RITA BARBERÁ I (NOIA, NOLLA, NOYA)

L'alcaldessa de València, Rita Barberá, ha conservat fins diumenge l'acumulació d'escombraries al parc de l'Oest, on els socialistes celebràrem dissabte la Festa de la Rosa, per a denunciar deixadesa i manca de civisme. Diumenge a les nou del matí, hora d'obertura del parc, en comptes de les màquines de neteja, l'alcaldessa hi va fer anar les màquines de fotografiar per obtindre imatges d'escombraries, el que no deixa de ser una irresponsabilitat, i a més un gest sectari. Als congressos el PP l'alcaldessa contracta castells de focs i disposa ràpidament tot el necessari per a retornar l'escenari al seu estat original. Als actes del PSPV, però, l'alcaldessa deixa tot un dia les escombraries per fer anar al fotógraf al dia següent.

L'alcaldessa tenia l'obligació de fer valer la fiança que s'hi diposita en el moment de sol.licitar el permís, i enviar als serveis de neteja el més aviat possible, dissabte mateix. Li era més rendible, però, deixar el parc brut i denunciar-ho a la premsa. "Heu vist el que fan aquests socialistes?", ens ha vingut a dir.

M'he sentit profundament decebuda per l'actitud de l'alcaldessa. O no. M'ho podia esperar. És la seua forma d'actuar, utilitzen de forma partidista els recursos i mitjans públics per als interessos de partit. Ho fan al Consell, a les Corts, a les diputacions, i ara també a l'Ajuntament de València.

A bona hora el parc hauria estat brut diumenge si la festa que s'hi va celebrar havera estat organitzada pel seu PP. L'actitud és d'una ximpleria supina i destil.la una irresponsabilitat per la que hauria de retre comptes.

ELS ALUMNES DEL CENTRE DE FORMACIÓ DE PERSONES ADULTES DE L'ALCORA VISITEN LES CORTS

Un grup de quaranta-quatre alumnes del Centre de Formació de Persones Adultes de l'Alcora, acompanyats del seu director, Josep Miralles, i del cap d'estudis, Ximo Aguilella, han visitat hui les Corts. Ha estat una de les activitats que el centre havia programat per al final de curs.

Els alumnes han tingut fins i tot l'oportunitat d'assistir des de la llotja de convidats al ple que ha tancat hui el període de sessions.

ON SÓN ELS HABITATGES PROTEGITS?

A la campanya electoral municipal de 2007 el candidat del PP i alcalde, a més dels deu mil arbres esmentats a l'entrada anterior, va prometre 4.000 habitatges de protección oficial. On són? Fins i tot suposant que al final de l'actual mandat el PP haja aconseguit executar els programes de Mestrets i l'anunciat ara al sur de la ciutat, no haurà aconseguit ni una quarta parte de la seua promesa respecte dels habitatges protegits. Tot i això, no és probable tampoc que el PP estiga en disposició d'executar a l'actual mandat els PAI on ha concentrat l'habitatge protegit. On són els 4.000 habitatges protegits? Probablement al mateix lloc on són els nous deu mil arbres.

I aixina més: el PP va prometre la inversió de més de 50 milions d'euros en remodelació de vials, la col·locació de més de 20 escultures, l'execució d'un pla d'embelliment urbà, bonificacions en l'impost de béns immobles per a jóvens i persones amb escassos recursos econòmics, la reducció de l'impost de circulació per als que aposten per adquirir vehicles ecològics, 4.000 places d'aparcament, etc, aixina fina a 100 compromisos que el candidat del PP a l'alcaldia de Castelló, Alberto Fabra, va apuntar durant l'acte de presentació del seu programa electoral, i que no s'està materialitzant quan es complix un any de la seua presa de possessió.

També va prometre l'alcaldable la creació d'una central d'emergències, subvencions per a adquirir ordinadors, la posada en marxa del Centre Municipal de Cultura en l'antiga seu d'Hisenda, la implantació de noves rutes saludables, la recuperació del Molí de la Font com a parc natural -la gran mentida del Molí de la Font-, la construcció d'un centre per a jóvens emprenedors, la remodelació de la fàbrica Dávalos com a centre sociocultural per a adolescents i la conversió del mercat d'abastiments en un centre logístic de l'alimentació.

Tot bones intencions.

QUÈ HI HA DELS DEU MIL ARBRES?

A la campanya electoral de les municipals de l'any passat el PP de la ciutat de Castelló va difondre un document amb deu promeses, de les que en recorde només algunes. Una, però, en especial, per més cridanera. El candidat i alcalde del PP, Albrerto Fabra, es comprometia a plantar deu mil arbres a la ciutat. Ha passat just un any des de que Fabra va prendre possessió. On són els 10.000 arbres? Potser encara estan en conreu al viver? Ja pot donar-se pressa si d'aquí a tres anys ha de plantar deu mil arbres.

I aixina totes. Em ve a la memòria, només per esmentar uns exemples, l'estadi Nou Castàlia per a 50.000 espectadors que l'alcalde va prometre davant les càmeres de Canal 9 al debat de candidats, o si no l'execució "immediata" del parc natural del Molí de la Font que va anunciar qui ara és vicealcalde després d'haver deixat perdre una subvenció de 4 milions d'euros per no disposar dels terrenys necessaris, les escoles infantils de zero a tres anys escampades per tot arreu, etc, etc.

En canvi, hi havia altres mesures que no hi figuraven al programa del PP, i que l'alcalde s'ha afanyat en aplicar, com ara una pujada abusiva d'impostos que situa Castelló entre les ciutats de més pressió fiscal. I d'això no se'n va dir res a la campanya. El PP ha posat la butxaca del contribuent al límit, i tanmateix, la situació financera de l'ajuntament és de ruïna, entre altres raons perquè la retribucions anuals dels regidors del govern local voregen el mig milió d'euros, sense contar dietes ni saraus.

Mentre tant, a la plaça Notari Mas uns joves han pintat amb sprai una pista de futbol a terra i unes porteries perquè la ciutat no dóna massa opcions de fer esport a la zona centre. Impostos de primera, instal.lacions i serveis subdesenvolupats.

ALACANT

Amb Encarna Llinares al Racó del diari La Verdad.

Diu la tradició que a la nit de Sant Joan els i les joves poden esbrinar la seua futura professió i l'aspecte de la seua futura parella posant una clara d'ou a un gerro d'aigua. Alguna cosa semblant va ocórrer ahir a Alacant, on amb motiu de les Fogueres la presència de càrrecs polítics i institucionals era important. Els uns hi acudiren per compartir la festa gran amb els alacantins, i els altres hi anaren per fer la prova de la clara d'ou i tractar d'esbrinar el seu futur polític i l'aspecte del futur/a secretari/a general del seu partit.

Era el solstici d'estiu, l'inici de la canícula, i el temps dels ritus ígnics de purificació. El foc purificador que deixa enrere allò vell, i renova energies, el ritu amb el que hom prega per la fecunditat de la terra i per un any fructífer.

Calia saltar les fogueres i passar entre les flames per purificar-se. I així va ser, perquè Alacant té molt a dir en la purificació política, i tots en són conscients, a una vora i a l'altra.

Per la plaça dels Estels s'hi va deixar vore Camps amb totes les seues hosts provant d'aconseguir la rendició incondicional de Ripoll, i també s'hi van acostar tots aquells que tracten de prendre posició en una nova etapa per al PSPV en la que tinc la sensació de que Alacant serà més que determinant.

Tot un ritu, i també una festa sota un sol més alt que mai sobre una ciutat envejable que té infraestructures, tramvia amb línies a les principals ciutats de l'entorn, dotacions de primer ordre, i un potencial turístic que els alacantins saben esprémer al màxim. En això li porten uns quants anys d'avantatge a Castelló.

LES CORTS, EMMORDASSADES

Acaba el període de sessions de les Corts i només cap una conclusió: el PP ha pujat un grau les seues mostres de menyspreu i prepotència, i ha donat un gir de rosca en el procés paulatí d'emmordassament del Parlament. Les iniciatives de l'oposició cauen o es perden de forma sistemàtica, el reglament s'interpreta a la carta, i les absències dels consellers, i sobretot del president, són la tònica.

Hem assistit a un període de sessions caracteritzat per la reducció al mínim de les convocatòries del ple, el sectarisme en l'aplicació del reglament, les excuses bastes per a fer callar a l'oposició i dificultar la seua tasca, la descarada manca de resposta a les interpel.lacions, la utilització de la institució per a la política partidista de la demagògia, el victimisme i la confrontació, les trampes polítiques amb el beneplàcit de la Mesa, etc.

I bona part de l'activitat parlamentària l'ha copada el PP sempre instant al Govern d'Espanya a fer o no fer açò i allò, a criticar al president de tots els espanyols, i a lloar les virtuds de Camps. Les Corts i les seues funcions estan desvirtuades per una mecànica perversa i perillosa que minva el dret de la representació popular a controlar l'acció de govern. És impossible accedir a través de les Corts a la informació que té l'Administració autonòmica sobre determinades despeses, compliment d'obligacions legals, contractes sospitosos, origen del deute, incompliment d'anuncis o acords de ple relatius a serveis públics, dependència, habitatge protegit, dotacions educatives o sanitàries, prestacions, etc. En la tribuna tot acaba igual: la culpa és de Zapatero, el nom propi que més apareix als llibres de sessions. I ahí acaben totes les explicacions.

S'han distret les prioritats, i mentre s'organitzen trabades religioses de costos multimilionaris o carreres de cotxes, la Generalitat no ha estat capaç, per eixemple, de fixar ajudes per a la cura de persones ancianes en l'àmbit familiar, ni atendre totes les prestacions que té l'obligació de finançar els sistema de salut, ni fer front a la manca de dotació de professionals que assistisquen els menors amb necessitats educatives especials, ni de dotar als centres docents dels equipaments necessaris, ni tan sols de construir els suficients centres docents, etc. I el pitjor és que encara no hem pogut esbrinar, per eixemple, el cost de la V Trobada Mundial de Famílies.

Una pregunta tan senzilla com la d'explicar els motius pels que RTVV no ha informat en cap moment de la crisi interna del PP, no ha tingut resposta, malgrat la insistència. Ha acabat el període de sessions, sense resposta. Amb un poc de sort per al PP, després de l'estiu ja ningú se'n recorde de la crisi del PP.

ÉS "TRAM" EL NOM MÉS ADEQUAT PER AL TVRCAS?

La decissió de l'ajuntament de Castelló de batejar el TVRCAS amb el nom de TRAM em duu a fer unes reflexions. Superada la primera perplexitat, vaig buscar per a saber si es tractava d'unes sigles. No semble que ho siguen. Pareix que es busque assemblar-se el més possible al TRAM d'Alacant o al tramvia. I açò és el més lamentable. L'elecció del bus en plataforma reservada per part de l'ajuntament és una opció legítima. No és la millor. La millor opció era la formulada pel PSPV de Castelló amb una xarxa de tramvia per a la capital i la seua àrea metropolitana complementada per unes línies de bus en plataforma reservada per a destins on el tramvia començara a perdre eficiència. A partir d'ací l'elecció no presenta cap dubte: el PP no ha volgut el tramvia per a Castelló, a diferència del que està executant a València i Alacant, igual que fan els municipis semblants a Castelló en tot Espanya, que aposten pràcticament tots pel tramvia.
Dir-li TRAM al sistema de Castelló és si més no rebatible.
Tram ve de l'anglés i és sinònim de Tramway i es referix tant al vehicle com a la via per la qual circulen eixos vehicles. Etimològicament “tram” significa riel pla, que és el tipus de carril que gasten els tramvies en les ciutats, el qual està embegut en la calçada per a compatibilitzar-ho amb el pas de cotxes. El sistema de Castelló no porta carril.
A Alacant, el tren de FGV s'està transformant de tal forma que a Alacant ciutat es pot parlar de tramvia (amb carril pla) i quan circula fora de la ciutat ho fa com un tren amb carril no pla, per la qual cosa en trams interurbans ho estan convertint en el que en terminologia de transport s'anomena el tren-tram.
En conclusió, dir tram al sistema de Castelló resulta pedant i amagaria en el fons un cert complex d'inferioritat que ens l'hauríem de fer mirar. Resulta paradoxal que recórreguen a eixe nom després d'haver criticat la proposta de tramvia com a sistema poc modern, per a acabar posant-li eixe nom a la criatura.
De la iniciatiu del periòdic Mediterráneo buscant noms, segur que n'han eixit de més adequats. Amb TRAM, almenys, ens assegurem fer el ridícul més espantós. La prepotència comença a no tindre límits.

SUSANA MARQUÉS

La crítica política és sana, aconsellable, legítima, i si es vol, una obligació per a qui fa de la política la seua ocupació principal. Ara bé, quan es perd el respecte pels altres, i quan eixos altres a més són persones amb malalties mentals, la crítica no sols queda deslegitimada, sinó que el seu autor/a hauria, si més no, demanar disculpes.

La portaveu del PP a Benicàssim i diputada provincial delegada del Consorci de l'Hospital Provincial, Susana Marqués, fa hui unes desafortunadíssimes declaracions en un article d'opinió que publica al diari Mediterráneo (pàgina 5), en les que en el seu intent de desacreditar al portaveu del PSPV a la Diputació, Francesc Colomer, li diu que les dades que maneja respecte del deute de l'Hospital Provincial i les seues idees són desfasades, d'altre temps, o d'altre planeta, "més dignes d'un pacient de l'àrea de salut mental del nostre hospital que del responsable polític del PSPV a la Diputació".

No sé si els professionals de la salut mental, els propis malalts o els seus familiars tindran alguna cosa a dir. Jo, per descomptat, no m'hi he pogut reprimir.

Francesc Colomer potser tindrà qüestions criticables de la seua gestió pública o de la seua trajectòria política, però denigrar els malalts mentals per fer una comparança burda i intolerable per tal de desacreditar a l'adversari polític és una relliscada que no sé si mereix que Susana Marqués fóra destituïda com a diputada responsable de l'hospital on reben atenció els malalts mental, però sí almenys una disculpa pública.

Ahí, a la desafortunada cita, que hi és al segon paragraf de l'article, he parat de llegir, i per tant m'he perdut tots els raonaments que la diputada aporta per defendre la seua gestió econòmica al capdavant de l'hospital, que a la vegada són la resposta a unes crítiques de Colomer.

Si la diputada Marqués considera que els malalts mentals són éssers d'altre temps, o d'altre planeta, que és el que diu al seu article, hauria d'abandonar immediatament les seues responsbilitats al capdavant de l'Hospital Provincial, i dedicar-se, per eixemple, a controlar el kilometratge que facturen les seues companyes de corporació provincial.

TREVA AL PP, PERÒ NO INDEFINIDA

Hi ha treva al PP, però no indefinida. Comrpomisaris del PP de tota Espanya arriben hui a València per a simular durant tres dies que tot va bé, que la situació està controlada, i que el partit està amb Rajoy. No obstant això, els dos flancs que assetgen al president del PP, d'una banda Aguirre, Gil, Elorriaga, Aznar, Costa, i d'altra Camps, Arenas, Valcárcel, Fraga, etc, li han concedit el termini tàcit de les eleccions gallegues, l'any que ve, o les europees. Perquè les del País Basc, que seran abans, no suposen cap termòmetre per al PP.

Ja ho va dir dies arrere Esteban González: "El mandat de Rajoy al capdavant del PP es fins al 2011, i per tant la seua reelecció a València no implica reeditar la seua candidatura a la presidència del Govern al 2012". Clar com l'aigua trasvassada.

Per tant, l'única cosa que cal dilucidar al congrés nacional del PP és quins equilibris forjarà Rajoy. Potser Juan Costa torne a la direcció, com si res haguera passat, però no serà ni vicepresident ni secretari general. I en això que estava fent càbales sobre el nomenament per a secretari general d'una persona d'Esperanza, potser Lamela, per tal d'aquetar a la fera, quan m'ha entrat un teletip que diu que María Dolores de Cospedal serà proposada per Mariano Rajoy com a nova secretària general del PP; Ana Mato será vicesecretària d'Organització i Electoral; Esteban González Pons assolirà la vicesecretaria de Comunicació i serà el portaveu del partit, mentre que Javier Arenas serà el vicesecretari Territorial. No veig Juan Costa per cap banda.

I el vicepresident? Diuen que Gallardón. Ho dubte.

En fi, una opereta per a simular que no passa res, que el "transatlàntic" va vent en popa, i després de les eleccions gallegues vorem. Més li valdrà a Rajoy traure bon resultat a la seua terra, i les europees, perquè ací pels voltants de la plaça de la Verge diuen que Camps no diria que no a ocupar el lloc de Rajoy el 2012, o almenys a intentar-ho.

En qualsevol cas, benvinguts a València. Disfruten de la ciutat, i no s'acaloren.

AÇÒ ÉS EL QUE HI HA

Ja ha finalitzat el procés d'elecció dels delegats del PSPV per al Congrés Federal, i hom s'ha afanyat a usar les calculadores, fer recomptes, matisar les adscripcions i resultats, empats i desempats, a confondre a l'opinió pública, i a fer extrapolacions de cara al congrés nacional en què s'ha de triar a la nova executiva del PSPV. I a pesar de l'aversió que pareix haver-se instal·lat en tots els precandidats a secretari general envers els encasellaments, etiquetatges i exclusions, i a pesar de les proclames integradores, ningú ha resistit la temptació de, paper i llapis en mà, traure el compte de resultats.
Pel que fa a la província de Castelló, he llegit fins a tres resultats diferents dels congressos comarcals, segons el mitjà. Per a uns ha sigut un 7 a 5 a favor de Puig, per a altres ha sigut un empat a sis entre el lermisme i la plataforma municipalista, pel canvi, o sevillista, també segons el mitjà. I per a un altre ha sigut 6 per al Nou Socialisme Valencià, 5 per al sevillisme, i un "no adscrit" en l'Alt Palancia. !No adscrit?! En un mitjà el delegat triat en la Plana Alta-Alcalatén era Vicent Nebot, i en altres era el que ha sigut, Samuel Falomir. Cap major disbarat a l'hora de valorar l'elecció de només una dotzena de delegats al Congrés Federal? A qui cal atribuir eixa confusió?
Doncs per més matisos que es vullguen imprimir, i per més prismes que es vullguen emprar, açò és el que hi ha. I no hi ha més del que hi ha. I el que hi ha, el que de veritat es desprén d'este procés, són unes ganes tremendes, i sobretot reals, d'imprimir una nova inèrcia al PSPV per a situar-lo en condicions de detenir, des de les institucions, l'exhibició d'ineptitud, manipulació, sectarisme, regressió democràtica, censura, partidisme, balafiament, ocultació i autoritarisme que representa el Govern del PP en la Generalitat, en les diputacions i en els principals ajuntaments.

En esta ocasió és intranscendent qui ha tingut cinc, sis o set delegats. És intranscendent el desenllaç de la Plana, de l'Horta o de la Safor, perquè entre altres coses no ha determinat res, ni era la seua funció. Tot quedarà diluït després del congrés federal, perquè les ganes de recuperar l'esperança i la il·lusió són tantes, tan sinceres i tan reals, que fulminaran totes les càbales que s'han fet calculadora en mà. Així serà. I potser no serà com es creu que serà, o com s'intenta predeterminar que siga. No hi ha més que aguaitar el cap i contemplar el paisatge.

SORPRESOS PEL SILENCI

Acabe de rebre una estremidora carta datada a finals de maig a Torrent i signada pel president de l'Associació de Víctimes del Metro 3 de Julios (AV3J), Enric Chulio. Diu l'associació que encara no ha perdut l'esperança de que s'apliquen mesures de prevenció i seguretat a la línia 1 del metro, escenari de l'accident; confien en que s'assolisquen responsabilitats, i que el president de la Generalitat done una resposta als familiars de les víctimes.

Sintetitzada, la carta diu que l'associació de víctimes es sent invisible, ingnorada, oblidada i maltractada, i expressa la seua perplexitat pel fet de que després de la gran cobertura mediàtica del fatídic 3 de julios de 2006, com si la premsa s'havera desentés. I la seua perplexitat és més encara quan veuen que, pel contrari, els ciutadans espanyols han rebut informació continuada dels problemes dels trens a Barcelona sense que allí s'hi hagen produït víctimes. Encara estan més sorpresos pel fet de que el PP valencià sol.licitara la dimissió de la ministra de Foment pels problemes dels trens a Barcelona, i no obstant això, davant un accident amb 43 morts i 47 ferits a un ferrocarril gestionat per la Generalitat Valenciana no s'hagen assolit responsabilitats, ni s'hagen pres mesures per a que no torne a passar. Hipocresia amb majúscules.

Estan dolguts també per les decisions de jutges i fiscals, que consideren inexplicables, encara que que la darrera comunicació del jutjat admet que queda constatada la insuficiència de les mesures de seguretat que fins el dia de l'accident estaven en funcionament.

La compareixença a principis de maig del conseller d'Infraestructures a les Corts tampoc va ajudar a tranquilitzar l'ànima dels afectats. Va dir el conseller que la reprogramació d'una balisa que ja existia al túnel, entre la plaça d'Espanya i Jesús, havera impedit que el tren arribara als 80 km/h, pero alhora el conseller va dir que la funció de la balisa no era limitar la velocitat, però tampoc va explicar quina era la seua funció. "La balisa 1680 complia la finalitat per a la que es va col.locar", diu Mario Flores, però clar, no sabem quina és eixa funció.

L'Associació de Víctimes del Metro em demana, com a diputada, motive a la societat per tal d'exigir respostes, i que a més propose una commemoració del segon aniversari de la tragèdia, el pròxim 3 de juliol. Comence, doncs, per informar al meu blog.

VISITA INSTITUCIONAL AL MARROC

Reunió amb membres del Parlament del Marroc.

A finals de maig vam tindre l'ocasió jo i la secretària primera de les Corts, María Fernanda Vidal, de visitar Marroc amb una delegació parlamentària espanyola convidada pel Parlament marroquí. Marroc s'esforça per estendre pel món la idea de que el seu sistema polític és una democràcia amb totes les garanties, i que el sistema de llibertats fa progressos. No obstant això, els queda molt camí per recórrer, i ho dic des de la convicció de la conveniència de que el nostre país veí recórrega eixe camí pel bé de l'estabilitat i els interessos comuns. El Marroc no ha deixat de ser una monarquina parabsolutista, tot i la suposada pluralitat política. El rei es reserva el dret de nomenar massa càrrecs al govern, al sistema judicial, i altres esferes institucionals, i la separació de poders és encara sembrada de dubtes. Ara bé, tot i que les expectatives que es van generar amb la recent successió reial no s'han complert en la seua totalitat, sí que hi ha certa voluntat de caminar cap a la modernització institucional i política.

Caldrà combatre primer indicadors de subdesenvolupament com els índex encara intolerables de pobresa i analfabetisme, però d'altra banda no es podran combatre eixes situacions sense un sistema polític i institucional amb garanties.

El Marroc ha de fer front amb urgència al desinterés de la població per la participació política. Menys del 40% de la població va participar a les darreres eleccions, i el pitjor és que la major part dels absentisme es situa en la franja més jove dels electors. A més, els més de tres milions de marroquís emigrants ni tan sols es van molestar en inscriure's al cens electoral. Tot un símptoma.

Com a diputada i integrant de la Mesa de les Corts Valencianes, m'he posat al servei del Parlament marroquí per intercanviar totes les experiències institucionals possibles per tal de contribuir a que els marroquís assimilen que els canvis són necessaris i inevitables.

DOBLE CENSURA

El PP valencià ja no es conforma només amb silenciar Canal 9 en allò que no li convé, ara també emmordassa el Parlament per a evitar preguntes sobre l'emmordassament de Canal 9. Dos caixes de ressonància emmordassades. Davant això, als diputats socialistes no ens queda res més que la protesta, i això és el que vam fer, abandonar l'hemicicle.

El Consell havia de respondre ahir a una pregunta oral de la diputada socislista Núria Espí sobre els motius pels que Canal 9 no ha informat en cap moment sobre la crisi interna al PP. Núria Espí estava malalta ahir i el Grup Socialista va decidir que la pregunta la formulara Vicent Sarrià. Però el PP ho va impedri.

La maquinació ha quedat hui en evidència a la sessió de control, quan el PP no ha tingut cap problema en que el diputat del PSPV Adolf Sanmartín, també malalt, fóra substituït per un altre, en este cas Ana Noguera. La diferència és que la pregunta que plantejava Sanmartín potser no era tan compromesa com la que plantejava ahir Núria Espí.

La por a la llibertat és típica dels règims totalitaris, i ací estem davant un govern que actúa com els dels règims totalitaris. Primer manipula de forma burda els informatius de la ràdio i televisió públiques, i després es nega a donar explicacions sobre eixa pràctica al Parlament.

L'AVE A CASTELLÓ HA DONAT HUI UN PAS IMPORTANT

Punxeu als documents per a visualitzar-los.

El projecte de l'AVE València-Castelló ha donat hui un pas important amb la formulació de la Declaració d'Impacte Ambiental (DIA) del túnel passant de València al Butlletí Oficial de l'Estat. Amb açò, tot l'itinerari entre València i Castelló té DIA. Els passos següents són l'aprovació de l'Estudi Informatiu (que es produirà en breu), i la finalització de la redacció del projecte del túnel passant, ja en marxa. Els estudis geològico-geotècnics estan en redacció entre València i Puçol, i pendent d'adjudicació entre Puçol i Castelló. Per tant, la licitació de la redacció dels projectes de construcció entre València i Castelló a partir del túnel passant està ja prop.

Només cap felicitar-se pel pas que ha donat hui l'arribada de l'alta velocitat a Castelló, i la ratificació dels terminis que ha donat el Govern per a l'execució de la infraestructura.

Tot i això, insistisc, els castellonencs podrem viatjar el 2010 amb AVE des de Castelló a Madrid per l'actual plataforma, i això serà posssible per l'impuls que este Govern ha donat al projecte, després de trobar-se'l amb un 1'5% licitat en 2004.

LA VARIANT DE LA N-340 A LA PLANA I LA UTILITZACIÓ DE LES CORTS

El novembre de 2003 l'Ajuntament de Castelló per unanimitat, inclòs el PP, va donar el vist-i-plau al projecte de variant de la N-340 entre Castelló i Oropesa, i en demanava l'execució immedianta. Era exactament el mateix projecte que ara el Ministeri de Foment tracta d'adjudicar d'una vegada. Què és el que ha canviat des d'aleshores? Senzillament que al novembre de 2003 el cap del Govern d'Espanya era un senyor de cognom Aznar, i ara no. Ahí deuria acabar tot el debat.

La proposta sectària, partidista i demagògica de l'alcalde de Castelló d'aturar l'execució de la variant no mereixeria, en circumstàncies normals, que la Mesa de les Corts Valencianes l'incloguera a l'ordre del dia d'un ple, però vet aquí que les Corts s'han convertit en la caixa de ressonància de les frustracions d'un PP que no accepta que la majoria dels espanyols hagen preferit que Rajoy faça oposició.

Per tant, la proposta que demà es debatrà al ple per tal de demanar al Govern d'Espanya que renuncie a un projecte necessari per a la fluidesa viària de la Plana, és un nou episodi de l'utilització de la cambra de representació dels valencians per a confrontar. La variant de la N-340 és només una excusa, com tantes altres: trasvassaments, dessaladores, dependència, seguretat ciutadana, jutjats, etc.

També subjeu l'intent poc dissimulat de l'alcalde de Castelló de que cap dels projectes que el Govern d'Espanya preveu executar a Castelló tire endavant. Alberto Fabra no està disposat a permetre que una reivindicació històrica com el desdoblament de la N-340 l'execute un govern socialista, com tampoc pot suportar que altres reivindicacions històriques, com la nova comissaria, vaja a executar-la el govern socialista. Alberto Fabra va impedir durant dos anys la cessió del solar per a la comissaria, com va retardar nou mesos la concessió de llicència per a la remodelació de l'edifici de l'antic Banc d'Espanya, i també va retardar tot el temps que va poder la concessió de llicència d'activitat de la nova seu del Ministeri d'Economia i Hisenda.

En el rerefons d'aquesta actitud s'albira la intenció de l'alcalde de Castelló de que el Govern d'Espanya no inverteixa a la ciutat, precisament per tal de mantindre aquell discurs de que "Zapatero ningunea a Castellón".

És una actitud hipòcrita, sectària, interessada i perjudicial per al conjunt dels castellonencs, però això a l'alcalde no l'importa. Només la confrontació per la confrontació, sense mesurar les conseqüències, és que interessa a Fabra i al PP.

Per tant, ahí deuria acabar el debat. Si depenguera de mi, la proposició no de llei que es debatrà demà a les Corts a iniciativa d'Alberto Fabra, no tindria resposta al Parlament per part del Grup Socialista, com tampoc ha tingut resposta l'abordatge sense precedents a la Sindicatura de Greuges. Davant la manca de vergonya, el més eloqüent dels silencis.

ELS MASOS DELS PORTS

A finals de la dècada dels vuitanta i principis dels noranta, un grup d'emprenedors va prendre la iniciativa de comprar masos abandonats a la comarca dels Ports, rehabilitar-los, i revendre'ls, contant, això sí, amb ajudes institucionals. Sembla evident que el gest no era altruista, però la mesura va contribuir a recupear eixos trossos d'història que formen part del paisatge dels Ports, a retindre la població, a mantindre l'activitat humana a una zona especialment afectada per l'emigració, i a generar riquesa respectuosa amb un entorn natural de primer ordre.

M'agradaria rememorar aquell episodi retent un homenatge com cal a aquelles persones preclares que amb un sentit extraordinari de l'oportunitat saberen fer de la recuperació del nostre patrimoni històric i cultural una activitat rendible amb la que contribuir, des de la perspectiva empresarial, a la prosperitat d'una comarca deprimida.

Diuen que els humans han trobat sempre en els Ports una font de recursos naturals per a la seva subsistència, i per als seus interessos, i la recuperació dels masos ha permés en certa mesura eixa confluència entre l'activitat humana i la natura.

L’abandonament va provocar que en el paisatge quedaren restes com ara camins de muntanya, assagadors, sénies, ermites, ponts o estructures de pedra en sec, que constitueixen un valuosíssim patrimoni cultural que ara serà més fàcil preservar gràcies a aquells il.lustres recuperadors de masos.

Iniciatives lloables com aquella que va portar endavant fa uns anys eixe grup d'emprenedors dels Ports ha permés frenar la pèrdua de poblament a la comarca, i la progressiva concentració de l’escassa població en els nuclis més grans del litoral. Una prova del despoblament és la recuperació de la massa forestal des de fa mig segle cap ací. L’espai on hi estaven els masos, i l’annex, antigament conreat i abancalat, ara havia sucumbit a l’innexorable avanç del pi i dels incendis forestals. Gràcies a la rehabilitació gairebé altruista de masos ha tornat l'activitat humana. Cal buscar als protagonistes d'aquella iniciativa, rememorar l'aventura, i organitzar un homenatge.

25 ANYS DE LES CORTS: EL PASTÍS TÉ GUINDA

Milagrosa Martínez, José Cholbi, Antoni Such i jo mateix vam inaugurar ahir l'exposició commemorativa, amb panells només en castellà.

El vint-i-cinquè aniversari de la constitució de les actuals Corts Valencianes té pastís i guinda. El que havia de ser una commemoració col.lectiva per l'aniversari de la recuperació de la institució, s'ha vist entelada per la contractació d'una campanya publicitària que a la fi s'ha demostrat partidista, una sèrie d'errades greus a l'exposició commemorativa instal.lada al Palau de Benicarló, i l'absència total del valencià a l'esmentada exposició, de poca qualitat, tot cal dir-ho.

Fa més o menys un mes vaig advertir a una reunió de la Mesa de les Corts, de la que forme parte, de que no era suficient donar el vist-i-plau, mitjançant el correspnent concurs, a la contractació d'una campanya publicitària sobre el 25 aniversari de les Corts, sinó que calia que la Mesa, l'órgan que dirigeix la institució, en tinguera coneixement del contingut dels suports publicitaris als diferents mitjans de comunicació. La presidenta de les Corts, Milagrosa Martínez, jurà i perjurà que la campanya anava a ser rigurosament institucional i neutra, sense possibilitat de generar cap rebuig.

No ha estat així. L'audiovisual commemoratiu de l'esdeveniment ha generat controvèrsia perquè només hi apareix Camps, el que ha portat als grups parlamentaris de l'oposició a protestar no acudint als actes organitzats hui.

I per si no fóra poc, les persones que demà visiten les Corts amb motiu de la jornada de portes obertes s'hi trobaran amb que els panells de l'exposició commemorativa només contenen explicacions en castellà, tot un detall de la cambra de representació del poble valencià. Les errades al penell que conté les fotografies dels diputats de totes les legislatures ja han estat resolts.

Tot i que com a membre de la Mesa em pertoca assitir als actes oficials organitzats hui, no puc deixar d'expressar el meu malestar i la meua solidaritat amb els companys diputats i diputades dels grups Socialista i Compromís que no hi acudiran justament en protesta per aquesta guinda a un pastís que no tenia perquè causar indigestió.

LA VALLDIGNA: ENTRE LA SORPRESA I L'ESTUPEFACCIÓ

David Mogort, Salvador Blasco, Eladi Mainar, jo mateix,

Rosa Alberola i Agustí Pascual, ahir, a la llotja de convidats a les Corts.

Els meus companys socialistes de la Valldigna van poder comprovar amb sorpresa i estupefacció la forma amb la que el Consell es lleva de damunt les preguntes compromeses de l'oposició a les Corts, i com els consellers eludeixen preguntes concretes sense cap rubor.

Amb motiu del debat del projecte de llei del monestir de la Valldigna, pel matí, i de la pregunta oral que la meua companya Ana Noguera va dirigir de vesprada a la consellera de Cultura sobre els comptes de la Fundació Jaume II, una representació institucional del PSPV de la Valldigna va assistir al ple des de la llotja de convidats. Entre ells hi eren els portaveus socialistes de Simat i Tavernes, Eladi Mainar i Salvador Blasco, respectivament; els regidoros socialistes David Mogort, de Simat, y Rosa Alberola, de Benifairó, i l'exalcalde socialista de Benifairó, Agustí Pascual.

Els regidors socialistes es van quedar bocabadats per una dinàmica parlamentària sustentada en el menyspreu a l'oposició, la prepotència i les absències constants dels membres del Consell. Així ho van comprovar en la resposta que la consellera de Cultura, Trini Miró, va donar a la pregunta de la diputada Ana Noguera sobre els comptes de la Fundació Jaume II, que gestiona el dia a dia del monestir de la Valldigna. Miró no va donar cap detall de la causa del deute, o dèficit, com ella diu, de vora nou milios d'euros, i a més va admetre que moltes de les despeses de la Fundació són aliens a l'objecte de l'ens. És a dir, la Fundació Jaume II centrifuga despeses.

Pel que fa al projecte de llei del monestir, no cal dir que el PP rebutjarà en comissió les onze esmenes que ha presentat el Grup Socialista elaborades per a guanyar en pluralitat i transparència en la representació dels futurs órgans gestors i en la seua gestió. Tot i això, el PSPV votarà a favor del projecte de llei quan torne al ple, però estarà vigilant sobre la gestió, la despesa i la composició dels órgans de gestió, en els que el PP pretén donar un protagonisme extraordinari a l'Arquebisbat.

SI ORTIZ TÉ UN DILEMA, EL PP DE CASTELLÓ TÉ UN DILEMA

Juan José Ortiz.

El senador perpetu del PP de Castelló Juan José Ortiz té un dilema. Ha donat el seu aval a Rajoy per a que es presente a la reelecció com a president nacional del PP, però diu que això no compromet el seu vot al congrés. Les paraules d'Ortiz són per a analitzar-les. En primer lloc perquè ja és eloqüent que haja expressat que el vot de la militància del PP de Castelló està per decidir, i en segon lloc perquè Ortiz és una persona que no fa res sense el vist i plau de Carlos Fabra. És a dir, si Ortiz té un dilema, és que Fabra té un dilema, i per tant el PP de Castelló, tot d'una peça, té un dilema.
Qui sembla que no té un dilema, si més no de cara a la galeria, és el secretari general del PP de la Comunitat Valenciana, portaveu a les Corts, i germà del pretès successor de Rajoy, Ricardo Costa. Vorem quan li dura la lleialtat a Camps si el germà guanya expectatives.

PERQUÈ?

Gairebé la meitat dels desocupats que en van enregistrar el mes de maig a Espanya són valencians, i alhora, el nombre d'afiliats a la Seguretat Social va baixar al País Valencià el mateix mes en 7.592 persones respecte d'abril, mentre que al conjunt d'Espanya la Seguretat Social va guanyar en maig 132.000 afiliats.

Perquè?

Si preguntem a Camps&Camps, Francisco y Gerardo, probablement la culpa la tindrà Zapatero. Però si preguntem algú que no siga Camps&Camps ens dirà que potser els darrers anys ens hem encomanat amb massa ímpetu al sector de la construcció sense que el Consell s'haja preocupat de la diversificació, no s'han estimulat sectors productius tradicionals i estables, no s'ha impulsat la inversió industrial, i no s'han previst els efectes de la crisi a la construcció, malgrat les advertències.

El resultat és que el nombre mitjà d'afiliats a la Seguretat Social al País Valencià va baixar al maig en 7.592 persones respecte a l'abril.
En canvi, a tot Espanya, la Seguretat Social va guanyar al maig 132.647 afiliats, el 0,69 per cent més respecte al mes anterior. Perquè?

Pel que fa a l'ocupació, el nombre d'aturats registrats a les oficines de l'Institut Nacional d'Ocupació (INEM) al País Valencià al mes de maig va augmentar en 6.616 persones, l'increment més gran d'Espanya. Perquè?

Potser Camps, si troba una estoneta entre baralla i baralla interna, ens pot explicar la singularitat del País Valencià pel que fa al comportament en atur i afiliats a la Seguretat Social. Potser que els recursos del Consell s'hagen destinat a coses a les que no s'haurien d'haver destinat, i ara n'estem pagant les conseqüències.

No obstant això, de segur que Camps està ara mateix més preocupat per conéixer les possibilitats reals de Juan Costa de fer-se en els avals necessaris per succeir Rajoy, que per esbrinar els motius pels que les famílies valencianes passen més dificultats que les de la resta de l'Estat.

COINCIDÈNCIES

Dissabte els serveis informatius de RTVV donaven compte de l'entrada en funcionament de la línia de tramvia que connecta Alacant amb Benidorm, amb els convois i la freqüència pròpies d'un sistema urbà de transport metropolità que des de dissabte uneix ambdues ciutats. Tot un ventall de possibilitats per a la mobilitat a la zona turística d'Alacant-Benidorm. Enhorabona.

El mateix dia, el conseller d'Infraestructures, feia unes declaracions a Castelló en les que denunciava que l'AVE encara no té data per a l'arribada a la capital de la Plana. Tot un joc de contrarestació i distracció per a que l'agravi inversor passe desapercebut a la Plana.

En primer lloc Castelló sí te data per a l'arribada de l'AVE. Més bé en té dos: al 2010 arribarà l'AVE per l'actual plataforma, i al 2012 ho farà en plataforma reservada. Qui no té data ni traçat és el trolebús que ha de connectar Castelló amb les ciutats del seu entorn. Ni tan sols circula encara pel primer tram previst entre la Universitat i el Parc Ribalta, tot i que atenent al que deia abans de les eleccions municipals el vicealcalde de Castelló, el TvrCas deuria estar funcionant des del mes de novembre. Més enllà del Parc Ribalta no hi ha ni projectes per al seu pas pel carrer Saragossa, ni del carrer Colom, ni de la plaça Cardona Vives, ni de l'Avinguda del Mar, i molt menys dels traçats que l'han de portar a Vila-real, Almassora, Burriana i Benicàssim. Això sense tenir en compte que Burriana, Almassora i Benicàssim no estan d'acord amb el servei que preveu la conselleria per a eixes ciutats, i que Onda i l'Alcora demanen també la connexió amb el servie metropolità de transport.

És clar que el mateix dia que Alacant completa la seua xarxa de tramvia fins a Benidorm el conseller Flores havia d'anar a Castelló a distraure l'atenció per a que a la Plana no es fixaren en els magnífics avanços del transport metropolità a Alacant.

Mario Flores va dir, entre altres coses, que l'AVE Madrid-Comunitat Valenciana hauria d'haver estat prioritari per al Govern d'Espanya, però no parla de la prioritat que va atorgar el Govern del seu partit a Madrid entre 1996 i 2004: ninguna. Primer van ser els AVE a Valladolid -clar que sí, Valladolid-, Barcelona i Màlaga.

-

GARCIA ANTÓN, D'ESPORT A CASA SEVA

-

És ja habitual la compareixença del conseller de Medi Ambient, Urbanisme, Aigua i Habitatge, José Ramón García Antón, els caps de setmana davant els micros de Canal 9 per criticar al Govern d'Espanya, sobretot pel que fa a l'aigua, la sequera, els trasvassaments, etc. Dissabte es va repetir l'escena. García Antón, vestit d'esport, amb el jardí de casa seua de fons, fa declaracions en les que qualifica de poc seriosa la política hídrica del Govern. És a dir, un equip complet de la nostra televisió pública es trasllada tots els caps de setmana a ca'l conseller per a que l'home critique al Govern davant la càmera mentre s'acaba de coure la paella. Caldria esbrinar si la recollida de declaracions del conseller es fa a iniciativa dels "professionals" que dirigeixen els informatius de Canal 9 per l'interés general de les declaracions, o si és el propi conseller el que demana la presència dels equips a casa seva.

La meua solidaritat, de nou, amb el personal de Canal 9 que veu atacada la seua dignitat profesional amb imposicions absurdes del seus caps i dels consellers xerraires.

REPRENEM LES EMISSIONS

Després d'una setmana de viatge oficial pel Marroc que m'ha portat a compartir experiències amb les institucions i els governants d'aquell país, reprenc l'activitat del bloc amb la voluntat més ferma que mai d'abordar l'actualitat des de la perspectiva personal, reflexionar, generar debat i remoure consciències. Torne a demanar disculpes per la setmana de paralisi, i confie en haver retingut l'atenció dels lectors.

INTERROMPEM LES EMISSIONS FINS AL 2 DE JUNY. PERDONEN LES MOLÈSTIES

Sóc conscient de que molta gent té aquest bloc com a font d'informació, però per motius laborals em veig obligada a interrompre la inserció d'articles fins al 2 de juny. Promet reemprendre-ho amb més ganes.

HONDURAS APRÉN DE LES INSTITUCIONS VALENCIANES

foto: ángel pinto

Una delegació formada per una trentena d'alcaldes i diputats d'Honduras ha visitat hui les Corts Valencianes, en el marc d'una estada d'una setmana a València que els ha portat a conéixer diverses institucions de la mà del Fons Valencià per la Solidaritat. L'objectiu és adquirir experiències que els siguen d'utilitat per a aplicar el model de modernització de l'Administració que estan desenvolupant al seu país, mitjançant l'aprovació i aplicació de la "Ley del Servicio Civil Municipal" que prepara el Govern d'Honduras.

He tingut l'honor de presidir la recepció oficial als alcaldes i diputats hondurenys, que han viatjat acompanyats de representants de la Asociación de Municipios de Honduras, l'equivalent a la Federació Espanyola de Municipis i Províncies.

Estic al corren de les relacions que manté el Fons Valencià per la Solidaritat amb la Asociación de Municipios de Honduras y els 298 municipis que aglutina, unes relacions que van començar fa un any, i que han tingut continuitat amb visites recíproques.

Estic convençuda de que l'experiència que acumula el Fons Valencià per la Solidaritat amb el desenvolupament del municipalisme a Amèrica Central contribuirà a l'èxit del procés que s'ha posat ara en marxa a Honduras per a modernitzar l'Administració.

Per la meua banda, serà un honor colaborar en totes les activitats i aportar l'experiència pròpia en tot allò referent a les relacions institucionals, funció pública i organització administrativa.

EL DEBAT SOBRE L'AUTONOMIA DEL PSPV

El debat al voltant de la reivindicació de l'autonomia del PSPV al conjunt del projecte federal del PSOE és legítim i saludable. Ara bé, abanderar l'opció o deixar de fer-ho en funció de conveniències (personals i polítiques), desacredita als banderers. No es pot unes vegades condescendir amb les directrius de la direcció federal i rebre-les amb aplaudiments entusiasmats, i altres vegades qualificar eixes mateixes decisions d'imposicions foranes forçades, segons convinga. Els més ferms defensors de segons quines directruis federals són ara els que més fort criden per l'autonomia del PSPV, en funció del que convinga a les seues opcions (personals i polítiques).

És una qüestió de pura aritmètica: Quines són les meues opcions si hi intervé Ferraz? Zero. Quines són si no hi intervé? Algunes. Doncs a reivindicar llibertat d'acció.

Les metamorfosis camaleòniques desacrediten els polítics. No es pot ser ara Lawrence d'Aràbia, i després William Wallace en rebel.lió contra el camallarga de torn.

És cert, només alguns poden liderar el canvi desitjable al PSPV, però eixos alguns han de ser, almenys, coherents.

RAMBLA BOMBER

El conseller de Presidència i vicepresident primer del Consell, Vicente Rambla, va haver d'acudir ahir a Castelló a apagar un incendi al seu partit. Un incendi previsible i que ha coincidit amb la rebel.lió interna d'aquells que pretenen arraconar al president nacional, Mariano Rajoy. Mala conjunció. Han confluit el descontent (previsible) del PP de Castelló amb el Consell, i el descontent amb l'enroc de Mariano al seu despatx madrileny del carrer de Gènova. Amb l'agreujant de que expressar descontent amb Camps es expresar-lo amb Rajoy. Així ho ha volgut Camps.

De segur que ha estat el propi Camps qui ha enviat Rambla a tranquilitzar al PP de Castelló, i de passada, si cal, demanar excuses a Fabra per l'afront que li va infligir Rambla dijous passat, quan el president de la Diputació de Castelló es va queixar del bloqueig de les principals inversions i va obtindre una desautorització del vicepresident del Consell.

Camps no està disposat a que el descontent per la manca de compromís del Consell amb Fabra i Castelló es torne en simpaties cap a Esperanza Aguirre, i eixe era l'encàrrec que portava ahir Rambla: apaivagar a la tropa de Fabra, no siga que els d'Esperanza entren al País Valencià per una porta lateral.

Missió difícil, la de Rambla, atés que cap dels projectes que li va prometre Camps a Fabra s'ha materialitzat. No hi ha camps de golf, ni Ciutat de la Música, ni Mundo Ilusión, ni Ciutat de les Llengües, ni Parc Castelló, ni balnearis, ni museus de dinosaures, ni tramvies, ni autovies, etc, etc. Encara que el que més li dol al "president" de Castelló sembla que és el retard en l'autorització d'una dotzena de plans urbanístics amb camps de golf. És clar, si no hi ha poder d'atracció, a la pista del futur aeroport creixerà la mala herba, i això costarà molts diners als contribuents atés el compromís de la Generalitat per indemnitzar a les empreses adjudicatàries de la gestió de l'aeroport. Un aeroport que porta dotze anys de tràmits i obres.

I per acabar-ho d'adobar, els propietaris dels terrenys afectats pel projecte de la zona logística de Parc Castelló acaben de donar un ultimatum al Consell. Tota una combinació de circumstàncies -a la que cal afegir a Ripoll- que ja li han esclatat a Camps a la cara.

FABRA I SAN GIL ACABARAN AL PARTIT DE ROSA DÍEZ

A este pas, el president del PP de Castelló acabarà al partit de Rosa Díez agafat de la mà de la seua homòloga d'Euskadi, María San Gil. Són ja massa desencontres els que ha posat en escena Fabra amb el clan de "los valencianos", que l'estan deixant a pa i aigua. Parle de Carlos, és clar, perquè Alberto s'ha refugiat sota el paraigües de Vicente Rambla, Francisco i Gerardo Camps, i ha deixat de costat al seu pare polític.
De ben segur, ara sí, que Fabra posarà la seua tropa sota les ordres i al servei d'Esperanza Aguirre, i més després d'escoltar la resposta que divendres va donar Rambla a les quiexes de Fabra. Si fa i no fa, Rambla li va dir al "president" de Castelló que el compàs el marquen a València, i que les coses es faran quan s'hagen de fer, si és que s'han de fer, i si no, no es fan.
Mentrestant, Fabra s'ha hagut d'engolir hui les imatges que han emés els desinformatius de Canal 9 amb Francisco Camps parlant dels milions de persones que visitaran Alacant amb motiu de la Volvo Ocean Race, i a més anuncia que demanarà que l'edició de 2011 es celebre de nou a Alacant. Per acabar d'enfurir a Fabra, que s'ha de conformar amb un torneig de golf al seu "club de campo".
Ben mirat, l'ofegament polític al que el clan de "los valencianos" del PP sotmet a Fabra ens perjudica a tots els castellonencs. Perquè la clau de la vidriola la tenen Vicente Rambla i Gerardo Camps, i els grans esdeveniments i les grans inversions, Fórmula 1, parcs temàtics, Copa de l'Amèrica, Volvo Ocean Race, metro, tramvia, rondes, autovies, etc, etc, se'n van, o es queden, a València i Alacant.
Al cap i a la fi, els castellonencs, en el seu conjunt, no en tenim la culpa de que el clan de "los valencianos" intente ofegar políticament a Fabra.

EL PP DESDIU A GONZÁLEZ PONS A LES CORTS

Els vots del grup parlamentari popular, del socialista i de part de Compromís -els pertanyents als parlamentaris d'Esquerra Unida del País Valencià- han rebutjat per 78 a tres una iniciativa de Compromís en què es reclamava la revisió del projecte del traçat ferroviari d'alta velocitat València-Castelló-Tarragona, a l'eixida nord de València.
El grup parlamentari Compromís plantejava en una proposició no de llei de tramitació especial d'urgència la revisió del projecte del traçat ferroviari d'alta velocitat València-Castelló-Tarragona a l'eixida nord de València, "i de manera conseqüent, el disseny de la nova estació central ferroviària de València i parc Central" perquè estiga dissenyat per a velocitats de 300-350 Km/h.

Recorde que l'anterior portaveu del PP a les Corts i cap de llista a les darreres eleccions generals, Esteban González Pons, va prometre en plena campanya als alcaldes de l'Horta Nord una variació del traçat, just el contrari del que hui ha votat el seu grup.

El parlamentari popular Jaime Mundo, de Benicarló ell, ha alertat a la seua intervenció que en esta obra "portem un retard important" i que un nou traçat pot suscitar una nova dilació.

I dic jo, això ja ho sabria Esteban González quan prometia el contrari als alcaldes en plena campanya de les eleccions general, no?.

I la pregunta que cal fer ara es si estem davant d'una rectificació de postura per part del PP, davant una incoherència d'arguments, o davant d'una gran mentida en campanya electoral. Jutgen.

ALCOI, 16 DE JUNY DE 2007

Els serveis públics van deixar de funcionar de forma incomprensible. Així ho dictamina la Sincidatura de Greuges al seguiment i anàlisi de l'atenció que va rebre una dona que va acabar morta a mans del seu maltractador el 16 de juny de 2007 a Alcoi. Els Serveis Socials de l'Ajuntament d'Alcoi i la Conselleria de Benestar Social van encadenar una sèrie d'errors que van portar al fatal desenllaç.

El Centre Dona 24 Hores va rebutjar un allotjament a fi de que la dona puguera eixir del domcili que compartia amb el seu maltractador, tot i que hi havia una ordre d'allunyament del Jutjat número 1 d'Alcoi. Els Serveis Socials li perden el rastre diverses vegades, el Centre Dona 24 Hores la va remetre a un alberg de transeünts, més tard, el Centre Dona 24 Hores demana que es tramite l'ingrés ordinari a un centre d'acollida, i mentre es tremet els Serveis Socials d'Alcoi deriven la dona a un alberg. El jutjat insta a facilitar allotjament a la dona després d'un nou episodi de violència. Finalment la dona roman en un centre d'emergència d'Alacant fins que es desallotjada, i se la cita quinze dies després mentre es tramita una proposta per retardar la seua eixida del centre. A eixa cita ja no acudeix, i la següent notícia que es té es la mort de la dona a mans del seu maltractador. Entre tot això s'hi succeïxen diversos episodis de maltractaments, la intervenció de la Unitat de Conductes Addictives, informes policials, etc.

Un dels motius per a la denegació de l'ingrés a un centre d'acollida és que la dona no reunia el perfil "perquè presenta exclusió social i malaltia mental". Just per això, la Sindicatura diu que no se l'havia d'haver rebutjada del centre d'acollida. La Sindicatura és contundent en este punt: "No és argumentable el problema de l'alcoholisme ni l'exclusió social o malaltia mental per a rebutjar l'ingrés a un centre, tal com va succeir en este cas, doncs molt sovint les dones que han patit maltractaments presenten altre tipos de patologies col.laterals com a consequüència de la seua destrucció psicològica, i per tan se li hagué de donar protecció i acolliment, a més d'ajudar-la a través dels recursos necessaris en el seu problema d'alcoholisme, o qualsevol altra patologia".

Tota una cadena d'errors que la Sindicatura de Greuges considera incomprensible.

ABRARACURCIX

No sé si va estar encertat el portaveu del PP a les Corts, Ricardo Costa, quan al ple d'ahir es va referir al portaveu socialista, Ángel Luna, com a Abraracurcix, el cap del poblet gal d'Astèrix que anava sempre sobre un escut portat per dos homes.
La comparança, si més no, li aniria millor a Mariano Rajoy, al que si algú porta sobre un escut són el propi Ricardo Costa -malgrat el distanciament del seu germà Juan-, Francisco Camps, i Esteban González Pons.
Són l'equip, són els encarregats de portar Marinao de farra poble a poble -evitant sempre Castelló, és clar-, i són les persones a qui els aguirristes mai perdonaran el seu recolzament incondicional a Rajoy, en caiguda lliure. Ja en parlarem de qui portava l'escut quan Mariano es pegue la culada.
Per cert, que hi ha un capítol d'Astèrix que es titula "El combat dels caps".

PENÍSCOLA, PARADIGMA DEL MAL URBANISME

Manifestació a l'any 2003 contra la urbanització del cim de les Talaies a Peníscola. Foto: Vinaròs News.

La urbanització les Talaies de Peníscola no té clavegaram, part de la urbanització aboca les aigües residuals directament a la muntanya, no hi ha fosses sèptiques, i a més el servei de subministrament d'aigua potable el presta una empresa privada, en contra del que estableix la Llei de Bases de Règim Local, que diu que la prestació privada del servei ha de tindre almenys una vinculació amb l'ajuntament com a titular d'una competència exclusiva municipal, de caràcter mínim i reservat.

Fa cinc anys, els més antics veïns de les Talaies ja es van manifestar en contra del projecte d'urbanització del cim de la muntanya, on s'han construït des d'aleshores 2.800 vivendes noves, per a una població de huit-mil persones. Els pronòstics d'aquelles persones que es manifestaven allà pel 2003 s'han complert, i la urbanització no té cap servei bàsic, segons la queixa tramesa davant la Sindicatura de Greuges per l'associació de veïns Monchells de Peñíscola.

La Sindicatura de Greuges diu al seu informe de 2007 que la no aportació de documentació per part de l'Ajuntament impideix entrar al fons de la qüestió sobre la legalitat del programa urbanístic.

L'Ajuntament adduïx que no li consta el tràmit de recepció de les obres de la urbanització, i que l'acord d'aprovació del programa obliga a l'urbanitzador a l'adequada execució.

Això és tot.

El resultat és que Peníscola accentua la seva condició de paradigma del mal urbanisme al País Valencià, un mal urbanisme amb urbanitzacions disperses que té altres conseqüències a més de la manca de serveis bàsics, com ara les emergències i la seguretat ciutadana. Hi ha carrers a urbanitzacions de Peníscola on difícilment hi podria circular un vehicle de bombers.

Tot i això, la culpa és de la legislació urbanística que ha mantingut el Consell en vigor durant anys i anys en contra de tota lògica, encara que l'Ajuntament de Peníscola s'ha revelat com un alumne aventajat a l'hora de traure rèdit de la permissivitat de les lleis urbanístiques del Consell.

Els veïns que es manifestaren fa cinc anys portaven raó.

L'ENFONSAMENT DEL PP SERÀ ESTREPITÓS

L'enfonsament del PP, unit a les ànsies poc disimuldas del president de la Generalitat, Francisco Camps, de propiciar les circumstàncies que el col·loquen com a successor necessari de Rajoy, pot ser més estrepitós del que els propis dirigents del PP puguen estar imaginant.
Camps està en la diana dels aguirristas, és a dir, d'Acebes, Zaplana, Arístegui, Sant Gil, etc. Tampoc les té totes en les seues casa, on el zaplanisme hiverna i Fabra es desmarca alhora que dóna llibertat als militants del PP de Castelló per a fer "el que creguen convenient". Fabra està irritat amb Camps per la paràlisi de tots els megaprojectes promesos per a Castelló: aeroports, parcs temàtics, camps de golf, balnearis, ciutats de les llengües i de la música, transport metropolità, etc, i ho ha expressat donant-li l'esquena , a mesura que contempla que la caiguda de Rajoy és lliure i al buit. El líder del PP de Castelló, a més de veure en la caiguda de Rajoy una taula de salvació personal i política, es venja del menyspreu que li va mostrar el seu líder nacional al negar-se a participar en l'acte del PP d'Ona, quan sí ho va fer a Gandia i Elx.
Camps ha calculat mal el seu suport incondicional a Mariano Rajoy. Va creure que els fràgils equilibris territorials garantirien estabilitat al líder nacional com a mal menor, la qual cosa al mateix temps li anava a proporcionar el temps necessari per a preparar-se com a irremeiable successor. Ha perdut el compàs en la partitura que havia preparat, i serà una víctima col·lateral del foc d'artilleria que li cau damunt a Rajoy.
Ahir en la reunió del PP de València i Múrcia el tema principal no van ser les reivindicacions al Govern, sinó les conseqüències que per a Valcárcel i Camps pot tindre el seu precipitat alineament incondicional junt amb Rajoy.

CAMPS COMPTA AMB EL "RAJOYICIDI" PER A PRESENTAR-SE COM A SUCCESSOR, AMB L'AJUDA DE "EL MUNDO"

Camps, en un moment de l'entrevista. (He intentat obtindre també foto de l'entrevistadora, la vertadera protagonista, però no me l'han deixada descarregar. A l'edició de paper hi apareix) foto: El Mundo.

El diari El Mundo publica hui una entrevista a doble pàgina a la secció d'Espanya amb el president de la Generalitat valenciana, Francisco Camps, en la que el successor no confés de Rajoy diu que al president del Govern, Rodríguez Zapatero, li queden dos anys, i aleshores "Rajoy será nuestro gran candidato para ganar las próximas elecciones". El que en realitat està deixant vore el president valencià amb l'entrevista a la secció de nacional d'un diari nacional, és el seu desig de que Zapatero dure el menor temps possible, però el suficient per a que la tropa d'Aguirre elimine Rajoy, i aleshores Camps seria el successor natural amb el recolzament de la banda rajoyista, enfurida amb els aguirristes pel rajoyicidi.

Ho té tot calculat, el Camps. L'entrevista d'avui a El Mundo deixa entreveure massa coses. L'entrevista en sí, pel fet d'haver eixit a la secció de nacional, ja és eloqüent. I no cal dir que l'autora de l'entrevista, Esther Estaban, li tira més que una maneta. Molta artilleria en favor del transvasament de l'Ebre i contra el subministrament d'aigua a Barcelona, però ni una sola paraula de la venda d'aigua per part dels regants de Villena a una multinacional de l'alimentació (¿?). Amb un pam de nassos s'han quedat a la vora del Xúquer.

Pareu si no en una de les preguntes que fa l'autora de l'entrevista quan parla de transvasaments: "La diferencia es que ahora se llama conducción a lo que es un trasvase en toda regla, ¿no?". Heu llegit bé, eixa és una pregunta, a la que Camps respon amb allò del que més sap: la perversió del llenguatge, els intents de maquillar la realitat i els enganys de Zapatero, "porque Zapatero cree que los españoles somos tontos". I jo que pensava que era Camps qui pensava que erem els valencians els ximples. En fi, tota una peça de l'antologia del periodisme l'entrevista d'Esther Esteban (Esteban?) a Camps. No us la perdeu.

En això estàvem quan hui mateix Esperanza Aguirre ha llançat hui un nou punyal a Rajoy, a qui ha demanat que reflexione després de l'espantada de María San Gil (titular a quatre columnes a la portada de El Mundo).

