El Govern ha dotat a Castelló amb les més modernes instal·lacions que gaudeix una seu provincial de l'Institut Nacional de la Seguretat Social en tota Espanya. Ha sigut una inversió de més de vint milions d'euros per a alçar un edifici funcional de diverses plantes en l'avinguda del Mar per a atendre a centenars de milers de castellonencs en les seues relacions amb l'administració de la Seguretat Social.És un projecte que es va forjar en l'etapa de Juanma Calles en la Subdelegació del Govern, i que ara és a punt d'inaugurar-se. Un compromís del Govern amb Castelló fet realitat, com ho han sigut la nova seu d'Hisenda, l'Oficina d'Estrangers, la Comissaria del Cos Nacional de Policia, el Banc d'Espanya, les escoles infantils sufragades amb el Pla E, i unes altres que passen desapercebudes, com la costosa reparació del nyap que es va fer en l'estació de Renfe.
Aquesta ha sigut la legislatura més fructífera per a Castelló pel que fa a inversions estatals. No obstant això, davant aquesta demoledora i irrebatible realitat, el PP de la ciutat de Castelló sempre troba un motiu per a protestar. El "vicealcalde", Javier Moliner, està fent córrer rius de tinta amb el serial de que la ceràmica empleada en les obres de la nova seu de l'INSS no és de Castelló. Una falsedat, d'altra banda, ja que si bé la marca proveïdora és italiana, al que gafa Moliner per a sembrar el seu desconcert, eixa mateixa marca té una planta de producció a Castelló en la qual treballen centenars de castellonencs. Per tant, és o no és castellonenca la ceràmica empleada en aquestes obres? Es pot estar discutint durant dies, setmanes i mesos, però l'única cosa certa és que Javier Moliner aconseguirà desviar l'atenció sobre l'única i vertadera realitat: l'entrada en funcionament d'unes modernes instal·lacions administratives al servei dels castellonencs amb una inversió estatal de més de vint milions d'euros. D'açò és del que Moliner no en vol parlar. És d'una banalitat que espanta. Els ciutadans de Castelló han de propiciar una bolcada urgent en el govern de la seua ciutat per a desterrar unes pràctiques que consisteixen únicament en la propaganda victimista per a ocultar que la majoria de les promeses amb les quals Alberto Fabra va concórrer a les eleccions, i la majoria de projectes de la Generalitat segueixen sense executar: la Fàbrica Dávalos, la Ciutat de les Llengües, el Centre de Convencions, el TvrCas, la ronda nord, la cessió dels antics jutjats, la seu de la Universitat Internacional, l'escola d'idiomes, el conservatori de dansa, la remodelació de la plaça Major, etc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada