Sóc conscient de que molta gent té aquest bloc com a font d'informació, però per motius laborals em veig obligada a interrompre la inserció d'articles fins al 2 de juny. Promet reemprendre-ho amb més ganes.divendres, 23 de maig del 2008
INTERROMPEM LES EMISSIONS FINS AL 2 DE JUNY. PERDONEN LES MOLÈSTIES
Sóc conscient de que molta gent té aquest bloc com a font d'informació, però per motius laborals em veig obligada a interrompre la inserció d'articles fins al 2 de juny. Promet reemprendre-ho amb més ganes.
dijous, 22 de maig del 2008
HONDURAS APRÉN DE LES INSTITUCIONS VALENCIANES
foto: ángel pinto
Una delegació formada per una trentena d'alcaldes i diputats d'Honduras ha visitat hui les Corts Valencianes, en el marc d'una estada d'una setmana a València que els ha portat a conéixer diverses institucions de la mà del Fons Valencià per la Solidaritat. L'objectiu és adquirir experiències que els siguen d'utilitat per a aplicar el model de modernització de l'Administració que estan desenvolupant al seu país, mitjançant l'aprovació i aplicació de la "Ley del Servicio Civil Municipal" que prepara el Govern d'Honduras.
He tingut l'honor de presidir la recepció oficial als alcaldes i diputats hondurenys, que han viatjat acompanyats de representants de la Asociación de Municipios de Honduras, l'equivalent a la Federació Espanyola de Municipis i Províncies.
Estic al corren de les relacions que manté el Fons Valencià per la Solidaritat amb la Asociación de Municipios de Honduras y els 298 municipis que aglutina, unes relacions que van començar fa un any, i que han tingut continuitat amb visites recíproques.
Estic convençuda de que l'experiència que acumula el Fons Valencià per la Solidaritat amb el desenvolupament del municipalisme a Amèrica Central contribuirà a l'èxit del procés que s'ha posat ara en marxa a Honduras per a modernitzar l'Administració.
Per la meua banda, serà un honor colaborar en totes les activitats i aportar l'experiència pròpia en tot allò referent a les relacions institucionals, funció pública i organització administrativa.
dimecres, 21 de maig del 2008
EL DEBAT SOBRE L'AUTONOMIA DEL PSPV
El debat al voltant de la reivindicació de l'autonomia del PSPV al conjunt del projecte federal del PSOE és legítim i saludable. Ara bé, abanderar l'opció o deixar de fer-ho en funció de conveniències (personals i polítiques), desacredita als banderers. No es pot unes vegades condescendir amb les directrius de la direcció federal i rebre-les amb aplaudiments entusiasmats, i altres vegades qualificar eixes mateixes decisions d'imposicions foranes forçades, segons convinga. Els més ferms defensors de segons quines directruis federals són ara els que més fort criden per l'autonomia del PSPV, en funció del que convinga a les seues opcions (personals i polítiques).
És una qüestió de pura aritmètica: Quines són les meues opcions si hi intervé Ferraz? Zero. Quines són si no hi intervé? Algunes. Doncs a reivindicar llibertat d'acció.
Les metamorfosis camaleòniques desacrediten els polítics. No es pot ser ara Lawrence d'Aràbia, i després William Wallace en rebel.lió contra el camallarga de torn.
És cert, només alguns poden liderar el canvi desitjable al PSPV, però eixos alguns han de ser, almenys, coherents.
dimarts, 20 de maig del 2008
RAMBLA BOMBER
El conseller de Presidència i vicepresident primer del Consell, Vicente Rambla, va haver d'acudir ahir a Castelló a apagar un incendi al seu partit. Un incendi previsible i que ha coincidit amb la rebel.lió interna d'aquells que pretenen arraconar al president nacional, Mariano Rajoy. Mala conjunció. Han confluit el descontent (previsible) del PP de Castelló amb el Consell, i el descontent amb l'enroc de Mariano al seu despatx madrileny del carrer de Gènova. Amb l'agreujant de que expressar descontent amb Camps es expresar-lo amb Rajoy. Així ho ha volgut Camps.
De segur que ha estat el propi Camps qui ha enviat Rambla a tranquilitzar al PP de Castelló, i de passada, si cal, demanar excuses a Fabra per l'afront que li va infligir Rambla dijous passat, quan el president de la Diputació de Castelló es va queixar del bloqueig de les principals inversions i va obtindre una desautorització del vicepresident del Consell.
Camps no està disposat a que el descontent per la manca de compromís del Consell amb Fabra i Castelló es torne en simpaties cap a Esperanza Aguirre, i eixe era l'encàrrec que portava ahir Rambla: apaivagar a la tropa de Fabra, no siga que els d'Esperanza entren al País Valencià per una porta lateral.
Missió difícil, la de Rambla, atés que cap dels projectes que li va prometre Camps a Fabra s'ha materialitzat. No hi ha camps de golf, ni Ciutat de la Música, ni Mundo Ilusión, ni Ciutat de les Llengües, ni Parc Castelló, ni balnearis, ni museus de dinosaures, ni tramvies, ni autovies, etc, etc. Encara que el que més li dol al "president" de Castelló sembla que és el retard en l'autorització d'una dotzena de plans urbanístics amb camps de golf. És clar, si no hi ha poder d'atracció, a la pista del futur aeroport creixerà la mala herba, i això costarà molts diners als contribuents atés el compromís de la Generalitat per indemnitzar a les empreses adjudicatàries de la gestió de l'aeroport. Un aeroport que porta dotze anys de tràmits i obres.
I per acabar-ho d'adobar, els propietaris dels terrenys afectats pel projecte de la zona logística de Parc Castelló acaben de donar un ultimatum al Consell. Tota una combinació de circumstàncies -a la que cal afegir a Ripoll- que ja li han esclatat a Camps a la cara.
dilluns, 19 de maig del 2008
FABRA I SAN GIL ACABARAN AL PARTIT DE ROSA DÍEZ
A este pas, el president del PP de Castelló acabarà al partit de Rosa Díez agafat de la mà de la seua homòloga d'Euskadi, María San Gil. Són ja massa desencontres els que ha posat en escena Fabra amb el clan de "los valencianos", que l'estan deixant a pa i aigua. Parle de Carlos, és clar, perquè Alberto s'ha refugiat sota el paraigües de Vicente Rambla, Francisco i Gerardo Camps, i ha deixat de costat al seu pare polític.
De ben segur, ara sí, que Fabra posarà la seua tropa sota les ordres i al servei d'Esperanza Aguirre, i més després d'escoltar la resposta que divendres va donar Rambla a les quiexes de Fabra. Si fa i no fa, Rambla li va dir al "president" de Castelló que el compàs el marquen a València, i que les coses es faran quan s'hagen de fer, si és que s'han de fer, i si no, no es fan.
Mentrestant, Fabra s'ha hagut d'engolir hui les imatges que han emés els desinformatius de Canal 9 amb Francisco Camps parlant dels milions de persones que visitaran Alacant amb motiu de la Volvo Ocean Race, i a més anuncia que demanarà que l'edició de 2011 es celebre de nou a Alacant. Per acabar d'enfurir a Fabra, que s'ha de conformar amb un torneig de golf al seu "club de campo".
Ben mirat, l'ofegament polític al que el clan de "los valencianos" del PP sotmet a Fabra ens perjudica a tots els castellonencs. Perquè la clau de la vidriola la tenen Vicente Rambla i Gerardo Camps, i els grans esdeveniments i les grans inversions, Fórmula 1, parcs temàtics, Copa de l'Amèrica, Volvo Ocean Race, metro, tramvia, rondes, autovies, etc, etc, se'n van, o es queden, a València i Alacant.
Al cap i a la fi, els castellonencs, en el seu conjunt, no en tenim la culpa de que el clan de "los valencianos" intente ofegar políticament a Fabra.
De ben segur, ara sí, que Fabra posarà la seua tropa sota les ordres i al servei d'Esperanza Aguirre, i més després d'escoltar la resposta que divendres va donar Rambla a les quiexes de Fabra. Si fa i no fa, Rambla li va dir al "president" de Castelló que el compàs el marquen a València, i que les coses es faran quan s'hagen de fer, si és que s'han de fer, i si no, no es fan.
Mentrestant, Fabra s'ha hagut d'engolir hui les imatges que han emés els desinformatius de Canal 9 amb Francisco Camps parlant dels milions de persones que visitaran Alacant amb motiu de la Volvo Ocean Race, i a més anuncia que demanarà que l'edició de 2011 es celebre de nou a Alacant. Per acabar d'enfurir a Fabra, que s'ha de conformar amb un torneig de golf al seu "club de campo".
Ben mirat, l'ofegament polític al que el clan de "los valencianos" del PP sotmet a Fabra ens perjudica a tots els castellonencs. Perquè la clau de la vidriola la tenen Vicente Rambla i Gerardo Camps, i els grans esdeveniments i les grans inversions, Fórmula 1, parcs temàtics, Copa de l'Amèrica, Volvo Ocean Race, metro, tramvia, rondes, autovies, etc, etc, se'n van, o es queden, a València i Alacant.
Al cap i a la fi, els castellonencs, en el seu conjunt, no en tenim la culpa de que el clan de "los valencianos" intente ofegar políticament a Fabra.
dijous, 15 de maig del 2008
EL PP DESDIU A GONZÁLEZ PONS A LES CORTS
Els vots del grup parlamentari popular, del socialista i de part de Compromís -els pertanyents als parlamentaris d'Esquerra Unida del País Valencià- han rebutjat per 78 a tres una iniciativa de Compromís en què es reclamava la revisió del projecte del traçat ferroviari d'alta velocitat València-Castelló-Tarragona, a l'eixida nord de València.
El grup parlamentari Compromís plantejava en una proposició no de llei de tramitació especial d'urgència la revisió del projecte del traçat ferroviari d'alta velocitat València-Castelló-Tarragona a l'eixida nord de València, "i de manera conseqüent, el disseny de la nova estació central ferroviària de València i parc Central" perquè estiga dissenyat per a velocitats de 300-350 Km/h.
El grup parlamentari Compromís plantejava en una proposició no de llei de tramitació especial d'urgència la revisió del projecte del traçat ferroviari d'alta velocitat València-Castelló-Tarragona a l'eixida nord de València, "i de manera conseqüent, el disseny de la nova estació central ferroviària de València i parc Central" perquè estiga dissenyat per a velocitats de 300-350 Km/h.
Recorde que l'anterior portaveu del PP a les Corts i cap de llista a les darreres eleccions generals, Esteban González Pons, va prometre en plena campanya als alcaldes de l'Horta Nord una variació del traçat, just el contrari del que hui ha votat el seu grup.
El parlamentari popular Jaime Mundo, de Benicarló ell, ha alertat a la seua intervenció que en esta obra "portem un retard important" i que un nou traçat pot suscitar una nova dilació.
I dic jo, això ja ho sabria Esteban González quan prometia el contrari als alcaldes en plena campanya de les eleccions general, no?.
I la pregunta que cal fer ara es si estem davant d'una rectificació de postura per part del PP, davant una incoherència d'arguments, o davant d'una gran mentida en campanya electoral. Jutgen.
ALCOI, 16 DE JUNY DE 2007
Els serveis públics van deixar de funcionar de forma incomprensible. Així ho dictamina la Sincidatura de Greuges al seguiment i anàlisi de l'atenció que va rebre una dona que va acabar morta a mans del seu maltractador el 16 de juny de 2007 a Alcoi. Els Serveis Socials de l'Ajuntament d'Alcoi i la Conselleria de Benestar Social van encadenar una sèrie d'errors que van portar al fatal desenllaç.
El Centre Dona 24 Hores va rebutjar un allotjament a fi de que la dona puguera eixir del domcili que compartia amb el seu maltractador, tot i que hi havia una ordre d'allunyament del Jutjat número 1 d'Alcoi. Els Serveis Socials li perden el rastre diverses vegades, el Centre Dona 24 Hores la va remetre a un alberg de transeünts, més tard, el Centre Dona 24 Hores demana que es tramite l'ingrés ordinari a un centre d'acollida, i mentre es tremet els Serveis Socials d'Alcoi deriven la dona a un alberg. El jutjat insta a facilitar allotjament a la dona després d'un nou episodi de violència. Finalment la dona roman en un centre d'emergència d'Alacant fins que es desallotjada, i se la cita quinze dies després mentre es tramita una proposta per retardar la seua eixida del centre. A eixa cita ja no acudeix, i la següent notícia que es té es la mort de la dona a mans del seu maltractador. Entre tot això s'hi succeïxen diversos episodis de maltractaments, la intervenció de la Unitat de Conductes Addictives, informes policials, etc.
Un dels motius per a la denegació de l'ingrés a un centre d'acollida és que la dona no reunia el perfil "perquè presenta exclusió social i malaltia mental". Just per això, la Sindicatura diu que no se l'havia d'haver rebutjada del centre d'acollida. La Sindicatura és contundent en este punt: "No és argumentable el problema de l'alcoholisme ni l'exclusió social o malaltia mental per a rebutjar l'ingrés a un centre, tal com va succeir en este cas, doncs molt sovint les dones que han patit maltractaments presenten altre tipos de patologies col.laterals com a consequüència de la seua destrucció psicològica, i per tan se li hagué de donar protecció i acolliment, a més d'ajudar-la a través dels recursos necessaris en el seu problema d'alcoholisme, o qualsevol altra patologia".
Tota una cadena d'errors que la Sindicatura de Greuges considera incomprensible.
ABRARACURCIX
No sé si va estar encertat el portaveu del PP a les Corts, Ricardo Costa, quan al ple d'ahir es va referir al portaveu socialista, Ángel Luna, com a Abraracurcix, el cap del poblet gal d'Astèrix que anava sempre sobre un escut portat per dos homes.
La comparança, si més no, li aniria millor a Mariano Rajoy, al que si algú porta sobre un escut són el propi Ricardo Costa -malgrat el distanciament del seu germà Juan-, Francisco Camps, i Esteban González Pons.
Són l'equip, són els encarregats de portar Marinao de farra poble a poble -evitant sempre Castelló, és clar-, i són les persones a qui els aguirristes mai perdonaran el seu recolzament incondicional a Rajoy, en caiguda lliure. Ja en parlarem de qui portava l'escut quan Mariano es pegue la culada.
Per cert, que hi ha un capítol d'Astèrix que es titula "El combat dels caps".
La comparança, si més no, li aniria millor a Mariano Rajoy, al que si algú porta sobre un escut són el propi Ricardo Costa -malgrat el distanciament del seu germà Juan-, Francisco Camps, i Esteban González Pons.
Són l'equip, són els encarregats de portar Marinao de farra poble a poble -evitant sempre Castelló, és clar-, i són les persones a qui els aguirristes mai perdonaran el seu recolzament incondicional a Rajoy, en caiguda lliure. Ja en parlarem de qui portava l'escut quan Mariano es pegue la culada.
Per cert, que hi ha un capítol d'Astèrix que es titula "El combat dels caps".
dimecres, 14 de maig del 2008
PENÍSCOLA, PARADIGMA DEL MAL URBANISME
Manifestació a l'any 2003 contra la urbanització del cim de les Talaies a Peníscola. Foto: Vinaròs News. La urbanització les Talaies de Peníscola no té clavegaram, part de la urbanització aboca les aigües residuals directament a la muntanya, no hi ha fosses sèptiques, i a més el servei de subministrament d'aigua potable el presta una empresa privada, en contra del que estableix la Llei de Bases de Règim Local, que diu que la prestació privada del servei ha de tindre almenys una vinculació amb l'ajuntament com a titular d'una competència exclusiva municipal, de caràcter mínim i reservat.
Fa cinc anys, els més antics veïns de les Talaies ja es van manifestar en contra del projecte d'urbanització del cim de la muntanya, on s'han construït des d'aleshores 2.800 vivendes noves, per a una població de huit-mil persones. Els pronòstics d'aquelles persones que es manifestaven allà pel 2003 s'han complert, i la urbanització no té cap servei bàsic, segons la queixa tramesa davant la Sindicatura de Greuges per l'associació de veïns Monchells de Peñíscola.
La Sindicatura de Greuges diu al seu informe de 2007 que la no aportació de documentació per part de l'Ajuntament impideix entrar al fons de la qüestió sobre la legalitat del programa urbanístic.
L'Ajuntament adduïx que no li consta el tràmit de recepció de les obres de la urbanització, i que l'acord d'aprovació del programa obliga a l'urbanitzador a l'adequada execució.
Això és tot.
El resultat és que Peníscola accentua la seva condició de paradigma del mal urbanisme al País Valencià, un mal urbanisme amb urbanitzacions disperses que té altres conseqüències a més de la manca de serveis bàsics, com ara les emergències i la seguretat ciutadana. Hi ha carrers a urbanitzacions de Peníscola on difícilment hi podria circular un vehicle de bombers.
Tot i això, la culpa és de la legislació urbanística que ha mantingut el Consell en vigor durant anys i anys en contra de tota lògica, encara que l'Ajuntament de Peníscola s'ha revelat com un alumne aventajat a l'hora de traure rèdit de la permissivitat de les lleis urbanístiques del Consell.
Els veïns que es manifestaren fa cinc anys portaven raó.
dimarts, 13 de maig del 2008
L'ENFONSAMENT DEL PP SERÀ ESTREPITÓS
L'enfonsament del PP, unit a les ànsies poc disimuldas del president de la Generalitat, Francisco Camps, de propiciar les circumstàncies que el col·loquen com a successor necessari de Rajoy, pot ser més estrepitós del que els propis dirigents del PP puguen estar imaginant.
Camps està en la diana dels aguirristas, és a dir, d'Acebes, Zaplana, Arístegui, Sant Gil, etc. Tampoc les té totes en les seues casa, on el zaplanisme hiverna i Fabra es desmarca alhora que dóna llibertat als militants del PP de Castelló per a fer "el que creguen convenient". Fabra està irritat amb Camps per la paràlisi de tots els megaprojectes promesos per a Castelló: aeroports, parcs temàtics, camps de golf, balnearis, ciutats de les llengües i de la música, transport metropolità, etc, i ho ha expressat donant-li l'esquena , a mesura que contempla que la caiguda de Rajoy és lliure i al buit. El líder del PP de Castelló, a més de veure en la caiguda de Rajoy una taula de salvació personal i política, es venja del menyspreu que li va mostrar el seu líder nacional al negar-se a participar en l'acte del PP d'Ona, quan sí ho va fer a Gandia i Elx.
Camps ha calculat mal el seu suport incondicional a Mariano Rajoy. Va creure que els fràgils equilibris territorials garantirien estabilitat al líder nacional com a mal menor, la qual cosa al mateix temps li anava a proporcionar el temps necessari per a preparar-se com a irremeiable successor. Ha perdut el compàs en la partitura que havia preparat, i serà una víctima col·lateral del foc d'artilleria que li cau damunt a Rajoy.
Ahir en la reunió del PP de València i Múrcia el tema principal no van ser les reivindicacions al Govern, sinó les conseqüències que per a Valcárcel i Camps pot tindre el seu precipitat alineament incondicional junt amb Rajoy.
Camps està en la diana dels aguirristas, és a dir, d'Acebes, Zaplana, Arístegui, Sant Gil, etc. Tampoc les té totes en les seues casa, on el zaplanisme hiverna i Fabra es desmarca alhora que dóna llibertat als militants del PP de Castelló per a fer "el que creguen convenient". Fabra està irritat amb Camps per la paràlisi de tots els megaprojectes promesos per a Castelló: aeroports, parcs temàtics, camps de golf, balnearis, ciutats de les llengües i de la música, transport metropolità, etc, i ho ha expressat donant-li l'esquena , a mesura que contempla que la caiguda de Rajoy és lliure i al buit. El líder del PP de Castelló, a més de veure en la caiguda de Rajoy una taula de salvació personal i política, es venja del menyspreu que li va mostrar el seu líder nacional al negar-se a participar en l'acte del PP d'Ona, quan sí ho va fer a Gandia i Elx.
Camps ha calculat mal el seu suport incondicional a Mariano Rajoy. Va creure que els fràgils equilibris territorials garantirien estabilitat al líder nacional com a mal menor, la qual cosa al mateix temps li anava a proporcionar el temps necessari per a preparar-se com a irremeiable successor. Ha perdut el compàs en la partitura que havia preparat, i serà una víctima col·lateral del foc d'artilleria que li cau damunt a Rajoy.
Ahir en la reunió del PP de València i Múrcia el tema principal no van ser les reivindicacions al Govern, sinó les conseqüències que per a Valcárcel i Camps pot tindre el seu precipitat alineament incondicional junt amb Rajoy.
dilluns, 12 de maig del 2008
CAMPS COMPTA AMB EL "RAJOYICIDI" PER A PRESENTAR-SE COM A SUCCESSOR, AMB L'AJUDA DE "EL MUNDO"
Camps, en un moment de l'entrevista. (He intentat obtindre també foto de l'entrevistadora, la vertadera protagonista, però no me l'han deixada descarregar. A l'edició de paper hi apareix) foto: El Mundo. El diari El Mundo publica hui una entrevista a doble pàgina a la secció d'Espanya amb el president de la Generalitat valenciana, Francisco Camps, en la que el successor no confés de Rajoy diu que al president del Govern, Rodríguez Zapatero, li queden dos anys, i aleshores "Rajoy será nuestro gran candidato para ganar las próximas elecciones". El que en realitat està deixant vore el president valencià amb l'entrevista a la secció de nacional d'un diari nacional, és el seu desig de que Zapatero dure el menor temps possible, però el suficient per a que la tropa d'Aguirre elimine Rajoy, i aleshores Camps seria el successor natural amb el recolzament de la banda rajoyista, enfurida amb els aguirristes pel rajoyicidi.
Ho té tot calculat, el Camps. L'entrevista d'avui a El Mundo deixa entreveure massa coses. L'entrevista en sí, pel fet d'haver eixit a la secció de nacional, ja és eloqüent. I no cal dir que l'autora de l'entrevista, Esther Estaban, li tira més que una maneta. Molta artilleria en favor del transvasament de l'Ebre i contra el subministrament d'aigua a Barcelona, però ni una sola paraula de la venda d'aigua per part dels regants de Villena a una multinacional de l'alimentació (¿?). Amb un pam de nassos s'han quedat a la vora del Xúquer.
Pareu si no en una de les preguntes que fa l'autora de l'entrevista quan parla de transvasaments: "La diferencia es que ahora se llama conducción a lo que es un trasvase en toda regla, ¿no?". Heu llegit bé, eixa és una pregunta, a la que Camps respon amb allò del que més sap: la perversió del llenguatge, els intents de maquillar la realitat i els enganys de Zapatero, "porque Zapatero cree que los españoles somos tontos". I jo que pensava que era Camps qui pensava que erem els valencians els ximples. En fi, tota una peça de l'antologia del periodisme l'entrevista d'Esther Esteban (Esteban?) a Camps. No us la perdeu.
En això estàvem quan hui mateix Esperanza Aguirre ha llançat hui un nou punyal a Rajoy, a qui ha demanat que reflexione després de l'espantada de María San Gil (titular a quatre columnes a la portada de El Mundo).
LA UNIÓ DE PERIODISTES DENUNCIA PRESSIONS POLÍTIQUES ALS PROFESSIONALS DE RTVV
La Unió de Periodistes Valencians ha remés una carta al director general de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV), Pedro García, al president del Consell d'Administració, Emilio Fernández, i als representants dels grups polítics en el Consell, en la que critica les "pressions polítiques que han de suportar" els professionals de l'ens autonòmic, que "cada dia s'agreugen més".
La Unió de Periodistes, en un comunicat, ha demanat a cada un dels representants de RTVV una reunió per a explicar "els últims casos de manipulació política en Canal 9, i d'ús partidista en benefici del partit que ostenta el poder en la Comunitat Valenciana".
Respecte d'això, des de l'entitat van assenyalar que "el cas més flagrant d'estes pressions i manipulacions és el programa Parlem Clar, que durant la campanya electoral va emetre comentaris editorials incompatibles amb la neutralitat i objectivitat necessàries en un mitjà de comunicació públic, i que continua emetent-se, sense que s'haja pres cap mesura per part dels directius de l'ens".
Així mateix, la Unió de Periodistes Valencians s'ha dirigit a la síndica de Greuges en la Comunitat, Emilia Caballero, i s'ha posat a la seua disposició en la investigació de les denúncies presentades pels sindicats de RTVV per la "manipulació política" del programa Parlem Clar i per a relatar-li les anteriors denúncies de l'organització professional dels periodistes valencians "pel greu deteriorament de la llibertat d'expressió en RTVV, que incompleix els objectius que es preveien en la seua llei de creació".
Ahir, dia de la Mare de Déu, vam tindre un altre exemple d'abús durant la retransmissió de la missa que es va celebrar a la plaça de la Verge. Una vegada més, Francisco Camps va ser el protagonista de l'acte, amb un tall de veu en el que parlava del fervor, de la devoció, de la fraternitat, etc, etc. Un més.
dijous, 8 de maig del 2008
ESCUDERO DEMANA CANVIS AL MODEL DE RTVV I ACUSA EL PP DE MANTINDRE UNA RÀDIO I TELEVISIÓ PÚBLIQUES PRÒPIES DE RÈGIMS TOTALITARIS
Lola Johnson
La diputada socialista Isabel Escudero ha acusat hui al PP de mantindre una ràdio i televisió públiques pròpies de "règims totalitaris", i ha demanat canvis en el model de RTVV, la professionalització dels informatius, i la racionalització en l'elaboració dels seus continguts, com a única manera de caminar cap a la independència, el rigor, l'equitat, i la defensa del valencià, tal com estableix l'Estatut de Redacció, i la pròpia Llei de Creació de RTVV.
Ha sigut durant la comissió de control de RTVV celebrada esta vesprada ales Corts, on Isabel Escudero ha demanat la compareixença de la directora d'informatius de TVV i RAV, Lola Johnson.
La diputada socialista ha declarat que el Consell "no pot seguir baratant recursos públics en una ràdio i televisió públiques partidistes, convertides en un aparell de propaganda, manipulació i desinformació al servei, no ja del PP, sinó de la part del PP que representen Camps i Rajoy". Escudero s'ha mostrat convençuda que Esperanza Aguirre subscriuria sencer el seu discurs, "a pesar que Telemadrid tampoc és un exemple de transparència i equitat, encara que allí qui ixen ara mal parats són Rajoy i Camps".
La diputada socialista ha dit que "RTVV representa una excepció i una reminiscència a Europa", i ha exposat els rànquing d'audiència, que continuen situant a Canal 9 en l'últim lloc al País Valencià, per darrere de Tele 5, Antena 3 i La Primera de TVE. I això, va dir, va ser així inclús el passat mes de març, període en què l'audiència de Canal 9 sol augmentar a causa de la programació de Falles. En este sentit, ha preguntat de qui és la responsabilitat, i ha demanat indagar sobre els motius pels quals els valencians no confien en la seua radiotelevisió pública a l'hora d'informar-se o entretindre's.
Segons l'opinió d'Isabel Escudero, s'estan produint de forma constant abusos i absències intolerables en la selecció de temes dels informatius, predomina la superficialitat i l'anècdota quan l'actualitat no interessa, els equips mòbils es desplacen els caps de setmana a les residències particulars dels consellers per a arreplegar declaracions d'allò que convinga, s'ha arribat a fer directes fins d'un festival de flamenc, una fira de l'embotit o una fira de cavalls, amb el cost que suposen eixes connexions, s'han arribat a encadenar fins a nou notícies de successos menors en l'obertura de l'informatiu, i moltes vegades la primera notícia de l'informatiu, la considerada més important, és si plou, si fa sol, o l'ocupació de les platges.
Escudero ha demanat en la comissió que es tinga tot això en compte per a entendre quin és el model d'informatius que està permetent Lola Jhonson, "sense el mínim rigor informatiu i soscavant la credibilitat de l'ens i dels seus treballadors".
D'altra banda, Isabel Escudero s'ha referit a emissions recents per a il·lustrar els motius pel que ha sol·licitat la compareixença de Lola Johnson en la comissió. Així, ha dit, la presència del president de la Generalitat és acaparadora. Segons ha dit citant informes de seguiment, al voltant del 75% del temps dels informatius es parla de Camps o apareixen imágens seues sense importar el motiu, i en algunes notícies les declaracions del president de la Generalitat ocupen tres quartes parts del temps de la notícia.
Per contra, afig, no s'ha realitzat cap menció a la polèmica en el PP entre Aguirre i Rajoy, el ministre d'Assumptes Exteriors i la secretària d'Estat de Cooperació no han tingut ni un segon en les informacions referides al segrest del pesquer platja de Bakio, i la vicepresidenta del Govern, diputada per València, no apareix ni "en pla escorç".
El passat 23 d'abril, festivitat de Sant Jordi, el president de la Generalitat va ser el protagonista dels informatius amb la seua presència en les festes d'Alcoi, mentres que els ministres només són notícia en negatiu, com ha ocorregut amb Carme Chacón el 24 d'abril, a qui els informatius de RTVV van dedicar uns minuts per a acusar-la de censura per restringir l'accés a determinades web en el seu ministeri.
Ha sigut durant la comissió de control de RTVV celebrada esta vesprada ales Corts, on Isabel Escudero ha demanat la compareixença de la directora d'informatius de TVV i RAV, Lola Johnson.
La diputada socialista ha declarat que el Consell "no pot seguir baratant recursos públics en una ràdio i televisió públiques partidistes, convertides en un aparell de propaganda, manipulació i desinformació al servei, no ja del PP, sinó de la part del PP que representen Camps i Rajoy". Escudero s'ha mostrat convençuda que Esperanza Aguirre subscriuria sencer el seu discurs, "a pesar que Telemadrid tampoc és un exemple de transparència i equitat, encara que allí qui ixen ara mal parats són Rajoy i Camps".
La diputada socialista ha dit que "RTVV representa una excepció i una reminiscència a Europa", i ha exposat els rànquing d'audiència, que continuen situant a Canal 9 en l'últim lloc al País Valencià, per darrere de Tele 5, Antena 3 i La Primera de TVE. I això, va dir, va ser així inclús el passat mes de març, període en què l'audiència de Canal 9 sol augmentar a causa de la programació de Falles. En este sentit, ha preguntat de qui és la responsabilitat, i ha demanat indagar sobre els motius pels quals els valencians no confien en la seua radiotelevisió pública a l'hora d'informar-se o entretindre's.
Segons l'opinió d'Isabel Escudero, s'estan produint de forma constant abusos i absències intolerables en la selecció de temes dels informatius, predomina la superficialitat i l'anècdota quan l'actualitat no interessa, els equips mòbils es desplacen els caps de setmana a les residències particulars dels consellers per a arreplegar declaracions d'allò que convinga, s'ha arribat a fer directes fins d'un festival de flamenc, una fira de l'embotit o una fira de cavalls, amb el cost que suposen eixes connexions, s'han arribat a encadenar fins a nou notícies de successos menors en l'obertura de l'informatiu, i moltes vegades la primera notícia de l'informatiu, la considerada més important, és si plou, si fa sol, o l'ocupació de les platges.
Escudero ha demanat en la comissió que es tinga tot això en compte per a entendre quin és el model d'informatius que està permetent Lola Jhonson, "sense el mínim rigor informatiu i soscavant la credibilitat de l'ens i dels seus treballadors".
D'altra banda, Isabel Escudero s'ha referit a emissions recents per a il·lustrar els motius pel que ha sol·licitat la compareixença de Lola Johnson en la comissió. Així, ha dit, la presència del president de la Generalitat és acaparadora. Segons ha dit citant informes de seguiment, al voltant del 75% del temps dels informatius es parla de Camps o apareixen imágens seues sense importar el motiu, i en algunes notícies les declaracions del president de la Generalitat ocupen tres quartes parts del temps de la notícia.
Per contra, afig, no s'ha realitzat cap menció a la polèmica en el PP entre Aguirre i Rajoy, el ministre d'Assumptes Exteriors i la secretària d'Estat de Cooperació no han tingut ni un segon en les informacions referides al segrest del pesquer platja de Bakio, i la vicepresidenta del Govern, diputada per València, no apareix ni "en pla escorç".
El passat 23 d'abril, festivitat de Sant Jordi, el president de la Generalitat va ser el protagonista dels informatius amb la seua presència en les festes d'Alcoi, mentres que els ministres només són notícia en negatiu, com ha ocorregut amb Carme Chacón el 24 d'abril, a qui els informatius de RTVV van dedicar uns minuts per a acusar-la de censura per restringir l'accés a determinades web en el seu ministeri.
dimecres, 7 de maig del 2008
LA CIMERA D'ORIOLA
La cimera d'alcaldes que el PP celebra hui a Oriola per a reivindicar aigua, a més de deixar buits al ple de les Corts els escons dels alcaldes del PP que són també diputats, ha servit per a posar de relleu les contradiccions i el grau de demagògia al que poden arribar determinats càrrecs del PP.
El dia abans de la cimera l'alcalde de Castelló, Alberto Fabra -també diputat absent al ple de hui-, anunciava a la seua ciutat la cita acompanyat del president de la Fundación Agua y Progreso, alhora que admitia que a la província de Castelló el subministrament d'aigua està garantit fins després de l'estiu de 2009, gràcies a que els embassaments estan al màxim de la seua capacitat, i a les obres que s'han executat corresponents al programa AGUA.
Diu Alberto Fabra que la reivindicació del transvasament no és política, sinó una necessitat, una necessitat que, pel que es veu, Castelló té resolta i ben resolta.
Alberto Fabra, a més de justificar la seua absència al ple de les Corts per a participar en un acte de partit, hauria d'explicar a la cimera d'Oriola perquè a Castelló està resolt el subministrament d'aigua fins més enllà de l'estiu de 2009. I això és així perquè els ministeris de Medi Ambient i d'Agricultura van executar al llarg de la passada legislatura tot un seguit d'actuacions dirigides a solventar per sempre la disponibilitat d'aigua. Parle de la modernització de regadius a Onda, Vila-real, Nules i l'Alt Palància, de les obres de consolidació de l'embassament d'Arenós, dels pous que s'han posat en marxa al Baix Maestrat, a l'Alt Maestrat i a Els Ports, del projecte d'aprofitament dels excedents del riu Belcaire que està a punt d'inaugurar-se, i de les desaladores de Moncofa i Oropesa, ja adjudicades, entre d'altres.
Però el manual del PP diu que la Comunitat Valenciana mor de set, que Zapatero vol ofegar els valencians, i que l'única solució és un transvasament de l'Ebre. El manual d'estil del PP aplicat en este cas a Castelló, senzillament està descontextualitzat. Però això a Fabra tant li fa. Cal demanar aigua, encara que ens sobre, o encara que en tirem centenars d'hectòmetres cúbics al mar, tal com fan els sistemes d'extracció de la marjal de Castelló o la depuradora de Pinedo. Vaja.
El drenatge d'aigua en en dos marjals de la província (Castelló-Benicàssim i Xilxes-Almenara) genera un abocament al mar de 37 hectòmetres cúbics anuals d'aigua, quantitat que suposa un 46% del volum que el Pla Hidrològic Nacional (PHN) preveia transvasar del riu Ebre a Castelló, 80 hectòmetres cúbics anuals. Així ho deia un estudi de 1999 de la pròpia Conselleria, aleshores d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports (Coput).
El drenatge d'aigua en en dos marjals de la província (Castelló-Benicàssim i Xilxes-Almenara) genera un abocament al mar de 37 hectòmetres cúbics anuals d'aigua, quantitat que suposa un 46% del volum que el Pla Hidrològic Nacional (PHN) preveia transvasar del riu Ebre a Castelló, 80 hectòmetres cúbics anuals. Així ho deia un estudi de 1999 de la pròpia Conselleria, aleshores d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports (Coput).
dilluns, 5 de maig del 2008
BLASCO PERD FACULTATS
El desmesurat afany de protagonisme de l'incombustible Rafael Blasco ha posat en un compromís al president del Consell. Arraconat en una conselleria sense competències ni pressupost, Rafael Blasco ha volgut buscar-se un espai al paper premsa rescatant la fracassada proposta electoral de Rajoy d'instaurar un contracte d'integració per a immigrants no comunitaris.
Supose que el seu cap, Francisco Camps, no estava al corrent, i si ho estava ha demostrat que va calcular malament la repercussió de la proposta, perquè als contrincants de Camps en el PP i en l'Església els ha faltat temps per a desacreditar la proposta del seu conseller d'Immigració, i de pas minvar les possibilitats de Camps com a virtual successor de l'actual líder del PP, Mariano Rajoy.
El rebuig d'Esperanza Aguirre, els bisbes, El Mundo i la COPE cap al contracte d'immigració que pretén implantar Blasco al País Valencià, només pot entendre's en el context de la lluita de poder en el PP i els intents d'Aguirre i la seua tropa de barrar el pas a Rajoy en el seu frustrat intent d'emancipació per a córrer en solitari -aixì sí, amb el seu equip- cap a la convocatòria de les generals de 2012.
Rajoy ha eixit guerrer. Tots aquells que esperaven que la nit del passat 9 de maig anunciara retirades i renúncies, es van quedar momentàniament paralitzats quan dos dies després no sols no va fer això, sinó que va anunciar la seua intenció d'optar a una tercera oportunitat amb energies i equip renovat.
Ací a casa, Francisco Camps, després d'haver meditat uns segons, supose, va considerar que el seu millor moviment era abrigar Rajoy i dissuadir les ànsies d'Esperanza Aguirre. I la presidente madrilenya no li l'ha perdonada. Així que qualsevol pas que done d'ara en avant el president de la Generalitat serà de forma automàtica desacreditat per Aguirre, per l'Església (qui ho anava a dir), i per tota la parafernàlia mediàtica posicionada en la defenestración de Rajoy.
I en això que apareix el en altre temps fred i calculador Blasco per a servir-los en safata l'andanada a Aguirre i a l'Església. Així, sense voler, el conseller d'Immigració ha proporcionat munició a aquells que demanen el cap de Rajoy, als seus valedors, i als que se li postulen com a successors naturals, entre ells el propi Camps. La veritat és que Blasco en esta ocasió ha defraudat. M'haguera agradat escoltar la conversació entre Camps i Blasco després que este posara el cap del president del Consell en la diana perquè Aguirre i els seus el deixaren en evidència, sense pietat.
Supose que el seu cap, Francisco Camps, no estava al corrent, i si ho estava ha demostrat que va calcular malament la repercussió de la proposta, perquè als contrincants de Camps en el PP i en l'Església els ha faltat temps per a desacreditar la proposta del seu conseller d'Immigració, i de pas minvar les possibilitats de Camps com a virtual successor de l'actual líder del PP, Mariano Rajoy.
El rebuig d'Esperanza Aguirre, els bisbes, El Mundo i la COPE cap al contracte d'immigració que pretén implantar Blasco al País Valencià, només pot entendre's en el context de la lluita de poder en el PP i els intents d'Aguirre i la seua tropa de barrar el pas a Rajoy en el seu frustrat intent d'emancipació per a córrer en solitari -aixì sí, amb el seu equip- cap a la convocatòria de les generals de 2012.
Rajoy ha eixit guerrer. Tots aquells que esperaven que la nit del passat 9 de maig anunciara retirades i renúncies, es van quedar momentàniament paralitzats quan dos dies després no sols no va fer això, sinó que va anunciar la seua intenció d'optar a una tercera oportunitat amb energies i equip renovat.
Ací a casa, Francisco Camps, després d'haver meditat uns segons, supose, va considerar que el seu millor moviment era abrigar Rajoy i dissuadir les ànsies d'Esperanza Aguirre. I la presidente madrilenya no li l'ha perdonada. Així que qualsevol pas que done d'ara en avant el president de la Generalitat serà de forma automàtica desacreditat per Aguirre, per l'Església (qui ho anava a dir), i per tota la parafernàlia mediàtica posicionada en la defenestración de Rajoy.
I en això que apareix el en altre temps fred i calculador Blasco per a servir-los en safata l'andanada a Aguirre i a l'Església. Així, sense voler, el conseller d'Immigració ha proporcionat munició a aquells que demanen el cap de Rajoy, als seus valedors, i als que se li postulen com a successors naturals, entre ells el propi Camps. La veritat és que Blasco en esta ocasió ha defraudat. M'haguera agradat escoltar la conversació entre Camps i Blasco després que este posara el cap del president del Consell en la diana perquè Aguirre i els seus el deixaren en evidència, sense pietat.
En definitiva, Blasco ha perdut facultats.
dijous, 1 de maig del 2008
L'1 DE MAIG
Vull recordar, hui Primer de Maig, que hi ha noves formes d'explotació igual o més greus de les que la humanitat ha combatut al llarg dels segles, i que convivuen amb nosaltres, al nostre voltant, persones que denigren persones. Vull sodaritzarme, doncs, amb aquells que guanyen sous indignes, amb els estrangers que treballen sense cap garantia, amb els que es troben sense ocupació, amb els que estan sent víctimes de la falta de previsió sobre les perspectives de determinats sectors productius, amb els que no poden accedir als recursos necessaris per a viure amb dignitat.
Com a dona i socialista, continuaré lluitant per a que les nostres institucions es preocupen realment de generar ocupació de qualitat, de protegir els treballadors, i d'estimular els sectors productius propis i tradicionals per generar benestar, enlloc d'encomanar-se a la destrucció del territorio com a única forma d'obtindre riquesa.
Com a dona i socialista, continuaré lluitant per a que les nostres institucions es preocupen realment de generar ocupació de qualitat, de protegir els treballadors, i d'estimular els sectors productius propis i tradicionals per generar benestar, enlloc d'encomanar-se a la destrucció del territorio com a única forma d'obtindre riquesa.
dimecres, 30 d’abril del 2008
LA VALLDIGNA
Ni el Consell ni el partit que li dóna suport s'han dignat fins ara a explicar a peu de carrer el que suposarà l'aprovació de la Llei del Monestir de la Valldigna. Han redactat un projecte de llei, l'han remés a les Corts, i ni tan sols han donat còpia als representants institucionals de Tavernes, Simat, Benifairó i Barx. Ahir dimarts la meua companya Ana Noguera, portaveu de Cultura, i jo, vam visitar la Valldigna i ens vam reunir amb els grups municipals socialistes dels quatre municipis per tal d'escoltar i transmetre les seues inquietuds en forma d'esmenes quan el PP tinga a bé sotmetre el text a votació.
La Valldigna és un territori privilegiat amb quatre municipis que sumen vora 30.000 habitants, i amb un patrimoni historicoartístic impressionant. Tradicionalment la Valldigna ha votat de forma majoritària progressisme. Tavernes va ser durant molts anys un dels pocs municipis del País Valencià amb alcaldia del PC, i Simat i Benifairó han estat de sempre governats pel PSPV. Ara, però, només Barx manté una alcaldia socialista. Distintes circumstàncies han impedit al PSPV governar a Tavernes, Simat, i Benifairó. A Tavernes a les darreres eleccions municipals només una desena de vots van donar la majoria absoluta al PP; a Simat el desacord entre els quatre partits d'esquerra amb representació ha posat al PP a l'alcaldia amb una minoria molt minoritària, només quatre d'onze regidors; i a Benifairó, tot i ser el partit més votat, el PSPV s'ha vist desplaçat per una estranya coalició entre BNV, PP i EU, amb alcaldia per al BNV, partit que a més sembla tindre paralitzada la capacitat d'acció dels seus dos regidors a Simat a l'hora de negociar el desallotjament del PP de l'alcaldia, per tal de salvaguardar la de Benifairó. Tot un seguit de caramboles que en certa manera han desvirtuat allò que van expressar els ciutadans a les urnes.
La Valldigna és un territori privilegiat amb quatre municipis que sumen vora 30.000 habitants, i amb un patrimoni historicoartístic impressionant. Tradicionalment la Valldigna ha votat de forma majoritària progressisme. Tavernes va ser durant molts anys un dels pocs municipis del País Valencià amb alcaldia del PC, i Simat i Benifairó han estat de sempre governats pel PSPV. Ara, però, només Barx manté una alcaldia socialista. Distintes circumstàncies han impedit al PSPV governar a Tavernes, Simat, i Benifairó. A Tavernes a les darreres eleccions municipals només una desena de vots van donar la majoria absoluta al PP; a Simat el desacord entre els quatre partits d'esquerra amb representació ha posat al PP a l'alcaldia amb una minoria molt minoritària, només quatre d'onze regidors; i a Benifairó, tot i ser el partit més votat, el PSPV s'ha vist desplaçat per una estranya coalició entre BNV, PP i EU, amb alcaldia per al BNV, partit que a més sembla tindre paralitzada la capacitat d'acció dels seus dos regidors a Simat a l'hora de negociar el desallotjament del PP de l'alcaldia, per tal de salvaguardar la de Benifairó. Tot un seguit de caramboles que en certa manera han desvirtuat allò que van expressar els ciutadans a les urnes.
Tot i això, el compromís dels socialistes amb la Valldigna continua intacte, i la visita d'ahir n'és una mostra. Amb els regidors de Simat Eladi Mainar i David Mogort com a amfitrions, i acompanyades de la secretària d'Organització del PSPV de la Safor-Valldigna, Teresa Reig, i dels regidos socialistes, vam visitar el monestir i la nevera de Barx.
I després d'escoltar, haig d'expressar la meua confiança en què l'ús religiós no es convertisca en la principal activitat del monestir després de l'aprovació de la Llei que regularà els seus usos. El projecte de llei remés a les Corts estableix en l'apartat c de l'article segon "el manteniment de l'ús del temple per al culte", i obri la possibilitat d'establir "vies de col·laboració amb l'Arxidiòcesi de València" perquè esta regule "l'ús religiós de l'antic monestir i del seu temple".
El projecte de llei no pot proclamar el manteniment de l'ús del temple per al culte, com assenyala de forma textual en la seua redacció, perquè el monestir de la Valldigna no acull activitat religiosa des de la Desamortització, excepte en una capella annexa, independent del recinte, consagrada a la Mare de Déu de Gràcia, pertanyent a la parròquia de Simat, i amb l'excepció de les misses que en els últims anys s'han celebrat en el temple principal del monestir coincidint amb el Dia de la Valldigna.
El conjunt el va adquirir la Generalitat en 1992, i des d'aleshores les inversions públiques en la seua recuperació i restauració han sigut constants, "amb la qual cosa, en realitat, estem davant d'un recinte civil, recuperat per la societat civil, amb pressupost de les institucions públiques, i els usos primordials del qual, per tant, han de ser civils, sense perjuí que l'Església Catòlica puga sol·licitar l'ús ocasional a l'Alt Patronat, d'acord amb l'apartat J de l'article 8, que faculta a l'Alt Patronat per a "autoritzar la celebració d'actes organitzats per altres persones o entitats alienes".
Fins ara el temple principal del recinte ha funcionat com a contenidor cultural per a exposicions, conferències, concerts, fòrums internacionals, i tot tipus de representacions artístiques, i el PSPV confia que la futura Llei del monestir permeta que seguisca així, sense donar prioritat a l'Església a l'hora de regular els usos.
D'altra banda, Ana Noguera i jo hem denunciat que l'esplendor que se li ha tornat al recinte ha tingut escassa repercussió en el seu entorn, la Valldigna, a pesar que van a complir-se dos dècades de la seua adquisició per la Generlitat i de l'inici dels treballs de restauració. La recuperació del conjunt históricoartístico no ha anat acompanyada de mesures perquè els quatre municipis de la Valldigna puguen progressar en paral·lel en projeccció turística, ni en la posada en valor dels seus respectius cascs històrics. Després de quasi dos dècades només s'ha conegut per part de la Generalitat la declaració de Simat com a municipi turístic, sense que eixa distinció haja comportat inversions. Hui el municipi que acull el monestir segueix sense poder oferir un sol allotjament, no té oferta hostalera, i ni tan sols està en disposició d'oferir propostes complementàries a la pura visita al monestir, amb la qual cosa les persones que visiten el monestir, en relitat passen de llarg per a Simat, Benifairó, Tavernes i Barx.
El projecte de llei no pot proclamar el manteniment de l'ús del temple per al culte, com assenyala de forma textual en la seua redacció, perquè el monestir de la Valldigna no acull activitat religiosa des de la Desamortització, excepte en una capella annexa, independent del recinte, consagrada a la Mare de Déu de Gràcia, pertanyent a la parròquia de Simat, i amb l'excepció de les misses que en els últims anys s'han celebrat en el temple principal del monestir coincidint amb el Dia de la Valldigna.
El conjunt el va adquirir la Generalitat en 1992, i des d'aleshores les inversions públiques en la seua recuperació i restauració han sigut constants, "amb la qual cosa, en realitat, estem davant d'un recinte civil, recuperat per la societat civil, amb pressupost de les institucions públiques, i els usos primordials del qual, per tant, han de ser civils, sense perjuí que l'Església Catòlica puga sol·licitar l'ús ocasional a l'Alt Patronat, d'acord amb l'apartat J de l'article 8, que faculta a l'Alt Patronat per a "autoritzar la celebració d'actes organitzats per altres persones o entitats alienes".
Fins ara el temple principal del recinte ha funcionat com a contenidor cultural per a exposicions, conferències, concerts, fòrums internacionals, i tot tipus de representacions artístiques, i el PSPV confia que la futura Llei del monestir permeta que seguisca així, sense donar prioritat a l'Església a l'hora de regular els usos.
D'altra banda, Ana Noguera i jo hem denunciat que l'esplendor que se li ha tornat al recinte ha tingut escassa repercussió en el seu entorn, la Valldigna, a pesar que van a complir-se dos dècades de la seua adquisició per la Generlitat i de l'inici dels treballs de restauració. La recuperació del conjunt históricoartístico no ha anat acompanyada de mesures perquè els quatre municipis de la Valldigna puguen progressar en paral·lel en projeccció turística, ni en la posada en valor dels seus respectius cascs històrics. Després de quasi dos dècades només s'ha conegut per part de la Generalitat la declaració de Simat com a municipi turístic, sense que eixa distinció haja comportat inversions. Hui el municipi que acull el monestir segueix sense poder oferir un sol allotjament, no té oferta hostalera, i ni tan sols està en disposició d'oferir propostes complementàries a la pura visita al monestir, amb la qual cosa les persones que visiten el monestir, en relitat passen de llarg per a Simat, Benifairó, Tavernes i Barx.
dilluns, 28 d’abril del 2008
PER PURA CABUDERIA
Després d'escoltar l'opinió de diversos experts, he arribat a la conclusió que si el TvrCas, bus guiat, troleibús, o com vullga que li diguen, no voreja el passeig Ribalte en el seu trajecte cap al centre de Castelló, és senzillament perquè el govern local del PP i la Conselleria d'Infraestructures no volen. Així de clar.
Si el TvrCas té alguna virtut és que resulta un mitjà de transport tremendament flexible, de manera que si molesta una catenària pel passeig Ribalta o pel carrer Colom, es pot llevar; si ha de circular mesclat amb el tràfic rodat, se li pot permetre, etc.
Amb esta avantatjosa flexibilitat, resulta difícil d'entendre que l'Ajuntament de Castelló s'obstine en que passe pel centre del passeig Ribalta, quan podria fer-ho perfectament pels carrers que voregen el parc, llevat que els responsables de l'artefacte pretenguen que agafe velocitat, la qual cosa tampoc seria molt recomanable en el passeig Ribalta, que en teoria ha d'estar destinat a usos tranquils, com el passeig, l'oci, la lectura, la contemplació o el joc de la petanca.
Eixe propòsit de ser més eficient a costa de guanyar velocitat tampoc es va a aconseguir pel carrer Colom per l'abundància de vianants.
De totes maneres, res impedeix que en els carrers que voregen el passeig es restringisca quelcom la circulació rodada, i el pas del bus guiat es faça en plataforma reservada en compte de fer-ho compartint la calçada amb la circulació rodada.
Només cal concloure, doncs, que mantindre la circulació pel Ribalta obeïx només a pura cabuderia de l'Ajuntament de Castelló. Estic convençuda que fins i tot la Generalitat estaria disposada a canviar la seua postura si li ho demanara l'Ajuntament, igual que es va encabotar l'alcalde Fabra en el TvrCas en compte d'apostar pel tramvia.
Si el TvrCas té alguna virtut és que resulta un mitjà de transport tremendament flexible, de manera que si molesta una catenària pel passeig Ribalta o pel carrer Colom, es pot llevar; si ha de circular mesclat amb el tràfic rodat, se li pot permetre, etc.
Amb esta avantatjosa flexibilitat, resulta difícil d'entendre que l'Ajuntament de Castelló s'obstine en que passe pel centre del passeig Ribalta, quan podria fer-ho perfectament pels carrers que voregen el parc, llevat que els responsables de l'artefacte pretenguen que agafe velocitat, la qual cosa tampoc seria molt recomanable en el passeig Ribalta, que en teoria ha d'estar destinat a usos tranquils, com el passeig, l'oci, la lectura, la contemplació o el joc de la petanca.
Eixe propòsit de ser més eficient a costa de guanyar velocitat tampoc es va a aconseguir pel carrer Colom per l'abundància de vianants.
De totes maneres, res impedeix que en els carrers que voregen el passeig es restringisca quelcom la circulació rodada, i el pas del bus guiat es faça en plataforma reservada en compte de fer-ho compartint la calçada amb la circulació rodada.
Només cal concloure, doncs, que mantindre la circulació pel Ribalta obeïx només a pura cabuderia de l'Ajuntament de Castelló. Estic convençuda que fins i tot la Generalitat estaria disposada a canviar la seua postura si li ho demanara l'Ajuntament, igual que es va encabotar l'alcalde Fabra en el TvrCas en compte d'apostar pel tramvia.
divendres, 25 d’abril del 2008
25 D'ABRIL
Els valencians tractem de mantindre hui en la memòria aquella derrota en la Batalla d'Almansa que fa 301 anys ens va desposseir dels nostres privilegis com a poble, i commemorem a més el 25 aniversari de la constitució de les Corts, que ens ha tornat en part aquella capacitat d'autogovernar-nos.
He escoltat hui en el discurs de la presidenta de les Corts frases referents a la necessària connexió de la societat amb els seus representants al Parlament i a la seua identificació amb les institucions que li són pròpies. No obstant això, transcorregut un quart de segle des de la recuperació d'esta institució centenària per als valencians, no se m'ocorre més que plantejar una reflexió sobre si determinades actituds polítiques inviten a solidificar la connexió de la societat valenciana amb el seu Parlament, i a contribuir a que els ciutadans s'identifiquen amb les seues institucions.
L'entrada en vigor de l'Estatut reformat, amb una generosa predisposició dels socialistes valencians, tot cal dir-ho, anava a fer-nos tocar el sostre competencial, però han passat ja dos anys i el Consell semblarenunciar a exercir les competències que es van plasmar en aquella reforma. Potser per covardia política, o millor crec jo perquè en realitat els seus sentiments i intencions reals no estaven en sintonia amb el que estaven negociant. Les proclames, les exigències i les reivindicacions eren, potser, quimèriques.
Però no conforme de renunciar a desplegar les competències que té atribuïdes, el Consell difícilment contribuirà que les institucions d'autogovern es guanyen la confiança de la societat si persisteix en la seua utilització interessada. Parle, per exemple, de les pròpies Corts, o dels mitjans públics de comunicació, dels que crida l'atenció la peculiar forma d'entendre la pluralitat, l'equitat, o els drets dels propis professionals. Per no parlar ja d'agències tributàries pròpies, cos policial propi, consell de la Justícia, i altres atribucions que només permeten assignar al nostre desenvolupament estatutari el qualificatiu de raquític.
En tot cas, rememorem el 25 d'abril.
He escoltat hui en el discurs de la presidenta de les Corts frases referents a la necessària connexió de la societat amb els seus representants al Parlament i a la seua identificació amb les institucions que li són pròpies. No obstant això, transcorregut un quart de segle des de la recuperació d'esta institució centenària per als valencians, no se m'ocorre més que plantejar una reflexió sobre si determinades actituds polítiques inviten a solidificar la connexió de la societat valenciana amb el seu Parlament, i a contribuir a que els ciutadans s'identifiquen amb les seues institucions.
L'entrada en vigor de l'Estatut reformat, amb una generosa predisposició dels socialistes valencians, tot cal dir-ho, anava a fer-nos tocar el sostre competencial, però han passat ja dos anys i el Consell semblarenunciar a exercir les competències que es van plasmar en aquella reforma. Potser per covardia política, o millor crec jo perquè en realitat els seus sentiments i intencions reals no estaven en sintonia amb el que estaven negociant. Les proclames, les exigències i les reivindicacions eren, potser, quimèriques.
Però no conforme de renunciar a desplegar les competències que té atribuïdes, el Consell difícilment contribuirà que les institucions d'autogovern es guanyen la confiança de la societat si persisteix en la seua utilització interessada. Parle, per exemple, de les pròpies Corts, o dels mitjans públics de comunicació, dels que crida l'atenció la peculiar forma d'entendre la pluralitat, l'equitat, o els drets dels propis professionals. Per no parlar ja d'agències tributàries pròpies, cos policial propi, consell de la Justícia, i altres atribucions que només permeten assignar al nostre desenvolupament estatutari el qualificatiu de raquític.
En tot cas, rememorem el 25 d'abril.
dijous, 24 d’abril del 2008
MARIO FLORES SÓLO HA INVERTIDO 120.000 EUROS EN CARRETERAS EN LA PROVINCIA DE VALENCIA Y 14 MILLONES EN CASTELLÓN
La Generalitat acumula hasta la fecha una inversión de 82 milones de euros en la construcción del circuito de la Fórmula 1 con cargo a sus presupuestos, a pesar de que en su día se anunció que el coste para la Generalitat sería cero.
Esa inversión contrasta con las de la Generalitat en obra nueva a cargo de sus presupuestos, lo que no le impide mantener de forma permanente la reivindicación de la Generalitat al Estado de más inversiones.
Desde el nombramiento del nuevo conseller de Infraestructuras y Transporte en junio de 2007 hasta la fecha han pasado 10 meses y el montante total de la inversión en obra nueva, por ejemplo, en carreteras ha sido de 23’5 Millones de euros en toda la Comunitat Valenciana , que es la cifra más baja de los últimos años y que se produce en un período en el que los expertos aconsejan todo lo contrario, es decir, invertir en obra pública para contrarrestar el efecto de la desaceleración económica.
En todo el periodo en que Mario Flores ocupa el cargo, sólo se han adjudicado 2 obras en Castellón (CV-18 Almassora-Castellón por 13’96 M€ y CV-223 pk 5’4 Artana por 0’18 M€); una obra en Valencia (CV-619 Castelló de Rugat, 0’12 M€); y 4 obras en la provincia de Alicante (Parque lo Morant-Universidad por 5’54 M€ y 3 obras de emergencia a causa de las lluvias en Bolulla, Benimantell y el puente del Río Girona por 0’67, 0’63 y 2’40 M€ respectivamente). A estas inversiones habría que añadir algunas realizaciones cuyos recursos no son presupuestarios puesto que se ejecutan por el régimen de concesión.
Hacía mucho tiempo que la Generalitat no tenía una actividad inversora tan baja, si se excluye, claro está, iniciativas como el circuito F1 que han venido a sustituir, no a complementar, la debida atención a la red viaria cuya descapitalización es cada día más evidente y alarmante.
Esa inversión contrasta con las de la Generalitat en obra nueva a cargo de sus presupuestos, lo que no le impide mantener de forma permanente la reivindicación de la Generalitat al Estado de más inversiones.
Desde el nombramiento del nuevo conseller de Infraestructuras y Transporte en junio de 2007 hasta la fecha han pasado 10 meses y el montante total de la inversión en obra nueva, por ejemplo, en carreteras ha sido de 23’5 Millones de euros en toda la Comunitat Valenciana , que es la cifra más baja de los últimos años y que se produce en un período en el que los expertos aconsejan todo lo contrario, es decir, invertir en obra pública para contrarrestar el efecto de la desaceleración económica.
En todo el periodo en que Mario Flores ocupa el cargo, sólo se han adjudicado 2 obras en Castellón (CV-18 Almassora-Castellón por 13’96 M€ y CV-223 pk 5’4 Artana por 0’18 M€); una obra en Valencia (CV-619 Castelló de Rugat, 0’12 M€); y 4 obras en la provincia de Alicante (Parque lo Morant-Universidad por 5’54 M€ y 3 obras de emergencia a causa de las lluvias en Bolulla, Benimantell y el puente del Río Girona por 0’67, 0’63 y 2’40 M€ respectivamente). A estas inversiones habría que añadir algunas realizaciones cuyos recursos no son presupuestarios puesto que se ejecutan por el régimen de concesión.
Hacía mucho tiempo que la Generalitat no tenía una actividad inversora tan baja, si se excluye, claro está, iniciativas como el circuito F1 que han venido a sustituir, no a complementar, la debida atención a la red viaria cuya descapitalización es cada día más evidente y alarmante.
CASTELLÓ, A CONTRACORRENT
Castelló continua ostentant l'estrany privilegi de ser l'única ciutat espanyola que aposta pel bus guiat (troleibús, per a entendre'ns), després que León, ciutat d'uns 140.000 habitants, un 20% menys que Castelló tampoc s'haja atrevit a imitar a Castelló i estiga apostant pel tramvia com ho estan fent la major part de les ciutats semblants a Castelló d'Andalusia, País Basc, Canàries...
Seria prudent demanar-li a la Generalitat que almenys les plataformes reservades les dissenye de tal forma que puguen reconvertir-se en el seu dia per a la instal·lació del tramvia.
Els alcaldes del PP de l'àrea Metropolitana de València han dit que tampoc els acaba d'agradar els plans de la Generalitat per a implantar el transport de bus en plataforma reservada i preferirien altres tipus de transport més potents com el metro o el tramvia. I això que per a eixes zones el bus en plataforma reservada no és una mala opció.
Segurament Castelló és l'única ciutat que té raó i tots els altres estan equivovats.
Seria prudent demanar-li a la Generalitat que almenys les plataformes reservades les dissenye de tal forma que puguen reconvertir-se en el seu dia per a la instal·lació del tramvia.
Els alcaldes del PP de l'àrea Metropolitana de València han dit que tampoc els acaba d'agradar els plans de la Generalitat per a implantar el transport de bus en plataforma reservada i preferirien altres tipus de transport més potents com el metro o el tramvia. I això que per a eixes zones el bus en plataforma reservada no és una mala opció.
Segurament Castelló és l'única ciutat que té raó i tots els altres estan equivovats.
dimecres, 23 d’abril del 2008
SANT JORDI
A la diada de Sant Jordi unim la tradició catalana d'expressar l'amor als éssers estimats amb una rosa, i l'amor als llibres com a l'eina més important del desenvolupament dels humans. Este és el meu regal als lectors del bloc. Feliç diada.
dimarts, 22 d’abril del 2008
PACTO POLÍTICO POR EL TRANSPORTE METROPOLITANO DE LA PLANA
Deseo proponer desde este espacio un pacto político y ciudadano que propicie una respuesta política común de toda la Plana para la mejora del transporte metropolitano de la Plana, complementario al Corredor Mediterráneo entre Valencia y Tarragona.
Esa necesidad de acción común se deriva de las críticas, desavenencias y disparidad de opiniones que está mereciendo el proyecto de transporte metropolitano que propone el Consell y su ritmo de ejecución.
Onda protesta porque el TvrCas no llega a esta ciudad, Benicàssim porque quiere el ramal interior frente al costero, Vila-real prefiere el tranvía y modificar el trazado, Almassora quiere cambios, Borriana quiere que llegue a la playa, la Generalitat le pide dinero al Estado para sufragarlo, Castellón no quiere que pase por el Ribalta, y a l’Alcora, Nules, les Alqueries, la Vall, etc, no llega
Mientras, el Plan de Acción Territorial de Castellón (PATECAS) sigue durmiendo el sueño de los justos, se siguen produciendo agravios con las inversiones y el ritmo de ejecución respecto de Valencia y Alicante, se dota de tranvía a Alacant y Elx, y la ejecución en Castellón va pasito a pasito. El PP persiste en su actitud victimista respecto del AVE a Castellón o Castellón-Tarragona al mismo tiempo que boicotea el tramo Valencia-Puçol, y arenga su actitud propagandística respecto del TvrCas.
Mientras, el Plan de Acción Territorial de Castellón (PATECAS) sigue durmiendo el sueño de los justos, se siguen produciendo agravios con las inversiones y el ritmo de ejecución respecto de Valencia y Alicante, se dota de tranvía a Alacant y Elx, y la ejecución en Castellón va pasito a pasito. El PP persiste en su actitud victimista respecto del AVE a Castellón o Castellón-Tarragona al mismo tiempo que boicotea el tramo Valencia-Puçol, y arenga su actitud propagandística respecto del TvrCas.
Por tanto, se hace necesario un pacto político para reinvindicar el mejor sistema de transporte para Castellón y emplazo aquí a todas las fuerzas políticas y movimientos ciudadanos. Y ese pacto debe establecer a las claras y sin partidismos la prioridad del transporte público para toda la Plana, que tiene mayor demanda y por tanto es más necesario que el AVE
El pacto, además, debería sustentarse sobre el consenso y participación de los agentes e instituciones implicados, la planificación de toda la red y adopción de un modelo de transporte para toda la Plana, la asunción del compromiso de ejecutar toda la red en 4 años, y la exigencia de financiación de todas las administraciones, especialmente Generalitat y Fomento.
El pacto, además, debería sustentarse sobre el consenso y participación de los agentes e instituciones implicados, la planificación de toda la red y adopción de un modelo de transporte para toda la Plana, la asunción del compromiso de ejecutar toda la red en 4 años, y la exigencia de financiación de todas las administraciones, especialmente Generalitat y Fomento.
dilluns, 21 d’abril del 2008
NO HAY SÓLO DOS FORMAS DE HACER LAS COSAS. HAY TRES
Suele decirse que sólo hay dos formas de hacer las coas: bien o mal. Y yo digo que no hay dos, hay tres: se puede hacer mal, se puede hacer bien, o puede sencillamente no hacerse, con lo cual ni lo haces bien ni lo haces mal.
La reflexión viene a colación de las declaraciones que ha realizado el diputado zaplanista que se le ha colado a Camps en las listas al Congreso por Castellón, Miguel Barrachina, en las que critica las obras de la variante de la carretera N-340 en el Baix Maestrat, unas obras que, por otra parte, están a punto de comenzar.
En primer lugar, Barrachina se opone al inicio de las obras porque se está convirtiendo ya en una norma que el PP se oponga a todos los proyectos que ejecuta el Gobierno de España, llámase variante del Maestrat, desdoblamiento de la N-340 en la Plana, desaladoras, etc. Sólo quiero recordar que cuando iban a salir a adjudicación los proyectos del AVE Valencia-Castellón, a González Pons no le parecía bien el trayecto y propuso modificarlo; el Ayuntamiento de Castellón tardó dos años en ceder un solar para que el Ministerio del Interior construyese la nueva comisaría; y el mismo Ayuntamiento de Castellón tardó casi dos años en conceder licencia para que el Gobierno de España iniciase las obras de remodelación del antiguo Banco de España en Castellón para ubicar servicios de la Administración General del Estado. Sólo a modo de ejemplo.
Ahora que están a punto de comenzar las obras de la variante del Maestrat, el diputado zaplanista Miguel Barrachina pide que se detengan las actuaciones porque el trazado atenta contra el suelo agrícola. Y dice el parlamentario del PP que las cosas se pueden hacer bien o mal, en referencia a este proyecto. Y añado yo que además de hacerlas bien o mal, pueden no hacerse, como nos demostró el PP a lo largo de los ocho largos años que gobernó en España. Barrachina no hubiera caído en el error de ejecutar ni mal ni bien las obras, porque sencillamente no las ejecutaba. No ejecutó la variante del Maestrat, ni el desdoblamiento de la N-340 entre Castellón y Oropesa, ni el desdoblamiento de la variante de Castellón, ni la comisaría, ni cuarteles, ni la remodelación del Banco de España, ni la oficina de extranjeros, ni el centro de atención a mujeres maltratadas, ni el AVE, ni la consolidación del embalse de Arenós, ni las obras de su plan hidrológico. Nada. Claro, y así es imposible hacer las cosas mal. Sencillamente no las hacían y se evitaban errores.
La reflexión viene a colación de las declaraciones que ha realizado el diputado zaplanista que se le ha colado a Camps en las listas al Congreso por Castellón, Miguel Barrachina, en las que critica las obras de la variante de la carretera N-340 en el Baix Maestrat, unas obras que, por otra parte, están a punto de comenzar.
En primer lugar, Barrachina se opone al inicio de las obras porque se está convirtiendo ya en una norma que el PP se oponga a todos los proyectos que ejecuta el Gobierno de España, llámase variante del Maestrat, desdoblamiento de la N-340 en la Plana, desaladoras, etc. Sólo quiero recordar que cuando iban a salir a adjudicación los proyectos del AVE Valencia-Castellón, a González Pons no le parecía bien el trayecto y propuso modificarlo; el Ayuntamiento de Castellón tardó dos años en ceder un solar para que el Ministerio del Interior construyese la nueva comisaría; y el mismo Ayuntamiento de Castellón tardó casi dos años en conceder licencia para que el Gobierno de España iniciase las obras de remodelación del antiguo Banco de España en Castellón para ubicar servicios de la Administración General del Estado. Sólo a modo de ejemplo.
Ahora que están a punto de comenzar las obras de la variante del Maestrat, el diputado zaplanista Miguel Barrachina pide que se detengan las actuaciones porque el trazado atenta contra el suelo agrícola. Y dice el parlamentario del PP que las cosas se pueden hacer bien o mal, en referencia a este proyecto. Y añado yo que además de hacerlas bien o mal, pueden no hacerse, como nos demostró el PP a lo largo de los ocho largos años que gobernó en España. Barrachina no hubiera caído en el error de ejecutar ni mal ni bien las obras, porque sencillamente no las ejecutaba. No ejecutó la variante del Maestrat, ni el desdoblamiento de la N-340 entre Castellón y Oropesa, ni el desdoblamiento de la variante de Castellón, ni la comisaría, ni cuarteles, ni la remodelación del Banco de España, ni la oficina de extranjeros, ni el centro de atención a mujeres maltratadas, ni el AVE, ni la consolidación del embalse de Arenós, ni las obras de su plan hidrológico. Nada. Claro, y así es imposible hacer las cosas mal. Sencillamente no las hacían y se evitaban errores.
EL LLENGUATGE GROLLER DEL CONSELL
El Consell de Camps, i en especial el seu titular de Presidència i vicepresident primer, Vicente Rambla, perden les formes en els escrits oficials que remeten al Parlament. El que hauria de ser un exemple de pulcritud, elegància, respecte institucional, objectivitat i bones formes, es convertix en un pamflet partidista infestat de qualificatius i juís de valor, indigne del seu emissor, el Consell, i el seu destinatari, la cambra de representació del poble valencià.
L'últim escrit del Consell, en el que reclama la convocatòria urgent d'un ple monogràfic sobre l'aigua, s'ha convertit per a mi en el paradigma de la pèrdua de les formes per part del Govern que hauria de ser-ho de tots els valencians.
Diu el conseller de Presidència, en nom i representació del Consell, i per suposat en castellà, que "las políticas de agua del Gobierno de España han sido un fracaso", que "ha sido incapaz en cuatro años de resolver las necesidades de agua de la Comunitat", que la situació que ha generat és "caótica", s'enorgulleix de "las políticas de aprovechamiento de recursos que desarrolla a pleno rendimiento la Generalitat", acusa el president d'Espanya de "despreciar al pueblo valenciano", i fins i tot veu "tintes de humillación" en la decisió de resoldre la situació de Barcelona.
Eixe és part del contingut de l'escrit que el Consell remet ni més ni menys que a les Corts per a sol·licitar la celebració amb caràcter d'urgència d'un ple de les Corts, un ple que Camps considera "imprescindible".
Per a mi, en primer lloc, l'única cosa que suposa un menyspreu són els termes amb què el Govern dels valencians es dirigix a les Corts. I en segon lloc, l'única humiliació és la utilització de la cambra de representació per a assumptes partidistes. Quan el PP ha tingut emmordassat al Parlament valencià pràcticament des de la seua constitució en esta legislatura i ha recorregut a mil argúcies per a esquivar els debats que no li han interessat, ara posa en marxa tota la maquinària parlamentària només per a exhibir la seua demagògia i victimisme a l'hemicicle.
Però és que a més, si entrem a analitzar l'escrit del Consell, ens trobem que està infestat de mentides, i això que estem parlant d'una comunicació formal del Govern valencià.
En primer lloc, diu Rambla que les polítiques d'aigua del Govern d'Espanya són un fracàs, i ho diu la mateixa setmana que els embassaments de Castelló tenen que desembassar perquè estan plens fins la corona i hi ha risc. I si estan al límit és, entre altres coses, perquè este Govern ha executat les obres de consolidació de l'embassament de Arenós, el major de Castelló, que el PP va tindre sense executar huit anys.
Parla Rambla que El Govern d'Espanya ha sigut incapaç en quatre anys de resoldre les necessitats d'aigua de la Comunitat Valenciana, i dic jo que si això és així, haurà sigut amb la inestimable col·laboració de la Generalitat, que s'ha oposat una i altra vegada a totes les obres del programa AGUA.
I diu Rambla que la Generalitat ha desplegat a ple rendiment les polítiques de reutilització de l'aigua, quan només en la província de Castelló es reutilitza a penes el 20% de les aigües residuals, i la mitat dels municipis costaners no tenen depuradora, en especial en la zona nord. Senyors, en ple segle XXI municipis costaners de considerables dimensions no tenen depuradora.
Però no pretenc amb este article rebatre els atacs del PP valencià, perdó, del Consell, cap a la política d'aigua del Govern d'Espanya. Pretenc senzillament cridar l'atenció sobre el llenguatge que empra el Consell en els escrits que dirigeix al Parlament. Senzillament grollers.
Demà dimarts tindrem un ple monogràfic només perquè Camps llance mil bestieses i Canal 9 les reproduïsca fins en la programació de matinada.
L'últim escrit del Consell, en el que reclama la convocatòria urgent d'un ple monogràfic sobre l'aigua, s'ha convertit per a mi en el paradigma de la pèrdua de les formes per part del Govern que hauria de ser-ho de tots els valencians.
Diu el conseller de Presidència, en nom i representació del Consell, i per suposat en castellà, que "las políticas de agua del Gobierno de España han sido un fracaso", que "ha sido incapaz en cuatro años de resolver las necesidades de agua de la Comunitat", que la situació que ha generat és "caótica", s'enorgulleix de "las políticas de aprovechamiento de recursos que desarrolla a pleno rendimiento la Generalitat", acusa el president d'Espanya de "despreciar al pueblo valenciano", i fins i tot veu "tintes de humillación" en la decisió de resoldre la situació de Barcelona.
Eixe és part del contingut de l'escrit que el Consell remet ni més ni menys que a les Corts per a sol·licitar la celebració amb caràcter d'urgència d'un ple de les Corts, un ple que Camps considera "imprescindible".
Per a mi, en primer lloc, l'única cosa que suposa un menyspreu són els termes amb què el Govern dels valencians es dirigix a les Corts. I en segon lloc, l'única humiliació és la utilització de la cambra de representació per a assumptes partidistes. Quan el PP ha tingut emmordassat al Parlament valencià pràcticament des de la seua constitució en esta legislatura i ha recorregut a mil argúcies per a esquivar els debats que no li han interessat, ara posa en marxa tota la maquinària parlamentària només per a exhibir la seua demagògia i victimisme a l'hemicicle.
Però és que a més, si entrem a analitzar l'escrit del Consell, ens trobem que està infestat de mentides, i això que estem parlant d'una comunicació formal del Govern valencià.
En primer lloc, diu Rambla que les polítiques d'aigua del Govern d'Espanya són un fracàs, i ho diu la mateixa setmana que els embassaments de Castelló tenen que desembassar perquè estan plens fins la corona i hi ha risc. I si estan al límit és, entre altres coses, perquè este Govern ha executat les obres de consolidació de l'embassament de Arenós, el major de Castelló, que el PP va tindre sense executar huit anys.
Parla Rambla que El Govern d'Espanya ha sigut incapaç en quatre anys de resoldre les necessitats d'aigua de la Comunitat Valenciana, i dic jo que si això és així, haurà sigut amb la inestimable col·laboració de la Generalitat, que s'ha oposat una i altra vegada a totes les obres del programa AGUA.
I diu Rambla que la Generalitat ha desplegat a ple rendiment les polítiques de reutilització de l'aigua, quan només en la província de Castelló es reutilitza a penes el 20% de les aigües residuals, i la mitat dels municipis costaners no tenen depuradora, en especial en la zona nord. Senyors, en ple segle XXI municipis costaners de considerables dimensions no tenen depuradora.
Però no pretenc amb este article rebatre els atacs del PP valencià, perdó, del Consell, cap a la política d'aigua del Govern d'Espanya. Pretenc senzillament cridar l'atenció sobre el llenguatge que empra el Consell en els escrits que dirigeix al Parlament. Senzillament grollers.
Demà dimarts tindrem un ple monogràfic només perquè Camps llance mil bestieses i Canal 9 les reproduïsca fins en la programació de matinada.
dijous, 17 d’abril del 2008
COSES QUE PASSEN A LES CORTS
La diputada castellonenca María Soledad Linares, ex regidora de l'Ajuntament de Castelló, ara secretària provincial del PP, i per tant mà dreta de Fabra, ha exhibit al ple de hui una ignorància supina pel que fa als fonemes valencians. Després d'una intervenció del diputat de Compromís Josep Maria Pañella en la que criticava el pas del TvrCas (te-ve-erre-cas) pel passeig Ribalta de Castelló, la il.lustre diputada va començar la seua rèplica tractant de corregir la pronunciació de l'artefacte. Linares va dir a Pañella que no sabia pronunciar, i que el mitjà de transport objecte del debat es diu "te-uve-erre-cas". I fins i tot va crear confusió al voltant del significat de les sigles, que per a ella equivalen a Tren de Vial Restringido, quan hem sentit fins ara Tren de Via Reservada. En fi. Pañella li va fer vore després a la diputada que havia fet el ridícul, i que els valencians el fonema v el pronunciem ve.
Pel que fa al fons de la qüestió, no cal dir que la moció de Compromís per evitar el pas del TvrCas pel mig del Ribalta va ser rebutjada.
A este respecte, unes consideracions que afig a les que ja he fet en entrades anteriors:
A este respecte, unes consideracions que afig a les que ja he fet en entrades anteriors:
Cadis és una ciutat de 128.554 habitants, prou més xicoteta que Castelló, i acaba de traure a licitació la redacció del projecte d'una línia de tramvia, sumant-se a la llarga llista de ciutats espanyoles que aposten pel tramvia.
A este pas, Castelló passarà de ser la primera ciutat espanyola amb autobús guiat, a ser l'única de la seua grandària que no disposa d'un sistema potent i modern de transport amb tramvia.
Per cert, és tal l'èxit de la remodelació del carrer Colón de CS, per on anirà el bus guiat, que els vianants han "pres" el carrer com era d'esperar degut a que és estret i acull una enorme activitat comercial. Això li va a plantejar dos problemes importants al bus guiat:
1. La tecnologia pròpia del bus guiat i que ho convertix en tan modern és el seu guiat que li permet circular sense conductor, i esta tecnologia és el que ho encarix prou. Donada l'afluència de vianants en el carrer Colón i el fet que en tot este temps els vianants han "pres" el carrer, cal esperar que ningú s'atrevisca a utilitzar els busos sense conductor, amb la qual cosa el bus guiat es converteix en troleibús (bus elèctric amb troley unit a una catenària aèria).
2.L'alta densitat de vianants en un carrer tan estret per on circularà el bus en només un sentit cada vegada (no caben dos autobusos encreuant-se), farà que la velocitat de circulació del bus en el carrer Colón siga molt lenta per a evitar accidents amb els vianants, amb la qual cosa l'eficàcia i l'eficiència del servici es ressentiran prou.
En definitiva, si el bus no és guiat perquè cal posar conductor, si ha de passar pel parc Ribalta condicionant els seus usos més recreatius i d'oci i la unitat i continuïtat del parc, i si la velocitat en Colón ha de ser necessàriament lenta per a evitar accidents, no és aventurat pensar que no contribuirà a millorar la situació del transport públic a Castelló.
A este pas, Castelló passarà de ser la primera ciutat espanyola amb autobús guiat, a ser l'única de la seua grandària que no disposa d'un sistema potent i modern de transport amb tramvia.
Per cert, és tal l'èxit de la remodelació del carrer Colón de CS, per on anirà el bus guiat, que els vianants han "pres" el carrer com era d'esperar degut a que és estret i acull una enorme activitat comercial. Això li va a plantejar dos problemes importants al bus guiat:
1. La tecnologia pròpia del bus guiat i que ho convertix en tan modern és el seu guiat que li permet circular sense conductor, i esta tecnologia és el que ho encarix prou. Donada l'afluència de vianants en el carrer Colón i el fet que en tot este temps els vianants han "pres" el carrer, cal esperar que ningú s'atrevisca a utilitzar els busos sense conductor, amb la qual cosa el bus guiat es converteix en troleibús (bus elèctric amb troley unit a una catenària aèria).
2.L'alta densitat de vianants en un carrer tan estret per on circularà el bus en només un sentit cada vegada (no caben dos autobusos encreuant-se), farà que la velocitat de circulació del bus en el carrer Colón siga molt lenta per a evitar accidents amb els vianants, amb la qual cosa l'eficàcia i l'eficiència del servici es ressentiran prou.
En definitiva, si el bus no és guiat perquè cal posar conductor, si ha de passar pel parc Ribalta condicionant els seus usos més recreatius i d'oci i la unitat i continuïtat del parc, i si la velocitat en Colón ha de ser necessàriament lenta per a evitar accidents, no és aventurat pensar que no contribuirà a millorar la situació del transport públic a Castelló.
ABSÈNCIA DE MEMBRES DEL CONSELL
El ple de dimecres amb només dos consellers al seu lloc. Foto: Ferran Montenegro (Levante-EMV)
L'absència de membres del Consell al ple celebrat dimecres evidencia, si més no, una falta de respecte a la cambra de representació de tots els valencians. Uns donaren l'escusa del futbol, altres estaven de viatge als Estats Units amb l'alcalde de Castelló, també diputat, per contractar un arquitecte que dissenye la seu de la Universitat Internacional Valenciana, altres no vingueren senzillament perquè no vullgueren, altres desvirtuaren l'ordre del dia per poder avançar la seua intervenció, etc.
Una sessió de control al Govern no es pot celebrar sense Govern que controlar. I són ja massa freqüents les absències de membres del Consell, i també del seu cap, potser més ocupat en viatjar a Murcia per a organitzar manifestacions, i a Madrid per a defendre Rajoy davant les pretensions d'Esperanza Aguirre.
dimecres, 16 d’abril del 2008
HABLEMOS DE DESLEALTADES Y DE DESVERGÜENZAS
El presidente de la Diputación de Castellón, Carlos Fabra, amenaza con demandar al Gobierno de España para exigir por la vía judicial una transferencia de agua del Ebro a Castellón, y tilda la solución a la falta de agua en el área de Barcelona de "deslealtad y desvergüenza".
Al mismo tiempo que se producen esas declaraciones, conocemos de la Confederación Hidrográfica del Júcar que los embalses de Castellón están al máximo y que el agua acumulada permitiría el abastecimiento para consumo humano y para riego no sólo para este año, sino también para 2009. El mayor embalse de Castellón, el de Arenós, dispone ahora de 70 hectómetros cúbicos, el volumen máximo que se ha alcanzado gracias a las obras de emergencia ejecutadas en 2005 y que el PP nunca ejecutó a pesar de tenerlo en previsión durante los ocho años que gobernó en España. Lo mismo ocurre con el resto de embalses. El de Sitjar está también al máximo de su capacidad, 44 hectómetros cúbicos. El conjunto del sistema del Millars tiene embalsados 181 hectómetros cúbicos, cuando la media en estas fechas era de 81. El embalse del Regajo, en el río Palancia, está también al máximo de su capacidad, al igual que el de Ulldecona, técnicamente lleno, cuando su volumen medio en los últimos años era del 60%.
A pesar de esta situación, el Ministerio de Medio Ambiente trabaja en la construcción de dos desaladoras en Moncofa y Oropesa que estarán en funcionameinto a principios de 2010.
¿Entonces, de qué estamos hablando? ¿De qué está hablando Carlos Fabra? De todo menos de lo que no le interesa. Lanza la noticia de las acciones legales contra el Gobierno por la cuestión del agua probablemnte para dejar de hablar sobre la rectificación de su postura sobre a quién va a apoyar en el próximo congreso nacional de su partido, o para eludir las preguntas sobre el relevo que le prepara Camps con Víctor Campos de sustituto, para echar tierra sobre el estado de la investigación judicial a la que está sometido él y su familia, o para difuminar su malestar con el Consell porque no se materializa ningua de las grandes inversiones que le prometieron.
Desde luego, que el aviso para navegantes, por no llamarlo amenaza, que lanzó Francisco Camps anteayer a los eventuales críticos con Rajoy, ha surtido efecto, al menos con Fabra, que se ha puesto a disposición del presidente del PP, para lo que haga falta, y también en Alicia de Miguel, que la semana pasada tuvo que matizar rauda y veloz en prensa unas exclamaciones que le cogieron al vuelo en la cafetería de las Cortes a favor de Esperanza Aguirre.
¿De qué está hablando entonces Fabra? ¿De espectáculo mediático? ¿De enfrentar territorios de forma artificial como estrategia política? Si Castellón tiene más agua que nunca, ¿a qué vienen esas arrancadas? Y si Castellón tiene más agua que nunca, no es gracias a los gobiernos de Aznar, que se limitaron a poner una primera piedra del trasvase al final de su última legislatura. Es gracias al Gobierno de Zapatero, que en la pasada legislatura invirtió doscientos millones de euros sólo en la provincia de Castellón para garantizar por siempre jamás el suministro de agua mediante obras de modernización de regadíos, pozos, consolidación de embalses, colocación de compuertas que Aznar se dejó sin colocar, aprovechamientos invernales como el del Belcaire, y desaladoras. Unas desaladoras, por cierto, bien recibidas por los alcaldes de su propio partido.
¿A qué jugamos, entonces?
DISCURS DE CLAUSURA DEL CURS "DONES I PARLAMENT"
Alumnes, professors, senyores i senyors, enhorabona pels coneixements que heu compartit aquests dos dies. Confie que l’experiència haja resultat enriquidora i fructífera.
Després de les paraules de María Fernanda Vidal com a secretària primera, em correspon a mi com a vicepresidenta segona de les Corts, i també com ella, perquè no, com a dona i diputada, clausurar este curs sobre les dones i el parlamentarisme que hem organitzat conjuntament les Corts i la Universitat Jaume I de Castelló.
El curs ha estat fruit de la cooperació entre dos institucions compromeses amb l'educació i el servei públic, i l'interés comú s’ha posat de manifest en un conveni de col·laboració, en el marc del qual, ja s'han celebrat diferents jornades amb anterioritat. Totes elles amb una excel·lent resposta i un gran interés per part dels alumnes de la Universitat Jaume I, cosa que agraïsc sincerament.
L’esmentat conveni s'inscriu dins d'un programa més ampli que pretén establir una relació formativa entre esta institució i les Universitats Valencianes.
Este Programa té com a objecte complementar els estudis acadèmics de l'alumnat, i alhora acostar les Corts, com a primera institució de la Generalitat Valenciana, a les Universitats de la Comunitat. Objectiu que, sens dubte, s'està aconseguint.
Una clara mostra de la consolidació d'este projecte és que el curs que hui es clausura és un més d'una sèrie celebrada en anys successius, organitzats conjuntament amb la Universitat Jaume I.
Cursos que d'altra banda han abordat diferents temàtiques, totes elles de gran transcendència en el camp del Dret i del parlamentarisme com és l'estudi de la funció financera i pressupostària dels parlaments autonòmics.
En totes les edicions el resultat ha sigut molt satisfactori i nombrosa la presència d'alumnes.
En esta edició vull destacar especialment l’encert del tema triat, per tractar-se d'un assumpte de gran actualitat i amb una gran rellevància social. Sens dubte, això ha contribuït a l'excel·lent resposta per part dels alumnes.
Fa set anys, només 4.700 dones ocupaven un escó en algun Parlament arreu del món, el que només representava el 13% de la representació política.
És als països nòrdics on tradicionalment la presència femenina en la representació política ha sigut major. Fa una dècada, l’any 1997, el 36% dels escons als parlaments dels països nòrdics estaven ocupats per dones. L’any passat, el 2006, eixe percentatge era del 40%. Al conjunt d’Amèrica el percentatge ha passat del 13% al 21% en eixa dècada, i a Europa era l’any passat del 19%, front al 14% de fa deu anys.
La Conferència Mundial de la Dona celebrada l’any 2000 va establir la necessitat de propiciar una participació igualitària de la Dona en l’adopció de decisions als àmbits públic i privat, i això es considerava una exigència justa per tal de tenir en compte els interessos de la dona, perquè sense la incorporació de la dona als processos d’adopció de decisions no es poden aconseguir els objectius d’igualtat, desenvolupament, i pau.
No poden hi haure mancances de representativitat de les dones per a que puguem parlar de plena ciutadania i de garanties plenes en els drets de les dones, i d’ahí la necessitat de garantir per llei la paritat a la representació política, millorant si cal la Llei d’Igualtat.
Al Parlament en el que ens trobem ara hem aconseguit importants avanços. Durant les dos primeres legislatures només cinc dones ocupaven escó entre 89 representants, només el 5’6%. Ara som 44 diputades, el 44%.
Al Congrés dels Diputats, malgrat l’aprovació de la Llei d’Igualtat, no hem aconseguit millorar la representació femenina. En este legislatura només 124 dones ocupen escó d’un total de 350 representants, una menys que l’anterior legislatura. I al Senat la representació femenina no arriba ni a una tercera part.
Ara bé, s’albira algun motiu per a l’esperança: a l’actual Govern d’Espanya, acabat d’anomenar, hi ha per primera vegada més dones que homes. No puc, d’altra banda, deixar d’expressar ací la meua perplexitat pel tractament que els mitjans de comunicació estan donant hui i ahir a la presa de possessió d’una dona embarassada com a ministra de Defensa, un fet que han tractat com una anormalitat. Mai quan un home ha pres possesió com a ministre de Defensa ha merescut tanta atenció.
Per tot açò, us agraïsc que hàgeu dedicat dos dies a assolir coneixements que de segur contribuiran a eliminar la bretxa que encara hi ha en matèria d’equitat a l’esfera de l’exercici del poder i l’adopció de decisions. Vosaltres contribuireu a que els interessos de les dones estiguen representats als nivells que correspon, i les dones tinguen la influència que les pertoca als àmbits social, econòmic i polític.
Us agraisc, doncs, la vostra dedicació.
Moltes gràcies.
Després de les paraules de María Fernanda Vidal com a secretària primera, em correspon a mi com a vicepresidenta segona de les Corts, i també com ella, perquè no, com a dona i diputada, clausurar este curs sobre les dones i el parlamentarisme que hem organitzat conjuntament les Corts i la Universitat Jaume I de Castelló.
El curs ha estat fruit de la cooperació entre dos institucions compromeses amb l'educació i el servei públic, i l'interés comú s’ha posat de manifest en un conveni de col·laboració, en el marc del qual, ja s'han celebrat diferents jornades amb anterioritat. Totes elles amb una excel·lent resposta i un gran interés per part dels alumnes de la Universitat Jaume I, cosa que agraïsc sincerament.
L’esmentat conveni s'inscriu dins d'un programa més ampli que pretén establir una relació formativa entre esta institució i les Universitats Valencianes.
Este Programa té com a objecte complementar els estudis acadèmics de l'alumnat, i alhora acostar les Corts, com a primera institució de la Generalitat Valenciana, a les Universitats de la Comunitat. Objectiu que, sens dubte, s'està aconseguint.
Una clara mostra de la consolidació d'este projecte és que el curs que hui es clausura és un més d'una sèrie celebrada en anys successius, organitzats conjuntament amb la Universitat Jaume I.
Cursos que d'altra banda han abordat diferents temàtiques, totes elles de gran transcendència en el camp del Dret i del parlamentarisme com és l'estudi de la funció financera i pressupostària dels parlaments autonòmics.
En totes les edicions el resultat ha sigut molt satisfactori i nombrosa la presència d'alumnes.
En esta edició vull destacar especialment l’encert del tema triat, per tractar-se d'un assumpte de gran actualitat i amb una gran rellevància social. Sens dubte, això ha contribuït a l'excel·lent resposta per part dels alumnes.
Fa set anys, només 4.700 dones ocupaven un escó en algun Parlament arreu del món, el que només representava el 13% de la representació política.
És als països nòrdics on tradicionalment la presència femenina en la representació política ha sigut major. Fa una dècada, l’any 1997, el 36% dels escons als parlaments dels països nòrdics estaven ocupats per dones. L’any passat, el 2006, eixe percentatge era del 40%. Al conjunt d’Amèrica el percentatge ha passat del 13% al 21% en eixa dècada, i a Europa era l’any passat del 19%, front al 14% de fa deu anys.
La Conferència Mundial de la Dona celebrada l’any 2000 va establir la necessitat de propiciar una participació igualitària de la Dona en l’adopció de decisions als àmbits públic i privat, i això es considerava una exigència justa per tal de tenir en compte els interessos de la dona, perquè sense la incorporació de la dona als processos d’adopció de decisions no es poden aconseguir els objectius d’igualtat, desenvolupament, i pau.
No poden hi haure mancances de representativitat de les dones per a que puguem parlar de plena ciutadania i de garanties plenes en els drets de les dones, i d’ahí la necessitat de garantir per llei la paritat a la representació política, millorant si cal la Llei d’Igualtat.
Al Parlament en el que ens trobem ara hem aconseguit importants avanços. Durant les dos primeres legislatures només cinc dones ocupaven escó entre 89 representants, només el 5’6%. Ara som 44 diputades, el 44%.
Al Congrés dels Diputats, malgrat l’aprovació de la Llei d’Igualtat, no hem aconseguit millorar la representació femenina. En este legislatura només 124 dones ocupen escó d’un total de 350 representants, una menys que l’anterior legislatura. I al Senat la representació femenina no arriba ni a una tercera part.
Ara bé, s’albira algun motiu per a l’esperança: a l’actual Govern d’Espanya, acabat d’anomenar, hi ha per primera vegada més dones que homes. No puc, d’altra banda, deixar d’expressar ací la meua perplexitat pel tractament que els mitjans de comunicació estan donant hui i ahir a la presa de possessió d’una dona embarassada com a ministra de Defensa, un fet que han tractat com una anormalitat. Mai quan un home ha pres possesió com a ministre de Defensa ha merescut tanta atenció.
Per tot açò, us agraïsc que hàgeu dedicat dos dies a assolir coneixements que de segur contribuiran a eliminar la bretxa que encara hi ha en matèria d’equitat a l’esfera de l’exercici del poder i l’adopció de decisions. Vosaltres contribuireu a que els interessos de les dones estiguen representats als nivells que correspon, i les dones tinguen la influència que les pertoca als àmbits social, econòmic i polític.
Us agraisc, doncs, la vostra dedicació.
Moltes gràcies.
dimarts, 15 d’abril del 2008
EL TRACTAMENT DE LA PRESA DE POSSESSIÓ DE LA NOVA MINISTRA DE DEFENSA A LA PREMSA
foto: diari El MundoEl tractament que han donat en general els mitjans de comunicació a la presa de possessió de la nova ministra de Defensa com a un fet anormal, senzillament per ser dona, i a més estar embarassada, m'ha indignat.
No he pogut deixar passar la denúncia en un discurs oficial a un curs sobre dones i parlamentarisme que he clausurat hui a les Corts com a vicepresidenta segona de la institució.
Després d'agrair a alumnes i professors la seua dedicació a assumir coneixements que puguen pal.liar el dèficit a la representativitat de les dones per tal d’avançar cap a la plena garantia en els drets de les dones, he recordatque durant les dos primeres legislatures al Parlament valencià només cinc dones ocupaven escó, poc més del 5%. Ara hi són 44 diputades, el 44% dels 99 representants.
He valorat l’avanç, però he afegit que cal aprofundir en la participació igualitària de la dona en l’adopció de decisions als àmbits públic i privat per a aconseguir els objectius d’igualtat, desenvolupament i pau. Sense la participació igualitària, i sense tenir en compte els interessos de la dona, no podrem parlar mai de plena ciutadania.
Hefet un repàs a la representativitat de la dona als parlaments d’arreu del món, que és hui per hui de vora el 15%. Els països nòrdics van al capdavant, amb una representació femenina per dalt del 40%. Entre els motius per a l’esperança que s’albiren, no he volgut deixar passar el marc del curs sobre dones i parlamentarisme, per a denunciar el tractament que se li ha donat a la presa de possessió de la nova ministra de Defensa. No puc deixar d’expressar ací la meua perplexitat per haver-se acollit eixe fet com una anormalitat. Mai quan un home ha pres possessió del càrrec de ministre de Defensa, ha merescut tanta atenció.
No he pogut deixar passar la denúncia en un discurs oficial a un curs sobre dones i parlamentarisme que he clausurat hui a les Corts com a vicepresidenta segona de la institució.
Després d'agrair a alumnes i professors la seua dedicació a assumir coneixements que puguen pal.liar el dèficit a la representativitat de les dones per tal d’avançar cap a la plena garantia en els drets de les dones, he recordatque durant les dos primeres legislatures al Parlament valencià només cinc dones ocupaven escó, poc més del 5%. Ara hi són 44 diputades, el 44% dels 99 representants.
He valorat l’avanç, però he afegit que cal aprofundir en la participació igualitària de la dona en l’adopció de decisions als àmbits públic i privat per a aconseguir els objectius d’igualtat, desenvolupament i pau. Sense la participació igualitària, i sense tenir en compte els interessos de la dona, no podrem parlar mai de plena ciutadania.
Hefet un repàs a la representativitat de la dona als parlaments d’arreu del món, que és hui per hui de vora el 15%. Els països nòrdics van al capdavant, amb una representació femenina per dalt del 40%. Entre els motius per a l’esperança que s’albiren, no he volgut deixar passar el marc del curs sobre dones i parlamentarisme, per a denunciar el tractament que se li ha donat a la presa de possessió de la nova ministra de Defensa. No puc deixar d’expressar ací la meua perplexitat per haver-se acollit eixe fet com una anormalitat. Mai quan un home ha pres possessió del càrrec de ministre de Defensa, ha merescut tanta atenció.
HA ESTAT UN HONOR PRESIDIR EL PLE DE LES CORTS
A l'ultim ple de les Corts vaig presidir per primera vegada la sessió, en absència de la presidenta, Milagrosa Martínez, i per cortesia del vicepresident primer, José Cholbi. Ha estat un honor exercir de màxima autoritat del Parlament valencià, i dirigir, encara que per una estona, el debat que s'estava produint en eixe moment.
dilluns, 14 d’abril del 2008
MARIO FLORES VISITA CASTELLÓN PARA GENERAR NUEVAS ILUSIONES
El conseller de Infraestructuras, Mario Flores, visita hoy Castellón para generar nuevas ilusiones a los ciudadanos en torno al futuro transporte metropolitano. Aún no está en servicio el primer tramo entre la Universidad y El Corte Inglés, y ya viene a presentar nuevas fases del proyecto para unir Castellón con las ciudades de su entorno, excepto Benicàssim, para la que no tiene ni trazado definido.
Estos días el aparato de propaganda del PP está difundiendo la noticia de que en la Comunidad de Madrid van a licitar en breve unas líneas de Metrobús en plataforma reservada, como emulando a Castellón. La Generalitat, en un acto de autocomplacencia se ha apresurado a decir que el modelo de TVRCAS está siendo copiado en Madrid, lo que vendría a confirmar según la Generalitat que la opción de la Generalitat no sólo es la correcta sino que está sirviendo de modelo a otras ciudades españolas.
Lo que no dice la Generalitat es que en numerosas ciudades españolas del tamaño similar o menor que Castellón están apostando por el tranvía en lugar de hacerlo por el bus guiado: Granada, Dos Hermanas (Sevilla), Vitoria, Tenerife, Almería, Elx, Tarragona, Vélez-Málaga. O algo más grandes como Alicante, Córdoba y Murcia.
Podría decirse que el planteamiento del metrobús de Madrid es similar al TVRCAS: bus en plataforma reservada. Pero la red planteada para Madrid abarca un conjunto de municipios con un peso similar o algo inferior al del área urbana de CS: Alcorcón (166.553 h.), Torrejón de Ardoz (113.176), San Sebastián de los Reyes (68.740h), Villaviciosa (25.709h), Algete (18.429h), Arroyomolinos (9.771h), aunque ninguno de ellos tiene la condición que tiene CS como capital de provincia ya que esa función la asume Madrid con su red de metro que se extiende a través de Metrosur por algunos de los municipios del Área Metropolitana de Madrid.
Sin entrar en estos momentos en la cuestión Bús guiado versus tranvía, el anuncio de la Comunidad de Madrid señala unas diferencias fundamentales con la Generalitat:
Anuncian la licitación en un único paquete de 40 km con una inversión de 600 M€, a diferencia de la estrategia que se sigue en Castellón que es ir sacando tramito a tramito una red cuyo horizonte temporal no está definido y cuya red global no está planificada.
El anuncio de Madrid, por el ámbito que abarca, por el tamaño de los municipios, por la demanda a satisfacer, la extensión de la red o la inversión, equivale a como si se hubiera anunciado por la Generalitat la licitación de toda la red de bus guiado de la Plana de Castellón (el área comprendida por, entre otros, Castellón, Vila-real, Borriana, Benicàssim, la Vall d’Uixó, Onda, Almassora y l’Alcora. Se trata de una medida que busca la eficacia y una apuesta decidida por el transporte público que no se puede hacer como lo está haciendo la Generalitat, cuyo único fin es generar ilusión en la ciudadanía de que en CS vamos a ser los más modernos. Este año, después de tantos años, vamos a tener un bonito autobús de escasos metros que no van a resolver los actuales problemas de movilidad.
En conclusión, ¿quién está dando lecciones a quién, Castellón a Madrid, o Madrid a Castellón? Ya nos gustaría a los castellonenses que la Generalitat hubiera adjudicado las obras del transporte metropolitano en un único paquete como han hecho en Madrid.
Lo que no dice la Generalitat es que en numerosas ciudades españolas del tamaño similar o menor que Castellón están apostando por el tranvía en lugar de hacerlo por el bus guiado: Granada, Dos Hermanas (Sevilla), Vitoria, Tenerife, Almería, Elx, Tarragona, Vélez-Málaga. O algo más grandes como Alicante, Córdoba y Murcia.
Podría decirse que el planteamiento del metrobús de Madrid es similar al TVRCAS: bus en plataforma reservada. Pero la red planteada para Madrid abarca un conjunto de municipios con un peso similar o algo inferior al del área urbana de CS: Alcorcón (166.553 h.), Torrejón de Ardoz (113.176), San Sebastián de los Reyes (68.740h), Villaviciosa (25.709h), Algete (18.429h), Arroyomolinos (9.771h), aunque ninguno de ellos tiene la condición que tiene CS como capital de provincia ya que esa función la asume Madrid con su red de metro que se extiende a través de Metrosur por algunos de los municipios del Área Metropolitana de Madrid.
Sin entrar en estos momentos en la cuestión Bús guiado versus tranvía, el anuncio de la Comunidad de Madrid señala unas diferencias fundamentales con la Generalitat:
Anuncian la licitación en un único paquete de 40 km con una inversión de 600 M€, a diferencia de la estrategia que se sigue en Castellón que es ir sacando tramito a tramito una red cuyo horizonte temporal no está definido y cuya red global no está planificada.
El anuncio de Madrid, por el ámbito que abarca, por el tamaño de los municipios, por la demanda a satisfacer, la extensión de la red o la inversión, equivale a como si se hubiera anunciado por la Generalitat la licitación de toda la red de bus guiado de la Plana de Castellón (el área comprendida por, entre otros, Castellón, Vila-real, Borriana, Benicàssim, la Vall d’Uixó, Onda, Almassora y l’Alcora. Se trata de una medida que busca la eficacia y una apuesta decidida por el transporte público que no se puede hacer como lo está haciendo la Generalitat, cuyo único fin es generar ilusión en la ciudadanía de que en CS vamos a ser los más modernos. Este año, después de tantos años, vamos a tener un bonito autobús de escasos metros que no van a resolver los actuales problemas de movilidad.
En conclusión, ¿quién está dando lecciones a quién, Castellón a Madrid, o Madrid a Castellón? Ya nos gustaría a los castellonenses que la Generalitat hubiera adjudicado las obras del transporte metropolitano en un único paquete como han hecho en Madrid.
Y por última la única verdad irrebatible: en 2012 Castellón seguirá siendo la única capital valenciana sin transporte metropolitano, mientras que Valencia y Alicante, e incluso Elx, estarán disfrutando de esa ventaja desde hace décadas.
diumenge, 13 d’abril del 2008
HABLEMOS DE AGRAVIOS: LA GENERALITAT SÓLO HA ADJUDICADO UNA ROTONDA EN LO QUE VA DE AÑO
Reto al PP y al Gobierno de la Generalitat a hablar de agravios y discriminaciones: en todo lo que llevamos de año 2008, tan sólo se ha adjudicado una obra en Castellón: la rotonda de Artana por 190.554’53 euros.
Durante todo 2008 no se ha licitado ninguna obra.
La última obra licitada importante (duplicación de Borriana-Almassora) es de mayo de 2007, hace ya casi un año.
Por lo tanto, decir que Castellón está absolutamente abandonada por la Generalitat no es exagerado, una realidad que los saltinbanquis del PP tratan de amortiguar tatando de culpar a Zapatero de todos los males.
Para que luego venga el PP a darnos lecciones de alta velocidad y haga sus disquisiciones entre la velocidad alta (220 km/h) y la alta velocidad (300km/h).
¿A qué velocidad va la Generalitat? ¿A velocidad baja o a baja velocidad?
¿Las carreteras de la Diputación van a velocidad baja o a baja velocidad? Pongo un ejemplo: el deplorable estado de los accesos por carretera a Castell de Cabres, repleta de baches tercdermundistas.
¿Las obras del TRVCAS para toda la Plana, a qué velocidad van?
Por poner ejemplos, del listado de actuaciones incluidas por la Generalitat en los presupuestos de este año no se ha licitado ni una sola. Hablo de la variante de San Rafael del Río, el alumbrado de los enlaces norte y sur de Borriol en CV-10, de la conexión entre las autovías CV-10 y CV-13 y accesos al aeropuerto de CS, la mejora de la seguridad vial en la carretera Ares–Morella y Càlig y Benicarló, mejora del tramo Sorita-límite provincia, duplicación del acceso a Peníscola desde la N-340, la carretera Orpesa-Cabanes, la Pobla Tornesa-la Pelejaneta, CV-12 Ares - Vilafranca, rectificación de curvas de la CV-170 pk 6-7 Vall d’Alba/les Useres, mejora del vial a Vistabella entre los puntos kilométricos 32.5-35.6, duplicación de la carretera Borriana-Vila-real, el puente sobre el Río Mijares en Ribesalbes (del que se presentó la maqueta en un acto celebrado justo antes de las elecciones autonómicas de 2007), el condicionamiento de la CV-20 del pk 11’4 al 63’325 (entre CV-191 y Puebla de Arenoso), Ronda oeste de Castelló, y acceso norte al puerto de Castellón (Ronda este exterior). Ni una sola licitación.
Durante todo 2008 no se ha licitado ninguna obra.
La última obra licitada importante (duplicación de Borriana-Almassora) es de mayo de 2007, hace ya casi un año.
Por lo tanto, decir que Castellón está absolutamente abandonada por la Generalitat no es exagerado, una realidad que los saltinbanquis del PP tratan de amortiguar tatando de culpar a Zapatero de todos los males.
Para que luego venga el PP a darnos lecciones de alta velocidad y haga sus disquisiciones entre la velocidad alta (220 km/h) y la alta velocidad (300km/h).
¿A qué velocidad va la Generalitat? ¿A velocidad baja o a baja velocidad?
¿Las carreteras de la Diputación van a velocidad baja o a baja velocidad? Pongo un ejemplo: el deplorable estado de los accesos por carretera a Castell de Cabres, repleta de baches tercdermundistas.
¿Las obras del TRVCAS para toda la Plana, a qué velocidad van?
Por poner ejemplos, del listado de actuaciones incluidas por la Generalitat en los presupuestos de este año no se ha licitado ni una sola. Hablo de la variante de San Rafael del Río, el alumbrado de los enlaces norte y sur de Borriol en CV-10, de la conexión entre las autovías CV-10 y CV-13 y accesos al aeropuerto de CS, la mejora de la seguridad vial en la carretera Ares–Morella y Càlig y Benicarló, mejora del tramo Sorita-límite provincia, duplicación del acceso a Peníscola desde la N-340, la carretera Orpesa-Cabanes, la Pobla Tornesa-la Pelejaneta, CV-12 Ares - Vilafranca, rectificación de curvas de la CV-170 pk 6-7 Vall d’Alba/les Useres, mejora del vial a Vistabella entre los puntos kilométricos 32.5-35.6, duplicación de la carretera Borriana-Vila-real, el puente sobre el Río Mijares en Ribesalbes (del que se presentó la maqueta en un acto celebrado justo antes de las elecciones autonómicas de 2007), el condicionamiento de la CV-20 del pk 11’4 al 63’325 (entre CV-191 y Puebla de Arenoso), Ronda oeste de Castelló, y acceso norte al puerto de Castellón (Ronda este exterior). Ni una sola licitación.
dijous, 10 d’abril del 2008
FONT DE MORA I L'ANGLÉS D'ANAR PER CASA
Permeteu-me un poc de broma en un assumpte tan seriós com l'intent d'obstaculitzar la implantació de l'assignatura d'Educació per la Ciutadania tractant d'impartir-la en anglés. Em remeten una sèrie de recomanacions per tal que el conseller d'Educació, en el seu afany d'impulsar l'ensenyament en anglés, preserve per llei les frases fetes de l'imaginari popular valencià i les traduïsca a l'anglés, per tal que els valencians pugam anar pel món sense necessitat de deixar d'utilitzar les nostres expressions més genuines:
Take the candle because the procession is long.
Agarra el ciri que la processó és llarga .As shit by irrigation ditch.
Com cagalló per sequia.
Every rock makes wall.
Tota pedra fa paret.
That one who is not, does not find himself.
Qui no està, no s´encontra.
Give the trompa back to the boy!
Torna-li la trompa al xic!
The Mother who goes!
La mare que va!
And the father who comes back!
I el pare que ve!
Take care, don´t scald.
Tin cuidao no t'escaldes.
It rains a little bit, but although it rains a little, it rains enough.
Plou poc, però pa lo poc que plou, plou prou.
Next nothing says the newspaper.
Casi res porta el diari.
What goes forward, goes forward.
Lo que va davant, va davant.
Good morning in the morning!
Bon dia, pel matí!
And now what are we doing with the stock/hot liquid?
I ara que fem del caldo?
Always the same song!
Sempre la mateixa cançó!
I would like to see you by a little hole!
M´agradaria vore´t per un foradet!
Che, today are we going to see the gunpowderdisplay?
Che, hui anem a vore la mascletá?
Reballs how much water is falling down!
Recollons quina aigua cau!
I shit in the salad sea!
Me cague en la mar salà!
Go to do the wank!
Ves te'n a fer la mà!
Ai if your you wanted and I left myself.
Ai si tu volgueres i jo em deixara.
The thing has testicles!
Te collons la cosa!
MASSA INDICIS DE QUE EL PP NO ÉS HOMOGENI AL VOLTANT DE CAMPS
Les indecisions d'Esparanza Aguirre amenacen d'aigualir la festa que Francisco Camps prepara a Mariano Rajoy per al mes de juny a València.
D'una banda en les joventuts del PP de València no se sap qui exerceix l'autoritat, i mentres uns organitzen actes amb la presidenta de Madrid, altres es dediquen a negar la legitimitat dels organitzadors d'eixos actes per a actuar en nom del PP.
Carlos Fabra es planteja tirar-se als braços d'Aguirre com a única esperança davant de l'avanç de la investigació judicial a què està sotmés, i com a única manera de mitigar el desamor que percep en els actuals dirigents valencians i nacionals del seu partit. Eixa ha sigut la reacció instintiva del líder del PP de Castelló davant de les notícies que avancen que el portaveu del PP en les Corts i secretari regional d'eixe partit, Ricardo Costa, prepara a Víctor Campos perquè siga el relleu de Fabra. Perquè tot cal dir-ho, la suposada predilecció de Fabra per Esperanza Aguirre és un acte de pur egoisme. Conveniència pura davant de les circumstàncies. Pot dir-se que la fredor que Fabra percep en els actuals dirigents del PP l'han abocat a idolatrar Aguirre.
I si això és poc, la diputada i exconsellera Alicia de Miguel no té inconvenients a mostrar en públic la simpatia que li desperta la presidenta madrilenya com a virtual successora de Rajoy al capdavant del PP, ni d'exhibir expressions d'admiració cap a Carlos Fabra per deixar entreveure que Aguirre seria millor dirigent que Rajoy.
Massa indicis que l'homogeneïtzació que pretén transmetre el PP valencià al voltant de la figura de Francisco Camps no és tal.
El que s'ha dit, lluny del festival d'aclamació que Camps prepara Rajoy per al mes de juny, Fira València pot convertir-se en l'escenari d'un combat.
D'una banda en les joventuts del PP de València no se sap qui exerceix l'autoritat, i mentres uns organitzen actes amb la presidenta de Madrid, altres es dediquen a negar la legitimitat dels organitzadors d'eixos actes per a actuar en nom del PP.
Carlos Fabra es planteja tirar-se als braços d'Aguirre com a única esperança davant de l'avanç de la investigació judicial a què està sotmés, i com a única manera de mitigar el desamor que percep en els actuals dirigents valencians i nacionals del seu partit. Eixa ha sigut la reacció instintiva del líder del PP de Castelló davant de les notícies que avancen que el portaveu del PP en les Corts i secretari regional d'eixe partit, Ricardo Costa, prepara a Víctor Campos perquè siga el relleu de Fabra. Perquè tot cal dir-ho, la suposada predilecció de Fabra per Esperanza Aguirre és un acte de pur egoisme. Conveniència pura davant de les circumstàncies. Pot dir-se que la fredor que Fabra percep en els actuals dirigents del PP l'han abocat a idolatrar Aguirre.
I si això és poc, la diputada i exconsellera Alicia de Miguel no té inconvenients a mostrar en públic la simpatia que li desperta la presidenta madrilenya com a virtual successora de Rajoy al capdavant del PP, ni d'exhibir expressions d'admiració cap a Carlos Fabra per deixar entreveure que Aguirre seria millor dirigent que Rajoy.
Massa indicis que l'homogeneïtzació que pretén transmetre el PP valencià al voltant de la figura de Francisco Camps no és tal.
El que s'ha dit, lluny del festival d'aclamació que Camps prepara Rajoy per al mes de juny, Fira València pot convertir-se en l'escenari d'un combat.
dimarts, 8 d’abril del 2008
LOS "PETANQUEROS" SERÁN LOS QUE HARÁN RESPETAR EL RIBALTA
El paso del TvrCas (bus guiado o trolebús, para entendernos) por el paseo Ribalta de Castellón, no lo va a impedir la oposición política, ni los movimientos cívicos, ni las asociaciones conservacionistas, ni las asociaciones de vecinos, ni los informes de la Conselleria de Cultura. Olvídense.
La atrocidad que se dispone a cometer la Conselleria de Infraestructuras con el beneplácito del gobierno municipal de Castellón la van a parar el medio centenar de “petanqueros” que cada tarde se reúne en el paseo Ribalta, junto a la Pérgola, justo en el tramo por el que el ayuntamiento pretende hacer pasar el trolebús. Me lo han dicho ellos mismos una de esas tardes en las que la petanca arremolina a una multitud alrededor de las bolas en apasionantes partidas en las que parece que les vaya incluso la vida. “El autobús tendrá que pasar por encima de mí”, dice uno de los más fervientes entusiastas de esta especie de juego de bochas.
Y en verdad, si se asiste cualquier tarde a presenciar una de estas partidas de petanca, se hace difícil pensar que nadie pueda convertir ese tramo del paseo en un carril de circulación. Se hace difícil pensar que los “petanqueros” accedan a ser desplazados, o a interrumpir una de sus apasionadas partidas para dejar paso al trolebús. Porque como el trolebús les mueva aunque sólo sea un milímetro alguna de sus bolas, se puede armar.
