ZEROLO APOYA A LOS CANDIDATOS DE CASTELLÓN

El secretario de Movimientos Sociales de la Ejecutiva del PSOE, Pedro Zerolo, afirmó ayer en Castellón que Mariano Rajoy "es un peligro para la igualdad, ya que con él ésta es imposible", lo que "hay que tener en cuenta en las próximas elecciones", y añadió que las leyes que reconocen derechos "dan tranquilidad, y la tranquilidad es la forma de felicidad más bella que existe".
Zerolo, que ofreció un rueda de prensa junto al cabeza de lista del PSPV al Congreso por Castellón, Jordi Sevilla, tras mantener un encuentro con colectivos de gays y lesbianas y ONG de Castellón, explicó que la pasada "ha sido una legislatura arcoiris, que ha desarrollado leyes que han llegado directa o indirectamente al 100 por ciento de los ciudadanos".
En su opinión, "nunca España había llegado puntual a la cita con la igualdad y, por primera vez en esta legislatura, llegamos puntuales a esta cita". Zerolo criticó que el PP "es una losa para España, pues se muestra servil con los poderosos y chulo con los más débiles", y añadió que "los que están en contra de los derechos de los homosexuales, también están en contra de los derechos de las mujeres", puesto que --aclaró-- "el que es homófobo, es machista".
Así mismo, denunció que "en un país donde cada cual se casa con quien quiere, el PP se paseó por las calles de Madrid manifestando un matrimonio de conveniencia que ha existido siempre: el de la derecha extrema y de los cuatro o cinco obispos integristas que existen en España", y agregó: "no sólo se manifestaron en contra del matrimonio entre personas del mismo sexo, sino en contra el matrimonio, del divorcio, de la Ley de Adopción, de la investigación con células madres, de las campañas de prevención del VIH, entre otras".
"De haber sido por ellos, viviríamos en un país completamente diferente al que ha tenido la ciudadanía durante estos 30 años de democracia, y si no vamos el 9 de marzo a votar, el PP volverá porque está suelto y sigue la ruta de los partidos de ultraderecha en toda la UE, primero los homosexuales, luego las mujeres, y luego los inmigrantes, terminarán persiguendo a los teletubis como en Polonia".
Por otra parte, Pedro Zerolo manifestó que una de las "apuestas fundamentales" del PSOE para la próxima legislatura es una ley integral por la igualdad de trato y contra la discriminación, "que será la ley más avanzada del mundo, trasversal y con una clara perspectiva de género".
"EL PP MIENTE"
Zerolo aseguró que el PP "miente" cuando "dice que su oposición a la Ley de Matrimonios de mismo sexo es un problema de palabra, ya que, si fuese así, no hubieran mandado a las Cortes Generales a un psicopatólogo, sino a un jurista o a un lingüista". Así, explicó que el recurso del PP ante el TC "no pretende cambiar la palabra a la Ley, sino expulsarnos del Código Civil y remitirnos a una ley de pareja 'apartheid'".
"Vamos a luchar para ganar esta campaña electoral porque no quiero quedarme sin marido, y si gana Rajoy, algunos perdemos hasta al marido", añadió. Así mismo, señaló que los populares son "hipócritas y cínicos", puesto que "nosotros aprobamos las leyes y ellos las usan", y se mostró convencido de que si el PP gobernase "no derogaría la Ley de Matrimonios entre personas del mismo sexo porque muchos de ellos estarán casados, porque ya se están casando y el PP tiene una realidad homosexual".
En este sentido, Jordi Sevilla aseguró que hablar de "problema de palabra" en esta Ley "es una actitud cobarde del PP, por lo que yo preferiría que dijera que no está de acuerdo con reconocer este derecho, porque lo otro es una ofensa", y añadió que "si es lo mismo, se ha de llamar igual, y si no quiere que se llame igual, es porque no quiere que sea lo mismo". "Preferiría que fueran lo suficientemente valientes como para plantear que lo que no quieren es que sea igual", dijo.
Finalmente, Pedro Zerolo se refirió a la información sobre que "más de 120 académicos se han mostrado en contra de las propuestas de inmigración del PP por xenófobas", lo que --indicó-- "demuestra que no sólo el PSOE y la mayoría política de este país denuncia la deriva hacia la ultraderecha del PP, sino también colectivos de inmigrantes o académicos".

EL PP DEURIA RELLEVAR FABRA AL CAPDAVANT DE LA DIPUTACIÓ

La contractació massiva d'assessors per part del president de la Diputació, Carlos Fabra, sembla ja una recepta econòmica del seu partit per a combatre la desocupació.
No passa un dia sense que es conega el nomenament d'un nou assessor en la Diputació de Castelló, de manera que la despesa pública en sous de personal eventual en una entitat de caràcter local com la Diputació supera ja els dos-cents milions de les antigues pessetes a l'any, i el llistat d'assessors ronda ja les tres dotzenes. Em pregunte si Fabra s'ha proposat amb esta mesura acabar amb els problemeseconòmics de les famílies, i si aplicarà la recepta de forma indiscriminada com proposta del PP per a combatre la desocupació.
Alcaldes, regidors, exregidors, parents, i afins completen la llarga nòmina de càrrecs eventuals en la corporació provincial, el que representa ja una forma irrespectuosa d'administrar els recursos de tots els ciutadans. Fabra haurà de justificar davant de la ciutadania que empra més de dos-cents milions de les antigues pessetes en sous d'assessors, una quantitat que cal restar al capítol d'inversions reals, mentres exhibeix una evident deixadesa en la gestió dels assumptes que són de la seua competència.
Si els recursos públics de la Diputació s'empren en el pesebrisme i la faràndula, no és res estrany que l'aeroport porte dotze anys en obres, que Castelló acudisca a Fitur any rere any sense res de nou a oferir, que el turisme de golf no arranque, que els balnearis no s'executen, que molts municipis xicotets estiguen encara comunicats amb carreteres huitcentistes, que estiguem encara sense museu de dinosaures, i que es deixen de prestar moltsserveis dels què hauria d'ocupar-se la Diputació i no se n'ocupa.
El nomenament massiu d'assessors coincidix, a més, amb l'anunci d'un nou retard en la data prevista per a la finalització de les obres de l'aeroport. Fabra va dir en la recent edició de Fitur que Castelló tindria ja en servei l'aeroport en l'edició de la fira de turisme de l'any pròxim, i amb les noves dates que acaba de donar per a la finalització de les obres, és improbable que en la pròxima edició de Fitur estiguen aterrant avions a Castelló, la qual cosa és una nova mentida del PP, i en van massa.
Demane, per tant, al PP que en un exercici e responsabilitat relleve Fabra al capdavant de la Diputació pel bé dels ciutadans, de la reputació de les institucions, dels recursos públics, i dels municipis xicotets que depenen dels serveis que hauria de prestar la corporació provincial.

EL PP DE CASTELLÓ EVITA ELS DEBATS

El PP de Castelló ha renunciat a designar cap representant per a participar en els dos debats celebrats ahir entre candidats, un en la Universitat Jaume I i un altre en Ràdio Castelló-Cadena SER, i a més ha anunciat l'absència de la seua cap de llista al Congrés en l'acte "Tinc una pregunta per vostè" organitzat demà dimecres pel Consell de l'Estudiantat de la UJI.
L'actitud del PP només es pot qualificar de "menyspreu" perquè priva els ciutadans de la possibilitat de confrontar en directe les propostes electorals i de formular preguntes als candidats, i cal exigir al PP que done explicacions sobre les absències dels seus candidats en actes públics i plurals.
El PP no va enivar ahir cap representant a un debat organitzat per la UJI sobre les propostes electorals en matèria d'economia de recursos naturals, en el que sí que hi va participar el candidat socialista al Senat Josep Martí. Quasi a la mateixa hora, el PP va deixar d'acudir a un altre debat amb la resta de candidats sobre polítiques de joventut emés en directe per Ràdio Castelló-Cadena SER, en el que per part del PSPV va participar la regidora en l'Ajuntament de Castelló Sofía Fernández.
La meua condemna, doncs, de la negativa del PP a confrontar les seues proposta en públic amb la resta de candidats, una actitud l'orige de la qual només pot ser la por del PP a sotmetre's a les preguntes directes dels ciutadans.
El PP és ostatge de les seues incoherències i dels seus incompliments, i evita acudir als debats per a eludir aclarir en públic la indefinició del seu programa respecte dels transvasaments, la peculiar composició de les seues candidatures, la renúncia d'Andrea Fabra al càrrec de senadora territorial, la tramitació urgent de la llicència del xalet de Juan Costa, o el pobre balanç de les seues dos legislatures.
A més de renunciar a participar en els dos debats que es van celebrar ahir, el PP ha confirmat que el seu cap de llista, Juan Costa, no acudirà demà dimecres a l'acte organitzat en la UJI en el que el Consell d'Estudiants desitja reproduir el format del programa "Tinc una pregunta per vostè" amb els candidats de la circumscripció de Castelló, la qual cosa per al PSPV evidència de forma definitiva que el PP basa la seua campanya en la manipulació i l'engany, i pretén impedir que queden al descobert les seues mentides.

CAMPS PONE UNA PRIMERA PIEDRA AQUÍ, Y QUITA OTRA ALLÁ

No puede calificarse de otra forma que de afrenta sin precedentes la retirada por parte del Consell de la partida asignada a la culminación de la ronda de Castellón, y por tanto, el presidente de la Generalitat debe explicaciones por una modificación de crédito que deja en el aire una obra que lleva diecinueve años en ejecución.
Es una desvergüenza que Camps coloque la primera piedra de la autovía Burriana-Almassora, otra obra con más de un lustro de retraso, el mismo día que sentencia en el Diario Oficial la culminación de la ronda de Castellón. Mientras colocaba la primera piedra en Burriana, la quitaba en Castelló, a lo que se une el reguero de anuncios de inicio de obras por parte de los consellers en vísperas de elecciones, y las visitas a solares de Font de Mora.
Al margen de ello, las primeras piedras que coloca Camps carecen de credibilidad y no son válidas ni siquiera como muestra de voluntad. Recuerdo que el jefe del Consell presentó en septiembre de 2006, a unos meses de las elecciones autonómicas, el proyecto de la Ciudad de la Música de Benicàssim, y aún no conocemos ni el proyecto.
La Generalitat está batiendo récords en los plazos de ejecución de infraestructuras como la autovía de la Plana, la autovía litoral Nules-Castellón o la ronda de circunvalación de la capital de la Plana.
La Conselleria de Infraestructuras no ha licitado la mayoría de las obras previstas en los presupuestos de la Generalitat de 2006 y 2007, lo que supone un incumplimiento flagrante de los compromisos adquiridos y que afectan fundamentalmente a la seguridad vial de las carreteras. Entre las obras incluidas en los sucesivos presupuestos y que siguen sin ejecutar, figuran la ronda suroeste de Vila-real, el acceso a Peníscola, las carreteras Orpesa-Cabanes, Vilafamés-Sant Joan de Moró, y Borriana-Vila-real, la construcción de un puente en Ribesalbes, la carretera Betxí-les Alqueries, y la Avenida de España y la CV-2160 en Segorbe. Muchas de estas obras siguen apareciendo en los presupuestos de este año con cantidades simbólicas.
Además, la Generalitat ha cargado en los presupuestos municipales de la ciudad de Castellón proyectos que son de su competencia, como la ronda noroeste y el Plan de la Marjalería.
Todo ello resta credibilidad a las palabras del presidente de la Generalitat.
Además, en 12 años el PP ha sido incapaz de eliminar los 260 barracones que existen en los colegios e institutos de Castellón, de ejecutar los ocho centros de salud pendientes que aparecen en los presupuestos, de dar solución a la polémica de los vertederos, el tranvía de la Plana, las inversiones en la mejora de los caminos rurales de la provincia, de dar solución a la deficiente red de distribución de energía eléctrica, a la falta de infraestructuras para prevenir inundaciones, de resolver el conflicto generado en la zona industrial del Serrallo, ejecutar la Ciudad de las Lenguas, Mundo Ilusión, el aeropuerto, el Plan de la Marjalería, el museo de dinosaurios, el conservatorio de Castellón, el Mega Espai, el Espai Comercial, la Ciudad de la Música, los centros para inmigrantes o el encauzamiento de barrancos.

ELS JUBILATAS DE VILAFAMÉS VISITEN LES CORTS

Una trentena de jubilats de l'associació Sant Miquel de Vilafamés han visitat hui les Corts Valencianes acompanyats de la portaveu del PSPV a l'ajuntament d'este municipi. S'han mostrat satisfets de la visita i de les explicacions del nostre guia, Xavier Albert, bon coneixedor de Vilafamés. Han dit a l'eixida que d'ara endavant seguiran amb més interés l'activitat parlamentària als mitjans de comunicació. D'això es tracta. Enhorabona.

EL PP DIU QUE TÉ UNA ENQUESTA

El PP de Castelló diu que ha encarregat una enquesta, i eixa enquesta diu que el PP li traurà set punts al PSPV el 9 de març. Un resultat, pense, que només podria donar-se si Alberto Fabra no haguera pujat els impostos fins al límit, si Carlos Fabra no haguera col·locat la seua filla de candidata per a aforar a Alfonso Ferrada, si a Juan Costa no se li haguera sorprés en un tracte de favor de l'Ajuntament de Castelló per a accelerar les llicències de la mansió que s'està construint en la platja del Pinar, si la Diputació no haguera incrementat fins a la trentena la llista d'assessors, si no haguera alcaldes del PP imputats per adulterar censos electorals, i si el Patronat de Turisme haguera acudit a Fitur amb una miqueta més que oferir que un torneig de golf en el club privat de Fabra.
Només en el cas que tot això no haguera ocorregut, el PP podria somiar amb un resultat com el que dóna l'enquesta elaborada per encàrrec propi.
Ni en els millors temps de Fabra, abans de veure's implicat en assumptes de tribunals, s'ha produït un resultat en eleccions generals com el que oferix ara l'enquesta del PP, amb la qual cosa resulta inimaginable que vaja a produir-se un desenllaç com el que augura eixe sondeig.
Crida l'atenció la disparitat dels resultats d'esta enquesta amb totes les que s'han fet públiques fins ara a diferents mitjans de comunicació, en les que en tots els casos es contempla la possibilitat d'un gir electoral a Castelló.
De fet, Castelló figura entre una de les díhuit circumscripcions electorals en què el Comité Federal del PSOE contempla la possibilitat que es puguen guanyar diputats i senadors.
Sospite que el PP tracta d'invertir amb enquestes cuinades una tendència que li pot fer perdre un diputat i un o dos senadors a la província de Castelló, quan no sols és factible llevar un diputat al PP a Castelló, sinó que a més veig cada dia més possible guanyar també un o dos senadors. Els disbarats del PP amb el programa nacional estan contribuint a això.

COSTA ABANDONA ESTA VEGADA CASTELLÓ FINS I TOT ABANS DE SER ELEGIT DIPUTAT

El candidat del PP per Castelló i coordinador del programa electoral d'este partit, Juan Costa, ha provocat un caos amb el programa i ha ficat Mariano Rajoy en diversos compromisos, i el més greu, per a fer això s'ha absentat de Castelló en esta campanya, amb la qual cosa es pot dir que Costa esta vegada ha abandonat Castelló abans fins i tot de ser elegit diputat. Elíder nacional del PP ha hagut d'eixir a explicar i matisar cada una de les "idees" que Juan Costa ha inclòs al programa, i en tenim exemples amb els transvasaments, el certificat d'immigració o els cinc-cents milions d'arbres.
La desafortunada intervenció de Juan Costa com a coordinador del programa del seu partit fa dubtar de les seues capacitats com a gestor públic, i cada una de les seues propostes han propiciat enfrontaments enverinats entre el PP de distintes comunitats autònomes, i estrafolàries intervencions dels seus companys de partit, amb exemples tan desafortunats com els cambrers d'Arias Cañete o la mutilació de mans als lladres de Pizarro. Tot un despropòsit del què només cal responsabilitzar al candidat del PP per Castelló com a coordinador del programa.

Amb el desgavell que ha generat amb el programa electoral del PP, Costa no compta amb les millors credencials per a concórrer com a candidat per cap circumscripció, i menys per Castelló, després d'haver abandonat per dues vegades la seua obligació de defendre els interessos de la província, la primera per a ocupar responsabilitats de Govern i la segona per a treballar en el FMI, en un despatx d'advocats i en La Caixa.
El més cridaner és que per a protagonitzar el caos que ha originat a Madrid ha hagut d'absentar-se de Castelló en plena precampanya, amb la qual cosa es pot afirmar que en esta ocasió Costa no ha esperat a ser triat per a abandonar a la província, ho ha fet inclús abans.
Juan Costa hauria de vindre més a Castelló per explicar a la important colònia d'estrangers la seua proposta de visat per punts, i perquè explique al conjunt dels ciutadans la desaparició del transvasament de l'Ebre del programa.
Juan Costa és el gran absent en la circumscripció per la qual pretén ser triat diputat, i ha descarregat tot el pes de la campanya sobre la filla de Fabra i Carlos Murria, dos pesos pesants de la política.

JUAN COSTA LO TIENE NEGRO

No quisiera yo estar en el papel de coordinador del programa del PP que le toca desempeñar al candidato del PP por Castellón, Juan Costa, quien a estas alturas aún no sabe cómo resolver las referencias al trasvase del Ebro. En cualquier caso, Juan Costa debería aclarar en su calidad de responsable del programa electoral de su partido, cuál va a ser la postura definitiva del PP en torno al trasvase del Ebro. Resulta inaudito que a un mes de las elecciones el PP aún mantenga la indefinición sobre una cuestión de la que ha hecho bandera electoral desde que Rajoy perdió las elecciones en 2004.
Las discrepancias surgidas en el PP en torno a las políticas hídricas tienen su origen en la imposibilidad de justificar la viabilidad social, técnica, económica y medioambiental del trasvase del Ebro, tal como defiende el PSOE desde hace años, lo que llevó a los responsables del Gobierno de Zapatero a replantearse el Plan Hidrológico para evitar tensiones territoriales y desplegar el programa AGUA con el fin de garantizar recursos hídricos en el menor plazo posible.
Hoy, con las obras ya ejecutadas del programa AGUA y las que están en fase de ejecución, el trasvase del Ebro es más innecesario e injustificable que nunca, lo que alienta más si cabe las tensiones en el seno del PP sólo por puros intereses electorales, unos intereses partidistas que en el caso del PP valenciano se han sustentado sobre la gran falacia del trasvase del Ebro.
Hace sólo unos días Ricardo Costa, secretario general del PP-CV, juró y perjuró que el trasvase del Ebro aparecería de forma expresa en el programa electoral de Rajoy. Sólo unos días después el secretario general nacional del PP, Ángel Acebes, es incapaz ni siquiera de sentar en una misma mesa al presidente de la Generalitat valenciana, Francisco Camps, y al presidente del PP aragonés, Gustavo Alcalde.
Con estas desavenencias, entiendo que Juan Costa no aparezca por Castellón y deje la campaña en manos de Andrea Fabra y Carlos Murria, puesto que el tiempo para llevar al programa a imprenta se le echa encima sin que tenga idea de los términos que va a emplear en torno a los trasvases para causar el menor número de damnificados en su propio partido.
Estos hechos demuestran que el PP es el partido de la incoherencia, y le acusa de haber mantenido engañados a todos los valencianos durante los últimos cuatro años.

UN PROFESSOR DE DRET DIU QUE ELS CANDIDATS DEL PP FAN EL RIDÍCUL A UN DEBAT SOBRE LIBERALISME, I ELS QUALIFICA D'IGNORANTS

Andrea Fabra, en plena "exhibició" al debat del passat 7 de gener

El professor de Dret Privat de la Universitat Jaume I Andrés Recalde va qualificar ahir en públic d'ignorants als candidats del PP al Congrés Andrea Fabra i Miguel Barrachina per les seues nocions sobre el liberalisme que van exposar el passat 7 de gener en la primera sessió del cicle de debats del Club Jaume I, organitzats per la Universitat Jaume I en la seua seu de la Llotja.
Recalde participava ahir com a ponent en el segon debat del cicle, i a l'inici de la seua exposició va denunciar la banalitat de conceptes que van exhibir els candidats del PP en l'anterior debat, va posar en dubte la talla intel·lectual de Fabra i Barrachina, va lamentar la seua ignorància en matèria de teoria política, i va confiar que esta segona sessió del Club de Debat, dedicat al socialisme, i en la que participaven els diputats socialistes Jordi Sevilla i Joaquim Puig, aconseguira major nivell.
En el passat debat del 7 de gener, convocat davall el títol de "Liberalisme, hui", els candidats del PP Andrea Fabra i Miguel Barrachina van soltar frasesde l'estil que "només el liberalisme pot ajudar als desfavorits", van proclamar que el liberalisme defén la "llibertat d'oportunitats", van qualificar l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania com un atac a les llibertats individuals, van descriure al liberalisme com "l'única ideologia capaç de resoldre les desigualtats", van tractar d'equiparar socialisme amb absolutisme, i fins i tot van arremetre contra l'Islam, per a estupefacció dels nombrosos especialistes en Dret i Ciència Política que figuraven entre l'auditori. Entre el públic que va assistir a eixe primer debat es trobava Andrés Recalde, qui ahir, ja com a ponent, no va poder evitar denunciar en públic la banalitat que van exhibir els candidats del PP.
Fonts de la Universitat Jaume I consultades per l'oficina de premsa del Comité Electoral del PSPV han confirmat que "la intervenció d'Andrea Fabra es va limitar a la lectura d'un escrit que portava preparat, propi d'una redacció de col·legi".
A més, davant de l'absència de suport intel·lectual, els candidats del PP prompte van derivar les seues intervencions cap als atacs al Govern de Zapatero, a qui van acusar justament d'atemptar amb les seues decisions contra les llibertats individuals.
Ahir, ja amb més solidesa intel.lectual, Jordi Sevilla i Joaquim Puig van defendre la vigència del socialisme en un sistema de lliure mercat com a salvaguarda de les històriques conquestes socials.

UNS DUBTES AL VOLTANT DE LA SEGURETAT CIUTADANA

El meu company Josep Martí, candidat del PSPV de Castelló al Senat, ha instat a l'exdiputat del PP Miguel Barrachina, ara candidat a revalidar la seua acta en el Congrés, a esbrinar quants quarters i comissaries va construir el Govern del seu partit en la província de Castelló, i li demana que "si té dubtes en el recompte" dirigisca una pregunta al Govern per a conéixer amb exactitud quantes infraestructures relacionades amb la seguretat ciutadana es van construir en la província entre 1996 i 2004.
Una vegada obtinguda la resposta del Govern, Martí insta a Barrachina a convocar una roda de premsa per a informar del resultat, i es presta fins i tot a acompanyar-lo en la compareixença davant dels mitjans de comunicació per a ajudar-li a aclarir qualsevol dubte respecte del compromís dels governs d'Aznar amb la seguretat ciutadana.
Sense intenció d'avançar esdeveniments, Martí calcula que en eixos huit anys es van construir zero quarters i zero comissaries. No obstant això, prefereix esperar la resposta oficial a la pregunta de Barrachina per a garantir la certesa de les dades.
De pas, Martí consideraria adequat que l'exdiputat el PP s'interessara en eixa mateixa interpel·lació pel nombre d'agents amb què comptava la comissaria de Castelló en el moment en què el PP va abandonar el Govern, al maig del 2004. Segons les dades de què disposa el candidat socialista, la comissaria de la capital comptava en eixa data amb 135 agents, un 70% menys dels que hi ha en l'actualitat, encara que així mateix, en tot cas, prefereix esperar a la certesa de la certificació oficial que es derive de la pregunta de Barrachina.
Martí estimaria convenient a més que el representant del PP exigira en eixa mateixa pregunta dades sobre l'evolució de les xifres brutes d'infraccions penals, i si és el cas de la taxa de criminalitat. Segons les dades que obren en poder del PSPV, 2002 continua sent l'any rècord en la comissió de delictes en la província de Castelló, i en els anys posteriors, a pesar de l'increment de la població, encara no s'ha aconseguit la xifra d'aquell any, a pesar del continu alarmisme de Barrachina. En tot cas, el PSPV desitjaria que fóra el mateix Barrachina el que esbrinara pels conductes oficials si efectivament l'any 2002 continua ostentant el rècord de criminalitat, i si és així, li commina a informar l'opinió pública per a aclarir dubtes.

CANDIDATURA DE MANS NETES

Mentre la llista electoral del PP de Castelló s'assembla més a un llistat de citacions judicials que a una candidatura, i ha estat confeccionada pensant més en la protecció de persones imputades en presumptes delictes, el PSPV va enregistrar dissabte a la Junta Electoral unes candidatures de "mans netes", tal com va destacar el nostre cap de llista al Congrés, Jordi Sevilla. No hi figura cap imputat, la qual cosa no hauria de ser notícia en la presentació de cap candidatura, encara que per desgràcia a Castelló el PP ha convertit les seues llistes en un refugi per a persones amb afers amb la justícia.

Amb la candidatura del PSPV, són setze les opcions al Congrés que concorren a la circumscripció de Castellón, i di-set al Senat.

Arranquem amb la il.lusió de guanyar i de llevar-li al PP el tercer diputat.

EL PSPV DE CASTELLÓN HACE CAMPAÑA EN LA RED

Rueda de prensa de presentación de la Campaña en la Red

Mientras Mariano Rajoy hace de humorista realizando llamadas telefónicas en las que una máquina hace sonar la voz del candidato del PP haciendo gracias y sin posibilidad de interolcución, en el PSPV de Castellón apostamos por la interactividad con los ciudadanos a través de una intensa campaña que hemos lanzado a través de internet.

Ayer sábado el Grupo Municipal Socialista del Ayuntamiento de Castellón y el Comité Electoral Provincial presentaron todos los elementos que conforman la denominada Campaña en la Red, que consiste en la puesta en marcha de portales, blogs y grupos de voluntarios “ciberprogresistas” que proporcionan a quien lo solicite todo tipo de información sobre sitios y direcciones a través de los que se puede seguir la evolución de la campaña electoral.
El Grupo Municipal Socialista de Castellón ha renovado la página www.socialistescastello.com, que remite a todos los portales del PSPV-PSOE con contenidos sobre la actual campaña de las elecciones generales en los ámbitos local, provincial y nacional. Además, se ha puesto en marcha la Globosfera Progresista, un proyecto del Comité Electoral Federal en el que se pretende no sólo agrupar los blogs de aquellas personas que escriben en la red con una perscpectiva progresista, sino también de facilitar la creación de nuevos blogs.
Se ha creado, además, un grupo de voluntarios en la provincia que están colaborando en la campaña elctoral tanto en la red como en los actos que el partido realice.Cualquier persona con sensibilidad progresista puede formar parte de este equipo sólo con remitir un correo electrónico a psoe.cs.ciber@hotmail.es, y el responsible de la campaña en la red del Comité Electoral Provincial se pondrá en contacto.
Por otra parte, las Juventudes Socialistas han puesto en marcha la campaña electoral de dinamización de la red, con la ayuda de los voluntarios/as ciberprogresistas.
El PSPV valora la importancia de la red en la difusión de las propuestas electorales, y ofrece “

interacción con los ciudadanos, mientras que el PP ofrece la llamada telefónica automática de una máquina con la voz de Rajoy sin posibilidad de interlocución.

LOS CANDIDATOS SOCIALISTAS VISITAN FITUR

El candidato número uno del PSPV de Castellón al Congreso de los Diputados, Jordi Sevilla, ha declarado hoy durante la visita que ha realizado a la Feria de Turismo de Madrid (Fitur), que “es triste que la única mención del presidente de la Generalitat a Castellón en Fitur sea un torneo de golf en el club de campo privado del presidente de la Diputación”. Sevilla ha asegurado que “Castellón merece más”, y ha animado al sector turístico a reivindicar el mismo nivel de inversiones en promoción y reclamos turísticos que reciben Valencia y Alicante.
Jordi Sevilla ha recorrido esta mañana los expositores de Castellón y del resto de la Comunitat Valenciana acompañado de la número dos de la candidatura, Antonia García Valls; el subdelegado del Gobierno, Antonio Lorenzo; la coordinadora del Comité Electoral y vicepresidenta segunda de las Cortes, Isabel Escudero; varios alcaldes y diputados autonómicos.
En opinión de Jordi Sevilla, el potencial turístico de la provincia de Castellón está muy por enicima de la atención que merece de la Generalitat, y ha instado a “reflexionar sobre porqué eso es así”.
Es decir, mientras Valencia y Alicante acumulan seis centros de desarrollo turístico, y atractivos como Terra Mítica, Ciudad de las Artes y las Ciencias, Terra Natura, Ciudad de la Luz, Copa del América, grandes premios de Fórmula 1, la Volvo Ocean Race, etc, “Castellón ha de conformarse con vender como gran novedad un masters de golf” porque los proyectos de Mundo Ilusión, Ciudad de la Música, Ciudad de las Lenguas, Dinomamína, balnearios, turismo de golf, el Convention Bureau, y Megaspai, entre otros, ni siquiera han comenzado a ejecutarse, mientras que el aeropuerto lleva doce años en obras y ni siquiera se garantiza su entrada en servicio para la próxima edición de Fitur.
Jordi Sevilla ha denunciado también el retraso de las inversiones del Consell en materia de infraestructuras del transporte, y le ha exigido que cumpla los compromisos que se derivaron del protocolo firmado con el ministerio de Fomento en 2005. Para Jordi Sevilla, las inversiones del Gobierno avanzan a mayor ritmo, y ha puesto como ejemplo la adjudicación hoy de la variante del Maestrat.
Antonia García Valls, por su parte, ha pedido mayor implicación de la Generalitat con el desarrollo del sector turístico de Castellón, y ha denunciado que el escaso interés del Consell se plasma en el presupuesto de la Conselleria de Turismo, el menor de todos los departamentos del Consell.
Los candidatos socialistas han detallado varios ejemplos de la discriminación que a su juicio sufre Castellón del Consell en materia de turismo:
· La provincia de Alicante tiene cuatro centros de desarrollo turístico en Denia, Torrevieja, Benidorm y la capital, la de Valencia dos en la capital y en Gandia, y Castellón sólo uno y además de reciente creación.
· Alicante y Valencia disfrutan desde hace años de Terra Mítica y de la Ciudad de las Ciencias y las Artes, respectivamente, mientras que en Castellón el proyecto de Mundo Ilusión está sin definir, y a estas alturas aún se debate si será un parque temático o un parque de atracciones.
· Alicante tiene en marcha desde hace años la Ciudad de la Luz, y promociona la Volvo Ocean, Valencia vende el campeonato de Fórmula 1 y la Copa del América, mientras que en Castellón la Ciudad de la Música es sólo una promesa, y no cuenta con ningún acontecimiento al que aferrarse para estimular la competitividad de su sector turístico.
· Los Convention Bureau de Valencia y Alicante llevan años generado negocio, y el de Castellón, de reciente constitución, no ha organizado un solo congreso.
· Respecto del aeropuerto, Escudero mientras en Valencia la iniciativa privada ya se plantea la construcción de unas segundas instalaciones, Carlos Fabra lleva doce años tratando de poner en servicio uno, en lo que representa al mayor ejemplo de mala gestión.
· Por lo que respecta a la ciudad de Castellón, no ha sabido sacar partido de su potencial, ha desaprovechado todas las oportunidades que se le han presentado, como la Copa del América.

A FITUR AMB LES MANS BUIDES

El president de la Diputació, Carlos Fabra, "ha hagut d'inventar-se un màster de golf en el seu club de camp per a no acudir a Fitur amb les mans buides".
El Patronat Provincial de Turisme acudeix de nou a la Fira de Turisme de Madrid sense aeroport, sense el parc temàtic Mundo Ilusión, sense el museu Donomania, sense el recinte Megaspai, sense Ciutat de les Llengües, sense Ciutat de la Música, i sense els balnearis i els camps de golf anunciats any rere any. Davant de la falta d'ofertes noves i atractives, el president de la Generalitat, Francisco Camps, ha hagut de fer callar Carlos Fabra amb un màster de golf amb què compensar la celebració de la Volvo Ocean Race a Alacant, i el premi de Fórmula 1 i la Copa de l'Amèrica a València.
El torneig de golf és una idea improvisada nascuda de les pressions a què Carlos Fabra ha sotmés a Camps davant de l'evidència que Castelló queda despenjada com a destnacuió turística respecte de la resta de províncies valencianes. La diputada socialista posa diversos exemples: la província d'Alacant té quatre centres de desenvolupament turístic a Dénia, Torrevieja, Benidorm i la capital, la de València dos en la capital i a Gandia, i Castelló només un i a més de recent creació.
Alacant i València disfruten des de fa anys de Terra Mítica i de la Ciutat de les Ciències i les Arts, respectivament, mentres que a Castelló el projecte de Mundo Ilusión està sense definir, i a estes altures encara es debat si serà un parc temàtic o un parc d'atraccions.
Alacant té en marxa des de fa anys la Ciutat de la Llum, i promociona la Volvo Ocean, València ven el campionat de Fórmula 1 i la Copa de l'Amèrica, mentres que a Castelló la Ciutat de la Música és només una promesa, i no compta amb cap esdeveniment a què aferrar-se per a estimular la competitivitat del seu sector turístic.
Els Convention Bureau de València i Alacant porten anys generat negoci, i el de Castelló, de recent constitució, no ha organitzat un sol congrés.
Respecte de l'aeroport, mentres a València la iniciativa privada ja es planteja la construcció d'unes segones instal·lacions, Carlos Fabra porta dotze anys tractant de posar-ne en servei u, la qual cosa representa el major eixemple de mala gestió. Dubte que Fabra puga vendre les instal·lacions aeroportuàries en la pròxima edició de Fitur de 2009, la qual cosa representaria ja un fracàs polític sense excuses ni pal·liatius.
Pel que fa a la ciutat de Castelló, és evident que no ha sabut traure partit del seu potencial, ha desaprofitat totes les oportunitats que se li han presentat, com la Copa de l'Amèrica, i a hores d'ara no existeix com referent turístic ni tan sols durant la seua setmana de festes.
El turisme de congressos, per exemple, a què s'apel·la l'una i l'altra vegada, constituïx un dels fracassos més sonats dels governants de l'ajuntament i de la Generalitat, i el ressonant Convention Bureau Castelló, encara no ha organitzat cap congrés. Però a més, la capacitat de la ciutat d'organitzar grans certàmens comercials és nul·la perquè ni la Generalitat ni l'ajuntament han creat el recinte adequat. A hores d'ara només coneixem la intenció de contractar un arquitecte de prestigi amb emoluments importants, i un esbós d'una dona amb què ens va brindar l'arquitecte. Res més.
A més, l'Ajuntament de Castelló va deixar passar l'oportunitat d'involucrar a la ciutat en els esdeveniments celebrats amb motiu de la Copa de l'Amèrica, a pesar que en els Pressupostos Generals de 2005 el Govern va suplementar el pressupost de l'Autoritat Portuària amb la finalitat de què Castelló es beneficiara en la mesura que siga possible de la competició mundial que es va celebrar l'any passat a València. Els socialistes advertim des d'ací i des de Madrid que Castelló deixaria passar eixa oportunitat, i el PP, sobretot l'alcalde de Castelló, es va encarregar de desmentir-ho l'una i l'altra vegada, i va jurar que la Copa de l'Amèrica tindria la seua repercussió a Castelló. Evidentment va mentir, i així es va demostrar al finalitzar la competició, quan no va tindre més remei que admetre-ho i remetre a la pròxima celebració de la Copa de l'Amèrica a manera de segona oportunitat.
Com a conclusió, els governants del PP són una rèmora per a l'envol del sector turístic provincial.

ELS ACUDITS DE FONT DE MORA

L'acudit fàcil i la carcallada de l'auditori són les tàctiques de comunicació electoral més emprades pel conseller d'Educació Alejandro Font de Mora. Eixa estratègia ja va fer a les darreres eleccions autonòmiques que el PP de Castelló, amb ell de cap de llista, perdera vots i diputats, l'única circumscripció on es va produir una devallada del PP. Ara, a les eleccions generals, Font de Mora torna a utilitzar la mateixa estretàgia.

Cal advertir, doncs, al PP, que el seu conseller d'Educació, Alejandro Font de Mora, tornarà a fer-li perdre un diputat en l'actual convocatòria d'eleccions generals si el PP insistix a traure-ho a rebatre amb acudits les polítiques del Govern de Zapatero.
Afirmar, com ha fet Font de Mora, que "l'única mesura que pot acabar amb els actuals mals de l'educació és portar a Mariano Rajoy a la Moncloa perquè Rodríguez Zapatero en matèria d'educació ha sigut molt mal educat", o que "el projecte educatiu de Rajoy aposta per una ensenyança en llibertat, amb un model de racionalitat, eficàcia i eficiència", és una gràcia que pot arrancar alguna carcallada entre l'auditori, però que pot enutjar i ofendre els pares i mares que no tenen escoles infantils, als milers d'estudiants que assistixen a classe en barracons, i a la comunitat educativa en general que pateix les conseqüències dels retards injustificables en la construcció de centres educatius, la saturació de centres, i la discriminació de l'ensenyament públic.
Font de Mora falta al respecte a totes les persones que patixen les conseqüències de la seua mala política al capdavant de la Conselleria d'Educació, quan bromeja i frivolitza sobre les solucions al problema. Amb esta tàctica, Font de Mora, com a cap de llista autonòmic a Castelló, va fer que esta província fora l'única en la que el PP perdera vots i diputats en les passades eleccions autonòmiques, i l'única circumscripció en què el PP no va aconseguir majoria absoluta, perquè els ciutadans no estan per a acudits, sinó per a escoltar propostes serioses de solució als seus problemes quotidians.
Sospite que amb este tipus d'intervencions només busquen desviar l'atenció sobre l'absència del candidat del PP en l'actual convocatòria electoral, Juan Costa, i ocultar l'escàndol que ha suposat la composició de les llistes del PP, utilitzades com mer escut protector enfront de l'acció de la justícia.
Com a conseller d'Educació, Font de Mora està obligat a aplicar la normativa legal vigent en matèria d'educació, que contempla l'educació infantil com una etapa estrictament educativa, i prescriu que han de ser les conselleries d'Educació de les respectives comunitats autònomes les que han de dur a terme la gestió de les escoles infantils, una obligació que la Generalitat està desatenent. Repartir bons infantils no és ocupar-se'n del problema.

L'anterior llei d'educació que va aprovar el PP va desregular l'educació en este primer cicle i va propiciar una gran varietat de situacions, de manera que les escoles infantils depenien de conselleries d'Igualtat, de Benestar Social, o de Serveis Socials, considerant a les guarderies com a mers centres assistencials, i no educatius.
En compte d'intentar desacreditar el Govern amb acudits fàcils, Font de Mora hauria de posar-se a treballar per a oferir escoles infantils en la Comunitat Valenciana, i construir les desenes de centres educatius pendents.

LA FILLA DE L'AMO

Carlos Fabra, president provincial del PP a Castelló, ha imposat la seua filla, la senadora territorial Andrea, al segon lloc de la llista al Congrés. Estem davant un nou cas de nepotisme orgànic, que a més té altre rerefons: la necessitat d'alliberar una acta de senador territorial per a aforar a l'exalcalde de Borriana, Alfonso Ferrada, imputat per presumptes delictes de corrupció urbanística en el jutjat número 1 de Vila-real. És a dir, Andrea Fabra deixa la plaça de senadora territorial, càrrec de designació directe per les Corts Valencianes, i fins i tot el seu suplent renuncia, per a que Ferrada ocupe el lloc.
La falta de confiança del PP en la victòria electoral en la circumscripció de Castelló ha portat al líder provincial d'este partit a reservar a Ferrada una acta en el Senat de designació directa, amb la qual cosa l'exalcalde de Borriana evita sotmetre's a la incertesa d'un resultat electoral que, tal com indiquen els sondejos, no li garanteix la seua elecció com a senador.
D'altra banda, la designació de la filla de Fabra en el segon lloc de la llista del PP al Congrés representa una clara falta de respecte a la militància del seu partit, i confirma que el PP ha confeccionat unes candidatures en clau de derrota i sense entusiasme, d'acord amb el dèbil lideratge de Rajoy, la seua falta de projecte, i les seues escasses perspectives electorals.
Fabra ha utilitzat el seu poder orgànic per a col·locar un parent i aforar a un exalcalde imputat, el que dóna una idea del concepte que té de l'interés general i de la funció dels càrrecs de representació pública. En la seua ment, per tant, no està la defensa dels interessos de Castelló, sinó la situació personal dels seus familiars i amics.
A més, el pes de les sagues ha predominat com a criteri a l'hora de confeccionar les candidatures del PP, com ho demostra la designació per quinta vegada consecutiva com a cap de llista de Juan Costa, germà del secretari general del PP de la Comunitat Valenciana i fill d'exregidora, i ara Andrea Fabra com a acompanyant en el segon lloc.
Dubte que el president regional del PP, Francisco Camps, haja donat la seua conformitat a la designació d'Andrea Fabra, com afirma el pare d'esta, ja que la candidatura que ha presentat el líder del PP de Castelló minva definitivament les possibilitats d'este partit i deixa en l'estacada a Miguel Barrachina, que ocupa el tercer lloc.
No puc ocultar, finalment, la meua perplexitat pel fet que Carlos Fabra haja presentat la designació de la seua filla en el segon lloc de la candidatura com "un sacrifici", ja que segons ell mateix afirma, "estava més tranquil·la en el Senat". Cal recordar al llíder del PP de Castelló que els ciutadans no trien els seus representants perquè estiguen tranquils a les institucions, sinó perquè defenguen els interessos col·lectius i traslladen les seues inquietuds als fòrums en què es dirimeixen els assumptes públics.

"DONES ATRAPADES"

Cristina Guzmán i Isabel Escudero, a la inauguració de l'exposició.

"Dones atrapades" és el suggeridor títol de l'exposició de ceràmica que acaba d'inaugurar l'artista d'Aldaia Cristina Guzmán a una sala del Gran Teatre de Paterna. Hi vaig assistir a la inauguració com a companya de treball de l'artista per tal de donar suport a la tasca d'una dona que acumula ja nou exposicions individuals i una trentena de col.lectivas. A més, obres seues han estat seleccionades per a formar part d'una dotzena de col.leccions. És una trajectòria respectable que també es pot admirar a la seua web (www.cristinaguzman.com).

Allí, a més de gaudir de l'obra de la companya Cristina, m'hi vaig trobar amb amics com Manuel Boix, vaig comprovar les magnífiques infraestructures culturals de Paterna, i vaig tindre l'oportunitat de conéixer als gestors culturals locals. Un goig. No deixeu de visitar l'exposició fins el 15 de febrer.

PRESENTACIÓN DE LAS CANDIDATURAS DEL PSPV DE CASTELLÓN

Los candidatos al Congreso y al Senado del PSPV de Castellón se han hecho hoy la foto de familia y se han presentado ante la sociedad. Es un hecho relevante, en la medida que a un mes y veinte días de las elecciones generales, los socialistas desconocemos aún cuáles son los candidatos del PP con los que deberemos confrontar nuestras propuestas, a excepción del cabeza de lista, Juan Costa.

En mi condición de coordinadora del Comité Electoral del PSPV de Castellón, e introducido el acto de presentación de candidatos, y he incidido sobre todo en eso, en el desconocimiento de los candidatos del adversario, y en la garantía de progreso y bienestar que representa la opción de Zapatero.

He llamado la atención sobre un hecho: el interés que los dirigentes del PP están dedicando a la circunscripción de Castellón, lo que evidentemente es un síntoma del temor real del PP a perder un diputado y dos senadores en esta provincia. Sólo esta semana han visitado Castellón el presidente de la Generalitat, y cuatro consellers: el de Educación, el de Infraestructuras, el Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda, y un vicepresidente del Consell (Rambla) en Burriana para decir que después de cinco años de aparecer en los presupuestos de la Generalitat, por fin va a adjudicarse el desdoblamiento de la carretera Burriana-Vila-real.

Los socialistas debemos estar preparados, por tanto, para todo tipo de artimañas del adversario. Volverán a airear sus pancartas preferidas: AVE, agua y seguridad ciudadana, como ha hecho esta semana el alcalde de la capital rememorando el primer aniversario de aquella cumbre de alcaldes del PP que no fue más que un acto de propaganda cuyo coste desconocemos. Volverán también a anunciarnos proyectos que llevan años reteniendo en los cajones, como ha hecho hoy Rambla. Ante ello, el PSPV va a esforzarse por difundir DIEZ VERDADES:
1. El PP no trajo ni una gota de agua.
2. El PP ni siquiera se planteó el ramal del AVE a Castellón.
3. Aznar dio prioridad a las líneas de AVE de Valladolid (su tierra), Málaga y Barcelona, y el porcentaje de obras adjudicadas del AVE Madrid-Comunitat Valenciana en marzo de 2004 era del 1’5%.
4. El PP no hizo ningún cuartel ni ninguna comisaría.
5. El PP esquilmó las plantillas policiales.
6. El PP mantiene el récord anual de delitos en Castellón y en la Comunitat Valenciana (2002).
7. El PP no movió un dedo para desdoblar las variantes de la Plana y el Maestrat de la N-340, y dejó la A-7 sin conexión entre Almenara y Valencia.
8. El PP fue incapaz de terminar la autovía Mudéjar, a pesar de que prometió ponerla en servicio en 2003.
9. El PP generó un gran caos en la gestión de Extranjería y no previno oficinas específicas.
10. El PP paralizó durante años las obras de la sede de Hacienda y dejó sin adjudicar la remodelación del Banco de España y de la nueva sede del INSS.
¿Merece este partido con este bagaje ganar unas elecciones en Castellón? NO. El Gobierno del PP supuso un lastre de ocho años para la prosperidad y el bienestar de los castellonenses.

¿Qué ofrece el PP?: Un candidato que se presenta por quinta vez consecutiva y que ha dejado tirada a la provincia en las dos ocasiones anteriores. Un candidato al que han cercenado sus aspiraciones con fichajes estrella de empresarios. Manipulación. Mentiras. Parálisis. Involución.
¿Qué ofrece el Gobierno de Zapatero? REALIDADES: Con las obras ejecutadas del programa AGUA hoy los nuevos recursos hídricos de los que dispone la provincia son superiores a los que iba a aportar el trasvase que había proyectado el PP. La autovía Mudéjar está en servicio en su totalidad. La A-7 ha sido conectada por el sur con Valencia. (La prolongación por el norte la tiene paralizada la Generalitat porque no entrega las declaraciones de impacto ambiental). Las variantes de la N-340 están a punto de adjudicarse. Hoy los castellonenses pueden viajar a Valencia, Madrid y Zaragoza por autovía gratuita. En 2010 los castellonenses podrán viajar en tren de alta velocidad a Madrid en dos horas y media, y el Gobierno mantiene el compromiso de construir la plataforma reservada entre Valencia y Castellón en los próximos cuatro años. Las mujeres víctimas de violencia de género disponen de un centro de atención en Castellón gracias al Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. Están en proceso de adjudicación la comisaría de Castellón y los cuarteles de Morella, Onda y Almassora, y está a punto de entrar en servicio la nueva oficina del DNI. La remodelación del Banco de España está en ejecución, y la nueva sede del INSS está en adjudicación. La reparación de los defectos estructurales de la estación está en marcha. Los delitos han descendido y los Cuerpos y Fuerzas de Seguridad disponen de más personal y tecnología más moderna.
Además, los castellonenses se han beneficiado de las medidas sociales aplicadas por el Gobierno: Ley de Igualdad, Ley de Dependencia, aumento de pensiones, aumento del salario mínimo, ventajas para los autónomos, etc.

Cal exigir al PP garanties de que Juan Costa no donarà de nou l'espantada si perd Rajoy

El PP s'ha decidit ja per un cartell electoral a Castelló quan falten menys de dos mesos per a les eleccions, però els populars segueixen sense donar a conéixer els noms que acompanyaran Juan Costa en les candidatures a les Corts Generals.
Només demane a Juan Costa garanties de que en esta ocasió no renunciarà a la seua acta de diputat en el cas d'una previsible derrota de Mariano Rajoy, com va fer després de les anteriors eleccions generals, en les que només va conservar la condició de diputat sis mesos, el temps just per a "meditar", segons les seues pròpies paraules, si seguia en el Congrés o acceptava anar-se'n amb Rodrigo Rato al Fons Montari.
Juan Costa és ara mateix un candidat desmotivat després d'haver sigut relegat en les seues aspiracions de convertir-se en l'home fort del PP en matèria d'economia. Evidentment, les preferències de Juan Costa no passaven per encapçalar la candidatura del PP de Castelló, ni ara, ni abans, com ho ha demostrat en les quatre ocasions anteriors en les que ha sigut cartell electoral del PP a Castelló. Recorde, en este sentit, que Costa va renunciar a la seua acta de diputat al novembre del 2004, només mig any després de les eleccions generals, probablement perquè la derrota no figurava en els seus plans personals, però a més, tampoc es pot dir que la seua etapa com a secretari d'Estat i com a ministre es caracteritzara per una entrega a la província per la qual va ser triat diputat. Costa ha deixat tirada en diverses ocasions a Castelló per a anar al Fons Monterio, a Ernst and Young Advocats, o La Caixa, i cabria exigir-li alguna garantia que en esta ocasió no se'n va a anar si Rajoy perd.
La dirigent socialista assegura que després de la victòria del PP en les eleccions de 1996, Juan Costa va oblidar a Castelló i es va dedicar a tasques de govern, amb escassa implicació amb la província. En la posterior legislatura, després del seu nomenament com a ministre, acumula incompliments com el de posar en servici l'autovia Mudèjar en 2003, o el finançament que va prometre per als plans de competitivitat dels sectors productius de Castelló, dels que mai més es va saber.
Amb eixe bagatge, i amb la progressiva pèrdua de pes en l'entorn de Rajoy, Juan Costa encara unes noves eleccions generals, les quintes per a ell, amb l'única aspiració d'assentar-se a Madrid, ciutat en què viu de forma habitual.

Castellón responde. Hay ganas de ganar

.

Carmen Ninet e Isabel Escudero, al inicio del mitin

que ofreció Zapatero el domingo en Valencia

.

.

.

El PSPV de Castellón se propone movilizar desde hoy a cientos de militantes en todas las agrupaciones locales de la provincia para desplegar nuevas acciones electorales correspondientes a la campaña “Puerta a puerta”, tras comprobar que ha dado buenos resultados allí donde se ha realizado. Este es uno de los puntos del orden del día del Comité Electoral que el PSPV de Castellón celebra esta tarde, en el que la coordinadora, Isabel Escudero, propondrá un agradecimiento expreso a los más de mil militantes y simpatizantes de la provincia que el pasado domingo se desplazaron a Valencia en 24 autobuses para asistir al acto que protagonizó Rodríguez Zapatero.
Este nivel de movilización, según Isabel Escudero, “es un indicador claro de que hay ganas de ganar en Castellón”. En contadas ocasiones se había producido una afluencia similar de militantes de Castellón a actos centrales convocados en Valencia, lo que a juicio de la coordinadora electoral, es un reflejo de lo que revelan las encuestas difundidas hasta ahora, algunas de las cuales ya dan el tercer diputado el PSPV en Castellón.
Isabel Escudero no quiere que una baja participación en las elecciones generales del 9 de marzo dé al traste con las aspiraciones de vencer en Castellón, tal como ocurrió en las pasadas elecciones municipales en la capital, donde una participación sólo unos puntos por encima de la que se registró hubiera proporcionado la posibilidad de desalojar al PP de la alcaldía. Por ello, el Comité Electoral va a dar la máxima importancia a las acciones de Puerta a puerta, consciente de que el contacto directo con los ciudadanos proporciona un acercamiento al electorado superior al de otras técnicas. Con ese objetivo, el Comité Electoral va a elaborar un plan de trabajo en el que las agrupaciones locales van a jugar un papel “vital”, y que incidirá en aquellos municipios y distritos considerados de interés prioritario, en los que la presencia de los candidatos será más intensa.
Al éxito electoral, en opinión de Isabel Escudero, puede contribuir el hecho de que el PP de Castellón acuda a esta cita con un candidato “desmotivado”, después de que Rajoy haya apostado por Manuel Pizarro como hombre fuerte en materia de economía, en detrimento de Juan Costa, “que deberá conformarse con ser candidato de nuevo por Castellón por quinta vez consecutiva”.

De cop i volta, el que importa ja no són les conspiracions

Escoltant Rajoy, el que importa ara al PP ja no són les conspiracions al voltant de l'11-M, ni allò de que no estava dient-se tota la veritat sobre l'atemptat, ni la suposada instrucció interessada del sumari, etc. Ara el que importa a Rajoy i al PP és l'economia. Ha canviat el discurs. Ara Zapatero és un "perill" per a l'economia, el govern socialista no sap gestionar, la cosa anirà a pitjor, etc. Més bulos i mentides al servei del interessos electorals del PP, sense importar-li ni gens ni mica l'alarma innecessària i els perjudicis a la confiança dels inversors i estalviadors en una economia que, malgrat tot, va millor ara que quan Aznar ens deia allò de que "Espanya va bien".

Tant s'hi val. Si a Rajoy li interessa que l'economia vaja mal, doncs ell farà que vaja mal, o transmetrà a l'opinió pública que tot va mal , tot siga per esgarrapar de manera imprudent uns vots d'aquí i d'allà. Rajoy pretén que la percepció que en té l'opinió pública del que està passant, no tinga res a vore amb el que està passant. Els seus interessos personals i polítics estan en joc.

Al gener de 2004, amb un creixement econòmic del 2'9%, i un any abans, amb un creixement del 2%, Eduardo Zaplana, aleshores ministre de Traball, ens deia que tot anava bé, que l'economia havia entrat en la seua major etapa de creixement, el miracle econòmic. El 2001, amb una inflació del 4'2%, Rodrigo Rato ens deia que al Govern el percentatge li semblava "raonable", i en tirava les culpes als distribuidors d'aliments. Ara, amb un creixement del 3'8%, amb la taxa de desocupació més baixa de la democràcia, i amb tres milions més d'ocupats, el PP diu que "Espanya està en crisi".

És evident que el PP elabora els seus arguments des de la incoherència i la demagògia, la qual cosa li resta tota credibilitat. I el pitjor de tot és que no li importen les conseqüències d'un alarmisme infundat.

Faig este comentari des de la sospita de que "l'autor intel.lectual" d'aquesta estratagema puga ser el probable candidat del PP per Castelló i deixeble de Rodrigo Rato, Juan Costa. Ja sabem, doncs, a què ens atenem a Castelló. Només cal esperar una campanya del PP sustantada en la mentida "made in Costa". I s'aplicaran més que mai, perquè, haig d'insistir, la cosa està molt justa. En la mobilització estarà la clau.

L'enquesta del diari Público diu que el PSPV guanya a Castelló

El sondeig electoral elaborat pel diari Público referit al País Valencià, el Publiscopio, diu que a les eleccions generals del 9 de març les coses es quedaran com estan a la circumscripció de València, és a dir, huit diputats per al PP, set per al PSPV i un per a IU; a Alacant guanya el PP però el PSPV s'adjudica el nou diputat afegit per l'increment de població, amb la qual cosa PP i PSPV empatarien a sis diputats; però és a Castelló on l'enquesta li dóna la volta al marcador i preveu una victòria al PSPV, que aconseguiria tres diputats, per dos el PP.

El resultat del sondeig, que des del Comité Electoral del PSPV de Castelló venim aventurant des de fa setmanes, té vàries conseqüències. La primera, el punt d'inflexió que suposaria la primera victòria del PSPV al País Valencià a unes eleccions des de 1989, amb tota la injecció de moral que comporta.

En segon lloc, una victòria a Castelló sobre el PP suposa, a més d'obtindre un diputat més que perd el PP, l'obtenció de tres senadors, la qual cosa deixaria al PP només amb un representan a la Cambra Alta.

La tercera conseqüència és el nerviosisme que ja s'ha instal.lat al PP, on anar de tercer a la llista al Congrés, o figurar entre els candidats al Senat, ja no és garantia d'obtindre acta. Això té altres conseqüències pel que fa a l'estabilitat interna al PP. Camps vol relegar al tercer lloc de la llista a l'actual diputat Miguel Barrachina per la seua adscripció zaplanista, i això suposaria deixar-se'l fora. En altres circumstàncies Barrachina no s'havera oposat, però sabent que la cosa ara va justa, no accepta anar de tres, per si de cas. Vore'm com es resol la picabaralla. A més, sempre segons l'enquesta de Público, el PP ja no disposa de tres llocs segurs de senador a Castelló, el que vol dir que no sabrà que fer-ne amb personatges com Juan José Ortiz, que hi duu 25 anys a Madrid, o Carlos Murria.

I una última conseqüència del gir electoral a Castelló: amb el diputat que hi guanya el PSPV i el que perd el PP, es produeix un empat a 16 diputats al conjunt del País Valencià.

Ja a les darreres eleccions autonòmiques Castelló va ser l'única circumscripció en la que el PP no va tindre majoria absoluta, i l'única en la que el PSPV va guanyar vots i diputats.

I ara permeteu-me, per tant, que deixe de banda la modèstia per fer una advertència: les perspectives són bones perquè les coses a Castelló s'han fet bé. Mal està que ho diga jo des del càrrec de coordinadora d'un Comité Electoral composat per una trentena de persones que s'estan desllomant des del mes de setembre. Per tant, confie en que es respecte la tasca.

El PP s'ho deixà tot per fer a Castelló

Els presumibles candidats del PP, Juan Costa i Miguel Barrachina, haurien d'explicar a l'opinió pública els motius pels quals l'últim pressupost que va gestionar en la seua totalitat el govern d'Aznar en la província de Castelló, el de 2003, es va quedar sense executar en un 72%. Només així s'entén que el PP es mostrara incapaç d'acabar en huit anys l'autovia Mudèjar, que tota la política hídrica quedara reduïda a la col·locació de la primera pedra d'un transvasament inviable en plena campanya electoral, que no s'executara ni una sola obra del seu Pla Hidrològic, que deixaren la A-7 inconnexa entre Almenara i Sagunt, que foren incapaços fins d'aprovar els estudis informatius de les variants de Castelló-Orpesa i del Maestrat en la N-340, que paralitzaren les millores en la N-232 i la N-238, que no executaren cap rehabilitació dels immobles de l'Administració General de l'Estat per a posar-los al servei dels ciutadans, i que permeteren l'existència de defectes estructurals en l'estació de ferrocarril sense adjudicar el projecte de reparació.
Costa i Barrachina no tindran en esta campanya electoral més arguments que la confusió i l'engany per tal de tractar d'ocultar els avanços que ha comportat l'actual Govern en infraestructures, però també en matèria social i en drets individuals.
El projecte personal de Juan Costa no passa per la defensa dels interessos de la província de Castelló, com ha demostrat en les quatre ocasions anteriors en les que ha encapçalat la candidatura popular al Congrés per esta província. Tant Costa com Barrachina, han tingut responsabilitats de Govern, amb escassa repercussió sobre la província per la qual van ser triats diputats. Pense que els plans de Costa passen per instal·lar-se a Madrid, on resideix de forma habitual, i ocupar-se de salvar el discurs de Rajoy o buscar-se un espai en la futura direcció del PP després de la previsible derrota en les generals.
D'altra banda, confesse sentir-me ansiosa per conéixer si el parlamentari Juan José Ortiz completarà 25 "fructífers" anys com a representant a Corts Generals, o serà descavalcat de les candidatures.

Dotze anys fent un aeroport

Dotze anys tractant de posar en servei un aeroport no és precisament una mostra d'eficàcia de la que tant presumeix el PP. El president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, i la societat promotora de l'aeroport, Aerocas, deurien tramitar de forma adequada totes l'actuacions que requerix la construcció d'eixa infraestructura, i evitar així donar nous motius que obliguen a les associacions conservacionistes a presentar més recursos per irregularitats en l'execució de les obres.
Cal exigir rigor administratiu i legal per a garantir la major celeritat possible en la finalització d'una infraestructura necessària per al creixement del sector turístic de la província. Hui mateix els empresaris turístics alerten de la disminució en un 2'2% en el nombre de turistes que van visitar Castelló l'any passat, una tendència que podia haver-se evitat amb la posada en servici de l'aeroport en uns terminis raonables. La prioritat que els governs d'Aznar van donar a l'AVE Madrid-Tarragona per davant de l'AVE al País Valencià tampoc ha contribuït a sostindre el nivell d'activitat del sector turístic de Castelló. En este sentit, recorde que l'any 2002 el projecte d'AVE Madrid-País Valencià encara no contemplava el ramal de Castelló, que va ser introduït eixe any per mitjà d'una esmena dels representants socialistes al Congrés.
Faig estes reflexions després de conéixer la petició que ha realitzat hui el grup ecologista Gecen de paralitzar les obres de l'aeroport per mancar la promotora de les autoritzacions pertinents, la qual cosa de ser certa, pot suposar un nou obstacle per a la culminació del projecte.
En els dotze anys que porta l'aeroport en gestació, s'han succeït interrupcions per defectes en la tramitació administrativa, advertències del Síndic de Comptes sobre la gestió financera de la societat pública que promou la infraestructura, i batalles judicials només atribuïbles a una mala gestió política.

Otra vez Costa, y van cinco

Los candidatos que baraja el PP para las próximas elecciones generales en Castellón no son los que mejor han defendido los intereses de la provincia. Juan Costa ha dejado en dos ocasiones tirada a Castellón, la primera durante su etapa como ministro, en la que se desentendió de la provincia, y la segunda tras las elecciones de 2004, cuando renunció a ejercer la labor de oposición que le habían asignado los ciudadanos, y se marchó con Rodrigo Rato al Fondo Monetario Internacional.
Después de las elecciones de marzo de 2004, Juan Costa, que encabeza las listas de Castellón desde las elecciones de 1993, sólo ocupó durante medio año el escaño de diputado en el Congreso. El 30 de octubre de ese año anunció su decisión de aceptar el cargo de consejero del Fondo Monetario en una rueda de prensa en la que dijo que esos seis meses los había dedicado a meditar si aceptaba irse, u optada por seguir “defendiendo los intereses de Castellón". Ahora vuelve, a pesar de la oposición de Fabra, para volvernos a decir que va a defender de nuevo los intereses de Castellón.
Su etapa como ministro tampoco fue más fructífera para Castellónpuesto que el único compromiso que adquirió con la provincia, la financiación de los planes de competitividad de los sectores productivos, la incumplió.
Por tanto, el candidato que baraja el PP para encabezar su lista al Congreso por Castellón no es una garantía para el bienestar y la prosperidad de la provincia.
Respecto del número dos de la candidatura del PP, Miguel Barrachina, sólo cabe lamentar sus constantes intentos de generar confusión en torno a las estadísticas de delitos y las inversiones del Gobierno. Recuerdo la promesa que realizó en 2002 de poner en servicio la autovía Mudéjar en su tramo de Castellón en 2003, una de las grandes mentiras del PP en la anterior precampaña, junto con la promesa de Camps de hacer llegar el AVE a la Comunitat Valenciana en 2007.
Lo único que pueden hacer los candidatos del PP en la campaña electoral que se avecina es explicar a la opinión pública porqué los gobiernos de Aznar son los únicos que no trajeron agua, ni AVE, ni comisarías, ni cuarteles, ni policías, y tampoco pusieron al servicio del ciudadano inmuebles como el edificio de Hacienda, el Bando de España, la oficina de Extranjeros o la sede del INSS. Asímismo, exijo a Costa y Barrachina que expliquen porqué el último presupuesto que ejecutó en su totalidad el PP, el de 2003, se quedó sin ejecutar en un 72%.

La fortuna de Fabra

Sort i fortuna la seua. El sorteig de "El Niño" li ha deixat 2 milions d'euros (333 milions de pessetes, o si es vol, vora dos milions i mig de dòlars) al president provincial del PP, president de la Diputació, i secretari de la Cambra de Comerç en excedència, Carlos Fabra, el fabra dels fabres. Quanta casualitat. Dieun que és la tercera vegada que la roda de la fortuna s'atura a ca'l president provincial. Ja en té per a "tapar forats", que en diuen. Que s'ho disfrute amb salut.
Del que es tracta ara és de que no permetem que li torne a tocar la loteria el proper 9 de març. Potser Carlos Fabra necessite més que cap altre càrrec del PP que les properes eleccions li atorguen a Rajoy la possibilitat de governar. A Castelló, però, no hi contribuirem. Les enquestes van molt apretades i la distribució final dels cinc escons en joc dependrà molt de la mobilització d'última hora, i del que faça vora el 20% dels electors que encara no saben a qui votar, i ni tan sols saben si votaran. Guanyar també la confiança d'este sector d'electors és important, i en tenim un bon exemple en les darreres eleccions municipals a la ciutat de Castelló, on ara tindríem alcaldia del PSPV si la participació havera arribat al 70%. En canvi, gairebé va passar del 60%, i la responsabilitat és només nostra.
Vull insistir, doncs, en que, hui per hui, Castelló és l'única circumscripció en la que es donen les condicions per a trencar l'hegemonia del PP al País Valencià, i per tant, l'actitud dels anomenats indecisos serà més determinant a Castelló que a cap altra circumscripció. Aleshores, anem per feina.

Castellón es la única en condiciones de romper la hegemonía del PP en el País Valenciano

El sondeo electoral de Sigma Dos elaborado para el diario El Mundo y publicado hoy martes revela que la diferencia entre el PP y el PSOE en lacircunscripción de Castellón puede situarse en unos pocos centenares de votos, y por tanto, la posibilidad de vuelco electoral es real, tal como he defendido desde la constitución del Comité Electoral Provincial.
Los resultados de las elecciones generales de 2004 ya arrojaron una diferencia mínima entre el PP y el PSOE en Castellón, y esa tendencia, lejos de ser circunstancial, se ratificó en las pasadas elecciones autonómicas, en las que la circunscripción de Castellón fue la única en la que el PSPV ganó votos y diputados, la única en la que el PP perdió diputados a pesar de que se aumentó en uno el número de escaños asignado a la provincia, y la única en la que el PP no logró mayoría absoluta, y todo ello en un contexto marcado por los mejores resultados obtenidos nunca por el PP en el conjunto de la Comunitat Valenciana.
Considero que el sondeo publicado por El Mundo debe ser un estímulo para aquellas personas convencidas de que el Gobierno de Zapatero ha conllevado avances irreversibles en bienestar y prosperidad, y por tanto reitero el llamamiento a la movilización, porque Castellón no puede contribuir de ninguna manera a que Rajoy, Acebes y Zaplana vuelvan a tener responsabilidades de gobierno en este país.
Del sondeo deseo resaltar dos hechos: el respaldo electoral del PP en la provincia de Castellón está hasta siete puntos por debajo del que obtiene ese mismo partido en el resto de la Comunitat Valenciana, y por el contrario las previsiones de voto para el PSOE están hasta seis puntos por encima de las del resto de circunscripciones. Por tanto Castellón es, según este sondeo, la única circunscripción que puede romper la hegemonía del PP en la Comunitat Valenciana. Así las cosas, anuncio como coordinadora del PSPV de Castellón, una intensificación de la acción electoral desde esta misma semana con la intención de no desperdiciar la oportunidad que nos están aventurando los sondeos. Esa acción implicará a todos los cargos públicos y al mayor número posible de militantes, y consistirá sobre todo en la difusión de las inversiones del Gobierno y su comparativa con las dos legislaturas anteriores del PP. Esta encuesta, además, será objeto de análisis en la próxima reunión del Comité Electoral Provincial.

¿Cómo participan las bases del PP en la elección de sus candidatos?

El diputado castellonense del PP Miguel Barrachina intenta deslegitimar a Jordi Sevilla como candidato socialista y afirma que las bases lo han rechazado. Falso. Jordi Sevilla ha obtenido el respaldo mayoritario de las agrupaciones locales de Castellón, y Barrachina se aferra a la asamblea de la agrupación local de Castellón, en la que una compañera, Josefina Gimeno, obtuvo once votos más que el ex ministro, para tratar de meter cizaña.

Me gustaría que el diputado del PP explique de qué forma participan las bases de su partido en la elección de sus candidatos. Él mismo ha sido cuestionado por su estigma zaplanista, Fernando Castelló ya da por hecho que no tiene ninguna posibilidad de repetir por el mismo motivo; Juan José Ortiz lleva un cuarto de siglo como representante de Castellón en las Cortes Generales con el balance conocido; Gabriel Elorriaga ha sido el eterno cunero y ni siqueira se ha dignado en aparecer por Castellón; a Carlos Murria, ilustre primer secretario de la Junta de Festejos de Castellón en 1945, no se le conoce actividad parlamentaria salvo las reuniones en el Ministerio de Agricultura con Carlos Fabra ; Juan Costa ha dejado tirada a la provincia de Castellón en dos ocasiones consecutivas, la última para irse a Nueva York con Rodrigo Rato.

La verdad es que el propio Juan Costa es el único candidato repudiado después de haberse conocido que no dijo al juez todo lo que conocía sobre las reuniones que Carlos Fabra celebraba en el Ministerio de Agricultura para acelerar la autorización de licencias para comercializar productos fitosanitarios. Después de ello, la opción de Juan Costa como candidato del PP por Castellón parece desvanecerse.

Y sin embargo viene Miguel Barrachina a cuestionar a los candidatos socialistas por el mero hecho de dar voz a los militantes en el proceso de elección.

