SENSE RTVV NO HI HA DEMOCRÀCIA

El joc brut que se li atribuïx al PP en les passades eleccions autonòmiques i municipals no es limita a l'establiment de canals irregulars de finançament que el situen en posició d'avantatge respecte de la resta de forces polítiques. La transgressió de les regles del joc es completa amb el control i emmordassament de RTVV. Sense una radiotelevisió pública objectiva, imparcial, plural i veraç, els processos electorals a la Comunitat Valenciana seguiran desvirtuats, i d'ahí la necessitat d'insistir en la denúncia i la reivindicació.

Uns mitjans públics de comunicació imparcials són vitals per a la salut democràtica. Una societat ben informada és una societat millor preparada, més lliure més culta i amb més criteris a l'hora d'escollir opcions en la vida, i de segur que és això el que més espanta ara amteix al PP valencià, que els ciutadans tinguen la llibertat que atorga el coneixement de la realitat.
No hi ha més eixida. El PP no pot sostindre més en el temps una política informativa anacrònica, antidemocràtica, i fins i tot anticonstitucional i contrària a l'ordenament jurídic. Els índex d'audiència d'este mes de juny, els pitjors de la història de RTVV, són un indicador del rebuig social cap a eixes pràctiques, tant que agraden al PP els plebiscits quan es tracta d'eludir responsabilitats penals.
Hem arribat a extrems absolutament intolerables, pequè la meticulisitat amb la que RTVV es dedica a camuflar notícies de la forma més absurda i grotesca es pot considerar ja com quirúrgica.

La Llei de Creació de RTVV parla de que entre els principis que han d'inspirar l'activitat de l'ens estan la veracitat, imparcialitat i l'objectivitat en les informacions, la separació entre les informacions i les opinions, la identificació de les persones que les sustenten, la lliure expressió d'aquestes, i el respecte al pluralisme polític. No obstant, hui per hui RTVV, un ens sostingut amb els diners de tots els valencians, roman segrestada al servei del partit governant a la Generalitat, i per tant, no hi ha democràcia plena. És tan greu com sona, i tan hipòcrita com quan el PP critica Hugo Chávez per tancar mitjans privats.

REGRESSIÓ DEMOCRÀTICA

El director general de RTVV, José López Jaraba, havia de comparéixer esta setmana en la comissió de control de l'ens públic per a donar compte de diverses qüestions relacionades amb la gestió administrativa i els continguts informatius. No obstant, dos dies abans de la compareixença va remetre un escrit en el que excusava la seua presència "per motius professionals".
Fins ara, el PP no admetia cap compareixença en esta comissió que no fóra la del director general, amb el pretext que era en esta persona en qui requeia tota la responsabilitat i representació. Amb eixe argument s'han desestimat totes les sol·licituds de compareixences d'altres alts càrrecs de l'ens, entre ells els directors i caps d'informatius, per a conéixer els criteris editorials i els mètodes de treball emprats en la peculiar forma que té RTVV de dotar de continguts als informatius de les seues cadenes.
Ara ja ni el director general acudeix a sotmetre's al control parlamentari "per motius professionals". No obstant, jo tinc la meua pròpia teoria sobre la incompareixença del director general. Al responsable de l'ens se li ha vingut damunt tot el que se li podia vindre damunt perquè no tinga resposta per a cap de les preguntes que se li puguen plantejar en una sessió de control, i per si faltava alguna cosa, esta setmana s'ha conegut que Canal 9 ha aconseguit en el que portem de juny els pitjors índexs d'audiència de la seua història, amb percentatges que cauen per davall del 6% en els seus informatius.
Pareix que és esta última dada la que ha dissuadit el director general a l'hora de valorar l'oportunitat de la seua compareixença. Però en els dies previs havíem conegut nous detalls sobre l'engreixament de factures per serveis contractats per l'ens per a la visita del papa en 2006, havíem conegut les preferències del director general per contractar amb l'empresa madrilenya d'un amic creada només uns mesos abans, i hem vist com la situació administrativa de l'exsecretari general de l'ens, processat per assetjament sexual, ha patit successives variacions amb tal de seguir en actiu, a pesar de tot. També som testimonis del vergonyós encobriment del secretari general.
Amb tot això, el director general de RTVV ja no havia de respondre només sobre les maniobres editorials per a ocultar el cas Gürtel dels informatius de Canal 9 i Ràdio 9. Ja no havia d'explicar només perquè el dia en què el Tribunal Suprem decideix reobrir el cas dels trages els informatius donen prioritat informativa a un concurs de milotxes, ni els motius pels quals els informes pericials que impliquen a mig Consell en la trama Gürtel desapareix dels informatius en favor de banalitats. Ara havia de respondre d'altres qüestions relacionades amb els diners públics, amb la informació remesa al Trubunal Superior de Madrid, amb el parador del seu antecessor, i per si no fóra poc, amb uns índexs d'audiència que farien entrar en fallida a qualsevol mitjà de comunicació.
Per tot això, José López Jaraba s'ho pensat millor i ha plantat a la comissió de control. Abans que res, llibertat, transparència, pluralitat i democràcia.

LA INCÒGNITA DEL DESENLLAÇ PER A CAMPS I FABRA

Amb les últimes vint persones a qui la Brigada de Blanqueig de Capitals implica en la xarxa Gürtel, són ja cent trenta, entre càrrecs públics i empresaris, les persones involucrades en eixa trama de corrupció, la mitat d'elles en la Comunitat de Madrid.
Esta seria l'última de les moltes novetats que ha propiciat la investigació judicial i les reaccions polítiques durant este cap de setmana. Moltes novetats per a produir-se en només dos dies.
El resum cal iniciar-ho amb les declaracions que ha realitzat el diputat del PP Juan Costa, qui en defensa del seu germà Ricardo, llança serioses advertències a Francisco Camps. Si Ricardo Costa és culpable, Camps ho és molt més. I eixes declaracions cal circumscriure-les en una sèrie de moviments que ha desplegat l'exministre d'Aznar, i que detalla la premsa, entre reunions amb Ripoll, aspiracions poc dissimulades, i en definitiva dos bans: els afins a Camps, i els que pensen que el president hauria d'assumir responsabilitats i facilitar el seu relleu. Armes enlaire.
Un altre episodi el narra Pedro Muelas en El Mundo. El PP prepara una campanya de descrèdit contra el magistrat Flors en quant se li ocórrega impulsar la causa dels trages, en la línia seguida fins ara per a tractar de desacretidar a sastres, jutges, fiscals, policies i pèrits de l'Agència Tributària. Que es prepare Flors, advertix Muelas.
I un últim episodi relacionat amb la corrupció i el PP l'ha propiciat el president de la Diputació de Castelló, que en una entrevista exclusiva al diari Mediterráneo en el que suposa la seua reaparició després de la convalescència, afirma que estarà al peu del canó fins que quede inhabilitat per alguna sentència judicial. Fabra extrapola al seu cas l'estratègia de la conspiració com a últim recurs, i afirma que darrere de la instrucció dels sumaris que l'afecten hi ha una mà negra.
I finalment, Rajoy ha decidit cedir temporalment a les pretensions de Camps i assegura que el ratificarà com a candidat en un acte conjunt que es prepara per a setembre, encara que la visita a València per a confirmar la ratificació la deixa en l'aire, suposadament a l'espera del desenvolupament dels esdeveniments.
I tot això ha succeït en un sol cap de setmana.
No els va a donar temps. A Camps el van a dissuadir els seus abans que ho facen els jutges, i a Fabra el van a dissuadir els jutges abans que ho facen els seus. L'única incògnita és si els desenllaços seran traumàtics o pacífics, però pels precedents disponibles, cal tindre en compte la propensió en el PP a solucionar els conflictes a galtades.

QUI VULLGA PAPERS QUE ES COMPRE UN ROTLLO DE SCOTEX

És el que va vindre a dir ahir la consellera de Justícia i portaveu del Consell, Paula Sánchez, en resposta a la meua companya Nuria Espí, que li va exigir en el ple els contractes que va atorgar RTVV a dit amb motiu de la visita del papa per a engrossir els comptes de les empreses vinculades amb la trama Gürtel.
I és el que ha vingut a dir hui el president del Consell en resposta al requeriment del portaveu socialista, que reclama en va des de fa mesos determinats expedients de contractació.
Amb tota la desimboltura i sense cap rubor, Paula Sánchez va deixar clar que el Consell no té intenció de facilitar a l'oposició cap dels expedients de contractació tramitats per RTVV per a adjudicar servicis per valor de més de catorze milions d'euros a empreses relacionades amb la trama de corrupció. "Si vol vosté papers demane-se'ls al seu portaveu, que pareix tindre facilitat per a aconseguir-los", va clavar la portaveu del Consell.
En definitiva, el que vullga papers que es compre un rotllo de Scotex.
Per dignitat política, democràtica i personal, Francisco Camps hauria d'abandonar hui mateix el seu càrrec, convocar eleccions i renunciar a la condició de candidat per a regenerar la vida política valenciana, tornar la dignitat a les institucions, restituir la confiança dels ciutadans en la política, i recuperar l'acció de govern. La seua situació és insostenible, la seua intenció d'agarrar-se al clau ardent propícia episodis grotescos, i els processos judicials en què està immers li impedixen dedicar-se a governar.

PARANOIA

El PP va presentar una denúncia per sentir-se espiat per un agent de la brigada d'informació del Cos Nacional de Policia que estava apostat en els voltants de la seu d'este partit de forma casual exercint altres tasques alienes a l'activitat política del quarter general dels populars en el carrer Quart. La denúncia la va formalitzar el PP de l'Ajuntament de València per a propiciar una de les escenes més ridícules que ha proporcionat la política local, i no contents d'haver causat vergonya aliena fins en el ciutadà més desentés de la política, insistixen a negar-se a reconéixer el seu excés de zel i demanen ara l'orde judicial que autoritzava l'agent de policia a estar on estava per a realitzar unes tasques absolutament alienes a l'activitat política del PP. En altra denúncia del PP contra la policia en sentir-se espiat, els agents estaven en una operació antidroga al Cabanyal.
Rita Barberá i Francisco Camps han exterioritzat una obsessió malaltissa, o potser una ànsia desbordada a tractar de demostrar que tots els tripijocs en què han sigut sorpresos són fruit de conspiracions del Govern, dels jutges i de la policia per a barrar el pas a una persona com Camps, que estava destinada a dirigir els destins del país en previsió d'un altre eventual bac de Rajoy.
Però al marge de l'estrepitós ridícul del PP, cal cridar l'atenció en el grau d'irresponsabilitat en què ha incorregut al deixar al descobert, en la seua paranoia, la labor policial.
En tot cas, no cabia més explicacions, ja que al PP no se li pot sorprendre ja en més actituds menyspreables, abjectes, irregulars i il·legals en les que ja se l'ha sorprés, ni en conversacions més degradants de les que han transcendit, per la qual cosa serien innecessàries més investigacions judicials, vigilàncies o escoltes. Però jo afegiria que eixe excés de zel alimenta a més la sospita que Rita Barberá Noya i Francisco Camps amaguen quelcom. Encara queda gent a qui li resultaria indistint que indagaren en les seues conversacions.

