El principal problema de Castelló és, objectivament, la falta d'inversions del Consell, la qual cosa la ciutadania interpreta com un greuge que s'estén ja massa en el temps. El propi PP de Castelló organitza cada any rodes de premsa per criticar els Pressupostos de la Generalitat, a pesar que els diputats autonòmics del PP, inclòs Alberto Fabra, voten cada any els comptes, una paradoxa.
Ahir mateix el president de la Diputació, Carlos Fabra, va tornar a escenificar en el ple el seu malestar amb el Consell per la falta d'inversions, donant alé al lema que ha escollit el candidat socialista a l'alcaldia de la capital per a l'acte de presentació de la seva candidatura: "A Castelló el que és seu, ni més ni menys".
A Carlos Fabra li dol que el Consell mantinga paralitzats camps de golf, parcs d'oci, edificis emblemàtics, i altres grans projectes.
El fracàs del Consell a Castelló és visible en tots els aspectes: turisme, oci, infraestructures, referents arquitectònics, etc. El Consell ha renunciat definitivament a Mundo Ilusión, el parc d'oci que anava a ser l'equivalent de la Ciutat de les Arts i Terra Mítica per a Castelló. La Ciutat de les Llengües, al front de la qual està des de fa cinc anys l'ex alcalde de Castelló, José Luis Gimeno, segueix sense tenir ni un esbós. Del centre de convencions que havia de construir Calatrava no hi ha notícies. El Megaspai està paralitzat perquè la Generalitat no cedeix l'edifici de l'antiga Audiència Provincial. La Ciutat de la Música que es va anunciar a Benicàssim no existeix, malgrat les successives presentacions públiques per part del propi president Camps. El tramvia, finalment, només té en servei un tram d'un quilòmetre entre la Universitat i el passeig de Morella, mentre València i Alacant gaudeixen des de fa anys de moderns sistemes de metre i tramvia.
Estem, en definitiva, davant una marginació evident i una falta de previsió tremenda, propiciada en part per la discriminació a la qual la Generalitat ha sotmès a Castelló. I l'única cosa que se li ocorre a l'alcalde de la capital és propiciar constants enfrontaments amb el Govern.
La sensació és de marginació, i en aquesta línia pretén incidir el lema que ha escollit la candidatura de Juanma Calles per a la presentació de la seva candidatura. Res és inevitable ni etern, i si Juanma Calles aconsegueix vèncer l'abstenció, hi haurà canvi a la ciutat de Castelló.
Ahir mateix el president de la Diputació, Carlos Fabra, va tornar a escenificar en el ple el seu malestar amb el Consell per la falta d'inversions, donant alé al lema que ha escollit el candidat socialista a l'alcaldia de la capital per a l'acte de presentació de la seva candidatura: "A Castelló el que és seu, ni més ni menys".
A Carlos Fabra li dol que el Consell mantinga paralitzats camps de golf, parcs d'oci, edificis emblemàtics, i altres grans projectes.
El fracàs del Consell a Castelló és visible en tots els aspectes: turisme, oci, infraestructures, referents arquitectònics, etc. El Consell ha renunciat definitivament a Mundo Ilusión, el parc d'oci que anava a ser l'equivalent de la Ciutat de les Arts i Terra Mítica per a Castelló. La Ciutat de les Llengües, al front de la qual està des de fa cinc anys l'ex alcalde de Castelló, José Luis Gimeno, segueix sense tenir ni un esbós. Del centre de convencions que havia de construir Calatrava no hi ha notícies. El Megaspai està paralitzat perquè la Generalitat no cedeix l'edifici de l'antiga Audiència Provincial. La Ciutat de la Música que es va anunciar a Benicàssim no existeix, malgrat les successives presentacions públiques per part del propi president Camps. El tramvia, finalment, només té en servei un tram d'un quilòmetre entre la Universitat i el passeig de Morella, mentre València i Alacant gaudeixen des de fa anys de moderns sistemes de metre i tramvia.
Estem, en definitiva, davant una marginació evident i una falta de previsió tremenda, propiciada en part per la discriminació a la qual la Generalitat ha sotmès a Castelló. I l'única cosa que se li ocorre a l'alcalde de la capital és propiciar constants enfrontaments amb el Govern.
La sensació és de marginació, i en aquesta línia pretén incidir el lema que ha escollit la candidatura de Juanma Calles per a la presentació de la seva candidatura. Res és inevitable ni etern, i si Juanma Calles aconsegueix vèncer l'abstenció, hi haurà canvi a la ciutat de Castelló.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada