socials.
És necessari reivindicar la nostra política combativa amb les desigualtats, en favor dels més desfavorits. Hem d'atendre i donar resposta a les noves demandes socials que es reclamen en les places de les nostres ciutats. Però per sobre de tot, i perquè la renovació del projecte del PSPV siga possible, és necessari establir els mecanismes que ens permeten dotar-nos d'una direcció forta, revestida de legítima autoritat orgànica, capaç d'imposar una mínima disciplina, i lliure de les hipoteques que emanen de lobbies vanitosos i ambicions personals. Potser ens convinga, en aquesta línia, estrènyer el cordó umbilical amb el PSOE i fixar-nos amb més atenció en les nostres perspectives més genuïnes.
Són sobretot necessaris, ineludibles i inajornables, profunds canvis estructurals en el PSPV, meditats i assossegats, però contundents i inajornables, amb solucions pròpies per a problemes específics, que els tenim. Cal reorganitzar les estructures internes i fixar els mecanismes necessaris per a impedir que una organització de desenes de milers de militants seguisca sent vulnerable al cainisme. Cal reforçar la potestat de la direcció per a imposar un mínim de disciplina amb l'objectiu que la seua única comesa siga rearmar ideològicament al PSPV i millorar la relació amb el conjunt de la societat.
Mentre la direcció del PSPV estiga més pendent de qüestions internes que d'enfortir el projecte col•lectiu, seguirem ancorats en la realitat en la qual ens vam despertear dilluns passat.
Potser el nostre partit està sent percebut com un instrument hermètic i excloent, ideològicament desorientat i orgànicament fragmentat. Tots som responsables, però l'assumpció d'eixa responsabilitat col•lectiva s'ha de visualitzar en els qui des de la direcció ostenten la representació orgànica del nostre partit, de la mateixa forma que s'haguera visualitzat en ells un èxit electoral. No vaig a demanar que cap càrrec electe renuncie a la seua acta de representació institucional, com sí han fet de forma egoista i insensata en alguna agrupació local. Al contrari, els nostres representants institucionals han de gaudir del suport de tota l'organització perquè d'ells depèn en bona mesura la reconstrucció del nostre projecte.
Però sí vaig a demanar als responsables orgànics a tots els nivells que, de la forma que creguen més convenient i sense demores innecessàries, òbriguen pas i faciliten l'ineludible i inajornable procés de renovació integral del PSPV, al marge dels terminis que es marquen en el PSOE, de manera que puguem convertir la derrota del diumenge passat en una oportunitat per a interpretar correctament els canvis socials i les noves demandes dels ciutadans valencians, i puguem donar resposta des d'un projecte polític sòlid i renovat des de les seues mateixes entranyes que puga en pocs mesos recuperar la seua condició d'alternativa de progrés que els valencians estan demanant a crits.
Cal obrir el partit a la societat, cal flexibilitzar els requisits per a adquirir la condició de militant. Estic convençuda que si ho fem així comptarem els militants no per desenes de milers, sinó per centenars de milers. I en un procés aperturista d'aquest calat, es diluiran totes les vanitats i ambicions que han gangrenat la nostra organització.
Confie plenament en la capacitat del PSPV per a posar-se en peus, rearmar-se, i liderar el procés de transformació social que estan reclamant els ciutadans. Contribuiré en allò que puga.

NEGRE FUTUR PER A RTVV

La meua última iniciativa parlamentària, tendent a esbrinar les intencions del PP respecte del futur de l'ens RTVV, ha resultat relativament esclaridora. En primer lloc, el director general, José López Jaraba, admet la forta caiguda d'audiència en els últims mesos, però ho justifica amb l'entrada en servei de la TDT, és a dir, com a conseqüència de la multiplicació de l'oferta televisiva, es va produir un descens d'audiència en els canals ja existents. La seua previsió és que a causa de la baixa qualitat de la programació d'algunes de les noves televisions, els canals de TVV recuperen de forma gradual la clientela. No obstant açò, no és just en la qualitat de la programació on TVV puga competir.
No he tingut tanta sort a l'hora d'interrogar al director general sobre el futur de la plantilla. Jaraba eludeix la pregunta, i s'excusa en què l'estudi per a la millora del model organitzatiu de RTVV està encara sense acabar.
Sí ha sigut esclaridor, per contra, l'interrogatori al voltant de qüestions econòmiques. Jaraba admet que existeix la possibilitat que les entitats bancàries no es presten a renegociar el deute que venç enguany, i que ascendeix a 32'4 milions d'euros. En eixe cas, diu Jaraba, RTVV farà front al seu pagament en el moment oportú. Açò no feia falta que s'especificara, ja que si els bancs no accepten renegociar, és obvi que RTVV està obligada a fer front als venciments, com qualsevol mortal, perquè en cas contrari se sotmetria a procediments executoris. El realment preocupant és que el director general estiga anticipant una renegociació del deute amb venciment enguany, quan la de l'any anterior ja la va renegociar amb nous terminis fins a 2014.
No obstant açò, el més sorprenent de les respostes que dóna Jaraba a les meues preguntes escrites, és que per primera vegada admet la possibilitat d'una gestió mixta en RTVV, ell que sempre ha defensat el model públic. I serà el contracte programa el que repartisca, o tal com diu Jaraba, el que definisca quins són les funcions de servei públic intocables, i quins es poden traure a concurs. "Estem molt prop d'un sistema de finançament mixt", diu textual el director general.
Arribats a aquest punt, em preocupen dues coses, la primera que la societat valenciana estiga disposada a assumir la privatització, encara que siga parcial, dels seus mitjans públics de comunicació, i la segona el procés que seguirà el PP, les urnes no ho vulguen, per a posar en mans privades part de l'ens. Si el model és el de la concessió de llicències de TDT, ens podem fer una idea de per on caminen els possibles beneficiaris.

RTVV CENSURA LA MANIFESTACIÓ

Em faig ressò d'una nova denúncia dels sindicats CC OO i CGT sobre les pràctiques als informatius de RTVV. El director de l'ens, José López Jaraba, va ordenar la censura en els informatius de Canal 9 i Ràdio 9 de la manifestació que va recórrer dissabte el centre de València contra la corrupció. Jaraba i els seus directius han tornat a posar les empreses al servei del Partit Popular, que va intentar frenar la marxa en els tribunals i no ho va aconseguir. Milers de valencians es manifestaren de forma pacífica i festiva en una gran mostra de protesta democràtica, però per a Canal 9 i Ràdio 9 res no va existir. És més fàcil, diuen els sindicats, veure en Canal 9 marxes i manifestacions de protesta contra el govern a Bengassi, a Damasc o a Bahrein, que les que se celebren als carrers de València. És evident, afig el comunicat dels sindicats, que Jaraba i el seu equip de censors creuen que els ciutadans valencians que protesten conta la corrupció mereixen pitjor tracte que els que ho fan a Tunísia. I es pregunten si el fet que el PP tinga majoria absoluta a les Corts Valencianes dóna carta blanca a Jaraba per a silenciar les veus dels valencians que no estan d’acord amb l’actuació del govern de Camps. El problema és que alguns dels suposats corruptes investigats per la policia treballaven des del despatx que ara ocupa Jaraba. Amb la seua censura tracta de tapar les accions de l’equip del seu predecessor Pedro García, del qual ell també formava part. Una direcció de RTVV que, segons la instrucció del jutge Pedreira del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, van destinar concessions milionàries a la trama Gürtel amb la visita del Papa i amb la fundació Gent per Gent. Segons eixes investigacions Francisco Correa, Pablo Crespo, Álvaro Pérez i el mateix Pedro García es van embutxacar quantitats equivalents al salari annual de 400 treballadors de RTVV. López Jaraba i el seu equip han lligat la seua sort a la de Pedro García. Per molt que vulguen tapar la boca a la part de la societat valenciana amb una censura fèrria, impròpia d’una democràcia, o perseguint a gran part dels treballadors d’aquesta casa que ho denuncien, de moment, encara no han pogut parar l’actuació de la justícia. Els treballadors de RTVV sabem que podem fer una televisió i una ràdio democràtica i plural, que respecte la Llei de Creació i que tota la societat valenciana puga sentir seua. Lamentablement, per això fan falta directius amb un mínim de dignitat professional i desafortunadament ara no els tenim. Jo afegiria que a més calen representants polítics amb un mínim d'integritat i sentit de l'ètica, que desafortunadament, ara tampoc tenim.

HUMILIANT

L'acte d'inauguració de l'aeroport de Castelló divendres passat em va causar vertadera vergonya aliena. Després que el bisbe s'extralimitara convertint la benedicció en una missa, Carlos Fabra es va col·locar a si mateix en l'escaleta de la història al mateix nivell que Leandro Alloza, i Camps va dedicar vint minuts a convèncer-nos de tant afortunats que hem sigut els valencians per haver-lo tingut com a pastor, mentre centenars d'incondicionals portats amb autobús es desfeien en mostres d'entusiasme i s'emocionaven davant els elogis que es creuaven Camps i Fabra. No vull parlar de l'oportunitat de construir un aeroport a Vilanova d'Alcolea ni de les seues garanties de viabilitat futura. Potser dedique un altre espai a analitzar aquesta iniciativa en la qual la Generalitat ha fiat una important quantitat dels pressupostos. Però sí vull deixar constància del desvergonyiment. Carlos Fabra no va poder reprimir en el seu discurs l'ànsia de lloar al PP, la qual cosa va convertir l'acte inaugural en un autèntic míting. Desconec el cost de la matinal, però Fabra i Camps es van muntar un acte electoral amb càrrec a pressupostos institucionals que no vaig tenir més remei que contemplar sencer per la impossibilitat física d'abandonar l'espai. Humiliant. Un Carlos Fabra autocomplagut semblava donar per conclosa la missió divina per a la qual havia sigut portat a aquest món, i un Camps delirant ens va venir a dir que Espanya sobreviu gràcies a la seua gestió al capdavant del Consell. Ridícul, humiliant i insultant. No trobada qualificatius.

LA NECESSITAT DE PASSAR PÀGINA

Cal dir-ho d´una forma contundent, amb emotivitat i claredat. En una societat despullada de prejudicis polítics, i sense apassionaments ideològics de partit, difícilment podria tancar-se l´actual legislatura autonòmica sense el desig fervent de passar pàgina. I encara que puga semblar un acte de fe, m´aferre amb esperança a la creença que la societat valenciana alberga la suficient capacitat crítica com per a passar pàgina en aquest episodi de manifesta incompetència, desgovern, malbaratament, amiguisme, corrupció i manipulació que han representat els mandats del PP al capdavant de la Generalitat, i especialment la legislatura que ara tanquem, en la qual tot aflora. La societat valenciana ha de sentir com a urgent la necessitat de passar pàgina, i en aquest sentit, crec que el que realment va a resultar determinant en la imminent campanya electoral és la capacitat d´estimular el sentit crític i la resposta de la societat valenciana. Només cal confiar que l´actual direcció del PSPV encerte a concitar eixe sentiment, perquè ni el País Valencià pot permetre´s més governs del PP, ni el PSPV està en condicions de suportar nous processos transitoris.
La situació de ruïna de la Generalitat, el malbaratament, la deterioració dels serveis públics, l´incompliment sistemàtic de compromisos electorals, i l´ús inadequat i arbitrari de fons públics són fets indiscutibles. El monstruós deute de les institucions, organismes, fundacions i empreses públiques, la destrucció del teixit productiu tradicional, el fracàs de les inversions en oci i turisme, l´abandó del camp a la seua sort, i l´absència de polítiques d´ocupació són irrebatibles. El boicot a la Llei de Dependència, la confrontació institucional, el victimisme gratuït, la manipulació basta i constant dels mitjans públics de comunicació, el concurs fraudulent de les emissores de TDT, la corrupció, la desactivació de les funcions de control al Consell en les Corts, i la utilització partidista de les institucions són fets provats. La venda de patrimoni públic, i el desmantellament de RTVV amb anuncis d´acomiadaments massius i venda de les seues seus són els resultats inevitables d´una mala gestió. Posem remei.
La falta de demanda dels recursos hídrics extraordinaris aportats després de l´execució de les obres del programa Agua, el fals mannà de la rajola, les famílies arruïnades per comprar pisos per sobre del seu valor, la clàusula Camps, l´AVE que havia d´arribar en 2004 i els eixos de la prosperitat són el paradigma de les mentides i enganys amb els quals el PP ha concitat les seues adhesions. Obrim parèntesi. El PP ha situat al País Valencià a la cua en els indicadors educatius i de qualitat en l´assistència sanitària, l´empresa Ciegsa ha dilapidat els recursos que se li han assignat, i el ritme d´execució d´infraestructures educatives hipoteca el nostre futur. No perdam l´oportunitat de posar remei.

TV3

foto: el país

"Sembla mentida que en ple segle XXI es limite la possibilitat que les persones puguen triar el mitjà de comunicació que desitgen". Estes paraules, d'una lògica aclaparadora, no són meues, són de l'alcalde de Castelló, Alberto Fabra, del P. Fabra sap el que es fa. No es pot ser alcalde de Castelló i recolzar l'aberrant veto que el seu partit ha imposat a TV3 a el País Valencià. Per açò Castelló exterioritza amb més força la indignació per un acte que representa un atac inexplicable a la llibertat d'expressió.
Milers i milers de castellonencs vam eixir el cap de setmana passat al carrer per a protestar per una decisió del Consell tan irracional com a injusta. Allí m'hi vaig trobar amb nombrosos representants del PSPV i d'altres partits excepte del PP, amb representants sindicals, organitzacions de tot tipus, associacions d'estudiants, i famílies senceres que simplement desitgen seguir rebent en els seus televisors TV3.
Addueix el Govern valencià que TV3 emet de forma il.legal, i recorre al xantatge al Govern central quan reclama un nou múltiplex (quatre canals) per a permetre la recepció de TV3. Resulta patètic el paper de molts regidors, portaveus i alcaldes del PP en defensa de les tesis del seu partit en els plens de municipis on de forma majoritària, si no generalitzada, el veto ha sigut ja condemnat per la ciutadania.
Moltes de les empreses concessionàries dels actuals canals de TDT no estan emetent. Al Consell li bastaria amb revocar una concessió, i atorgar-li-la a TV3. Però no és eixa la voluntat política.
La voluntat política és la de desvertebrar culturalment una comunitat lingüística.
De segur que Camps segurament no tindria cap problema en què la televisió del seu amic Valcárcel es poguera veure fins a Vinaròs.

EL DELICADÍSSIM MOMENT DE LES CANDIDATURES

El procés de confecció de candidatures és el més delicat per al líder de qualsevol formació política. Per experiència ho dic. La participació activa en política des de llocs de representació és una aspiració natural de qualsevol persona amb unes mínimes inquietuds, i en el PSPV tot militant té dret a aspirar als llocs de representació. Però per damunt de les persones està el projecte, i per tant, aquells als quals se'ls ha encarregat conduir este procés han d'aplicar els mecanismes necessaris perquè el projecte quede indemne. Si el procés de confecció de candidatures danya al projecte, s'ha fracassat ja d'entrada.
Allò ideal és que la totalitat de la militància veja satisfetes les seves aspiracions i se senta representada, i encara que això resulte extremadament difícil, cal fer un esforç per apropar-se el màxim a este objectiu mitjançant el diàleg, la consulta i la negociació, fugint d'apostes personals i personalistes per part d'aquells que tenen la responsabilitat d'elaborar les llistes. Si cadascun dels militants confeccionara la seva candidatura, estic convençuda que totes elles serien diferents. Hi hauria tantes propostes de llista com militants. Però és en este moment delicadíssim quan el líder del partit polític ha de revelar-se com a tal, i demostrar les seves qualitats i habilitats.
Els guirigalls només contribueixen a minvar les perspectives electorals, i en les actuals circumstàncies, quan el PP està en la posició més feble dels últims vint anys, és més necessari demostrar habilitat per abordar el procés amb èxit, sense estridències, per tal de preservar intactes les bones perspectives. Mantindre la serenitat és també responsabilitat de tots, no només del líder.

"PACO, ESTEM AMB TU, O NO TENIM MÉS REMEI"

Males notícies per a la democràcia. És una mala notícia que el president nacional del PP, Mariano Rajoy, haja hagut de cedir a les pretensions de Francisco Camps. Pel que he llegit i pel que he sentit, no era el seu desig, però ha hagut de cedir. No sé què és el que hipoteca la voluntat de Rajoy, però no crec que el suport que Camps li va prestar en el congrés del PP celebrat a València en 2008 siga l'única raó.
Més males notícies també per a la qualitat de la democràcia i la independència judicial. L'alcaldessa de València arremet contra la Fiscalia General just el dia en què al pròpia fiscalia demana l'arxiu de la denúncia presentada per Compromís contra l'alcaldessa per un presumpte cas de finançament il·legal del PP. Em referisc al cas Laterne i als pagaments realitzats per treballs suposadament no realitzats. El fiscal superior de la Comunitat Valenciana, Ricard Cabedo, no veu fonament en la denúncia més enllà de la pròpia controvèrsia política.
Diu l'alcaldessa amb total desimboltura i impunitat, que la Justícia empra dues vares. Pot ser que l'alcaldessa tinga raó. Una vara pot ser el que s'ha emprat per a declarar prescrits diversos delictes suposadament comesos per Carlos Fabra, decisió recorreguda, d'altra banda.
Del que no em cap ja cap dubte és que Francisco Camps està disposat a tot amb tal de seguir sent el candidat del PP. Una mala notícia per a la democràcia.

RAFAEL BLASCO, COMENTARISTA ESPORTIU

El València CF acumula bons resultats en la lliga, però el seu joc està sembrat de dubtes. L'equip hauria de tenir un sistema definit diferent de l'actual, capaç de proporcionar més alegries. La temporada és bona, i de seguir així l'equip disputarà la Champions la propera temporada, però encara així hi ha "massa rombes i canvis".
És la veu qualificada del conseller Rafael Blasco, inqüestionable expert en futbol, en declaracions a Ràdio Nou en finalitzar el partit del diumenge en Mesatalla entre el València i l'Hèrcules.
També és casualitat que entre la concentració de veus expertes en això del futbol que copaven el diumenge la llotja, Ràdio Nou fora a ensopegar justament amb Rafael Blasco.
No dubte de les qualitats del conseller per donar consells a Unai Emery, però del que sí dubte és del criteri periodístic de Ràdio Nou a l'hora de seleccionar als comentaristes de final de partit. Tret que els periodistes tingueren consignes expresses de recollir les impressions del conseller sobre el partit, que tampoc seria d'estranyar.
Estem davant una nova estampa de pandereta, davant una nova mostra de menyspreu cap als professionals de la ràdio pública, i davant un nou abús de posició amanit amb una absoluta manca del sentit del ridícul. Rafael Blasco sap que quan se li apropa un micro de Ràdio Nou no li va a preguntar pels diners de la solidaritat desviats per a altres finalitats, ni pels milions d'euros de la Generalitat que van anar a parar a la trama Gürtel, ni de la conveniència que un personatge com Francisco Camps seguisca sent el cartell electoral del PP.
Imaginen la cara de Rafael Blasco si el periodista de Ràdio Nou en comptes de preguntar-li la impressió que li ha causat el València després del seu partit contra l'Hèrcules, li haguera preguntat pels milions d'euros solidaris que mai van arribar a Haití. No m'ho puc ni imaginar, encara que em puc fer una idea de les hores que haguera durat el periodista al seu lloc.

CRISTÓBAL MONTORO DEMANA AUSTERITAT A VALÈNCIA

Cal tindre valor per a que un càrrec estatal del PP acudisca a València a demanar austeritat i contenció en la despesa pública. El coordinador d'Economia del PP, Cristóbal Montoro, ho ha fet, i el més sorprenent és que fins i tot ha tractat de justificar la situació financera de la Generalitat, una institució el deute de la qual és tres vegades superior a la d'un pressupost anual, si s'inclouen les empreses públiques i fundacions.

Camps i el PP han portat a la Generalitat a una situació de fallida, es deuen diners a tot tipus de proveïdors, s'ha hipotecat la capacitat de gestió de futurs governs, i l'única reacció ha estat la venda de béns immobles, incloent-hi al llistat les instal.lacions de RTVV.

Camps, no obstant, viu abstret, abstret del deute, dels processos judicials, de la trama Gürtel... ell només pensa en la victòria electoral al mes de maig.

LA NO RESPOSTA DE JARABA

La pregunta que li havia dirigit per escrit, com a diputada, al director general de RTVV, José López Jaraba, era tan concreta que era ben difícil de defugir. Vaig triar una redacció que fera impossible eludir la resposta, tal com ens té acostumats el PP. Ingènua de mi, però. Se me va oblidar que el PP no necessita excuses per a deixar de contestar. No contesta, i punt.
La pregunta, referida al deute de RTVV amb les empreses del sector audiovisual, era directa i senzilla: Quin és, a data de resposta, el deute global que manté RTVV amb les productores i les empreses de doblatge i de serveis. La resposta només podia ser una xifra, o si el director general es sentia generós, haguera pogut desglossar el deute per empreses. No obstant, en una resposta de més de dos fulls, López Jaraba no ha inclòs una sola xifra. Impressionant.
El deute que Radiotelevisió Valenciana manté amb productores i proveïdors en general, que ha portat a empreses a trencar els contractes amb l'ens (com el recent cas de l'empresa de seguretat Eulen), seguirà per tant sent una incògnita també per a la Corts. El director general, José López Jaraba, omet la dada clau per conèixer la situació real de l'ens públic en la informació per escrit que ha remés. López Jaraba, no obstant això, admet amb una cruesa inusual en els gestors públics que "el model autoritzat de finançament" del pressupost de despeses -en el qual ja no es permet a la cadena recórrer a endeutament- origina "desequilibris econòmics", encara que emfatitza que això "no ha de qüestionar la viabilitat del nostre grup perquè disposa del suport financer de la Generalitat".
López Jaraba s'estén en retòrica. Aal•lega que "la situació de crisi econòmica general i del sector de la comunicació en general provoca, com és lògic, uns reajustaments de les relacions empresarials entre RTVV i els seus proveïdors". "La disminució de determinats ingressos de RTVV ha provocat una certa tensió de tresoreria del grup que estem obstinats a corregir com més aviat millor", a la qual cosa afig, com a "factors a tenir en compte", el "fort descens dels ingressos publicitaris" i "la disminució de la subvenció" de la Generalitat. López Jaraba conclou assenyalant que el 19 de novembre es va reunir en la Conselleria d'Economia amb representants del sector audiovisual "per fixar un calendari de pagament". Va ser una reunió "molt constructiva", assegura, "i els acords garanteixen la viabilitat de les nostres empreses" i el que RTVV seguisca "assumint el seu paper de motor del sector audiovisual valencià".
Molt bé, però seguim sense saber la quin és el deute de RTVV amb el sector audiovisual, per la qual cosa podem concloure que RTVV no només es dedica a ocultar la realitat en els seus informatius, sinó que ara aplica la mateixa pràctica en les respostes parlamentàries. Encara sort que el que no pot fer, per llei, és deixar de contestar. Llàstima que la llei no siga més dràstica en regular el contingut de les respostes.

EL DEBAT SOBRE EL FUTUR DE CANAL 9

En un intent bast de justificar l'injustificable deute de RTVV, el representant del PP en el consell d'administració de l'ens, Miquel Domínguez, em va etzibar ahir en un debat en Radio València-SER que el cost per habitant de la radiotelevisió autonòmica valenciana és de 24 euros, mentre que esta mateixa relació per Tv3 en Catalunya és de 44 euros. Este argument enllaunat, que ja haviat emprat fa uns dies el director general de RTVV, López Jaraba, era fàcil de desmuntar. Si el PP en comptes de comptabilitzar el cost per habitant, ho fa per audiència, obtindrà que cada telespectador de Canal 9 o Canal 9 Dos ix cinc vegades més car que un teleespectador de TV3.
No va ser difícil fer-li perdre els papers al representant del PP en este debat. Als cinc minuts ja estava arremetent contra la pròpia Cadana SER per a sorpresa del moderador, després de plantejar-li la impossibilitat de que un debat de les característiques del que estavem tenint ahir es poguera reproduir en Canal 9 o Ràdio 9.
La situació de RTVV és insostenible, i les solucions inajornables. RTVV va nàixer en 1989 i va funcionar fins 1995 amb uns pressupostos equilibrats. Tant ingressava, tant gastava, per llei. I tot i que el pressupost era deu vegades inferior a l'actual, es feia una ràdio i una televisió que tenia la seua acceptació social reflectida als índex d'audiència, una programació digna, i uns professionals respectats. Amb 19 milions d'euros que va ser el primer pressupot de RTVV mal haguérem anat si ens haguérem gastat 14 milions en retransmetre una visita del Papa.
L'any 1999, en l'era Zaplana, el PP introdueix una modificació a la Llei de Creació que autoritza a RTVV a endeutar-se. D'ahí arranquen els actuals mals. Es canvia el model, s'implanta la barra lliure, i el deute comença a créixer any rere any, no sabem exactament per a què, quan s'havia demostrat que es podia fer ràdio i televisió públiques plurals i de qualitat sense necessitat d'acumular un deute de 1.200 milions d'euros. Encara que, després de conéixer les investigacions judicials, podem caure en el compte de que el deute de RTVV s'ha fet servir per alguna cosa més que per a fer ràdio i televisió, si no no s'entén eixe brutal endeutament. Arribats a este punt de descrèdit i fallida, el PSPV diu un no rotund a la privatització que pretén el PP, i demana un pla de sanejament inajornable que adeque els ingressos a les despeses, un canvi de model, el compliment del que disposen l'Estatut i la Llei de Creació, la dignificació de la programació, la recuperació de la pluralitat, el respecte a la plantilla, i la reconciliació amb l'audiència. Així ho vaig dir en antena.
RTVV és patrimoni de tots els valencians, un dret estatutari i un servei públic essencial per a enriquir democràtica, social i culturalment als valencians, una factoria de creativitat per al sector audiovisual valencià, un element vertebrador, i una plataforma indispensable per al desenvolupament professional dels periodistes valencians. I què ha fet el PP? En quatre legislatures ha espoliat sense rubor eixe patrimoni comú i ha vulnerat eixe dret dels valencians consagrat a l'Estatut de gaudir d'una televisió pública de qualitat, tot per posar RTVV al seu servei, fins portar-la tècnicament a la vora de la desaparició.
Al PP no l'importa res el dret dels valencians a disposar d'una radiotelevisió pública de qualitat i plural. Ha demostrat que és capaç de desmantellar este servei públic, com ha fet amb la sanitat i l'educació, amb prou de posar per davant els seus propis interessos..
RTVV mor assassinada per un PP que al llarg de quatre legislatures s'ha dedicat a manipular, a desprestigiar l'ens i els seus professionals, a disparar el deute fins multiplicar-lo per 40, a arruïnar productores privades, a dilapidar l'audiència, a humiliar als periodistes, a practicar l'amiguisme amb diners públics, i en definitiva, a desacreditar a la radiotelevisió pública de tots els valencians fins el punt de que ara mateix no sap com resoldre-ho.
Un exemple. Este dissabte 29 de gener, l'audiència de Canal 9 va ser del 4'9%, i la de Canal 9 Dos del 0'4%.
El deute ofega. RTVV deu diners a les productores, als propietaris dels drets d'emissió del futbol, a empreses subministradores, a empreses de serveis, l'empresa de seguretat acumula tres milions d'euros de deute i no vol seguir treballant amb RTVV, Mediapro no cedeix més partits de futbol fins que no cobre, el canal internacional ha hagut de tancar perquè no es paga el satèlit, les productores o tanquen o deixen de treballar amb RTVV, al personal li deuen endarreriments, etc, etc. El deute global supera els 1.100 milions d'euros, vora 200.000 milions de les antigues pessetes.
RTVV li ha esclatat a les mans al PP i ara no sap com eixir-se'n.
Només en el primer deseni d'este segle, entre 2001 i 2010, la Generalitat ha transferit a RTVV VORA 2.000 milions d'euros, és a dir, més de 300.000.000.000 (tres-cents-mil milions) de les antigues pessetes. L'audiència es pot fer una idea de la dimensió d'eixes xifres. Aixina i tot, s'ha acumulat un deute de més de 1.100 milions d'euros, 200.000 milions de les antigues pessetes. És a dir, en només eixos deu anys, RTVV ens ha costat als valencians tres mil milions d'euros, és a dir, mig bilió de les antigues pessetes. Tota eixa fortuna per fer telebasura i manipular fins esquilmar l'audiència.
El PSPV opta per una radiotelevisió pública valenciana i en valencià, tal com està establert a l'Estatut i la Llei de Creació. I sobretot una RTVV sostenible econòmicament, tal i com ho va ser fins 1995, la qual cosa implica sanejar i reformar de manera sensata i raonable.
Pel que fa al personal, les trames de corrupció són la principal amenaça contra l'estabilitat de la plantilla de RTVV. El que amenaça el futur de la plantilla és que la major part dels programes no passen de l'1% de l'audiència. El PP fa la tele per al seu consum propi. Entre televisar la Fòrmula 1 o tirar gent al carrer, el PSPV apostarà per la consolidació dels llocs de treball; entre gastar 400.000 euros en una web i tirar gent al carrer, el PSPV apostarà pels llocs de treball, entre repartir comissions a l'exdirector general i El Bigotes i tirar gent al carrer, el PSPV apostarà pels treballadors de l'ens. Això sí, totes les mesures que el PSPV prenga a partir del 22 de maig, les prendrà parlant amb els treballadors i els seus representants. El problema no són els treballadors, el problema és la mentira, la manipulació, el desbalafiament i la mala gestió. Jo personalment no crec que a RTVV sobre cap treballador si realment es fera una radiotelevisió de qualitat, plural i acceptada per la societat amb altres índex d'audiència diferents dels que ara tenim.

HI HA PARTIDA

L'Auditori de Castelló de gom a gom en la presentació de la candidatura de Juan María Calles a l'Ajuntament de Castellón ens ha indicat que no hi ha res decidit. Hi ha partida, i hi ha partit, com ho van demostrar ahir els centenars i centenars de regidors, alcaldes, diputats, senadors, militants , simpatitzatns i representants de totes les entitats, empreses i associacions que van fer costat a la presentáció del candidat a l'alcaldia de la capital.

Només resta els pròxims mesos encertar en la forma d'explicar als ciutadans de Castelló que els vint anys de majories absolutes del PP no ens han eixit a compte. Castelló no està a l'alçada de la resta de capitals valencianes ni en infraestructures, ni en grans esdeveniments, ni en grans projectes, ni en dotacions, ni en serveis. Tenim un ajuntament en fallida econòmica incapaç de donar resposta a les necessitats dels castellonencs, d'afrontar inversions reals, i menys encara de reivindicar el que ens pertoca del Consell. Fins ací hem arribat. La meua enhorabona a Calles i al PSPV de la ciutat de Castelló per l'estrena de la precampanya, i el meu ànim per arribar a bon port.

A CASTELLÓ, EL QUE ÉS SEU

El principal problema de Castelló és, objectivament, la falta d'inversions del Consell, la qual cosa la ciutadania interpreta com un greuge que s'estén ja massa en el temps. El propi PP de Castelló organitza cada any rodes de premsa per criticar els Pressupostos de la Generalitat, a pesar que els diputats autonòmics del PP, inclòs Alberto Fabra, voten cada any els comptes, una paradoxa.
Ahir mateix el president de la Diputació, Carlos Fabra, va tornar a escenificar en el ple el seu malestar amb el Consell per la falta d'inversions, donant alé al lema que ha escollit el candidat socialista a l'alcaldia de la capital per a l'acte de presentació de la seva candidatura: "A Castelló el que és seu, ni més ni menys".
A Carlos Fabra li dol que el Consell mantinga paralitzats camps de golf, parcs d'oci, edificis emblemàtics, i altres grans projectes.
El fracàs del Consell a Castelló és visible en tots els aspectes: turisme, oci, infraestructures, referents arquitectònics, etc. El Consell ha renunciat definitivament a Mundo Ilusión, el parc d'oci que anava a ser l'equivalent de la Ciutat de les Arts i Terra Mítica per a Castelló. La Ciutat de les Llengües, al front de la qual està des de fa cinc anys l'ex alcalde de Castelló, José Luis Gimeno, segueix sense tenir ni un esbós. Del centre de convencions que havia de construir Calatrava no hi ha notícies. El Megaspai està paralitzat perquè la Generalitat no cedeix l'edifici de l'antiga Audiència Provincial. La Ciutat de la Música que es va anunciar a Benicàssim no existeix, malgrat les successives presentacions públiques per part del propi president Camps. El tramvia, finalment, només té en servei un tram d'un quilòmetre entre la Universitat i el passeig de Morella, mentre València i Alacant gaudeixen des de fa anys de moderns sistemes de metre i tramvia.
Estem, en definitiva, davant una marginació evident i una falta de previsió tremenda, propiciada en part per la discriminació a la qual la Generalitat ha sotmès a Castelló. I l'única cosa que se li ocorre a l'alcalde de la capital és propiciar constants enfrontaments amb el Govern.
La sensació és de marginació, i en aquesta línia pretén incidir el lema que ha escollit la candidatura de Juanma Calles per a la presentació de la seva candidatura. Res és inevitable ni etern, i si Juanma Calles aconsegueix vèncer l'abstenció, hi haurà canvi a la ciutat de Castelló.

EL CONTROL DE LES POLÍTIQUES DEL CONSELL

Compromisos amb la transparència pública i la rendició de comptes de l'Administració valenciana. Eixe és el meu desig per al breu període de sessions que estrenarem en el mes de febrer en les Corts Valencianes, l'últim d'aquesta legislatura.
Desitjaria que els ciutadans i els seus representants tinguérem mecanismes per a avaluar les polítiques públiques de la Generalitat i poder així reorientar tot allò que no va bé, i sobretot per a valorar les actituds públiques que desacrediten els valors democràtics i l'ètica política. I desitjaria a més disposar d'aquests elements de judici abans de triar als nostres representants públics el pròxim mes de maig.
Hui ha quedat demostrat que no hi ha interlocució, no hi ha responsabilitat i no hi ha compromís amb la millora de l'acció pública. És necessari apel•lar més que mai al sentit crític per a avaluar les polítiques de la Generalitat i reivindicar mecanismes de control que permeten ponderar l'eficiència, entesa esta no com un decorat volàtil edificat a costa de deute i balafiament, sinó com a cohesió social, qualitat i sostenibilitat dels serveis públics, progrés, control de despeses, responsabilitat, cooperació institucional, benestar, i respecte a les més elementals regles del joc democràtic.
Després de la irrupció d'una realitat imposada per l'informe del Síndic de Comptes, segons el qual els valencians hauríem de destinar tres pressupostos sencers de la Generalitat només a pagar el que devem, és més necessari que mai que els ciutadans tinguen l'oportunitat d'analitzar amb detall les polítiques de l'Administració valenciana per a conèixer amb rigor en què s'ha invertit cada euro del gegantesc deute que ha generat el PP al capdavant del Consell. Fins ara no ha sigut possible, malgrat la insistència en les peticions d'accés a expedients, contractes, plans i programes. El Govern valencià no rendeix comptes, la qual cosa devalua la política, deixa sense efecte tots els mecanismes d'anàlisis i avaluació, i priva als ciutadans del seu dret a mesurar l'eficàcia i l'eficiència dels recursos públics.
En la mesura en què l'anàlisi i avaluació de les polítiques públiques són una garantia de confiança, una millora de la gestió, i una consolidació de la qualitat democràtica, l'hermetisme en el qual s'ha instal.lat el Consell deixa als ciutadans en una situació d'indefensió. Sabem que en pocs anys s'ha generat un deute que supera els trenta mil milions d'euros sense comptar els organismes i empreses depenents de la Generalitat, però desconeixem els criteris i els mecanismes amb els quals s'han emprat eixos recursos públics. No obstant açò, no resulta difícil endevinar que l'acció pública del Consell no està complint amb els objectius que la societat li encomana. Els impactes d'eixa immensa quantitat de recursos públics executats pel Consell en forma de deute no han sigut precisament la modernització d'estructures productives, les polítiques d'ocupació, el compliment dels compromisos en infraestructures, l'elevació de la qualitat de l'educació pública, ni la prestació d'ajudes a col•lectius vulnerables. Tampoc el deute de més de mil cent milions d'euros que acumula RTVV ha estat destinat a crear un servei públic de qualitat ni a sostenir al sector audiovisual valencià, i el mateix podem dir de Ciegsa respecte de l'educació.
Així doncs, els principals reptes en l'últim període de sessions de les Corts han de ser l'enfortiment dels instruments de control, el sanejament dels comptes públics, i l'exigència del màxim rigor en la rendició de comptes per a saber amb exactitud a què ha destinat el Consell el deute que ha generat. Si el PP insisteix a viure la seua pròpia realitat, l'embassament es va a desbordar.

Article publicat el 6 de gener al diari Levante-EMV.

COLOMER MARCA EL CAMÍ

Francesc Colomer ha marcat el camí. Més enllà d'una declaració d'intencions, el secretari general del PSPV de Castelló va realitzar ahir una reivindicació de valors, i va aplicar la lògica d'allò implícit per a posar en evidència les actituds dels que governen ara la Generalitat i la Diputació sense citar-los una sola vegada.
Colomer va llançar ahir propostes concretes per a posar en valor tot el potencial de Castelló, i va exhibir una profunda intuïció sobre les possibilitats de futur de la província, però sobretot va generar complicitats en ressaltar el potencial de les persones i la societat. Colomer ha convidat als castellonencs a emprendre un nou camí de la mà del PSPV en direcció al que ell anomena un nou ordre en el qual imperarà el que ara es troba a faltar: l'honestedat, la igualtat, l'imperi de la llei, l'interès general.
Des de l'ètica de la responsabilitat i la legitimitat social, Francesc Colomer va instar ahir a Castelló a posar-se en marxa per a deixar enrere una etapa de regressió i guanyar el futur.
Una societat no pot avançar amb actituds com la que va exhibir ahir el PP tractant de boicotejar des de les institucions una conferència del seu adversari polític. El PP només demostra que li molesta el discurs socialista.

ANTONIO CLEMENTE

El secretari general del PPCV, Antonio Clemente, afirma en la premsa que els socialistes valencians van per lliure i a empentes per aconseguir quota de poder. Són unes declaracions realitzades per tractar d'enterbolir el comitè nacional que el PSPV va celebrar el dissabte. Encara sort que el fotògraf Txema Rodríguez, apostat en la part superior de l'hemicicle de les Corts, ens va descobrir a través del mòbil del diputat del PP Vicente Parra el que els populars pensen de si mateixos: són vagues, inútils i viciosos. Caldrà veure, arran de la democràcia interna i la llibertat d'expressió, quina és la destinació de Vicente Parra després de les eleccions del mes de maig.