dimarts, 1 de febrer del 2011

EL DEBAT SOBRE EL FUTUR DE CANAL 9

En un intent bast de justificar l'injustificable deute de RTVV, el representant del PP en el consell d'administració de l'ens, Miquel Domínguez, em va etzibar ahir en un debat en Radio València-SER que el cost per habitant de la radiotelevisió autonòmica valenciana és de 24 euros, mentre que esta mateixa relació per Tv3 en Catalunya és de 44 euros. Este argument enllaunat, que ja haviat emprat fa uns dies el director general de RTVV, López Jaraba, era fàcil de desmuntar. Si el PP en comptes de comptabilitzar el cost per habitant, ho fa per audiència, obtindrà que cada telespectador de Canal 9 o Canal 9 Dos ix cinc vegades més car que un teleespectador de TV3.
No va ser difícil fer-li perdre els papers al representant del PP en este debat. Als cinc minuts ja estava arremetent contra la pròpia Cadana SER per a sorpresa del moderador, després de plantejar-li la impossibilitat de que un debat de les característiques del que estavem tenint ahir es poguera reproduir en Canal 9 o Ràdio 9.
La situació de RTVV és insostenible, i les solucions inajornables. RTVV va nàixer en 1989 i va funcionar fins 1995 amb uns pressupostos equilibrats. Tant ingressava, tant gastava, per llei. I tot i que el pressupost era deu vegades inferior a l'actual, es feia una ràdio i una televisió que tenia la seua acceptació social reflectida als índex d'audiència, una programació digna, i uns professionals respectats. Amb 19 milions d'euros que va ser el primer pressupot de RTVV mal haguérem anat si ens haguérem gastat 14 milions en retransmetre una visita del Papa.
L'any 1999, en l'era Zaplana, el PP introdueix una modificació a la Llei de Creació que autoritza a RTVV a endeutar-se. D'ahí arranquen els actuals mals. Es canvia el model, s'implanta la barra lliure, i el deute comença a créixer any rere any, no sabem exactament per a què, quan s'havia demostrat que es podia fer ràdio i televisió públiques plurals i de qualitat sense necessitat d'acumular un deute de 1.200 milions d'euros. Encara que, després de conéixer les investigacions judicials, podem caure en el compte de que el deute de RTVV s'ha fet servir per alguna cosa més que per a fer ràdio i televisió, si no no s'entén eixe brutal endeutament. Arribats a este punt de descrèdit i fallida, el PSPV diu un no rotund a la privatització que pretén el PP, i demana un pla de sanejament inajornable que adeque els ingressos a les despeses, un canvi de model, el compliment del que disposen l'Estatut i la Llei de Creació, la dignificació de la programació, la recuperació de la pluralitat, el respecte a la plantilla, i la reconciliació amb l'audiència. Així ho vaig dir en antena.
RTVV és patrimoni de tots els valencians, un dret estatutari i un servei públic essencial per a enriquir democràtica, social i culturalment als valencians, una factoria de creativitat per al sector audiovisual valencià, un element vertebrador, i una plataforma indispensable per al desenvolupament professional dels periodistes valencians. I què ha fet el PP? En quatre legislatures ha espoliat sense rubor eixe patrimoni comú i ha vulnerat eixe dret dels valencians consagrat a l'Estatut de gaudir d'una televisió pública de qualitat, tot per posar RTVV al seu servei, fins portar-la tècnicament a la vora de la desaparició.
Al PP no l'importa res el dret dels valencians a disposar d'una radiotelevisió pública de qualitat i plural. Ha demostrat que és capaç de desmantellar este servei públic, com ha fet amb la sanitat i l'educació, amb prou de posar per davant els seus propis interessos..
RTVV mor assassinada per un PP que al llarg de quatre legislatures s'ha dedicat a manipular, a desprestigiar l'ens i els seus professionals, a disparar el deute fins multiplicar-lo per 40, a arruïnar productores privades, a dilapidar l'audiència, a humiliar als periodistes, a practicar l'amiguisme amb diners públics, i en definitiva, a desacreditar a la radiotelevisió pública de tots els valencians fins el punt de que ara mateix no sap com resoldre-ho.
Un exemple. Este dissabte 29 de gener, l'audiència de Canal 9 va ser del 4'9%, i la de Canal 9 Dos del 0'4%.
El deute ofega. RTVV deu diners a les productores, als propietaris dels drets d'emissió del futbol, a empreses subministradores, a empreses de serveis, l'empresa de seguretat acumula tres milions d'euros de deute i no vol seguir treballant amb RTVV, Mediapro no cedeix més partits de futbol fins que no cobre, el canal internacional ha hagut de tancar perquè no es paga el satèlit, les productores o tanquen o deixen de treballar amb RTVV, al personal li deuen endarreriments, etc, etc. El deute global supera els 1.100 milions d'euros, vora 200.000 milions de les antigues pessetes.
RTVV li ha esclatat a les mans al PP i ara no sap com eixir-se'n.
Només en el primer deseni d'este segle, entre 2001 i 2010, la Generalitat ha transferit a RTVV VORA 2.000 milions d'euros, és a dir, més de 300.000.000.000 (tres-cents-mil milions) de les antigues pessetes. L'audiència es pot fer una idea de la dimensió d'eixes xifres. Aixina i tot, s'ha acumulat un deute de més de 1.100 milions d'euros, 200.000 milions de les antigues pessetes. És a dir, en només eixos deu anys, RTVV ens ha costat als valencians tres mil milions d'euros, és a dir, mig bilió de les antigues pessetes. Tota eixa fortuna per fer telebasura i manipular fins esquilmar l'audiència.
El PSPV opta per una radiotelevisió pública valenciana i en valencià, tal com està establert a l'Estatut i la Llei de Creació. I sobretot una RTVV sostenible econòmicament, tal i com ho va ser fins 1995, la qual cosa implica sanejar i reformar de manera sensata i raonable.
Pel que fa al personal, les trames de corrupció són la principal amenaça contra l'estabilitat de la plantilla de RTVV. El que amenaça el futur de la plantilla és que la major part dels programes no passen de l'1% de l'audiència. El PP fa la tele per al seu consum propi. Entre televisar la Fòrmula 1 o tirar gent al carrer, el PSPV apostarà per la consolidació dels llocs de treball; entre gastar 400.000 euros en una web i tirar gent al carrer, el PSPV apostarà pels llocs de treball, entre repartir comissions a l'exdirector general i El Bigotes i tirar gent al carrer, el PSPV apostarà pels treballadors de l'ens. Això sí, totes les mesures que el PSPV prenga a partir del 22 de maig, les prendrà parlant amb els treballadors i els seus representants. El problema no són els treballadors, el problema és la mentira, la manipulació, el desbalafiament i la mala gestió. Jo personalment no crec que a RTVV sobre cap treballador si realment es fera una radiotelevisió de qualitat, plural i acceptada per la societat amb altres índex d'audiència diferents dels que ara tenim.

1 comentari:

El Sapo ha dit...

Esperava amb interés la teua anàlisi del que vaig sentir este dilluns. De fet en vull fer la meua al meu blog. Aixina que veient què l'has escrit -no esperava menys!- me reserve la seua lectura per més tard quan haja fet el meu.
No obstant i com que he llegit les primeres linies, tinc que dir que discrepe de la visió sobre l'incident al qual Domínguez va a aludir la SER. O més que disrepar, n'hauria d'afegir alguna cosa. Honestament pense que l' actitud de Domínguez va ser de "Què passa, pues sí, me conviden ací i si me ix dels "***" me fique en ells!". Que diguera "Açò tampoc és la panacea" mostra clarament una prepoténcia i una falta de respecte sense límits, sense vergonya. D'altra part, caraterístia omú a quasi tot el PP però què al cas de Domínguez se fa més evident i més irritant.
A més, que el PP destine precisament una persona com Domínguez a esta funció denota clarament el que els importa.
I encara que el principal periódic progressista (???) de la CV s'obstina a postular que estes coses passen per culpa de l'oposició -què n'hi haurà, que no en tingueu la culpa voslatres!!- jo estic ben segur que passa perquè la premsa ho permet. Que Domínguez mostre este descar davant Guzmán i que este no li conteste automàticament "Mire, no serem la panacea i C9 serà molt plural, pero de moment estem vetats a la seua RTVV", mostra ben clar el estat de les coses.Que no hi haja hui cap referència a eixa premsa sobre el lamentable espectacle, també.
Una abraçada!
Jaume