dilluns, 16 de febrer del 2009

PATÈTIC RAMBLA

Menuda paperate la de Rambla: Enmig de la tempesta de corrupteles ix a parlar dels nostres sentiments i senyals d'identitat.
Enmig de la convulsió política que ha suposat l'esclat de l'Operació Gülter i la consegüent successió de detencions per delictes de corrupció, la implicació del PP en la trama, i les acusacions cap a càrrecs aforats de la Generalitat Valenciana, ix el portaveu del Consell,Vicente Rambla, i en la seua habitual roda de premsa dels divendres, sense que ningú li pregunte, comença a fer un al·legat sobre "els nostres sentiments i els nostres senyals d'identitat".
Patètic Rambla. Va resultar si més no esperpèntic escoltar el divendres al portaveu del Consell dient que "el valencià és la llengua del nostre poble, forma part dels nostres sentiments i dels nostres senyals d'identitat, i de cap manera tolerarem l'homologació amb la llengua catalana". I es va esplaiar, i va parlar de l'aberració que suposa assumir que el català i el valencià formen part d'un mateix sistema lingüístic, i inclús va instar el secretari general del PSPV, Jorge Alarte, a explicar si assumix eixa afirmació.
Patètic i fora de lloc, per molt que tinguera l'excusa d'una moció aprovada en el Congrés dels Diputats referent a la reciprocitat dels senyals de les televisions autonòmiques valenciana i catalana, una reciprocitat que el propi Consell ha assumit i acceptat.
Patètic Rambla tractant d'apel·lar als fantasmes de sempre en plena tempestat de corrupteles, detencions, suborns, comissions, paradisos fiscals, acusacions d'aforats, personatges tractant de fugir a Panamà, plans urbanístics, guanys multimilionaris, i xarxes il·legals de finançament.
Una estratègia per fi fallida en què ahir diumenge tractava d'insistir la vicesecretària de Comunicació del PPCV, Marta Cigró torrat, qui diu que "el PSOE és el gran enemic de la Comunitat Valenciana al recolzar iniciatives que intenten dilapidar els nostres senyals d'identitat".
Patètica Marta, i patètic PP de la Comunitat Valenciana.
Esta vegada no els va a servir la tàctica de recórrer a l'enemic extern.