Compromisos amb la transparència pública i la rendició de comptes de l'Administració valenciana. Eixe és el meu desig per al breu període de sessions que estrenarem en el mes de febrer en les Corts Valencianes, l'últim d'aquesta legislatura.
Desitjaria que els ciutadans i els seus representants tinguérem mecanismes per a avaluar les polítiques públiques de la Generalitat i poder així reorientar tot allò que no va bé, i sobretot per a valorar les actituds públiques que desacrediten els valors democràtics i l'ètica política. I desitjaria a més disposar d'aquests elements de judici abans de triar als nostres representants públics el pròxim mes de maig.
Hui ha quedat demostrat que no hi ha interlocució, no hi ha responsabilitat i no hi ha compromís amb la millora de l'acció pública. És necessari apel•lar més que mai al sentit crític per a avaluar les polítiques de la Generalitat i reivindicar mecanismes de control que permeten ponderar l'eficiència, entesa esta no com un decorat volàtil edificat a costa de deute i balafiament, sinó com a cohesió social, qualitat i sostenibilitat dels serveis públics, progrés, control de despeses, responsabilitat, cooperació institucional, benestar, i respecte a les més elementals regles del joc democràtic.
Després de la irrupció d'una realitat imposada per l'informe del Síndic de Comptes, segons el qual els valencians hauríem de destinar tres pressupostos sencers de la Generalitat només a pagar el que devem, és més necessari que mai que els ciutadans tinguen l'oportunitat d'analitzar amb detall les polítiques de l'Administració valenciana per a conèixer amb rigor en què s'ha invertit cada euro del gegantesc deute que ha generat el PP al capdavant del Consell. Fins ara no ha sigut possible, malgrat la insistència en les peticions d'accés a expedients, contractes, plans i programes. El Govern valencià no rendeix comptes, la qual cosa devalua la política, deixa sense efecte tots els mecanismes d'anàlisis i avaluació, i priva als ciutadans del seu dret a mesurar l'eficàcia i l'eficiència dels recursos públics.
En la mesura en què l'anàlisi i avaluació de les polítiques públiques són una garantia de confiança, una millora de la gestió, i una consolidació de la qualitat democràtica, l'hermetisme en el qual s'ha instal.lat el Consell deixa als ciutadans en una situació d'indefensió. Sabem que en pocs anys s'ha generat un deute que supera els trenta mil milions d'euros sense comptar els organismes i empreses depenents de la Generalitat, però desconeixem els criteris i els mecanismes amb els quals s'han emprat eixos recursos públics. No obstant açò, no resulta difícil endevinar que l'acció pública del Consell no està complint amb els objectius que la societat li encomana. Els impactes d'eixa immensa quantitat de recursos públics executats pel Consell en forma de deute no han sigut precisament la modernització d'estructures productives, les polítiques d'ocupació, el compliment dels compromisos en infraestructures, l'elevació de la qualitat de l'educació pública, ni la prestació d'ajudes a col•lectius vulnerables. Tampoc el deute de més de mil cent milions d'euros que acumula RTVV ha estat destinat a crear un servei públic de qualitat ni a sostenir al sector audiovisual valencià, i el mateix podem dir de Ciegsa respecte de l'educació.
Així doncs, els principals reptes en l'últim període de sessions de les Corts han de ser l'enfortiment dels instruments de control, el sanejament dels comptes públics, i l'exigència del màxim rigor en la rendició de comptes per a saber amb exactitud a què ha destinat el Consell el deute que ha generat. Si el PP insisteix a viure la seua pròpia realitat, l'embassament es va a desbordar.
Desitjaria que els ciutadans i els seus representants tinguérem mecanismes per a avaluar les polítiques públiques de la Generalitat i poder així reorientar tot allò que no va bé, i sobretot per a valorar les actituds públiques que desacrediten els valors democràtics i l'ètica política. I desitjaria a més disposar d'aquests elements de judici abans de triar als nostres representants públics el pròxim mes de maig.
Hui ha quedat demostrat que no hi ha interlocució, no hi ha responsabilitat i no hi ha compromís amb la millora de l'acció pública. És necessari apel•lar més que mai al sentit crític per a avaluar les polítiques de la Generalitat i reivindicar mecanismes de control que permeten ponderar l'eficiència, entesa esta no com un decorat volàtil edificat a costa de deute i balafiament, sinó com a cohesió social, qualitat i sostenibilitat dels serveis públics, progrés, control de despeses, responsabilitat, cooperació institucional, benestar, i respecte a les més elementals regles del joc democràtic.
Després de la irrupció d'una realitat imposada per l'informe del Síndic de Comptes, segons el qual els valencians hauríem de destinar tres pressupostos sencers de la Generalitat només a pagar el que devem, és més necessari que mai que els ciutadans tinguen l'oportunitat d'analitzar amb detall les polítiques de l'Administració valenciana per a conèixer amb rigor en què s'ha invertit cada euro del gegantesc deute que ha generat el PP al capdavant del Consell. Fins ara no ha sigut possible, malgrat la insistència en les peticions d'accés a expedients, contractes, plans i programes. El Govern valencià no rendeix comptes, la qual cosa devalua la política, deixa sense efecte tots els mecanismes d'anàlisis i avaluació, i priva als ciutadans del seu dret a mesurar l'eficàcia i l'eficiència dels recursos públics.
En la mesura en què l'anàlisi i avaluació de les polítiques públiques són una garantia de confiança, una millora de la gestió, i una consolidació de la qualitat democràtica, l'hermetisme en el qual s'ha instal.lat el Consell deixa als ciutadans en una situació d'indefensió. Sabem que en pocs anys s'ha generat un deute que supera els trenta mil milions d'euros sense comptar els organismes i empreses depenents de la Generalitat, però desconeixem els criteris i els mecanismes amb els quals s'han emprat eixos recursos públics. No obstant açò, no resulta difícil endevinar que l'acció pública del Consell no està complint amb els objectius que la societat li encomana. Els impactes d'eixa immensa quantitat de recursos públics executats pel Consell en forma de deute no han sigut precisament la modernització d'estructures productives, les polítiques d'ocupació, el compliment dels compromisos en infraestructures, l'elevació de la qualitat de l'educació pública, ni la prestació d'ajudes a col•lectius vulnerables. Tampoc el deute de més de mil cent milions d'euros que acumula RTVV ha estat destinat a crear un servei públic de qualitat ni a sostenir al sector audiovisual valencià, i el mateix podem dir de Ciegsa respecte de l'educació.
Així doncs, els principals reptes en l'últim període de sessions de les Corts han de ser l'enfortiment dels instruments de control, el sanejament dels comptes públics, i l'exigència del màxim rigor en la rendició de comptes per a saber amb exactitud a què ha destinat el Consell el deute que ha generat. Si el PP insisteix a viure la seua pròpia realitat, l'embassament es va a desbordar.
Article publicat el 6 de gener al diari Levante-EMV.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada