dijous, 3 de març del 2011

TV3

foto: el país
"Sembla mentida que en ple segle XXI es limite la possibilitat que les persones puguen triar el mitjà de comunicació que desitgen". Estes paraules, d'una lògica aclaparadora, no són meues, són de l'alcalde de Castelló, Alberto Fabra, del P. Fabra sap el que es fa. No es pot ser alcalde de Castelló i recolzar l'aberrant veto que el seu partit ha imposat a TV3 a el País Valencià. Per açò Castelló exterioritza amb més força la indignació per un acte que representa un atac inexplicable a la llibertat d'expressió.
Milers i milers de castellonencs vam eixir el cap de setmana passat al carrer per a protestar per una decisió del Consell tan irracional com a injusta. Allí m'hi vaig trobar amb nombrosos representants del PSPV i d'altres partits excepte del PP, amb representants sindicals, organitzacions de tot tipus, associacions d'estudiants, i famílies senceres que simplement desitgen seguir rebent en els seus televisors TV3.
Addueix el Govern valencià que TV3 emet de forma il.legal, i recorre al xantatge al Govern central quan reclama un nou múltiplex (quatre canals) per a permetre la recepció de TV3. Resulta patètic el paper de molts regidors, portaveus i alcaldes del PP en defensa de les tesis del seu partit en els plens de municipis on de forma majoritària, si no generalitzada, el veto ha sigut ja condemnat per la ciutadania.
Moltes de les empreses concessionàries dels actuals canals de TDT no estan emetent. Al Consell li bastaria amb revocar una concessió, i atorgar-li-la a TV3. Però no és eixa la voluntat política.
La voluntat política és la de desvertebrar culturalment una comunitat lingüística.
De segur que Camps segurament no tindria cap problema en què la televisió del seu amic Valcárcel es poguera veure fins a Vinaròs.