dilluns, 28 de març de 2011

HUMILIANT

L'acte d'inauguració de l'aeroport de Castelló divendres passat em va causar vertadera vergonya aliena. Després que el bisbe s'extralimitara convertint la benedicció en una missa, Carlos Fabra es va col·locar a si mateix en l'escaleta de la història al mateix nivell que Leandro Alloza, i Camps va dedicar vint minuts a convèncer-nos de tant afortunats que hem sigut els valencians per haver-lo tingut com a pastor, mentre centenars d'incondicionals portats amb autobús es desfeien en mostres d'entusiasme i s'emocionaven davant els elogis que es creuaven Camps i Fabra. No vull parlar de l'oportunitat de construir un aeroport a Vilanova d'Alcolea ni de les seues garanties de viabilitat futura. Potser dedique un altre espai a analitzar aquesta iniciativa en la qual la Generalitat ha fiat una important quantitat dels pressupostos. Però sí vull deixar constància del desvergonyiment. Carlos Fabra no va poder reprimir en el seu discurs l'ànsia de lloar al PP, la qual cosa va convertir l'acte inaugural en un autèntic míting. Desconec el cost de la matinal, però Fabra i Camps es van muntar un acte electoral amb càrrec a pressupostos institucionals que no vaig tenir més remei que contemplar sencer per la impossibilitat física d'abandonar l'espai. Humiliant. Un Carlos Fabra autocomplagut semblava donar per conclosa la missió divina per a la qual havia sigut portat a aquest món, i un Camps delirant ens va venir a dir que Espanya sobreviu gràcies a la seua gestió al capdavant del Consell. Ridícul, humiliant i insultant. No trobada qualificatius.