La atrocidad que se dispone a cometer la Conselleria de Infraestructuras con el beneplácito del gobierno municipal de Castellón la van a parar el medio centenar de “petanqueros” que cada tarde se reúne en el paseo Ribalta, junto a la Pérgola, justo en el tramo por el que el ayuntamiento pretende hacer pasar el trolebús. Me lo han dicho ellos mismos una de esas tardes en las que la petanca arremolina a una multitud alrededor de las bolas en apasionantes partidas en las que parece que les vaya incluso la vida. “El autobús tendrá que pasar por encima de mí”, dice uno de los más fervientes entusiastas de esta especie de juego de bochas.
Y en verdad, si se asiste cualquier tarde a presenciar una de estas partidas de petanca, se hace difícil pensar que nadie pueda convertir ese tramo del paseo en un carril de circulación. Se hace difícil pensar que los “petanqueros” accedan a ser desplazados, o a interrumpir una de sus apasionadas partidas para dejar paso al trolebús. Porque como el trolebús les mueva aunque sólo sea un milímetro alguna de sus bolas, se puede armar.
EL PP CREA UNA OFICINA VICTIMISTA EN CASTELLÓN
Los números dos y tres del PP valenciano, Ricardo Costa y David Serra, respectivamente, han anunciado en una reciente visita a Castellón la configuración de una especie de comisión dedicada a alimentar la maquinaria victimista y demagógica desde el ámbito provincial, una especie de órgano interno del PP que se dedicará a buscar pretextos para seguir aliñando el discurso de que Zapatero discrimina a Castellón. Y esa especie de comisión de agravios se constituirá también en Alicante y Valencia.
En Castellón David Serra y Juan Costa anunciaron el invento acompañados de la secretaria provincial, Marisol Linares, que ya ha inciado en la comarca de l’Alcalatén su periplo para confeccionar el listado de agravios con los que tocar el bombo y platillo en adelante.
David Serra, ese del que aún no hemos sabido si el yernísimo Agag se llevó o no comisiones por convencer al magnate Eccleston de que Valencia podía emular a Mónaco en la celebración de un gran premio de Fórmula 1 por circuito urbano, parece el responsable directo en el PP valenciano de la fábrica de victimismo que ha anunciado Ricardo Costa por triplicado, con estructura provincial.
Pero en Castellón ya pueden correr, porque el anuncio de la estrategia victimista provincializada coincide con la desestimación del último recurso que podía plantear el presidente provincial del PP, Carlos Fabra, contra la decisión de la Fiscalía Anticorrupción de investigar las cuentas de su familia (biológica). Y además el anuncio coincide que el enfado puesto de manifiesto por el hermano mayor de Costa por haber quedado descolgado de todos los puestos a los que aspiraba. Rajoy ha ido colocando a todo el que tenía que colocar en el Congreso y en el Senado sin que el nombre de Juan Costa haya aparecido para nada. Y eso ocurre después de que, como han reconocido en el PP, Juan Costa se tomara como una afrenta el hecho de que Rajoy no le guardara un puesto de salida en la candidatura al Congreso por Madrid. Más le valdrá a Rajoy que en el congreso nacional del PP que se va a celebrar en Valencia Juan Costa salga con un cargo bajo el brazo, no sea que Aguirre le quite el puesto con la ayuda de Juan Costa, o que el primogénico de los Costa & Costa de Castellón decida volver a la empresa privada.
Pero es que además, la artimaña victimista con estructura provincial que promueve el PP coincide con las peores cifras inversoras de la Generalitat en Castellón desde la reinstauración de la democracia, y no lo denuncio yo, lo ha denunciado el propio Carlos Fabra. Así pues, no estaría de más que Marisol Linares completara el listado de reivindicaciones al Gobierno de España, con una súplica a Camps para que hiciera algo de lo que viene prometiendo desde hace años y no ha hecho, dígase Ciudad de la Música, dígase Ciudad de las Lenguas, Mundo Ilusión, Parc Castellón, el centro de convenciones de Calatrava, los balnearios, las instalaciones de golf, o el Museo de Dinosaurios. Por no hablar del ritmo de obras del trolebús, que aún no ha entrado en servicio ni en el medio kilómetro que separa la Universitat de El Corte Inglés, cuando según el flamante vicealcalde de Castellón, ese tramo debió entrar en servicio primero en julio del año pasado, después en noviembre, y ahora no se sabe cuándo.
Linares podría incluir en su listado de reivindicaciones la finalización de autovías cuyos plazos de ejecución sonrojan, como por ejemplo la ronda de Castellón, la autovía Nules-Benicàssim, la autovía Burriana-Vila-real, la carretera Cabanes-Oropesa, la carretera Peñíscola-Benicarló, el puente de Ribesalbes, o la prolongación de la A-7 hasta Vilanova d’Alcolea, el municipio ese en el que Fabra lleva doce años intentando poner en servicio un aeropuerto.
En Castellón no les va a funcionar la Oficina Victimista, entre otras cosas porque el encargado parace que va a ser el diputado en el Congreso Miguel Barrachina, especializado en meter la pata en sus interrogatorios al Gobierno. ¿Cuántos delitos bla, bla, bla? Y resulta que en la respuesta el mayor cúmulo de delitos correspondía a un año en el que el presidente del Gobierno era Aznar, el ministro del Interior Rajoy, y el delegado del Gobierno Camps. Toma del frasco.
Barrachina pasa por ser uno de los parlamentarios más activos en el Congreso, con una acumulación de 2.138 preguntas escritas a lo largo de la pasada legislatura. Pero es que esa cifra de preguntas obedece en gran parte a la formulación repetida de la misma pregunta por cada uno de los municipios de la provincia. ¿Cuántos delitos ha habido en Atzeneta, cuántos en Aín, Albocàsser, Alcalà de Xivert, Alcora...? Y así, en orden alfabético, hasta 135. Con lo que si dividimos las 2.138 preguntas escritas que ha formulado Barrachina en el Congreso por el número de municipios de Castellón, nos encontramos con que Barrachina ha hecho poco más de una docena de preguntas. Colosal tarea.
En Castellón David Serra y Juan Costa anunciaron el invento acompañados de la secretaria provincial, Marisol Linares, que ya ha inciado en la comarca de l’Alcalatén su periplo para confeccionar el listado de agravios con los que tocar el bombo y platillo en adelante.
David Serra, ese del que aún no hemos sabido si el yernísimo Agag se llevó o no comisiones por convencer al magnate Eccleston de que Valencia podía emular a Mónaco en la celebración de un gran premio de Fórmula 1 por circuito urbano, parece el responsable directo en el PP valenciano de la fábrica de victimismo que ha anunciado Ricardo Costa por triplicado, con estructura provincial.
Pero en Castellón ya pueden correr, porque el anuncio de la estrategia victimista provincializada coincide con la desestimación del último recurso que podía plantear el presidente provincial del PP, Carlos Fabra, contra la decisión de la Fiscalía Anticorrupción de investigar las cuentas de su familia (biológica). Y además el anuncio coincide que el enfado puesto de manifiesto por el hermano mayor de Costa por haber quedado descolgado de todos los puestos a los que aspiraba. Rajoy ha ido colocando a todo el que tenía que colocar en el Congreso y en el Senado sin que el nombre de Juan Costa haya aparecido para nada. Y eso ocurre después de que, como han reconocido en el PP, Juan Costa se tomara como una afrenta el hecho de que Rajoy no le guardara un puesto de salida en la candidatura al Congreso por Madrid. Más le valdrá a Rajoy que en el congreso nacional del PP que se va a celebrar en Valencia Juan Costa salga con un cargo bajo el brazo, no sea que Aguirre le quite el puesto con la ayuda de Juan Costa, o que el primogénico de los Costa & Costa de Castellón decida volver a la empresa privada.
Pero es que además, la artimaña victimista con estructura provincial que promueve el PP coincide con las peores cifras inversoras de la Generalitat en Castellón desde la reinstauración de la democracia, y no lo denuncio yo, lo ha denunciado el propio Carlos Fabra. Así pues, no estaría de más que Marisol Linares completara el listado de reivindicaciones al Gobierno de España, con una súplica a Camps para que hiciera algo de lo que viene prometiendo desde hace años y no ha hecho, dígase Ciudad de la Música, dígase Ciudad de las Lenguas, Mundo Ilusión, Parc Castellón, el centro de convenciones de Calatrava, los balnearios, las instalaciones de golf, o el Museo de Dinosaurios. Por no hablar del ritmo de obras del trolebús, que aún no ha entrado en servicio ni en el medio kilómetro que separa la Universitat de El Corte Inglés, cuando según el flamante vicealcalde de Castellón, ese tramo debió entrar en servicio primero en julio del año pasado, después en noviembre, y ahora no se sabe cuándo.
Linares podría incluir en su listado de reivindicaciones la finalización de autovías cuyos plazos de ejecución sonrojan, como por ejemplo la ronda de Castellón, la autovía Nules-Benicàssim, la autovía Burriana-Vila-real, la carretera Cabanes-Oropesa, la carretera Peñíscola-Benicarló, el puente de Ribesalbes, o la prolongación de la A-7 hasta Vilanova d’Alcolea, el municipio ese en el que Fabra lleva doce años intentando poner en servicio un aeropuerto.
En Castellón no les va a funcionar la Oficina Victimista, entre otras cosas porque el encargado parace que va a ser el diputado en el Congreso Miguel Barrachina, especializado en meter la pata en sus interrogatorios al Gobierno. ¿Cuántos delitos bla, bla, bla? Y resulta que en la respuesta el mayor cúmulo de delitos correspondía a un año en el que el presidente del Gobierno era Aznar, el ministro del Interior Rajoy, y el delegado del Gobierno Camps. Toma del frasco.
Barrachina pasa por ser uno de los parlamentarios más activos en el Congreso, con una acumulación de 2.138 preguntas escritas a lo largo de la pasada legislatura. Pero es que esa cifra de preguntas obedece en gran parte a la formulación repetida de la misma pregunta por cada uno de los municipios de la provincia. ¿Cuántos delitos ha habido en Atzeneta, cuántos en Aín, Albocàsser, Alcalà de Xivert, Alcora...? Y así, en orden alfabético, hasta 135. Con lo que si dividimos las 2.138 preguntas escritas que ha formulado Barrachina en el Congreso por el número de municipios de Castellón, nos encontramos con que Barrachina ha hecho poco más de una docena de preguntas. Colosal tarea.
dilluns, 7 d’abril del 2008
LEYENDO A J. ÁNGEL VALENTE
“Lo peor es creer
Que se tiene razón por haberla tenido,
O esperar que la historia devane los relojes
Y nos devuelva intactos al tiempo en que quisiéramos
Que todo comenzase.
Pues ni antes ni después existe ese comienzo,
Y el presente es su negación y tú su fruto,
Hermano consumido en habitar su sombra “
Que se tiene razón por haberla tenido,
O esperar que la historia devane los relojes
Y nos devuelva intactos al tiempo en que quisiéramos
Que todo comenzase.
Pues ni antes ni después existe ese comienzo,
Y el presente es su negación y tú su fruto,
Hermano consumido en habitar su sombra “
divendres, 4 d’abril del 2008
L'AIRE QUE MÉS LI PROVA A RAJOY
El president del PP, Mariano Rajoy, diu que li senta millor l'aire que bufa de "provincias" que no el de Madrid. Imagine, en qualsevol cas, que no es referirà a l'aire de les Illes.D'interpretacions hi ha hagut per a tots els gustos. Els uns diuen que Rajoy ha volgut contrastar al murcià Valcárcel i al valencià Camps amb l'estrident Ibarretxe. Els altres asseguren, però, que les estridències que tant molesten Rajoy són les d'Esperanza Aguirre.Jo de Rajoy no em deixaria exposar massa a la brisa de llevant, perquè hi ha eventual risc de balearització tant aMúrcia com a València. Potser el president dels populars no s'ha pregunta quants Torre Pachecos pot suportar el seu partit, ni fins on donarà la seua cuota de poder institucional per a aforar més alcaldes, ni quan esclatarà el cas Fabra, etc. Potser aleshores Camps i Valcárcel hagen de seguir els passos de Jaume Matas, que acaba d'encetar carrera professional als Estats Units mirant que no li caiga un reble al cap per l'enderrocament del PP de les Illes.No sé quan començarà a enderrocar-se l'estructura fantasiosa del PP valencià. Quan abans millor. Però em puc fer na idea de perquè. El que sí sé és que quan això ocórrega, l'ensorrada serà sorollosa, i aleshores Rajoy ja no tindrà brises que li proven.Potser aleshores els González Pons ja no siguen tan respectuosos com ho han segut ara amb el nomenament de Soraya Sáenz de Santamaria com a portaveu al Congrés.M'aventure a pronosticar que si ix una candidatura alternativa a la de Rajoy per a la presidència nacional del PP, la balearització de València i Murcia es pot precipitar. Hi ha u de Cartagena que està a l'aguait a Madrid.
dijous, 3 d’abril del 2008
RAJOY NOMÉS VOL A CAMPS PER A QUE LI ORGANITZE GUATEQUES
Al final ha quedat demostrat que Rajoy només necessita a Camps per a organitzar congressos i saraus. A l'hora de formar "el seu equip", el líder del PP no ha comptat amb cap dels referents del seu partit al País Valencià. Juan Costa ha vist frustrades totes les seues expectatives, i ni tan sols ha aconseguit ser portaveu d'Economia al Congrés, tasca que Rajoy acaba d'encomanar a Cristóbal Montoro. Des que el diputat del PP de Castelló i exministre va ser anomenat coordinador del programa del seu partit per a les passades eleccions generals, les portes se li han anat tancant l'una darrere de l'altra. Mal ho degué fer amb el programa. En un primer moment anava a tornar a ser ministre perquè Rajoy seria president del Govern. Primera decepció. Després seria portaveu al Congrés, però Mariano va preferir a Soraya. Segona decepció. La confecció de la Mesa del Congrés li va passar de costat, tercera decepció, i ja només quedava el càrrec de portaveu d'Economia, lloc en què Rajoy ha col·locat Montoro, amb la qual cosa priva el primogènit de la saga dels Costa de qualsevol protagonisme polític en la pròxima legislatura, quarta i darrera decepció. Que a ningú li estranye si Costa torna a fer la maleta per a dedicar-se a qüestions que personalment li resulten més rendibles i satisfactòries, com ja va fer només començar la passada legislatura.
Però la desconfiança de Rajoy cap al PP valencià, que tantes glòries li ha ofrenat, no es limita a l'arraconament a què ha sotmés a Costa. González Pons s'ha quedat també compost i sense càrrec, i ara només resta que en el pròxim congrés nacional del PP algun dels agreujats puga optar a algun lloc en la direcció del partit. Escassa recompensa per a rescabalar uns menyspreus que estan elevant l'agitació al PP domèstic, per poc que s'exterioritze, que per a això sí que són pudorosos. I després passa el que passa, que retindre sentiments crea frustracions, i alguns acaben per anar-se'n a treballar a la banca privada, a despatxos d'advocats o a organismes internacionals. Per no dir que algú es llance a presentar una candidatura alternativa a la de Rajoy al congrès de València.
L'única deferència de Rajoy, una pobra consoloació, si es vol, ha sigut l'elecció de València per a celebrar el congrés nacional del PP. És l'única cosa per a la que Mariano se'n recorda de Camps, perquè li organitze guateques en sa casa.
Però la desconfiança de Rajoy cap al PP valencià, que tantes glòries li ha ofrenat, no es limita a l'arraconament a què ha sotmés a Costa. González Pons s'ha quedat també compost i sense càrrec, i ara només resta que en el pròxim congrés nacional del PP algun dels agreujats puga optar a algun lloc en la direcció del partit. Escassa recompensa per a rescabalar uns menyspreus que estan elevant l'agitació al PP domèstic, per poc que s'exterioritze, que per a això sí que són pudorosos. I després passa el que passa, que retindre sentiments crea frustracions, i alguns acaben per anar-se'n a treballar a la banca privada, a despatxos d'advocats o a organismes internacionals. Per no dir que algú es llance a presentar una candidatura alternativa a la de Rajoy al congrès de València.
L'única deferència de Rajoy, una pobra consoloació, si es vol, ha sigut l'elecció de València per a celebrar el congrés nacional del PP. És l'única cosa per a la que Mariano se'n recorda de Camps, perquè li organitze guateques en sa casa.
Una cosa li vull dir a Rajoy com a benvinguda a València: el PSPV ha dut a Madrid 14 diputats, que és just la diferència que hi ha entre el PSOE i el PP al Congrés. Per tant, i sense intenció d'eludir l'autocrítica, ni és per a que Rajoy tire coets, ni per a que els socialistes ens estirem el pèl.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)