MÉS DEMAGÒGIA

A principis de 2007 l'alcalde de Castelló, Alberto Fabra, a les portes de les eleccions municipals, va muntar a càrrec de l'ajuntament una cimera nacional d'alcaldes per a reclamar celeritat en les obres de l'AVE i del corredor mediterrani. Va ser una injecció de protagonisme en període electoral de nul·la efectivitat i a càrrec dels comptes públics.
En els tres anys transcorreguts des de llavors tots els trams de l'AVE entre València i Castelló estan licitats amb la previsió que concloguen les obres en 2012, o a més tardar en 2013. I en això que van arribar els ajustos pressupostaris com a conseqüència de la crisi, i Alberto Fabra va trobar un nou pretext per a tornar a muntar una nova cimera, esta vegada amb els empresaris locals, una cimera preventiva, diria jo, per si de cas els ajustos pressupostaris afecten les obres de l'AVE a Castelló. Més protagonisme partidista a compte de la institució, més demagògia, i més desvergonyiment.
I això ho fa un alcalde que té només en servei set-cents metres de troleibús entre El Corte Inglés i la Universitat, sense que se sàpia res de la resta de trams, que suposen el 90% de la xarxa prevista de tramvia des de fa més d'una dècada. Tampoc l'alcalde de Castelló va trobar motius per a organitzar cap cimera per a denunciar les eternes obres de l'aeroport de Castelló, promogut pel seu mentor polític, Carlos Fabra. Portem quinze anys en obres i l'aeroport seguix sense entrar en servei, però això no és motiu de queixa.

VOTA DECÈNCIA

No sols vivim una crisi econòmica, també una crisi de valors. La frase la va pronunciar ahir el secretari general del PSPV, Jorge Alarte, durant la presentació de la conferència de l'exrector de la Universitat Carlos III de Madrid, Gregorio Peces Barba, corresponent al cicle de conferències 'Cinc mirades sobre la nostra democràcia', organitzat pel Fòrum d'Electes Socialistes.
Fins que no solucionem la crisi de valors, va dir, no podrem superar definitivament l'econòmica, i si l'actual crisi econòmica no estiguera acompanyada d'una profunda crisi de valors, no seria una crisi ni tan greu, ni tan profunda com la que estem vivint.
L'individualisme i la falta de valors s'anteposen al bé col·lectiu, per la qual cosa es fa més necessari que mai un esforç comú per a articular una resposta col·lectiva davant de la individual.
No és casual tampoc que a la Comunitat Valenciana és on més crisi hi ha, més balafiament, més corrupció, opacitat i arbitrarietat, perquè és on més s'han deixat de costat els valors, on hi ha menys pluralitat informativa, i menys espai públic per a debatre. El boicot a l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania va ser tota una declaració d'intencions per part del Govern valencià. Esta és la realitat i els valencians saben bé quines són les conseqüències d'eixa diferència de valors.
Propose, per tant, que en la campanya electoral que se'ns acosta per a renovar les Corts Valencianes i triar nou president, confrontem valors. No confrontem sigles, ni persones. Confrontem actituds. Cal demanar als electors que voten decència, que voten honestedat, que voten honradesa, que voten interés general, que voten transparència, humilitat. Que voten valors.
Només si les afinitats electorals es perfilen amb els valors com a criteri, i dissuadim les absurdes afinitats a sigles, podrem desposseir al PP de Camps d'eixes majories absolutes que només perseguix per a legitimar els seus atropellaments i quedar exculpat de presumptes delictes.

FABRA ES QUERELLA CONTRA CALLES

El president de la Diputació de Castelló i del PP provincial, Carlos Fabra, imputat per suborn, tràfic d'influències i frau fiscal, i a punt de ser jutjat per eixos fets, s'ha querellat contra el portaveu socialista en l'Ajuntament de Castelló, Juanma Calles, per dir de Fabra que no és digne d'ocupar cap representació institucional. És la segona vegada que Carlos Fabra es querella contra Calles. La primera querella va ser arxivada.

La primera cosa a la que indueix aquesta notícia és a contrastar la qualitat humana d'ambdós protagonistes, amb la qual cosa sorprèn encara més que el líder provincial del PP es senta amb càrrega moral per a tractar que una declaració política del portaveu socialista meresca una sentència condemnatòria per injúries i calúmnies.

Una persona de la qual s'ha narrat amb tot detall com feia circular les borses de diners, que ha estat incapaç de justificar ingressos multimilionaris, de la qual s'ha provat que va deixar de tributar prop de tres-cents milions de les antigues pessetes, i acusat d'intervenir davant els ministres d'Aznar per a tractar d'agilitzar concessions administratives, se sent ara ofès perquè en el marc d'un debat en el ple municipal Juanma Calles demana a l'alcalde que adopte mesures de caire ètic "per a retornar a l'ajuntament l'honradesa i la moralitat erosionades per la indignidad exemplar del regidor Carlos Fabra en l'acompliment de la seua representació institucional". No sorprendria, a la vista de la tàctica que estan adoptant els líders del PP involucrats en causes judicials, convenientment inspirats per Federico Trillo, que Carlos Fabra es querellara contra el jutge de Nules en el cas que aquest emetera una sentència condemnatòria. Podria al·legar parcialitat en l'exercici d'administrar justícia.

RAMBLA ESTÀ CONTENT

El vicepresident primer del Consell, Vicente Rambla, diu estar content perquè per fi Carlos Fabra podrà demostrar la seua innocència davant d'un jutge. Eixa és la reacció del PP, única reacció d'altra banda, davant de la interlocutòria del titular del jutjat d'instrucció número 1 de Nules que transforma les diligències penals obertes contra Fabra en procediment per a assentar el president de la Diputació de Castelló davant d'un jurat popular.
Al marge dels fets i dels delictes que se li imputen a Fabra, en els que no vull detindre'm perquè els hem conegut de sobra al llarg de sis anys d'instrucció, desitge centrar-me en tot allò que es desprén de la reacció de Rambla. En primer lloc, molt convençut ha d'estar el vicepresident del Consell de la innocència de Fabra per a proclamar-la amb eixa contundència des d'una alta posició institucional. O això, o el vicepresident s'està burlant de l'opinió pública en un intent va i absurd de guanyar temps amb la confiança que escampe. Cal observar el grau de risc que assumeix Rambla en proclamar la innocència de Fabra amb totes les evidències que confluïxen en la seua contra. Vull recordar, en este punt, que l'Agència Tributària ja va declarar a Fabra autor d'un delicte de frau fiscal, al marge de les responsabilitats penals que es puguen derivar.
Ningú més en el PP ha eixit ni tan sols a donar ànims al president de la Diputació de Castelló. Només Rambla, amb l'agreujant que ho ha fet en la seua condició de càrrec institucional, i no com a dirigent orgànic del PP.
Rambla abunda, per tant, en el discurs que ací no passa res, que tot són falòrnies, muntatges i contubernis universals contra el PP valencià, i pitjor encara, empara així actituds que debiliten els valors de la democràcia.
Amagar la realitat, enganyar fins estos extrems a l'opinió pública, i emparar corrupcions debilita el sistema polític del que ens hem dotat, i minva la credibilitat dels ciutadans en els seus representants. Rambla ha optat per cometre una imprudència abans d'acceptar els fets i demanar la baixa de Fabra com a militant, encara que només fora de forma cautelar, fins que es dirimisquen els seus pleits.

Rambla està content. Jo no. Estic trista per contemplar fins a quin punt s'ha instaurat a les institucions valencianes la pràctica generalitzada de la corrupció, la política buida de contingut, la lluita per la supervivència política a qualsevol preu, el menyspreu a la ciutadania, la mentida, la falsetat i la hipocresia.

"MANASSES"

El secretari de comunicació del PP, Esteban González Pons, va acusar ahir la vicepresidenta del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, de posar les seues "manasses" en el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), imagine que per la falta de coincidència del seu darrer sondeig amb les enquestes que han publicat este cap de setmana diversos periòdics. No pareix apropiat que González Pons desqualifique en eixos termes a la vicepresidenta del Govern. Només basta recordar que segons González Pons, la festa a València acabaria el passat 9 d'octubre a la vesprada, i hui, vuit mesos després, la festa segueix i no pareix que vaja a decaure, més bé es diria que estem en el peculiar after hours polític valencià. Només cabria considerar més manasses que González Pons al mateix Rajoy per la forma en què està gestionant la crisi Camps.
El PP té pressa, i no pot permetre's concedir al PSOE l'oportunitat de recuperar alé electoral a l'estel d'una virtual milloria de la situació econòmica. Vol eleccions ja, i a més les vol sense despeses de precampanya. tot just ara que al PP li han descobert tots els fluxos de diners negres destinats a finançar els seus actes electorals, se li ocorre a Rajoy la proposta de limitar al mínim les despeses electorals i prohibir per llei la precampanya. És un batistot: si jo he de limitar les meues campanyes perquè s'ha descobert el meu finançament il·legal, posem un límit per a tots. Rajoy podia haver proposat la limitació de la despesa electoral quan els diners de les empreses de la trama Gürtel fluïen en abundància en la seua travessia des de les administracions governades pel PP fins a les empreses que finançaven els seus actes electorals, i els seus principals alcaldes es passejaven pels barris amb tota la parafernàlia possible.
El PP demana eleccions a Espanya perquè els seus analistes plantegen un escenari en què les mesures que està adoptant el Govern, encara a costa de la seua popularitat, assenten les bases perquè en els dos anys que resten de legislatura es recomponguen de forma gradual tots els indicadors d'una crisi que, no oblidem, es va accentuar al nostre país per la barra lliure que van propiciar els governs d'Aznar.
I no obstant, la pressa que exigeix el PP en la convocatòria d'eleccions generals, no es manifesta a l'hora d'avançar les eleccions a la Comunitat Valenciana, on sí que pot avançar-les. I no les avança, a pesar de la seua confiança en la victòria, perquè generaria dos conflictes a l'hora de triar candidat. El primer conflicte el generaria Camps amb la seua obstinació a seguir perquè ell no ha fet res. I el segon conflicte apareixeria a l'hora de buscar un candidat alternatiu, perquè tota la línia successòria apareix esguitada pel Gürtel, començant per l'alcaldessa de València, a la que la trama corrupta va pagar actes electorals en la campanya de 2007, com es desprén dels informes policial, i acabant en tots els possibles successors, que apareixen implicats, inclòs mig Consell i mig centenar d'alts càrrecs, amb la qual cosa en l'interés de buscar candidat Rajoy acabaria per haver d'esfullar una margarida composta per personatges de segona fila: Betoret, Gerardo Camps, Blasco, Fabra, etc. I això no li garanteix sostindre els bons auguris.