LA UNIÓ DE PERIODISTES DENUNCIA PRESSIONS POLÍTIQUES ALS PROFESSIONALS DE RTVV

La Unió de Periodistes Valencians ha remés una carta al director general de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV), Pedro García, al president del Consell d'Administració, Emilio Fernández, i als representants dels grups polítics en el Consell, en la que critica les "pressions polítiques que han de suportar" els professionals de l'ens autonòmic, que "cada dia s'agreugen més".
La Unió de Periodistes, en un comunicat, ha demanat a cada un dels representants de RTVV una reunió per a explicar "els últims casos de manipulació política en Canal 9, i d'ús partidista en benefici del partit que ostenta el poder en la Comunitat Valenciana".
Respecte d'això, des de l'entitat van assenyalar que "el cas més flagrant d'estes pressions i manipulacions és el programa Parlem Clar, que durant la campanya electoral va emetre comentaris editorials incompatibles amb la neutralitat i objectivitat necessàries en un mitjà de comunicació públic, i que continua emetent-se, sense que s'haja pres cap mesura per part dels directius de l'ens".
Així mateix, la Unió de Periodistes Valencians s'ha dirigit a la síndica de Greuges en la Comunitat, Emilia Caballero, i s'ha posat a la seua disposició en la investigació de les denúncies presentades pels sindicats de RTVV per la "manipulació política" del programa Parlem Clar i per a relatar-li les anteriors denúncies de l'organització professional dels periodistes valencians "pel greu deteriorament de la llibertat d'expressió en RTVV, que incompleix els objectius que es preveien en la seua llei de creació".

Ahir, dia de la Mare de Déu, vam tindre un altre exemple d'abús durant la retransmissió de la missa que es va celebrar a la plaça de la Verge. Una vegada més, Francisco Camps va ser el protagonista de l'acte, amb un tall de veu en el que parlava del fervor, de la devoció, de la fraternitat, etc, etc. Un més.

ESCUDERO DEMANA CANVIS AL MODEL DE RTVV I ACUSA EL PP DE MANTINDRE UNA RÀDIO I TELEVISIÓ PÚBLIQUES PRÒPIES DE RÈGIMS TOTALITARIS

Lola Johnson

La diputada socialista Isabel Escudero ha acusat hui al PP de mantindre una ràdio i televisió públiques pròpies de "règims totalitaris", i ha demanat canvis en el model de RTVV, la professionalització dels informatius, i la racionalització en l'elaboració dels seus continguts, com a única manera de caminar cap a la independència, el rigor, l'equitat, i la defensa del valencià, tal com estableix l'Estatut de Redacció, i la pròpia Llei de Creació de RTVV.
Ha sigut durant la comissió de control de RTVV celebrada esta vesprada ales Corts, on Isabel Escudero ha demanat la compareixença de la directora d'informatius de TVV i RAV, Lola Johnson.
La diputada socialista ha declarat que el Consell "no pot seguir baratant recursos públics en una ràdio i televisió públiques partidistes, convertides en un aparell de propaganda, manipulació i desinformació al servei, no ja del PP, sinó de la part del PP que representen Camps i Rajoy". Escudero s'ha mostrat convençuda que Esperanza Aguirre subscriuria sencer el seu discurs, "a pesar que Telemadrid tampoc és un exemple de transparència i equitat, encara que allí qui ixen ara mal parats són Rajoy i Camps".
La diputada socialista ha dit que "RTVV representa una excepció i una reminiscència a Europa", i ha exposat els rànquing d'audiència, que continuen situant a Canal 9 en l'últim lloc al País Valencià, per darrere de Tele 5, Antena 3 i La Primera de TVE. I això, va dir, va ser així inclús el passat mes de març, període en què l'audiència de Canal 9 sol augmentar a causa de la programació de Falles. En este sentit, ha preguntat de qui és la responsabilitat, i ha demanat indagar sobre els motius pels quals els valencians no confien en la seua radiotelevisió pública a l'hora d'informar-se o entretindre's.
Segons l'opinió d'Isabel Escudero, s'estan produint de forma constant abusos i absències intolerables en la selecció de temes dels informatius, predomina la superficialitat i l'anècdota quan l'actualitat no interessa, els equips mòbils es desplacen els caps de setmana a les residències particulars dels consellers per a arreplegar declaracions d'allò que convinga, s'ha arribat a fer directes fins d'un festival de flamenc, una fira de l'embotit o una fira de cavalls, amb el cost que suposen eixes connexions, s'han arribat a encadenar fins a nou notícies de successos menors en l'obertura de l'informatiu, i moltes vegades la primera notícia de l'informatiu, la considerada més important, és si plou, si fa sol, o l'ocupació de les platges.
Escudero ha demanat en la comissió que es tinga tot això en compte per a entendre quin és el model d'informatius que està permetent Lola Jhonson, "sense el mínim rigor informatiu i soscavant la credibilitat de l'ens i dels seus treballadors".
D'altra banda, Isabel Escudero s'ha referit a emissions recents per a il·lustrar els motius pel que ha sol·licitat la compareixença de Lola Johnson en la comissió. Així, ha dit, la presència del president de la Generalitat és acaparadora. Segons ha dit citant informes de seguiment, al voltant del 75% del temps dels informatius es parla de Camps o apareixen imágens seues sense importar el motiu, i en algunes notícies les declaracions del president de la Generalitat ocupen tres quartes parts del temps de la notícia.
Per contra, afig, no s'ha realitzat cap menció a la polèmica en el PP entre Aguirre i Rajoy, el ministre d'Assumptes Exteriors i la secretària d'Estat de Cooperació no han tingut ni un segon en les informacions referides al segrest del pesquer platja de Bakio, i la vicepresidenta del Govern, diputada per València, no apareix ni "en pla escorç".
El passat 23 d'abril, festivitat de Sant Jordi, el president de la Generalitat va ser el protagonista dels informatius amb la seua presència en les festes d'Alcoi, mentres que els ministres només són notícia en negatiu, com ha ocorregut amb Carme Chacón el 24 d'abril, a qui els informatius de RTVV van dedicar uns minuts per a acusar-la de censura per restringir l'accés a determinades web en el seu ministeri.

LA CIMERA D'ORIOLA

La cimera d'alcaldes que el PP celebra hui a Oriola per a reivindicar aigua, a més de deixar buits al ple de les Corts els escons dels alcaldes del PP que són també diputats, ha servit per a posar de relleu les contradiccions i el grau de demagògia al que poden arribar determinats càrrecs del PP.

El dia abans de la cimera l'alcalde de Castelló, Alberto Fabra -també diputat absent al ple de hui-, anunciava a la seua ciutat la cita acompanyat del president de la Fundación Agua y Progreso, alhora que admitia que a la província de Castelló el subministrament d'aigua està garantit fins després de l'estiu de 2009, gràcies a que els embassaments estan al màxim de la seua capacitat, i a les obres que s'han executat corresponents al programa AGUA.

Diu Alberto Fabra que la reivindicació del transvasament no és política, sinó una necessitat, una necessitat que, pel que es veu, Castelló té resolta i ben resolta.

Alberto Fabra, a més de justificar la seua absència al ple de les Corts per a participar en un acte de partit, hauria d'explicar a la cimera d'Oriola perquè a Castelló està resolt el subministrament d'aigua fins més enllà de l'estiu de 2009. I això és així perquè els ministeris de Medi Ambient i d'Agricultura van executar al llarg de la passada legislatura tot un seguit d'actuacions dirigides a solventar per sempre la disponibilitat d'aigua. Parle de la modernització de regadius a Onda, Vila-real, Nules i l'Alt Palància, de les obres de consolidació de l'embassament d'Arenós, dels pous que s'han posat en marxa al Baix Maestrat, a l'Alt Maestrat i a Els Ports, del projecte d'aprofitament dels excedents del riu Belcaire que està a punt d'inaugurar-se, i de les desaladores de Moncofa i Oropesa, ja adjudicades, entre d'altres.

Però el manual del PP diu que la Comunitat Valenciana mor de set, que Zapatero vol ofegar els valencians, i que l'única solució és un transvasament de l'Ebre. El manual d'estil del PP aplicat en este cas a Castelló, senzillament està descontextualitzat. Però això a Fabra tant li fa. Cal demanar aigua, encara que ens sobre, o encara que en tirem centenars d'hectòmetres cúbics al mar, tal com fan els sistemes d'extracció de la marjal de Castelló o la depuradora de Pinedo. Vaja.
El drenatge d'aigua en en dos marjals de la província (Castelló-Benicàssim i Xilxes-Almenara) genera un abocament al mar de 37 hectòmetres cúbics anuals d'aigua, quantitat que suposa un 46% del volum que el Pla Hidrològic Nacional (PHN) preveia transvasar del riu Ebre a Castelló, 80 hectòmetres cúbics anuals. Així ho deia un estudi de 1999 de la pròpia Conselleria, aleshores d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports (Coput).

BLASCO PERD FACULTATS

El desmesurat afany de protagonisme de l'incombustible Rafael Blasco ha posat en un compromís al president del Consell. Arraconat en una conselleria sense competències ni pressupost, Rafael Blasco ha volgut buscar-se un espai al paper premsa rescatant la fracassada proposta electoral de Rajoy d'instaurar un contracte d'integració per a immigrants no comunitaris.
Supose que el seu cap, Francisco Camps, no estava al corrent, i si ho estava ha demostrat que va calcular malament la repercussió de la proposta, perquè als contrincants de Camps en el PP i en l'Església els ha faltat temps per a desacreditar la proposta del seu conseller d'Immigració, i de pas minvar les possibilitats de Camps com a virtual successor de l'actual líder del PP, Mariano Rajoy.
El rebuig d'Esperanza Aguirre, els bisbes, El Mundo i la COPE cap al contracte d'immigració que pretén implantar Blasco al País Valencià, només pot entendre's en el context de la lluita de poder en el PP i els intents d'Aguirre i la seua tropa de barrar el pas a Rajoy en el seu frustrat intent d'emancipació per a córrer en solitari -aixì sí, amb el seu equip- cap a la convocatòria de les generals de 2012.
Rajoy ha eixit guerrer. Tots aquells que esperaven que la nit del passat 9 de maig anunciara retirades i renúncies, es van quedar momentàniament paralitzats quan dos dies després no sols no va fer això, sinó que va anunciar la seua intenció d'optar a una tercera oportunitat amb energies i equip renovat.
Ací a casa, Francisco Camps, després d'haver meditat uns segons, supose, va considerar que el seu millor moviment era abrigar Rajoy i dissuadir les ànsies d'Esperanza Aguirre. I la presidente madrilenya no li l'ha perdonada. Així que qualsevol pas que done d'ara en avant el president de la Generalitat serà de forma automàtica desacreditat per Aguirre, per l'Església (qui ho anava a dir), i per tota la parafernàlia mediàtica posicionada en la defenestración de Rajoy.
I en això que apareix el en altre temps fred i calculador Blasco per a servir-los en safata l'andanada a Aguirre i a l'Església. Així, sense voler, el conseller d'Immigració ha proporcionat munició a aquells que demanen el cap de Rajoy, als seus valedors, i als que se li postulen com a successors naturals, entre ells el propi Camps. La veritat és que Blasco en esta ocasió ha defraudat. M'haguera agradat escoltar la conversació entre Camps i Blasco després que este posara el cap del president del Consell en la diana perquè Aguirre i els seus el deixaren en evidència, sense pietat.

