SENSE MÉS DILACIONS

Les circumstàncies en les quals està immers el PSPV reclamen una reflexió profunda de la qual sorgisca una renovació integral. Cal sumar voluntats, reconstruir lligams de connexió amb la ciutadania en totes les seues dimensions, redefinir els missatges, recuperar la nostra capacitat d'atraure a totes les sensibilitats, i reconstruir complicitats socials.
És necessari reivindicar la nostra política combativa amb les desigualtats, en favor dels més desfavorits. Hem d'atendre i donar resposta a les noves demandes socials que es reclamen en les places de les nostres ciutats. Però per sobre de tot, i perquè la renovació del projecte del PSPV siga possible, és necessari establir els mecanismes que ens permeten dotar-nos d'una direcció forta, revestida de legítima autoritat orgànica, capaç d'imposar una mínima disciplina, i lliure de les hipoteques que emanen de lobbies vanitosos i ambicions personals. Potser ens convinga, en aquesta línia, estrènyer el cordó umbilical amb el PSOE i fixar-nos amb més atenció en les nostres perspectives més genuïnes.
Són sobretot necessaris, ineludibles i inajornables, profunds canvis estructurals en el PSPV, meditats i assossegats, però contundents i inajornables, amb solucions pròpies per a problemes específics, que els tenim. Cal reorganitzar les estructures internes i fixar els mecanismes necessaris per a impedir que una organització de desenes de milers de militants seguisca sent vulnerable al cainisme. Cal reforçar la potestat de la direcció per a imposar un mínim de disciplina amb l'objectiu que la seua única comesa siga rearmar ideològicament al PSPV i millorar la relació amb el conjunt de la societat.
Mentre la direcció del PSPV estiga més pendent de qüestions internes que d'enfortir el projecte col•lectiu, seguirem ancorats en la realitat en la qual ens vam despertear dilluns passat.
Potser el nostre partit està sent percebut com un instrument hermètic i excloent, ideològicament desorientat i orgànicament fragmentat. Tots som responsables, però l'assumpció d'eixa responsabilitat col•lectiva s'ha de visualitzar en els qui des de la direcció ostenten la representació orgànica del nostre partit, de la mateixa forma que s'haguera visualitzat en ells un èxit electoral. No vaig a demanar que cap càrrec electe renuncie a la seua acta de representació institucional, com sí han fet de forma egoista i insensata en alguna agrupació local. Al contrari, els nostres representants institucionals han de gaudir del suport de tota l'organització perquè d'ells depèn en bona mesura la reconstrucció del nostre projecte.
Però sí vaig a demanar als responsables orgànics a tots els nivells que, de la forma que creguen més convenient i sense demores innecessàries, òbriguen pas i faciliten l'ineludible i inajornable procés de renovació integral del PSPV, al marge dels terminis que es marquen en el PSOE, de manera que puguem convertir la derrota del diumenge passat en una oportunitat per a interpretar correctament els canvis socials i les noves demandes dels ciutadans valencians, i puguem donar resposta des d'un projecte polític sòlid i renovat des de les seues mateixes entranyes que puga en pocs mesos recuperar la seua condició d'alternativa de progrés que els valencians estan demanant a crits.
Cal obrir el partit a la societat, cal flexibilitzar els requisits per a adquirir la condició de militant. Estic convençuda que si ho fem així comptarem els militants no per desenes de milers, sinó per centenars de milers. I en un procés aperturista d'aquest calat, es diluiran totes les vanitats i ambicions que han gangrenat la nostra organització.
Confie plenament en la capacitat del PSPV per a posar-se en peus, rearmar-se, i liderar el procés de transformació social que estan reclamant els ciutadans. Contribuiré en allò que puga.