ELS ARGUMENTARIS NO BASTEN

SI NO ES RECONDUEIX LA SITUACIÓ, ENS PODEM TROBAR AMB EL PRIMER PRESIDENT TRÀNSFUGA DE LA DEMOCRÀCIA

El PP ha demostrat en els últims dies fins on està disposat a arribar amb tal de negar la realitat i assumir responsabilitats per haver protagonitzat el major cas de corrupció política que s'ha descobert a Espanya. Els càrrecs del PP valencià han sigut proveïts de tota la munició retòrica disponible, però en la majoria dels casos, la falta de naturalitat amb què fan ús de les frases enllandades els delata amb massa freqüència, sobretot perquè alguns dels arguments aconseguixen tal grau d'extravagància que poden qualificar-se de desbarats.
L'alcaldessa de Torrent i coordinadora d'àrea en l'Executiva Regional del PP, María José Catalá, ha arribat fins a atribuir delictes de sang a exalts càrrecs de governs socialistes. Ho va fer en una tertúlia de Ràdio València en la que va participar el dijous amb Rafael Rubio i Marga Sanz, i en la que va insistir en l'estratègia de banalitzar ara els huitanta contractes irregulars esmentats en les investigacions judicials, en el context d'una administració que gestiona un pressupost anual de setze mil milions de pessetes. Pitjor m'ho posa, podria contestar-li, perquè justament per eixe volum presupuestari, els huitanta "contratitos" que tracta de minimitzar poden suposar desenes de milions d'euros, és a dir, milers de milions de les antigues pessetes.
Un altre dels absurds i surrealistes arguments que el PP ha difós entre els seus càrrecs, i que també va utilitzar María José Catalá en l'esmentada tertúlia, és que "ací ningú s'ha embutxacat ni un cèntim". Aleshores, que m'explique l'alcaldessa de Torrent com han nodrit els Crespo i Pérez els seus comptes en paradisos fiscals, perquè dels rendiments del treball de les persones físiques dubte que es puguen apilar desenes de milions d'euros escampats per totes les suïsses del món.
També va abundar l'alcaldessa en la teoria de la conspiració universal contra Camps, i va demostrar estar ensinistrada en l'ús de frases-pont per a evitar parlar del que no es vol parlar, i parlar del que sí es desitja. Així, quan s'estaven referint a la trama Gürtel, Catalá va dir que sí, que d'acord, però que val la pena reflexionar sobre la política hídrica de Zapatero, sobre els retards de l'AVE a Alacant, i sobre el finançament autonòmic, per a acabar deduint que, efectivament, eixes són les proves de que tot és un complot contra Camps, i en eixe context caldria afegir-hi la investigació de la trama de corrupció. Encara sort que al president li està permés d'ultratjar la senyera per a usar-la d'escut protector contra els heretges.
Quan les evidències són tantes, els argumentarios polítics no basten. A estes altures, i davant del caire dels esdeveniments, albire amb més nitidesa un final en què Camps ha d'estar sondejant ja quina part del seu grup parlamentari està disposat a embarcar-se amb ell en una aventura de partit regionalista. Camps ha demostrat que està disposat a tot, amb la qual cosa, de no reconduir la situació, ens podem trobar amb el primer president trànsfuga de la democràcia.

EL JUTGE PEDREIRA VEU INDICIS DE TRES DELICTES GREUS EN EL GOVERN DE CAMPS

http://www.publico.es/espana/315587/juez/pedreira/ve/indicios/tres/delitos/graves/govern/camps

CAMPS CONTRA EL MÓN

Només li faltava enfrontar-se a Rajoy, i ho ha fet hui amb l'exigència que el designe de nou candidat a la presidència de la Generalitat en un acte multitudinari, esta vegada no organitzat pel Bigotes, en la plaça de bous de València, i ha de ser a principis de juliol, d'acord amb les preferències de Camps. Rajoy ha contestat que no és el moment. Com recita Sabina, "la portada va sonar com un signe d'interrogació".
Camps ha lliurat batalles contra els que són seus i contra els que no ho són. S'ha enfrontat a Zaplana, a Ripoll, a la mitat del seu propi grup parlementari que en l'anterior legislatura el va deixar plantat en l'hemicicle, als jutges, als fiscals, a la policia, a Zapatero, ha insultat i reprovat formalment dues vegades al portaveu socialista, Ángel Lluna, ha desqualificat Jorge Alarte, ha contravingut de forma constant les ordes de la secretària general del seu partit, Dolores de Cospedal, va mantindre una pugna amb Esperanza Aguirre quan esta va trobar el moment de torpedinar a Rajoy, ha renegat del seu examic i excol·laborador González Pons, ha presentat demandes contra els jutges que instruïxen els sumaris en els que està implicat, ha injuriat a TVE, a l'Agència Tributària, ha reprovat en les Corts a la vicepresidenta del Govern i al fiscal general de l'Estat, i en un futur s'enfrontarà a Rita si esta decideix obrir les orelles als cantells de sirena que la criden per a posar-se al capdavant de la candidatura a la Generalitat, s'enfrontarà a Alberto Fabra si este insisteix en autopostular-se com a possible relleu, i s'enfrontarà a Juan Costa si segueix deixant-se voler per a desembarcar a València.
Tot això ens dóna un perfil de la peculiar personalitat del president de la Generalitat, i no és res estrany que tal com les gasta, Rita s'afanye a rebutjar l'oferta de rellevar-lo. Per si de cas.

Si Rajoy no accedeix a designar-lo candidat, és molt probable que Camps forme el seu propi partit. Les desfetes de la dreta són molt estrepitoses.

COM ES FABRICA LA MANIPULACIÓ

El president de la Generalitat, Francisco Camps, va realitzar ahir unes declaracions en què "insistia" en el seu compromís de no retallar drets socials dels valencians "per a mantindre la igualtat d'oportunitats, el nivell de benestar social i les expectatives de creixement", i per a pronunciar semblant discurs es va fer rodejar de desenes de representants d'associacions de jubilats i pensionistes, les prestacions dels quals no van a càrrec de la Generalitat. Immediatament es telefona al diari ABC i a Canal 9 i se suggereix el següent titular per a l'edició de hui: "Inversions enfront de retalls". Penat i fet.
Efectivament, el president de la Generalitat no pot retallar drets socials perquè mai els va instaurar. És impossible eliminar el xec-bebé de 4.000 euros que va prometre en la campanya electoral de 2007 perquè mai el va fer efectiu. És impossible retallar ajudes als beneficiaris de la llei de dependència perquè la Generalitat porta 17 mesos de retard en la realització de les valoracions i posterior reconeixement de drets. És impossible retallar ajudes als menjadors escolars i a les escoletes públiques perquè ja es va encarregar d'això Alejandro Font de Mora fa uns mesos abans que els governs començaren a estrényer-se el cinturó. És impossible retallar l'adjudicació de vivendes protegides perquè el grau de compliment d'este compromís electoral és ínfim. I finalment és de cínics criticar la congelació de pensions quan no és el teu govern el que ha de fer front a eixes prestacions.
En tot cas, sobreviure a base de projectar il·lusions òptiques sobre la ciutadania és efímer. Vull recordar, ara, les paraules que va pronunciar ahir Juan Costa abans de presentar el seu llibre a València en referència a Camps i la seua situació política: "Quan la persones s'anteposen al partit, fracassen". Queda dit.
Són massa ja en el propi PP els que estan demanant a Camps que desistisca. Ripoll, Mayor Oreja, Juan Costa, Cospedal..., però són molts més els que en silenci preparen en el PP la retirada de Camps.

"PACO EL OPACO"

El president de la Generalitat, Francisco Camps, ha fet befa de la sentència del Tribunal Suprem que ordena reobrir la instrucció de la causa dels trages. Camps va dir en el ple el dijous, sense que ningú l'haja reprovat, que no sap si els regals han sigut "opacos", com els qualifica el Tribunal Suprem, o "franciscos". La mofa va meréixer un aplaudiment de la bancada del PP. Però el somriure se li va haver de desdibuixar als pocs minuts en advertir que cap dirigent nacional del seu partit acudiria a l'acte d'autoexaltació que es va muntar el dissabte a València. I de tant desdibuixar-se el somriure el gest va haver de quedar en carassa en comprovar que el secretari de comunicació del PP, el seu "amic" Esteban González, no sols no anava a vindre, sinó que a més filtraria a la premsa el desig de Rajoy que Camps abandone el càrrec en quant s'ordene l'obertura de juí.
A estes altures ja no li ha de quedar ni carassa. Un mitjà de Vocento va desvelar a finals de la setmana passada que el jutge que investiga la trama Gürtel en el TSJ de Madrid remetrà part del cas al TSJ de València amb un llistat d'aforats en el que figurarà mig Consell, i llavors ja no serà vàlida l'estratègia de la banalització del delicte dels regals, perquè estarem parlant de milers de milions de les antigues pessetes del pressupost públic de la Generalitat que no se sap bé on han anat a parar. I entre altres coses no se sap perquè "Paco el Opaco" s'ha negat a lliurar els expedients dels contractes, i hi ha establit misterioses clàusules de confidencialitat que han impedit seguir el rastre dels diners. Caldrà vore si llavors segueix instal·lat a clamar contra vent i marea, desafiant Rajoy, perquè ell "no ha fet res".

REPROVACIONS

El PP ha emprat la t'actica de contrarrestar la delicada situació política de Camps tractant de desacreditar al portaveu socialista i reprovant-lo formalment a ples i comissions. Ho ha fet dos vegades en la darrera setmana.

Camps pot atribuir instints homicides al portaveu socialista, el vicepresident tercer pot dir d'una diputada que no coneix son pare, però no obstant qui desqualifica i traspassa els límits és el portaveu socialista.

L'excusa per reprovar al portaveu socialista és haver exhibit un informe incorporat a una causa judicial que per definició, com qualsevol causa judicial, és secreta des del seu inici sense necessitat de que s'aplique l'excepcionalitat del denominat secret de sumari, que afecta les parts, però no obstant eixe mateix informe havia sigut publicat en un mitjà de comunicació abans que el portaveu socialista donara a conéixer la seua existència. No obstant, el PP no s'ha molestat a rebatre el contingut d'eixe ni d'altres informes que el vinculen amb activitats continuades presumptament delictives que conformen el major cas de corrupció política. Si el que pretén ingènuament el PP és que la Fiscalia investigue perquè qualsevol sumari judicial es filtra en qüestió de segons als mitjans de comunicació per a donar-se de cara a terra contra els drets i deures d'advocats i periodistes, el PP hauria de mostrar-se igualment interessat a aclarir perquè el Govern valencià incomplix amb total impunitat sentències judicials que condemnen la vulneració sistemàtica del dret de l'oposició a accedir a expedients administratius. Potser l'ocultació de la gestió administrativa i la sensació de perpètua impunitat en eixes pràctiques és la que ha portat a cometre les irregularitats que descriuen els informes policials respecte dels governants de la Generalitat Valenciana, irregularitats que s'estan investigant es vullga o no, de les que s'han conegut sorprenents detalls, i que han consistit a distraure desenes de milions d'euros de tots els valencians que a poc a poc anem coneixent on han anat a parar. Potser és això menys reprovable que el to que utilitze un portaveu de l'oposició en un debat parlamentari?Blasco atribuïx al portaveu socialista insults i desqualificacions en les seues intervencions parlamentàries, considerant un insult la imputació al Consell en un debat parlamentari d'una de les actituds justament més reprovables en política: la corrupció. Això no és cap insult. El verdader insult és haver volatilitzat desenes de milions d'euros de les arques públiques sense assumir les més mínimes responsabilitats i ni tan sols donar explicacions. I no sols insulten els valencians quan neguen les evidències, sinó també quan tracten d'obstaculitzar amb tots els mitjans al seu abast la labor de l'oposició i les investigacions judicials. Això és el realment reprovable.Pretenen reprovar insídies i divulgació al seu parer indeguda d'informació per part del portaveu socialista. És insidiós denunciar que el PP ha manegat contractes? És insidiós denunciar que trames corruptes han nodrit els seus comptes corrents a canvi de contractes de la Generalitat Valenciana per treballs pels quals s'han pagat preus molt per damunt del seu cost real? És insidiós denunciar que s'ha pagat per treballs no realitzats? És insidiós seguir el rastre de milers de milions de les antigues pessetes de tots els valencians que no sabem on han anat a parar? Perquè de ser així, l'efectivitat parlamentària caldrà edificar-la sobre la insídia.Blasco acusa també el portaveu socialista de transgredir les funcions parlamentàries i vulnerar els límits de la llibertat d'expressió al divulgar l'informe policial sobre els contractes amb la trama Gürtel per a la visita del papa a València. Quins són els límits de les funcions parlamentàries i de la llibertat d'expressió? Aquells que li permeten al PP continuar disposant al seu capritx dels diners públics sense necessitat de donar explicacions, i continuar desviant els diners de tots valencians encara que per a això s'haja de profanar la fe divina? Quins són els límits per al PP?Jo ho diré: els únics límits haurien de ser els de la decència, la dignitat, l'honestedat, la transparència, i el respecte al joc democràtic. No hi ha més límits que eixos, per molt que el PP tracte de dibuixar la seua pròpia i peculiar línia devisoria.

L'ESCÓ 99 I LES HIENES BOLXEVICS

Quan la direcció nacional del PP va decidir que Ricardo Costa seria el cap de turc amb l'esperança d'aparençar fermesa i disciplina orgànica enfront de les cada vegada més desencarrilades corrupteles, l'exportaveu del Grup Popular va ser desposseït de totes les seues responsabilitats i relegat a l'escó 98, no sense l'oposició, amb tints de desacatament, de Francisco Camps.
Ara Camps ja no ha de donar la cara per ningú més que per si mateix, i no m'estranyaria que acabara en l'escó 99, junt amb Costa, si persisteix en la seua actitud de desafiar Rajoy i Cospedal, per als que Camps és ja un destorb que solseix les perspectives electorals del PP, el seu únic interés, d'altra banda.
Les estrafolàries declaracions del president valencià disparant a discreció com un soldat cec i desorientat en el camp de batalla, només han sigut superades pel líder del PP d'Euskadi, Carlos Iturgáiz, qui ahir va tractar de recolzar a Camps en va i el va descriure com la víctima d'un atac d'hienes bolxevics, entenent per hienes bolxevics, dic jo, al regidor del PP de Madrid que va destapar el cas Gürtel, els jutges que han dirigit la investigació, les brigades policials especialitzades que han seguit el rastre de les corrupteles, el sastre que va declarar al jutge que va cobrar els trages de les empreses de la trama corrupta, i com no podia ser de cap altra manera, la inefable oposició del PSPV.
Entre els desbarats que ha soltat Camps en les últimes hores, vull ressaltar el guant que hi ha llançat al PSPV, del que ha dit que si tant defén els valors democràtics, que guanye les eleccions en les urnes. Jo arreplegaria el guant i li respondria que les eleccions són l'única eixida per a col·locar al capdavant de la Generalitat a un president honest, encara que siga del PP, que els hi haurà. Eixe és el verdader sentit de la democràcia. Qui ha de guanyar les eleccions no és el PSPV ni el PP, sinó l'honestedat, la decència, la dignitat, el sentit comú, la responsabilitat, l'interés general, l'eficàcia, el respecte i la tolerància. Així que el que ha de fer Camps és convocar eleccions, renunciar a la seua condició de candidat i deixar que la direcció del seu partit el relleve per algú que s'ajuste a eixos valors. D'eixa forma, amb un candidat del PP que responga a eixes característiques, i amb Jorge Alarte de candidat del PSPV, els valencians eixiríem guanyant guanye qui guanye.

LA MALA ESTRATÈGIA DE NEGAR-HO TOT

El portaveu del PP a les Corts, Rafael Blasco, en un cara a cara en el que va participar ahir amb el portaveu socialista, Ángel Luna, davant els micròfons de Ràdio València-SER, va aprofundir en la mala estratègia de negar-ho tot. Totes les denúncies de l'oposició, els informes policials i de l'agència tributària, i els sumaris judicials són infundis i insídies. Tot abans que admetre que el PP ha sigut sorprés en el major escàndol de corrupció política que ha propiciat mai el nostre país.A Blasco se li esgoten els recursos, i davant la manca d'eixides, cal recórrer a la més banal. Tot és mentida. Per això hui El Bigotes s'ha negat a declarar davant el jutge per la seua relació contractual amb la Generalitat valenciana, perquè tot són infundis. Mentrestant, cal desacreditar al portaveu socialista tractant de reprovar-lo formalment a plens i comissions amb tota la falta d'ètica que calga.

Blasco té diversos fronts oberts. El diari ABC ha començat hui a carregar, possiblement seguint consignes del portaveu del PP, contra el president de la Diputació d'Alacant, José Joaquín Ripoll. És la resposta de Blasco a la decisió de Ripoll de no acudir dimecres passat a recolzar a Camps després de que el TS el tornara a la condició d'imputat. A Ripoll li han tret despeses pel desplaçament a Fitur, factures d'hotel, bitllets d'avió, etc.

ABC carrega també contra les persones que ahir es van manifestar davant la seu del PP a Madrid demanant la dimissió de Camps. Diu que són persones vinculades a organitzacions "catalanistes" que han rebut subvencions de la Generalitat de Catalunya i del Govern d'Espanya. En qualsevol cas, mai hauran rebut tantes ajudes i subvencions com la Fundació Aigua i Progrés creada per a organitzar manifestacions contra el Govern.

LA IGUALTAT MAL ENTESA

Al PP només li és útil el concepte d'igualtat quan el pot utilitzar com a arma política o com a cortina de fum per a alleujar la cada vegada més delicada situació del president de la Generalitat. Ho va demostrar ahir en la comissió d'Igualtat de les Corts Valencianes, on va tractar de reprovar al portaveu socialista, Ángel Luna, amb un pretext tan banal i ridícul com la metàfora de l'adúlter/a sorprés/a que al·lega en el seu descàrrec que açò no és el que pareix, metàfora que va emprar Luna per a descriure l'actitud de Camps davant de l'allau d'evidències sobre el desviació de diners públics a la trama Gürtel. Abans, en el mateix hemicicle, diputats del PP han dit a diputades de l'oposició que no coneixen al seu pare, i un alt càrrec del PP està sent jutjat per sotmetre suposadament tres treballadores a assetjament sexual, però això per al PP no suposa denigrar la dona i per tant no mereix reprovació.
El PP, i les diputades del PP, serien capaços de romandre impassibles davant de situacions ja superades en les que la dona no podia accedir a càrrecs públics de representació, ni formar-se en les universitats, ni prendre decisions sense el consentiment del marit. Potser m'atreviria a dir que se sentirien inclús còmodes amb aquelles situacions de sotmetiment i absència d'oportunitats. La lluita feminista no ha conclòs, però en l'últim segle ha consolidat grans èxits. Hui les dones som diputades i hem anat a la universitat perquè moltes altres van lluitar abans contra la discriminació de gènere. Però la lluita per la igualtat d'oportunitats continua tenint reptes, sobretot en l'àmbit familiar, en el que la dona continua sent la primera a renunciar a les seues possibilitats de desenvolupament personal per a l'atenció de qüestions domèstiques.
El PP continua concebent la dona com un actor secundari que ve bé en determinades situacions, i per tant és la primera a sacrificar en el cas que hi haja renúncies. Només així s'entén que el PP utilitzara ahir la comissió d'Igualtat de les Corts Valencianes per a atacar el portaveu socialista, i no obstant mantinga la comissió inactiva quan es tracta de promoure les iniciatives legislatives necessàries per a eradicar discriminacions i aprofundir en la igualtat d'oportunitats entre hòmens i dones.
Però el PP és capaç d'açò i molt més. La figura reprovatòria no existeix en les Corts Valencianes, i no obstant no ha sigut obstacle perquè els populars hagen utilitzat la cambra al seu capritx per a reprovar a qui els ha convingut. En estes Corts el PP ha reprovat al president del Govern, a la vicepresidenta primera del Govern, al fiscal general de l'Estat, a la secretària d'Organització del PSOE, i a tots els personatges hi ha que cregut convenient reprovar.
No obstant, no ha considerat apropiat donar el seu consentiment a iniciatives de l'oposició per a reprovar actituds com les del president de la Diputació de València, que va demanar rematar els professors; el president de la Diptuación de Castelló, que va fer ostentació de pràctiques nepòtiques; o com les del propi president Camps, que va atribuir instints homicides al portaveu socialista.
El PP va fer que la sessió de la comissió d'Igualtat celebrada ahir haja suposat un retrocés en la lluita per la igualtat al desvirtuar el debat i la institució. Un trist pas arrere.

LA COPE COM A PRESAGI

La Cadena COPE va començar ahir a encoratjar la dimissió de Francisco Camps donant difusió a missatges de centenars d'oients que demanen la marxa del president valencià, a més d'invitats qualificats que han defés la conveniència d'una retirada. És un mal presagi per a Camps. La COPE sol actuar com a ariet de la direcció nacional del PP, i representa l'avançada en els fronts que desitja obrir Rajoy. Així que si l'emissora ha donat via lliure per a la difusió d'este tipus de missatges, és que la direcció nacional del PP té una decisió presa respecte de Camps.

CAMPS, VISIONARI

Cal reconèixer-li que va ser el primer a preveure que el xec bebé anava a resultar una càrrega per als comptes públics, i més encara per als pressupostos de la Generalitat, ja que el xec bebé de Camps era de quatre mil euros, mil cinc-cents més que el de Zapatero. Així que després de prometre'l en la campanya de les autonòmiques de 2007, va eludir directament aplicar-lo per a estalviar-se després la decisió de retirar-lo, preveient amb molta antelació que la cruesa de la crisi anava a obligar a prescindir d'aquesta mesura. Per tant, cal reconèixer-li, insistisc, la seva intuïció, capacitat i perspectiva política.

Camps va ser el primer que es va posar a lluitar contra la crisi, perquè no només va deixar sense aplicar el xec bebé. També ha alentit tot el que ha pogut el reconeixement de drets a persones depenents, amb el que ha estalviat una càrrega als comptes públics, va retallar les subvencions als menjadors escolars, té tots els plans d'infraestructures a mitjan executar, i ha deixat en el tinter despeses com la de Mundo Ilusión, la Ciutat de la Música de Benicàssim, la Ciutat de les Llengües de Castelló, i altres banalitats. El que dic, un visionari que es va avançar a les conseqüències de la crisi i es va estrènyer el cinturó abans que ningú.

PERPLEXA

M'he quedat perplexa davant d'una informació de premsa que desvela una proposta de bescanvi del responsable dels serveis jurídics del PP, Federico Trillo, dirigida als magistrats del Suprem, que consistiria a arxivar el suposat suborn passiu contra Francisco Camps, a canvi de rebaixar la pressió sobre el jutge Garzón, contra el que hi ha tres causes obertes, una d'elles precisament iniciada pels capitostos de la trama Gürtel, que pretenen deixar sense efecte gravacions de converses amb els seus advocats enregistrades al centre penitenciari.
Realment funcionen així les coses? És a dir, per a protegir al president de la Generalitat Valenciana s'exerceix pressió sobre el jutge que va iniciar la investigació de la trama de corrupció, per a negociar després un intercanvi d'ostatges.
Em resistisc a pensar que el Tribunal Suprem funcione d'eixa forma, per molta adscripció partidista que estigmatitze als seus components. Federico Trillo no mostra cap inconvenient a fer volar pels aires tots els sisemas garantistes amb tal de salvar a la seua tropa, i està contribuint a estendre la sensació que realment tot val, soscavant de forma definitiva tota la credibilitat de la societat amb els polítics que la representen a les institucions. Un verdader perill per a la democràcia.
El PP valencià ha aportat al PP nacional les figures més controvertides de la política. Només faltava Esteban González Pons desqualificant al CIS perquè l'enquesta sobre intenció de vot que acaba de difondre este organisme no és del seu grat. Paradoxalment, pareix que la sensatesa en el PP ve de Galícia, amb Feijoo i Fraga tractant d'imposar trellat.

LES CORTS, L'ORIGEN DEL DESCRÈDIT

La crisi de les institucions valencianes, la minva de la credibilitat dels càrrecs públics, i el deteriorament dels principis democràtics a la Comunitat Valenciana té un origen que passa desapercebut: les Corts, l'activitat parlamentària, el control al Consell i el funcionament dels òrgans de direcció de la cambra.
És evident que un càrrec públic de qualsevol govern pot sentir-se temptat a franquejar els límits de les seues potestats si no se sent fiscalitzat per l'assemblea que li va encomanar la responsabilitat de governar. Quan s'estén la sensació que les funcions de control al Govern estan restringides, paralitzades o adulterades pels òrgans de direcció de la cambra de representació, en la pràctica s'està encoratjant la comissió d'abusos i irregularitats com els que ara estan aflorant en la majoria dels departaments del Consell i en moltes entitats públiques, com RTVV.
El deteriorament de la situació política i institucional és greu i intolerable, però ho és encara més que càrrecs públics encobrisquen al seu propi partit des de la direcció de les Corts, o que membres de la Mesa s'encobrisquen a si mateixos dificultant la fiscalització de la seua anterior gestió en departaments del Consell.
És el que està ocorrent en l'àmbit del funcionament intern del Parlament i els seus òrgans de direcció, on la utilització de la Mesa i les seues funcions per part del PP per a beneficiar la seua pròpia estratègia política és un fet que una societat moderna i avançada com la nostra no ha de consentir. No és un problema menor. Estem davant d'actituds que comporten la pèrdua de respecte a la institució d'aquells que haurien de donar compte dels seus actes davant de la representació popular, i no ho fan. Les Corts hui no infonen cap respecte perquè els seus reglaments són paper mullat, el president i els consellers poden eludir les seues compareixences sense ni tan sols justificar-ho, les preguntes queden sistemàticament sense resposta, les tàctiques evasives solen ser burlesques, les sentències judicials s'incomplixen, els departaments del Consell poden negar documentació als diputats sense cap conseqüència, els períodes de sessions són ficticis, l'activitat és la mínima, i l'hemicicle ha quedat impunement reduït a una simple plataforma de confrontació contra el Govern d'Espanya, on les úniques iniciatives que prosperen són discursos partidistes i pamfletaris sense cap efecte pràctic.
El partit majoritari empra la seua majoria absoluta per a acomodar el funcionament intern del Parlament a la seua estratègia política, amb la qual cosa a partir d'ací tot el sistema queda regirat. És l'origen del descrèdit, dels abusos, de la corrupció i de les arbitrarietats. Els òrgans que en teoria haurien de garantir l'objectivitat i el funcionament dels procediments parlamentaris, entren en el joc polític, emparen actituds esvaroses del Consell, encobrixen actes sospitosos, i protegixen als seus responsables. La Presidència i la Mesa de Les Corts haurien de desenvolupar les seues funcions en clau d'imparcialitat i respecte a la institució i vetlar pel bon compliment dels procediments per mitjà dels que es desenvolupa el debat polític. No obstant, el PP ha utilitzat la seua presència majoritària en este òrgan per a reforçar la seua posició política i ordenar el treball del Parlament i l'orde del dia en funció dels seus ineteressos. Tenim una Mesa de Les Corts al servei del partit majoritari, i uns òrgans de direcció en teoria imparcials que estan intervenint en el debat polític en impedir tota iniciativa que no convinga al PP. És la meua obligació alertar que s'estan cometent greus abusos que haurien de tindre una resposta contundent de la societat, al marge de posicionaments ideològics, a fi de preservar la salut democràtica i la dignitat de les nostres institucions, i sobretot les funcions pròpies d'un parlament com a garantia de bon funcionament de la resta d'institucions, la composició de les quals sorgix precisament del parlament.

Article publicat al diari El País el dijous 6 de maig.

ALARCÓN, SEGONA PART

El líder estatal del PP, Mariano Rajoy, afirma hui que Francisco Camps tornarà a ser candidat a la presidència de la Generalitat encara que acabe imputat el pròxim dia 12 en el Tribunal Suprem. El que pareix un arravatament espontani de suport incondicional a Camps, a mi em sona més a una claudicació fruit d'un xantatge.
Hi ha dos lectures. En primer lloc, em fa l'efecte que s'ha produït una nova trobada d'eixes a mitat de camí en el parador d'Alarcón en la que Camps ha comunicat a Rajoy la seua intenció de continuar cavalcant encara que ploguen sobre ell mil escàndols, i compte amb atrevir-se a descavalcar-lo perquè les conseqüències poden ser nefastes. D'una altra forma no s'entén la sobtada ostentació de confiança cega de Rajoy amb Camps. I eixa sobtada i estranya mostra de confiança es produïx, cal reparar en això, només un dia després que Cospedal deixara en l'aire el futur de Camps en funció del que diga el Suprem el dia 12. Imagine l'escena de còlera de Camps en el Palau dialogant amb Rajoy per telèfon sobre la intervenció de Cospedal.
I en segon lloc, no ha de tindre molta confiança Camps en una providència exculpatòria del Suprem, perquè en cas contrari no anunciaria que continuarà sent candidat passe el que passe. Que se sàpia, fins ara el president no preveia la possibilitat que fora a acabar imputat, i per tant no li resultava necessari afegir això de "passe el que passe", perquè només podia passar que no acabara imputat. Ara ja no, però passe el que passe, té intenció de continuar cavalcant. I que a Rajoy no se li ocórrega dir el contrari. Si jo fóra Cospedal presentaria la dimissió.

INHUMÀ

El president de la Generalitat, Francisco Camps, ha utilitzat hui diversos adjectius per a definir les sessions de control a què està sent sotmés. Patètic i absurd han sigut dos dels qualificatius que hi ha empleat, a més de comparar el ple amb el Club de la Comèdia.
Personalment pense que Camps està sent sotmés cada dijous a una humiliació innecessària, i ha perdut tot el sentit del ridícul a causa d'una insostenible situació política que ell no obstant es resistix a acceptar. El Grup Popular no hauria de permetre que el seu president, i el president de tots els valencians, s'expose més a situacions humiliants, ridícules i degradants en l'àmbit polític, però també en el personal. I això ocorre perquè el president no té resposta a cap de les preguntes que li formula l'oposició, i entra irremeiablement en una espiral de cabrioles dialèctiques, contradiccions, falses desimboltures, i voltes sense sentit amb tal d'eludir les respostes.
És una agonia inhumana, injusta i innecessària, i si els seus companys de bancada no són capaços d'advertir-li del sarcasme que està propiciant, el propi president hauria d'armar-se de la necessària dignitat personal i política per a retirar-se immediatament. Seria positiu per a ell en l'aspecte personal, i positiu per al conjunt dels valencians, perquè darrere del sarcasme hi ha un Consell paralitzat i unes institucions incapaces d'escometre les seues funcions.

PERIODISME

El diari ABC es lamenta en la seua edició de hui que les seues repetides i delirants informacions sobre falsos intents de desestabilitzar a la direcció del PSPV no obtinguen cap reacció entre els socialistes, i sobretot no susciten cap declaració de suport al secretari general, Jorge Alarte.
Puc ajudar al rotatiu a resoldre el misteri. Les seues informacions no generen cap reacció perquè no són creïbles. La credibilitat és l'essència de la professió periodística, i les informacions d'ABC sobre els intents de descavalcar el secretari general del PSPV són més un desig o una consigna de Rafael Blasco, que una descripció de la realitat. Ningú al PSPV repetirà l'error d'embolicarse en "aventures orgàniques" a un any de les eleccions, i menys encara en les circumstàncies que envolten al PP, en ple procés de descomposició.
Estem davant d'un diari que porta mesos tractant de generar zitzània en el si del PSPV, sense haver informat més del que és necessari, i quan no ha tingut més remei, de la trama de corrupció que esguita al PP valencià, i la investigació judicial que diàriament propícia noves i escandaloses dades sobre les pràctiques que Francisco Camps va instaurar en l'administració valenciana per a lucrar a determinats personatges, i de pas estalviar-li algunes factures al seu partit en gastos electorals.
Les maniobres del PP, a Madrid i a València, per a buscar un candidat alternatiu a Francisco Camps, també han passat desapercebudes per a ABC. El silenci de María Dolores de Cospedal sobre el que passarà després del 12 de maig en el cas que es reòbriga el cas dels trages, també ha passat desapercebut. L'autocandidatura de l'alcalde de Castelló per a succeir a Camps també ha passat desapercebuda. Els ridículs de Camps en les sessions de control també passen desapercebuts.
Quan el diari ABC informe amb la mateixa profusió i èmfasi de la corrupció en el PP, quan faça ostentacions tipogràfiques de les reunions en què es delibera sobre el relleu de Camps, i quan trobe espai per a informar de la fredor de Rajoy i Cospedal amb Camps, aleshores començarem a creure'ns que puga haver-hi intents de desestabilització interna en el PSPV, tal com ara pretén ABC.
Mentre, caldrà pensar que qui dirigeix els consells de redacció del diari ABC és Rafael Blasco, i que les seues informacions no obeïxen més que a la necessitat del PP de disfressar la realitat, distraure l'atenció, i fabricar bastes cortines de fum. No tindrà efecte.

TORNA A MENTIR (II)

No té inconvenients a recórrer de forma insistent a la mentida ni tan sols en seu parlamentària. El president de la Generalitat, Francisco Camps, va dir en la sessió de control del dijous en resposta a la denúncia de fraccionament irregular de contractes, que la Sindicatura de Comptes fiscalitza tots i cada un dels contractes de la Generalitat i mai ha advertit la més mínima irregularitat. És una resposta excessivament genèrica i probablement improvisada davant de assetjament a què va haver de sentir sotmés el president en eixa sessió.
En realitat, els contractes menors, als que ens estem referint, queden exclosos del control de la Sindicatura, i de la resta, este òrgan només en fiscalitza un mostratge. Però encara així, el 99% dels contractes que formaven eixe mostratge presentava "incidències rellevants" en 2008, últim exercici de què es disposen dades. Ho ha desvelat hui el portaveu del Grup Socialista, Ángel Luna, per a rebatre el discurs autoexculpatori del president. Quants Gürtel ens trobaríem si la Sindicatura fiscalitzara la totalitat dels contractes?, s'ha preguntat Luna.
Per tant, Camps ens ha tornat a mentir, i a més en seu parlamentària, durant una sessió de control.

EL PP ES PENEDEIX D'OLIART, VALGA'M DÉU

El Grup Popular en el Congrés dels Diputats diu que es penedeix d'haver votat l'elecció d'Alberto Oliart com a president de RTVE. El diputat del PP Moreno Bustos va arremetre de forma inusitada en la comissió de control contra els informatius de TVE, va considerar un error haver votat a Oliart, i va sentenciar que des d'ara ja no té el seu suport.
Almenys el PP ha tingut l'oportunitat de votar el president de RTVV, perquè en Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) el director general de l'ens ha sigut anomenat a dit sense passar per les Corts, i no sols obviant el consens parlamentari, sinó el del mateix consell d'administració de RTVV, que és qui ha de nomenar al director general.
Així que els diputats de l'oposició en les Corts Valencianes ni tan sols podem lamentar-nos d'haver tingut l'oportunitat de donar el nostre suport a un director general de RTVV, ni l'actual, José López Jaraba, ni el predecessor, Pedro García, que va fugir abans que el sorprenguera en el càrrec l'al·luvió de contractes irregulars amb les empreses de la trama Gürtel.
El diputat del PP en el Congrés Ramón Moreno Bustos va dir esta setmana en la comissió de control que els informatius de TVE són sectaris, falten a la veritat i a l'objectivitat, va acusar a l'ens de manipular, i va emprar el terme de desvergonyiment informatiu.
Cal tindre el rostre forrat de platí. El diputat popular hauria de programar-se una estada a València per a fer un seguiment dels canals de TVV i Ràdio Nou, abans d'encebar-se de forma hipòcrita amb el president de RTVE. Ahir mateix, i perquè es veja que no cal anar més lluny, Ràdio Nou va informar en els seus butlletins que el portaveu socialista Ángel Luna va fracturar un contracte quan era alcalde d'Alacant, però no va dir que eixa informació era la resposta del PP a l'informe que va exhibir al matí Luna en les Corts per a denunciar el fraccionament indiscriminat i continuat de contractes en la Generalitat per a afavorir a les empreses de la trama Gürtel. Eixa part de la informació va caure dels butlletins de Ràdio Nou.

ENS HA TORNAT A MENTIR

No és habitual que un representant de la Comissió Europea haja d'eixir a desmentir una nota de premsa de la Generalitat. És el que ha ocorregut arran de l'última visita del president Francisco Camps a Brussel·les, i s'ha descobert gràcies a la labor d'una periodista d'El Temps, que va tindre-la sagacitat de telefonar a Brussel·les per a contrastar tot el que deia Camps en la seua nota de premsa.
Això del Gürtel és, com a mínim, per a demanar disculpes, però això de mentir a la ciutadania a través d'una nota oficial tampoc és per a menys. En primer lloc sostinc que Camps es va inventar eixe nou viatge a Brussel·les per a esquivar a la premsa en la romeria de la Santa Faç d'Alacant, la qual cosa ja en si és greu perquè en definitiva el president està utilitzant el pressupost públic per a finançar les seues estratègies evasives. Però no content amb això, en tornar Camps emet una nota de premsa en què diu que ha aconseguit amb la seua visita que la Unió Europea modifique els seus criteris de repartiment de fons per a incrementar les aportacions a la Comunitat Valenciana a fi de generar ocupació.
Immediatament ix un portaveu del comissari europeu de Política Regional de la UE, Johannes Hahn, a desmentir a Camps i a negar que estiga previst introduir cap canvi en el repartiment dels fons, i molt menys a resultes de la visita del president valencià.
Resulta verdaderament humiliant per als valencians que el seu president quede com un mentider davant del govern de la Unió Europea i que haja de ser oficialment desmentit en la seua versió de la visita. Una més.

NO CONEIXEN A CAMPS

El vicesecretari nacional del PP i president del PP d'Andalusia, Javier Arenas, deixa hui clar en una entrevista al diari ABC quins són els seus criteris per a valorar les actituds polítiques. Afirma, imagine que en relació amb el cas Gürtel, que "jutges, fiscals i policies s'estan burlant de la democràcia", però no obstant, els que espolien les arques públiques per a finançar-se a si mateixos i els seus partits deuen d'estar fent un gran favor a la democràcia, a la credibilitat dels polítics i a les institucions, segons cal deduir de les paraules del dirigent del PP andalús.
Però si he reparat hui en esta entrevista no és pel particular criteri que aplica Arenas per a decidir qui es burla de la democràcia i qui no, sinó per la resposta que dóna a la pregunta de si el president valencià, Francisco Camps, repetirà com a candidat. Diu Arenas que a hores d'ara és l'única hipòtesi sobre la qual treballa el PP. Cal saber llegir el significat exacte de la referència temporal (a hores d'ara), que no és ni gratuïta ni retòrica. I demà? Depén. I de què depén? Doncs d'allò altre.
Caldria obrir-li els ulls a Javier Arenas sobre les alternatives que se li escapen. Camps treballa ara per a si mateix i tots els seus esforços estan concentrats en la seua supervivència política. La seua, no la del PP. Ell controla des del temps fins a les possibilitats de Mariano Rajoy, i si a Cospedal se li ocorre pensar en un candidat per a València que no siga Camps, potser la secretària general es trobe amb una rebel·lió interna de la què no sobrevisca ni el mateix Rajoy. Si es tèrcia, Camps és capaç d'accedir a anticipar les eleccions amb tal de no donar temps al seu partit a buscar-li un relleu amb garanties, tot teixit sobre les perspectives personals, sense reparar en l'interés general.
Rajoy i Cospedal no coneixen a Camps, i Arenas acaba de demostrar que tampoc. Qui sí el va conéixer bé, encara que tard, va ser Zaplana. Que li pregunten a ell.

CAMPS DECLARA LA GUERRA A ALBÀNIA

El president de la Generalitat és capaç de declarar la guerra a Albània amb prou que no es parle del cas Gürtel, com va fer Dustin Hoffman en la seua famosa "Cortina de fum", on l'actor, en el paper d'un assessor del president dels EUA, fabrica una invasió a Albània amb el pretext de combatre el terrorisme per a tapar un escàndol sexual protagonitzat pel seu president.
Salvant les distàncies que es vullga salvar, Camps està fent el mateix. A mesura que ixen factures, contractes irregulars, comissions, paradisos fiscals, bigots, Crespos, Correas, Sanz, expedients extraviats, pagaments en metàl·lic i ssetjaments sexuals, Francisco Camps ordena Blasco (Dustin Hoffman) agitar la guerra de l'aigua amb Castella-La Manxa, espolsar els barets de la platja, derrocar un edifici en el Cabanyal, o obrir una campanya de desprestigi contra el portaveu socialista. No obstant, al meu entendre, tota cortina de fum és efímera i al final acaba per desintegrar-se, com li va passar a Hoffman a la pel.lícula.
L'intent de les diputades del PP de reprovar al portaveu socialista, Ángel Luna, a qui pretenen atribuir frases masclistes en la seua intervenció d'ahir en la sessió de control, és només la demostració que el PP està disposat a recórrer a qualsevol argument per a tapar les vergonyes del sumari Gürtel, i posa en relleu el grau de desesperació que ha aconseguit el PP valencià en els seus intents frustrats de desembarassar-se d'un escàndol de corrupció que cada dia propícia nous episodis.
Subscric les paraules de Luna, que jo mateixa vaig escriure en este blog abans que les utilitzara el portaveu en l'hemicicle: "Camps s'ha vist involucrat en una trama de corrupció, i ens ix amb que açò no és el que pareix".
Quan es tracta d'encobrir les corrupteles en què s'ha vist implicat el PP, no reparen a utilitzar qualsevol classe de subterfugis surrealistes que no estan consagrats en cap reglament.
Les diputades del PP no perseguixen la reprovació de Luna ni la defensa de la dignitat de les dones, sinó evitar que Camps done una resposta als milions d'euros dels valencians que han anat a parar a paradisos fiscals, a les butxaques de personatges corruptes, i a finançar campanyes electorals del PP.
Allò realment denigrant per a la dona és que s'utilitzen els òrgans de les Corts dedicats expressament al desenvolupament de polítiques d'igualtat, per a desviar l'atenció sobre els discursos de l'oposició, encobrir un greu cas de corrupció, escampar cortines de fum, practicar la política del calamar, i avalar la sistemàtica falta de resposta del president a les preguntes de l'oposició.

CAP DE CÀRTEL (sic)

Una errata en un article de premsa sobre la continuïtat de Camps com a candidat a la Generalitat ha convertit el president en el capitost d'un càrtel. La notícia informa que el PP valencià està fent xantatge a la direcció nacional amb enquestes que assenyalen que la majoria del PP a València perilla "si Francisco Camps no és cap de càrtel (sic)". És una errata tan inoportuna que per uns segons no s'identifica com a tal i obliga a rellegir la frase diverses ocasions fins a assegurar-se que es tracta efectivament d'una errata, llevat que el periodista haja volgut realitzar un deliberat joc de paraules simulant una errata.
En tot cas, el fons de la notícia té substancioses aportacions que se sustenten en "fonts del màxim nivell del PP valencià". Segons eixes fonts, els intents dels populars valencians per desembarassar-se del cas Gürtel estan resultant infructuosos, fins a l'extrem que en la seu nacional del PP s'estan plantejant la possibilitat de soltar llast i buscar un candidat/a alternatiu. Els esforços del guru de Camps, Rafael Blasco, se centren ara a demostrar a Rajoy i a Cospedal que això seria una imprudència temerària, i que per tant perillaria la continuïtat del PP al capdavant de les institucions valencianes, per al que Blasco exhibix enquestes que possiblement haurà elaborat ell mateix.
Tal és el grau de desesperació de Camps que ja contempla, en el cas que el 12 de maig no siga imputat per suborn, eleccions anticipades amb ell com a "cabeza de cartel" (amb prominència sol.làbica sobre la e).

POSTISSERIA POLÍTICA

Guardar les aparences, actuar com si no passara res, aferrar-se als càrrecs i simular normalitat ha de ser una tasca tremendament molesta. Mariano Rajoy i José María Aznar a penes es dirigixen la paraula des de fa anys. La recent commemoració del congrés del PP de Sevilla va ser concertada pels gabinets sense que els dos principals protagonistes creuaren paraula, i la presentació d'un llibre despús-ahir a Madrid va estar marcada per la fredor.
La causa del deterioració de les relacions cal buscar-la en l'acusació mútua que ambdós creuen d'haver emparat la corrupció en el si del PP. Aznar diu que va tallar d'arrel i que es va llevar de damunt a Rosendo Naseiro de tresorer en quant van aflorar sospites, encara que després no tingueren conseqüències judicials. Damunt, l'expresident del PP llança continus reprotxes al seu successor i declara que ell haguera tallat d'arrel tota la podridura que Rajoy té ara damunt la taula. Però no obstant Rajoy diu que va ser ell qui va tallar de soca-rel, fitant totes les responsabilitats al període d'Aznar. El resultat és la postisseria política. Dirigents incapaços d'assumir responsabilitats i molt menys de prendre decisions que tornen la dignitat a l'exercici de l'activitat política, i als que l'única cosa que pareix preocupar-los és l'efecte que tindran les corrupteles sobre els resultats electorals.

AVÍS PER A CAMPS

En tant que la notícia apareix hui en un únic diari, casualment l'ABC, el fet no deixa de ser primícia per a la resta dels consumidors de premsa. Luis Bárcenas i Jesús Merino han deixat els escons en el Senat i el Congrés, respectivament, que van obtindre en les candidatures del PP, arran de la implicació d'ambdós en la trama de corrupció en la que està implicada este partit.
Les renúncies, encara que tard, es produïxen en un moment en què es convertixen en perillosos antecedents per a nombrosos càrrecs públics del PP a la Comunitat Valenciana, entre ells el propi president, Francisco Camps.
Amb la decisió de Bárcenas i Merino, el president Camps i nombrosos càrrecs del PP valencià, entre consellers i diputats, es veuran en el dilema de seguir els passos de l'extresorer popular i del diputat per Segòvia en el cas de que acaben imputats, o ignorar el que pareixen indicacions i desitjos de Mariano Rajoy, apremiat, tot cal dir-ho, per Esperanza Aguirre, que és qui major rèdit està obtenint en l'interior del PP en termes de credibilitat i contundència, a costa de la direcció nacional.

LA COSA SE LI COMPLICA AL PP DE CASTELLÓ

En un principi, després de l'alçament del secret del sumari Gürtel el passat 5 d'abril, em va semblar exagerat situar a Castelló en l'epicentre de la trama. No obstant, a mesura que he tingut oportunitat de revisar les conclusions de la investigació, no hi ha més remei que determinar que la trama tenia en el PP de Castelló a un dels seus principals clients.
Fins i tot l'acte de tancament de campanya de les passades eleccions generals, és a dir, estem parlant del mes de març del 2008, se li va encarregar a Orange Market, que a més va facturar el cost a una empresa constructora local adjudicatària de l'ajuntament i de la Generalitat.
És a dir, fins a l'últim moment el PP de Castelló va requerir els serveis de El Bigotes i la seua peculiar forma de facturar els càrrecs, a pesar que Rajoy presumix d'haver-se desvinculat de la trama tot just en situar-se al capdavant del PP, en 2004.
Estem, per tant, parlant ja de factures per quasi 800.000 euros que El Bigotes va emetre per actes electorals organitzats a Castelló, la qual cosa a la vista de la capacitat de contractació del PP de Castelló en contrast amb la de la Generalitat, fa que en termes relatius esta província li isquera més rendible a Orange Market que qualsevol altre dels territoris dominats pel PP. I el que no sabem encara.
I davant de tanta evidència, no deixa de ser aberrant que l'alcalde de Castelló, Alberto Fabra, ordene a una de les seues regidores comparéixer davant de la premsa per a dir que totes les contractacions amb Orange Market van ser legals. Les paraules de la regidora han quedat inserides en el conjunt d'una informació que revela que Orange Market va facturar a una empresa constructora determinats actes que va organitzar per al PP de Castelló en 2008. Vaja, que l'agafen in fraganti, i ens ix en que "açò no és el que pareix".
Cal recordar, d'altra banda, que la mateixa regidora va comparéixer setmanes arrere per a negar que el PP de Castelló haguera tingut cap relació comerical amb Orange Market. Ahir, no obstant, va haver d'admetre que sí que va haver-hi contractacions, i va intentar justificar el primer desmentit amb un bast argument segons el qual la regidora creia que la primera vegada que se li va preguntar es referien a contractacions irregulars, i per això va negar que haguera contractacions d'eixe tipus, és clar. És tan grosser que la regidora hauria de retirar-se de forma immediata de l'activitat política, per no demanar directament la dimissió de l'alcalde, que ahir, tan addicte com és als micròfons, va evitar fer declaracions.

Rajoy demana la dimissió d'un secretari d'Estat per acudir a un acte de recolzament a Garzón, i no obstant permet que Bárcenas siguisca sent senador, té diversos diputats autonòmics de Madrid inculpats, permet que Carlos Fabra seguisca de president de la Diputació tot i haver ingressat 5'3 milios d'euros sense justificar, permet que Camps seguisca al càrrec, i que Ricardo Costa ocupe escó a les Corts Valencianes, per no parlar de les Illes, on ara ha caigut el número dos de la nova i teòricament renovada executiva.

SALVE'S QUI PUGA

Ara ningú coneix a El Bigotes. Diuen que quan van captar el seu tarannà van començar a guardar distàncies. I s'organitzen autèntiques estratègies de manual per a fer veure que no es va tindre cap relació amb Orange Market. És el que estan fent diversos alcaldes, entre ells el de Castelló, Alberto Fabra, després que haja quedat provat que per una o altra via, al PP de la capital de la Plana li van eixir gratis diversos actes electorals en la campanya prèvia a les municipals de 2007.
Hi ha analistes de premsa fent esforços infrahumans per a exculpar Alberto Fabra, fins a l'extrem d'afirmar que els actes contractats amb Orange Market a Castelló ho van ser quasi a la força i amb la disconformitat d'Alberto Fabra. I afigen, entre altres arguments, que Alberto Fabra és president local del PP, i en el moment dels fets ni formava part de la direcció regional ni de la provincial. A Alberto que el registren, vénen a dir, però la veritat és que qui en 2007 era candidat del PP a l'alcaldia va disfrutar d'una parafernàlia extra en la seua campanya que a més li va eixir gratis. No va jugar net, doncs, per més que ara tracte de desvincular-se d'una trama que s'ha dedicat a expoliar les arques públiques de les institucions governades pel PP en benefici propi i en benefici del PP.

I si no, no em crec que l'alcalde de Castelló no coneguera que tres de les cinc principals empreses que estaven pagant factures al PP foren de la seua ciutat.
Quelcom semblant ocorre a Benicarló, on ha aparegut un contracte amb Orange Market per a l'organització d'un acte de campanya electoral en 2007. L'alcalde d'esta ciutat diu que ell no contractava res, i que era l'executiva regional la que s'encarregava. Jo no he sigut, vaja, però això sí, algú ha sigut.
Almenys, la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, ha tingut el valor de demanar perdó als ciutadans, encara que això és el més paregut a soltar llast davant de la certesa que apareixeran nous imputats aforats per ací i per allà.

INSOLIDARIS

Quan el president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, va ser sotmés a una investigació per un possible delicte de suborn per acceptar regals dels capitostos de la trama Gürtel, desconeixíem que el llistat d'alts càrrecs de l'administració valenciana receptors de regals superava les tres dotzenes de noms. Callat ho portaven. Bé podien haver-se solidaritzat amb Francisco Camps i haver-se autoinculpat en la mateixa causa si sabien que podien haver incorregut en el mateix delicte pel qual estava encausat el seu cap de files. Cal recordar que l'arxiu d'eixe procediment en el TSJ valencià està pendent de recurs.
Fa l'efecte que mentres Camps, Ricardo Costa i Víctor Camps donaven compte davant del jutge dels regals que van rebre, Juan Cotino, Milagrosa Martínez, Alejandro Font de Mora, Rafael Blasco, Manuel Cervera, Belén Juste i Fernando de Rosa, entre altres molts, s'estaven escamotejant amb l'esperança que els seus regals no transcendiren, quan allò galant haguera sigut que s'hagueren solidaritzat amb els seus companys i en una ostentació d'honestedat s'hagueren autoinculpat i hagueren comparegut davant del jutge en la mateixa causa per a dir que ells també havien rebut regals.
D'altra banda, frega el ridícul l'estratègia que manté el PP en la seua defensa davant de les revelacions del cas Gürtel. Negar que es tracte d'un cas de finançament il·legal del PP, quan està quedant provat que les empreses de la trama corrupta es dedicaven sistemàticament, entre altres coses, a pagar actes públics del PP, és una postura absurda.
I per a acabar-ho d'arreglar ix Rita Barberá justificant les compromeses conversacions gravades per la policia, i esgrimix que es tracta de "conversacions desgraciades" entre amics. Més bé "conversacions entre desgraciats", com li ha replicat hui un analista en una de les emissores de ràdio no precisament sospitosa de mantindre una línia hostil amb el PP.
Però si les desafortunades declaracions de l'alcaldessa de València no són suficients, ix el seu homòleg de Castelló, Alberto Fabra, i diu en la seua qualitat de coordinador del PP que els periodistes són uns pesats per insistir en els regals. No obstant, no hi ha ningú més pesat en el món que el propi alcalde de Castelló quan es tracta de difondre en els mitjans de comunicació els èxits de la seua gestió, això sí, a compte dels pressupostos de l'ajuntament.
I la rematada de l'infortuni en esta esperpèntica estratègia el posa Rajoy i el seu eloqüent silenci.
És una actitud que no se sosté, i resultarà que la més sensata serà la presidenta de la Comunitat de Madrid, que ha demanat assumir els fets i executar decapitacions sense contemplacions perquè mai més torne a ocórrer el que està ocorrent. Tot un envit als seus, d'altra banda.

ACCIÓ-REACCIÓ

El PP tenia esperances que després de l'alçament del sumari de la Güertel, el focus d'atenció es concentrara a Madrid. No obstant, no ha sigut així. Les primeres dades que han transcendit revelen que els regals més cars que van fer els capitostos de la trama de corrupció tenien com destinataris càrrecs públics del PP valencià. Apareixen en el llistat de receptors de presents nous noms, com els de Milagrosa Martínez, i Juan Cotino, però a més s'ha conegut que els caps de la trama solien ser agraïts també amb una llarga relació de càrrecs del segon escaló, assessors, caps de premsa, etc.
Ja s'ho temien, i des de fa dies havien tractat de buscar una vàlvula de fuga amb una basta estratègia made in Blasco consistent a atacar a la figura del secretari general del PSPV, Jorge Alarte. Els portaveus del PP, a l'uníson, porten diversos dies tractant de sembrar dubtes sobre el lideratge d'Alarte, inclús han arribat a lloar les qualitats de Ángel Lluna per a assenyalar que seria millor candidat que Alarte, i han tractat de reinventar batalles internes en el PSPV per a inculcar en l'opinió pública el missatge següent: Potser en el PP hi haja uns quants xoriços, però en l'altra vora no hi ha res.
S'equivoquen. En el PSPV no hi ha més batalla que la lluita per tornar la dignitat a la política i a les institucions, i en tot cas, gens comparable amb les picabaralles al PP a Alacant, les que s'han obert a Castelló per l'herència del fabrisme, o la que es va a obrir a València per la successió de Camps.
En paral.lel, Blasco s'empra per infondre normalitat a la vida parlamentària registrant proposicions en favor de l'aigua i en contra del Govern, mentres els advocats de Fabra anuncien que al·legaran motius de salut perquè el seu defés no haja de donar explicacions al jutge dels 5'3 milions d'euros que va ingressar de procedència desconeguda.
El sorprenent no és que el PP valencià tracte de fer com si no passara res, ni tan sols que Camps s'aferre als seus càrrecs. El sorprenent és que el mateix Mariano Rajoy seguisca sense trobar motius per a presentar una renúncia i obrir un procés de refundació del seu partit.
Perquè la Güertel serà la major trama de corrupció política descoberta mai a Espanya, però això de Jaume Matas i Carlos Fabra no li va a la saga.

"APOLOGIA DE LA IL.LEGALITAT"

Després de denunciar les reiterades negatives del Consell a facilitar els expedients pels quals es van adjudicar obres a l'empresa del nebot del vicepresident Cotino per valor de més de huit-cents milions d'euros, quan el portaveu socialista afirma que estaria disposat inclús a pagar de la seua butxaca la informació requerida, el conseller Rafael Blasco l'acusa de fer "apologia de la il·legalitat".
No obstant, el PP no s'ha quedat en l'apologia. Directament s'ha instal·lat en la il·legalitat quan nega l'una i l'altra vegada documents a què l'oposició té dret per a l'exercici de la seua labor parlamentària. Però ací no passa res.
Així que, el que en realitat està fent el conseller i portaveu Rafael Blasco, és "apologia" de l'autoritarisme, o directament actuar de forma autoritària.
Diuen els principis de la democràcia que el control dels poders ha de permetre traure a la llum qualsevol tipus d'abusos de poder. Quan algun dels poders, en este cas l'Executiu autonòmic, no pot ser controlat, llavors la democràcia flaqueja. Quan hi ha poca transparència llavors és que hi ha poca democràcia. Quan els càrrecs electes no responen pels seus actes i incompleixen els seus compromisos amb la ciutadania, la democràcia perd tot el seu sentit perquè l'objectiu bàsic és que el poder emanat de les urnes complisca amb el que el poble li ha encomanat. Un representant del poble que actua contra este és un dels majors contrasentits d'una democràcia, i el Consell actua contra el poble quan nega a l'oposició els expedients amb què fiscalitzar la seua gestió.
Un altre dels principis de la democràcia és l'actitud dels governants. La falta de comportaments democràtics desvela un baix grau de desenvolupament democràtic. Açò es traduïx, com ocorre en les Corts Valencianes, en debats agressius i irrespectuosos, i al mateix temps buits de contingut i superficials. Tal qual.
Per tant, Ángel Lluna farà apologia de la il·legalitat, però Blasco, el Consell i el PP directament actuen de forma il·legal.

LA INSOLÈNCIA COM A ESTRATÈGIA POLÍTICA

Entre la insolència i la descortesia. Ahí situaria l'actitud que l'alcaldessa de València, Rita Barberá, ha exhibit durant la celebració este cap de setmana de la Trobada mundial de dones per un món millor. Es tractava d'una cimera informal de mandatàries internacionals en defensa dels drets de les dones i la igualtat d'oportunitats arreu del món. Era un acte organitzat per la presidència espanyola de la Unió Europea per al que es va triar València com a escenari. Havien sigut invitades les dones que ocupen els principals càrrecs públics arreu del món, sobretot a l'Àfrica, amb especial deferència cap a les dones amb responsabilitats polítiques a la Comunitat Valenciana, entre elles la pròpia alcaldessa de València, la presidenta de les Corts, Milagrosa Martínez, segona autoritat a la Comunitat Valenciana; les conselleres del Govern autonòmic, secretàries autonòmiques, directores generals, etc. I la clausura va anar a càrrec del president de torn de la Unió Europea, José Luis Rodríguez Zapatero. Camps no va ser invitat perquè no corresponia, igual que no van ser invitats el cap d'Estat espanyol ni el vicepresidetente primer de les Corts, per dir-ne dos.
Però Rita Barberá ja havia decidit donar la nota. Era el seu objectiu, i el pretext era secundari. Si en veritat haguera llançat les seues crítiques en nom del president Camps, haguera posat de manifest que el president de la Generalitat o no sap estar, o se sent tan omnipotent que no assimila que ací es faça res sense que ell aguaite. S'ha servit de Camps per a donar la nota, que era el seu objectiu. Però ho ha fet d'una forma tan grossera que no porta sinó a concloure que Barberá no ha estat esta vegada a l'altura de la ciutat de la que és alcaldessa.
Per no parlar de González Pons, que s'ha passat mig any reclamant la celebració a València d'alguna de les cimeres europees de la presidència espanyola, i a la primera que se celebra ens ix amb quatre idees per a retraure-li a Zapatero que vinga a València per a parlar d'Àfrica. No sé si el desig de González Pons és que Zapatero haguera dedicat el discurs de clausura de la cimera internacional a parlar de del Cabanyal.
Este ús recurrent de la insolència política no pot reportar rèdits electorals a un PP cada vegada més descortés. El contrari seria realment descoratjador. I deixe de banda el descrèdit que Rita ha imprés a València.

QUI HA DE DONAR EXPLICACIONS?

El portaveu socialista en les Corts Valencianes, Ángel Lluna, va mostrar ahir en el ple un informe policial que revela fil per randa el cobrament d'un milió d'euros en comissions il·legals per mitjà d'una confabulació entre intermediaris, institucions valencianes i càrrecs públics per a repartir-se el botí de la visita del papa a València, i va el portaveu del PP, Rafael Blasco, a cor amb els seus braços mediàtics, i exigeix a Lluna que explique com ha arribat l'informe a les seues mans, i damunt amenaça de presentar una querella. Viure per a veure.
Ara resulta que qui ha de donar explicacions és Ángel Lluna, sense que Rafael Blasco es senta en l'obligació d'explicar com una quadrilla de filibusters enreda a la fundació que va organitzar la visita del papa, a RTVV, a la constructora Teconsa, i als subcontractistes de Teconsa per a desviar cap als seus comptes un milió d'euros dels més de sis que RTVV va pagar per a sonoritzar l'escenari de la missa papal.
L'informe detalla l'antelació amb què es va gestar la cisa, especifica el sistema de factures falses creades per a justificar l'ingrés, explica la comptabilitat fictícia, dóna noms i cognoms dels actors, i no obstant allò reprovable per a Blasco és que el PSPV denuncie estos fets en el Parlament i exigisca una explicació pública.
Eixa fugida cap avant no donarà resultat, perquè siga quin siga el camí que ha recorregut l'informe policial fins a l'hemicicle de les Corts Valencianes, el PP no podrà eludir eternament una explicació sobre els diners públics que han anat a parar ja no sé on. No sé si el milió ha anat a comptes de Suïssa, a pagar les festes de Marraketch, o a sufragar els actes electorals del PP. El que sí que sé és que eixe milió d'euros no ha sigut destinat al que havia de ser destinat: a millorar la qualitat de vida dels valencians, a construir infraestructures, a millorar serveis, a fomentar ocupació, etc.
De moment qui ha escorregut l'embalum fa ja mesos ha sigut el director general de RTVV que va ordenar el pagament del què es va desprendre la suculenta comissió.

ACTITUDS INTOLERABLES

Sent una sincera i profunda preocupació pel caire que adopta l'estratègia política del principal partit de l'oposició a Espanya, el to de les seues declaracions, el seu frentisme irracional, i la seua nul·la predisposició a aportar res en benefici de l'interés col·lectiu.
Exercisc la política des de fa anys, he ocupat diversos càrrecs, i he bregat en distints fronts, però la meua capacitat de sorpresa no acaba d'esgotar-se.
Les evasives i les ambigüitats de Soraya Sáez de Santamaría en relació amb les imputacions judicials contra l'expresident de Balears, els denigrants qualificatius d'Esperanza Aguirre cap als andalusos, i les temeràries i gratuïtes declaracions de Mayor Oreja sobre la falsa condescendència del Govern amb l'entorn d'ETA, són realment per a escandalitzar-se.
I a això cal unir hui el nou menyspreu del president de la Generalitat, Francisco Camps, al negar-se a respondre en la sessió de control al portaveu del PSPV, i la decisió del TSJ de Madrid d'anul·lar part de les escoltes telefòniques incloses en el sumari Gürtel, que al meu entendre representa legimitar judicialment la impunitat davant de la corrupció. Per fortuna, les escoltes telefòniques eliminades representen una mínima part de les proves acumulades, i esta vegada tot apunta que el PP no aconseguirà el seu objectiu d'invalidar el procés, com ha aconseguit en altres ocasions. I no serà perquè ha escatimat esforços en eixe sentit.
Pel que fa a l'actitud de Camps, puc entendre la seua negativa a respondre. El nou informe policial desvelat hui per Ángel Lluna en què es demostra el desviament de diners per mitjà dels contractes de la visita del Papa, ha sorprés el president, que per un moment ha mostrat una manifesta paràlisi oral i facial.
I per si faltava alguna cosa, una, en el seu afany per fer un seguiment de premsa el més ampli possible, ha hagut d'escoltar en l'emissora de ràdio Intereconomia un debat exculpatori dels abusos sexuals comesos per capellans catòlics. La proposta del debat estava fonamentada sobre la pregunta de si està o no l'Església Catòlica sent objecte d'una ofensiva a nivell mundial, i a partir d'ací es van esplaiar els tertulians en un to que va vorejar l'exculpació dels abusos sexuals.
És realmenta per a escandalitzar-se. Exigisc des d'ací al PP que revise els seus codis de conducta en l'exercici de l'activitat política. No hi ha democràcia a Europa, ni tan sols a Itàlia, que suporte una oposició com la que exerceix el PP a Espanya. Es troben a faltar actituds com les de l'oposició política en països com Alemanya o França, i inclús ací l'elegància de CiU o PNB en els parlaments de Catalunya i Euskadi contrasten amb la fanfarroneria del PP.

JAUME MATAS

El pas hui de l'expresident balear i exministre pels jutjats per a donar compte de tota una retafila de càrrecs que se li imputa, escenifica per a mi l'estereotip del concepte que de la pràctica política s'ha instaurat en el PP. Jaume Matas va accedir a la presidència de les Balears, quan va ser desallotjat del Govern va ser anomenat ministre, per a recuperar després la presidència de la seua comunitat, esta vegada amb majoria absoluta. I en què va invertir Matas eixe cabal de confiança? A convertir les illes en un niu de corrupteles pel qual han sigut ja empresonats alts càrrecs de la seua administració, i molts altres estan a l'espera de resolucions. El propi Matas, que en la pràctica va posar terra pel mig per a fixar la seua residència als Estats Units, s'enfronta a peticions de pena que sumen trenta anys de presó.
Mates és l'estereotip del personatge instal·lat en el PP suposadament dedicat a vetlar per l'interés públic, però en realitat allò públic és el que menys interés li suscita. Pense en la Comunitat de Madrid, en els modes i maneres d'Esperanza Aguirre, en Luis Bárcenas, en els alcaldes i diputats del Gürtel, i com no podia ser de cap altra manera, pense en Camps i en la cultura política que ha instaurat a la Comunitat Valenciana, i sobretot en els resultats d'eixa cultura política.
No sé què serà de Camps després de tot açò. Potser Matas puga intercedir per a aconseguir-li un acomodament a Nova York. De moment, Ricardo Costa ja està instal·lat en un apartament a Londres, encara que siga per millorar el seu anglés.

LA MORAL, PER TERRA

El líder del PP, Mariano Rajoy, va dir el diumenge en el discurs de clausura d'un acte del seu partit celebrat a València, que les seues visites a esta ciutat sempre li pugen la moral, de la qual cosa només cal deduir que la moral del PP està per terra, perquè si l'única cosa que li puja la moral a Rajoy és el panorama que propícia el seu partit ací, és que la resta de la parròquia està emmidonada.
La clausura de la jornada i les intervencions de Mariano Rajoy i Francisco Camps van ser retransmeses en directe pel canal 24.9 de TVV, i no sé si algun altre canal de la nostra televisió autonòmica va interrompre la programació per a oferir semblant esdeveniment, tota una deferència per la qual caldrà demanar de nou explicacions. Però el directe oferix desavantatges que els censors de TVV no van poder evitar: l'aparició de Rajoy junt a Alfonso Rus, palmadeta en l'esquena inclosa, com felicitant-lo per la diligència que ha mostrat a l'hora de censurar exposicions fotogràfiques. No obstant, les imatges de Rajoy amb Rus sí que van ser convenientment ocultades en els informatius posteriors, en la premsa del dia següent, i en el material que va distribuir el propi PP.
Així que el que a Rajoy li puja la moral és una comunitat autònoma amb 600.000 aturats, amb un teixit productiu aborronador, amb un president de diputació que es dedica a esbiaixar exposicions i a rematar professors, un altre president de diputació que està a punt de ser assentat en la banqueta, un altre president de diputació dedicat a porgar en les llistes i llocs de direcció als seguidors del president de la Generalitat, un president de la Generalitat que delira i que està més ocupat a aconseguir trobar defectes de forma en la instrucció del sumari Gürtel que a governar, un deute públic que és el major de totes les comunitats autònomes, etc. Això és el que eleva la moral a Rajoy.

I a tot això, perquè va organitzar el PPCV una jornada dedicada a l'ocupació a València, en una comunitat que lidera els índex d'atur, i un dia de Falles? Perquè Rajoy havia d'anar a la balconada de l'ajuntament de València a vore la mascletada, i calia aprofitar la presència de Rajoy per fer un poc de soroll. Res més.