En definitiva, Blasco ha perdut facultats.

L'1 DE MAIG

Vull recordar, hui Primer de Maig, que hi ha noves formes d'explotació igual o més greus de les que la humanitat ha combatut al llarg dels segles, i que convivuen amb nosaltres, al nostre voltant, persones que denigren persones. Vull sodaritzarme, doncs, amb aquells que guanyen sous indignes, amb els estrangers que treballen sense cap garantia, amb els que es troben sense ocupació, amb els que estan sent víctimes de la falta de previsió sobre les perspectives de determinats sectors productius, amb els que no poden accedir als recursos necessaris per a viure amb dignitat.
Com a dona i socialista, continuaré lluitant per a que les nostres institucions es preocupen realment de generar ocupació de qualitat, de protegir els treballadors, i d'estimular els sectors productius propis i tradicionals per generar benestar, enlloc d'encomanar-se a la destrucció del territorio com a única forma d'obtindre riquesa.

LA VALLDIGNA

Ni el Consell ni el partit que li dóna suport s'han dignat fins ara a explicar a peu de carrer el que suposarà l'aprovació de la Llei del Monestir de la Valldigna. Han redactat un projecte de llei, l'han remés a les Corts, i ni tan sols han donat còpia als representants institucionals de Tavernes, Simat, Benifairó i Barx. Ahir dimarts la meua companya Ana Noguera, portaveu de Cultura, i jo, vam visitar la Valldigna i ens vam reunir amb els grups municipals socialistes dels quatre municipis per tal d'escoltar i transmetre les seues inquietuds en forma d'esmenes quan el PP tinga a bé sotmetre el text a votació.
La Valldigna és un territori privilegiat amb quatre municipis que sumen vora 30.000 habitants, i amb un patrimoni historicoartístic impressionant. Tradicionalment la Valldigna ha votat de forma majoritària progressisme. Tavernes va ser durant molts anys un dels pocs municipis del País Valencià amb alcaldia del PC, i Simat i Benifairó han estat de sempre governats pel PSPV. Ara, però, només Barx manté una alcaldia socialista. Distintes circumstàncies han impedit al PSPV governar a Tavernes, Simat, i Benifairó. A Tavernes a les darreres eleccions municipals només una desena de vots van donar la majoria absoluta al PP; a Simat el desacord entre els quatre partits d'esquerra amb representació ha posat al PP a l'alcaldia amb una minoria molt minoritària, només quatre d'onze regidors; i a Benifairó, tot i ser el partit més votat, el PSPV s'ha vist desplaçat per una estranya coalició entre BNV, PP i EU, amb alcaldia per al BNV, partit que a més sembla tindre paralitzada la capacitat d'acció dels seus dos regidors a Simat a l'hora de negociar el desallotjament del PP de l'alcaldia, per tal de salvaguardar la de Benifairó. Tot un seguit de caramboles que en certa manera han desvirtuat allò que van expressar els ciutadans a les urnes.

Tot i això, el compromís dels socialistes amb la Valldigna continua intacte, i la visita d'ahir n'és una mostra. Amb els regidors de Simat Eladi Mainar i David Mogort com a amfitrions, i acompanyades de la secretària d'Organització del PSPV de la Safor-Valldigna, Teresa Reig, i dels regidos socialistes, vam visitar el monestir i la nevera de Barx.

I després d'escoltar, haig d'expressar la meua confiança en què l'ús religiós no es convertisca en la principal activitat del monestir després de l'aprovació de la Llei que regularà els seus usos. El projecte de llei remés a les Corts estableix en l'apartat c de l'article segon "el manteniment de l'ús del temple per al culte", i obri la possibilitat d'establir "vies de col·laboració amb l'Arxidiòcesi de València" perquè esta regule "l'ús religiós de l'antic monestir i del seu temple".
El projecte de llei no pot proclamar el manteniment de l'ús del temple per al culte, com assenyala de forma textual en la seua redacció, perquè el monestir de la Valldigna no acull activitat religiosa des de la Desamortització, excepte en una capella annexa, independent del recinte, consagrada a la Mare de Déu de Gràcia, pertanyent a la parròquia de Simat, i amb l'excepció de les misses que en els últims anys s'han celebrat en el temple principal del monestir coincidint amb el Dia de la Valldigna.
El conjunt el va adquirir la Generalitat en 1992, i des d'aleshores les inversions públiques en la seua recuperació i restauració han sigut constants, "amb la qual cosa, en realitat, estem davant d'un recinte civil, recuperat per la societat civil, amb pressupost de les institucions públiques, i els usos primordials del qual, per tant, han de ser civils, sense perjuí que l'Església Catòlica puga sol·licitar l'ús ocasional a l'Alt Patronat, d'acord amb l'apartat J de l'article 8, que faculta a l'Alt Patronat per a "autoritzar la celebració d'actes organitzats per altres persones o entitats alienes".
Fins ara el temple principal del recinte ha funcionat com a contenidor cultural per a exposicions, conferències, concerts, fòrums internacionals, i tot tipus de representacions artístiques, i el PSPV confia que la futura Llei del monestir permeta que seguisca així, sense donar prioritat a l'Església a l'hora de regular els usos.
D'altra banda, Ana Noguera i jo hem denunciat que l'esplendor que se li ha tornat al recinte ha tingut escassa repercussió en el seu entorn, la Valldigna, a pesar que van a complir-se dos dècades de la seua adquisició per la Generlitat i de l'inici dels treballs de restauració. La recuperació del conjunt históricoartístico no ha anat acompanyada de mesures perquè els quatre municipis de la Valldigna puguen progressar en paral·lel en projeccció turística, ni en la posada en valor dels seus respectius cascs històrics. Després de quasi dos dècades només s'ha conegut per part de la Generalitat la declaració de Simat com a municipi turístic, sense que eixa distinció haja comportat inversions. Hui el municipi que acull el monestir segueix sense poder oferir un sol allotjament, no té oferta hostalera, i ni tan sols està en disposició d'oferir propostes complementàries a la pura visita al monestir, amb la qual cosa les persones que visiten el monestir, en relitat passen de llarg per a Simat, Benifairó, Tavernes i Barx.

PER PURA CABUDERIA

Després d'escoltar l'opinió de diversos experts, he arribat a la conclusió que si el TvrCas, bus guiat, troleibús, o com vullga que li diguen, no voreja el passeig Ribalte en el seu trajecte cap al centre de Castelló, és senzillament perquè el govern local del PP i la Conselleria d'Infraestructures no volen. Així de clar.
Si el TvrCas té alguna virtut és que resulta un mitjà de transport tremendament flexible, de manera que si molesta una catenària pel passeig Ribalta o pel carrer Colom, es pot llevar; si ha de circular mesclat amb el tràfic rodat, se li pot permetre, etc.
Amb esta avantatjosa flexibilitat, resulta difícil d'entendre que l'Ajuntament de Castelló s'obstine en que passe pel centre del passeig Ribalta, quan podria fer-ho perfectament pels carrers que voregen el parc, llevat que els responsables de l'artefacte pretenguen que agafe velocitat, la qual cosa tampoc seria molt recomanable en el passeig Ribalta, que en teoria ha d'estar destinat a usos tranquils, com el passeig, l'oci, la lectura, la contemplació o el joc de la petanca.
Eixe propòsit de ser més eficient a costa de guanyar velocitat tampoc es va a aconseguir pel carrer Colom per l'abundància de vianants.
De totes maneres, res impedeix que en els carrers que voregen el passeig es restringisca quelcom la circulació rodada, i el pas del bus guiat es faça en plataforma reservada en compte de fer-ho compartint la calçada amb la circulació rodada.
Només cal concloure, doncs, que mantindre la circulació pel Ribalta obeïx només a pura cabuderia de l'Ajuntament de Castelló. Estic convençuda que fins i tot la Generalitat estaria disposada a canviar la seua postura si li ho demanara l'Ajuntament, igual que es va encabotar l'alcalde Fabra en el TvrCas en compte d'apostar pel tramvia.

25 D'ABRIL

Els valencians tractem de mantindre hui en la memòria aquella derrota en la Batalla d'Almansa que fa 301 anys ens va desposseir dels nostres privilegis com a poble, i commemorem a més el 25 aniversari de la constitució de les Corts, que ens ha tornat en part aquella capacitat d'autogovernar-nos.
He escoltat hui en el discurs de la presidenta de les Corts frases referents a la necessària connexió de la societat amb els seus representants al Parlament i a la seua identificació amb les institucions que li són pròpies. No obstant això, transcorregut un quart de segle des de la recuperació d'esta institució centenària per als valencians, no se m'ocorre més que plantejar una reflexió sobre si determinades actituds polítiques inviten a solidificar la connexió de la societat valenciana amb el seu Parlament, i a contribuir a que els ciutadans s'identifiquen amb les seues institucions.
L'entrada en vigor de l'Estatut reformat, amb una generosa predisposició dels socialistes valencians, tot cal dir-ho, anava a fer-nos tocar el sostre competencial, però han passat ja dos anys i el Consell semblarenunciar a exercir les competències que es van plasmar en aquella reforma. Potser per covardia política, o millor crec jo perquè en realitat els seus sentiments i intencions reals no estaven en sintonia amb el que estaven negociant. Les proclames, les exigències i les reivindicacions eren, potser, quimèriques.
Però no conforme de renunciar a desplegar les competències que té atribuïdes, el Consell difícilment contribuirà que les institucions d'autogovern es guanyen la confiança de la societat si persisteix en la seua utilització interessada. Parle, per exemple, de les pròpies Corts, o dels mitjans públics de comunicació, dels que crida l'atenció la peculiar forma d'entendre la pluralitat, l'equitat, o els drets dels propis professionals. Per no parlar ja d'agències tributàries pròpies, cos policial propi, consell de la Justícia, i altres atribucions que només permeten assignar al nostre desenvolupament estatutari el qualificatiu de raquític.
En tot cas, rememorem el 25 d'abril.