Pero Barrachina lanzó esas críticas en otro contexto: el de las inversiones del Gobierno en Castellón y su comparativa con los gobiernos de Anar. A este respecto, sólo tengo que recordarle que la única verdad objetiva es que los gobiernos de Aznar han sido los únicos que no han traído agua, ni AVE, ni policías, ni cuarteles, ni comisarías a Castellón, y que esta provincia es la única a la que el Consell de Camps mantiene sin transporte metropolitano, sin parques temáticos, sin ciudades de la música ni de las lenguas, sin conservatorio, sin Espai Comercial, y sin zona logística para el puerto. En un intento de minimizar la previsible debacle de Mariano Rajoy, Barrachina trata, mediante mentiras, de desacreditar la gestión de Rodríguez Zapatero siguiendo consignas enlatadas que en el caso de Castellón quedan en evidencia.
El propio Miguel Barrachina prometió en 2002, en la antesala de las elecciones autonómicas, que la autovía Mudéjar estaría terminada en 2003, una mentira sólo comparable con la de la promesa del AVE para 2007 que realizó Francisco Camps en esa misma campaña autonómica. Ni la autovía Mudéjar podía estar terminada en 2003, como se ha comprobado tras su reciente puesta en servicio, ni el AVE podía llegar a la Comunidad Valenciana en 2007, entre otras cosas porque el Gobierno de Aznar dio prioridad a las líneas de Valladolid, y Málaga, inauguradas esta semana, y Barcelona, a punto de entrar en servicio.
He echado mano de hemeroteca para demostrar que el 6 de diciembre de 2002, Miguel Barrachina, entonces director general de Fomento de la Economía Social del Gobierno de José María Aznar, acompañado del diputado en el Congreso de su partido Juan José Ortiz, y del alcalde de Segorbe, Rafael Calvo, anunció que con las inversiones asignadas por el Gobierno en los Presupuestos Generales de 2003 “se acometerá definitivamente el desarrollo de los tres tramos de la autovía Mudéjar que restan por ejecutar entre Segorbe y el límite con la provincia de Teruel” (sic). Sin embargo, han tenido que pasar casi cuatro años para que la autovía entre en servicio en su totalidad porque el PP fue incapaz en ocho años de acometer esos tres tramos pendientes. A ello hay que sumar los sucesivos anuncios que realizó el PP a lo largo de sus dos legislaturas sobre los inminentes inicios de las obras del desdoblamiento de la N-340 entre Castellón y Oropesa y en el Maestrat, la reducción de las plantillas policiales, el incremento dramático de la delincuencia entre 2000 y 2002, y la no ejecución de obras como las compuertas del embalse del Algar, la consolidación del embalse de Arenós, o el proyecto de aprovechamiento de los excedentes del río Belcaire.
Y ello fue así, entre otras cosas, porque el grado de ejecución de los Presupuestos Generales del Estado de 2003 en la provincia de Castellón fue tan solo del 28%, lo que demuestra que cuando Barrachina habla de inversiones en realidad está hablando de inversiones presupuestadas y no ejecutadas.
Las mismas tácticas usó el PP con el AVE a Castellón, que el Gobierno de Aznar dejó fuera de la propuesta inicial de AVE Madrid-Comunitat Valenciana, y que se incluyó por iniciativa de los diputados socialistas en 2002. Al final de su mandato, el PP ni siquiera había aprobado el estudio informativo.
A todo ello hay que añadir la paralización de todas las inversiones en inmuebles en Castellón durante las dos legislaturas del PP. El PP nunca adjudicó la nueva sede del INSS, que ha tenido que adjudicar el actual Gobierno, al igual que la remodelación del Banco de España; las obras de la nueva sede de Hacienda estuvieron durante años paralizadas, lo mismo que ocurrió con el cuartel de l’Alcora; la comisaría de Castellón ni siquiera se la planteó el PP, y la recién estrenada Oficina de Extranjeros ha sido posible gracias a la iniciativa del actual Gobierno.
Por último, en el plano autonómico, recuerdo que Miguel Barrachina prometió en las elecciones autonómicas de 2003 colegios en Azuébar, Castellnovo, y Teresa, el IES del Alto Palancia, la restauración del convento de San Francisco de Viver, la cartuja de Altura y la ermita de Santa Águeda de Jérica, mejoras en la red autonómica de carreteras, y una ambulancia 24 horas en Segorbe, todo ello sin hacer.

Setanta-cinc anys de les normes de Castelló

Han passat setanta-cinc anys des de que la Societat Castellonenca de Cultura va reunir a la seua seu del carrer Cavallers de Castelló els intelectuals i lingüistes valencians més representatius per consensuar la normativa ortogràfica del valencià. Sembla que fa quatre dies que commemoràvem el cinquantè aniversari de les Normes de Castelló amb Lluís Llach i la Banda Municipal a la plaça de bous de la nostra ciutat. Era el 1982, als inicis d’un absurd dissens al voltant de la llengua promogut per interessos purament d’oportunisme polític.
Abans d’aquell 21 de desembre de 1932, gran part de la societat valenciana estava sumida en la confusió ortogràfica, només era capaç d’aplicar l’ortografia castellana a la parla valenciana, i fins i tot estava convençuda de que era imposible la traslació gràfica de determinats sons en la nostra llengua. No era possible, en eixes condicions, cultivar la llengua pròpia i posar-la al nivell de les llengües de cultura.
Les notícies que van arribar aleshores de Castelló van ser rebudes amb il.lusió i esperança a València i Alacant, sumides, com Castelló, en una desoladora i desconcertant degeneració ortogràfica.
Setanta-cinc anys després, però, no deixa de generar-me una barreja de sentiments, entre la incredulitat, la frustració i la perplexitat, el fet de que encara hui es qüestione el consens lingüístic des d’alguns sectors obstinats en malbaratar esforços en l’intent de fer retrocedir els valencians als temps del desconcert provocat per l’absència d’una ortografia.
De Castelló estant, sembla encara més inversemblant que la llengua puga ser motiu encara de controvèrsia. Castelló ha viscut i viu aliena a un conflicte sense sentit. Gairebé ningú a Castelló qüestiona l’acord que es va signar al carrer Cavallers, a l’antiga casa de la família Matutano, potser perquè els castellonencs sentim les Normes com a pròpies, i perquè vam saber crear allà pels anys trenta les condicions que van permetre la signatura d’aquell acord. Castelló era aleshores capdavantera en matèria cultural, i va propiciar l’escenari idoni per a aquell consens.
Castellonencs estudiosos i intel.lectuals com Lluís Revert, Salvador Guinot, Gaietà Huguet, Ángel Sánchez Gozalvo, Josep Pasqual Tirado, Honori García i tants altres van ser capdavanters en la tasca de dignificació de la nostra llengua. Els seus escrits eren llegits a València i Alacant, i van servir per orientar la societat abans que la Castellonenca de Cultura propiciara l’acord idiomàtic proposat per un grup de joves escriptors a la revista Taula de Lletres Valencianes, no sense les reticències dels escriptors que a Castelló ja empràvem la normativa de l’Institut d’Estudis Catalans.
Només en eixe context d’un Castelló culturalment ric i capdavanter es podien donar les condicions per a un acord que ha consolidat la nostra llengua i l’ha salvaguardada d’atacs absurds i intolerables. I si aleshores només a Castelló era possible un acord de tanta transcendència, ara la nostra ciutat deuria ser exemple de normalitat per a la resta de comarques valencianes. Castelló mereixia, si més no, acollir la seu de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, una institució que pretén aprofundir en el consens que van representar les Normes del 32, i en la que hi he dipositat la meua confiança, amb l’esperança de que seguirà actuant amb criteris estrictament científics i aliena a pressions politiques.

Article publicat a El Periódico Mediterráneo el 22-12-07

Camps dóna per perdudes les eleccions

El president regional del PP, Francisco Camps, ha declarat a la premsa de hui què serà reivindicatiu siga quin siga el signe del Govern que es forme després de les eleccions generals del proper mes de mars. Això només té una interpretació possible: Camps mai havera anunciat que va a ser reivindicatiu si el candidat del seu partit a la presidència del Govern, Mariano Rajoy, tingués encara que només fóra una possibilidad de formar govern. Per tant, només cal deduir que Camps ha sentenciat Rajoy abans d'hora, de la mateixa manera que el portaveu del PP al Parlament Valencià, González Pons, el va sentenciar el dia que va proposar un gran pacte PSOE-PP per barrar les possibilitats dels partits minoritaris. Un i altre tenen clar que Rajoy no té cap possibilitat de governar Espanya la pròxima legislatura, i d'ahí a les declaracions que escoltem.

Vaja, Camps anuncia ara que serà reivindicatiu siga quin siga el govern. Però si no se'n va recordar de reivindicar fins que Zapatero va ser nomenat president del Govern!!!! Mai abans se l'havia escoltat demanar ni una gota d'aigua, ni celeritat amb l'AVE, ni policies, ni casernes, ni corredor mediterrani, ni res de res. La inspiració li va vindre després de les eleccions generals de 2004. I ara ens hem de creure que si Rajoy fóra el pròxim president del Govern Camps estaria dia sí dia també tirant-li en cara allò del trasvassament, la manca de policies i casernes, l'AVE, etc.

No cal que espere a que canvie el Govern per a reivindicar. Pot començar ara mateix. Pot preguntar-li al seu líder, Rajoy, perquè des d'esta setmana a Valladolid i Màlaga disfruten d'AVE i els valencians no, per eixemple.

Amb els periodistes

foto: ángel pinto

A la imatge apareixem les dos integrants castellonenques de la Mesa de les Corts, Maria Fernanda Vidal i jo mateix, amb alguns dels periodistes amb els que ahir dijous vam compartir una copa nadalenca. És un moment entranyable pel fet de retrobar-nos en un ambient distés amb tots aquells que al llarg de l'any se n'ocupen de la crònica parlamentària, és a dir, de transmetre a la societat valenciana tot allò que fan els seus representants al Parlament. Es creen complicitats, es fan bromes, i a més, aquells que s'incorporen ara a l'activitat parlamentària, bé polítics, bé periodistes, tenim l'oportunitat de conéixer-nos. Vull des d'aquest blog retre homenatge i reconéixer la tasca dels cronistes parlamentaris, no sempre fàcil.

El nou llibre del meu germà

“És necessari que la gent jove torne a llegir poesia, que recupere la capacitat d'imaginar, de divagar, i no l'estrictament discursiva”. Són declaracions del meu germà, l'escriptor i poeta José Félix Escudero pronunciades en l'acte de presentació del seu últim llibre de poesia, “Los nombres que has tenido” (editorial Versos y Trazos), celebrat esta setmana en l'Àmbit Cultural d'El Corte Inglés a València. El professor de Dret Constitucional i també escriptor Vicent Franch, paisà i amic personal meu i del meu germà, va introduir l'acte.
El meu germà defineix la poesia com un estat d'ànim, una síntesi de la prosa, i per damunt de tot, un projecte de modificació de les estructures emocionals vigents i un exercici de provocació del llenguatge, del que destaca la seua capacitat per a rebel·lar-se. La petició als jóvens perquè tornen a la poesia té per a l'autor la seua justificació: “El món no està ben fet, no és en absolut un extracte de prístina exaltació divina, una obra perfecta. És més un esvarós femer, una exuberància impia, un superb caos i una gaudida dispar. És bo, necessari i saludable, doncs, que tornem a la poesia. És bo tornar a tronar en vers sobre les injustícies, sobre la trista condició humana, sobre la soledat i les companyies, sobre el dolor i la mort, sobre el goig, sobre la falta de llibertat universal i sobre les indecents pàtines que la contaminen i confonen”.
José Félix Escudero va nàixer a Atzeneta del Maestrat en 1946, encara que ha residit la major part de la seua vida a Borriana. És llicenciat en Dret, i està dedicat professionalment a l'assessoria empresarial, encara que diu tindre dos oficis no professionals que han enllumenat la seua vida, el de poeta i el de lector. Ha cultivat la poesia en les dos llengües, la Paterna (castellà), i la materna (valencià). Va guanyar el Premi Octubre Vicent Andrés Estellés en 1977 amb l'obra “Paraula de Miquel”, i el premi Ciutat de Valencia-Roís de Corella en 1984 amb “Discursos de salvació”. Ha publicat també l'obra “Presagi del tacte” (Bromera, 2001).
Ara, amb “Los nombres que has tenido”, amb pròleg d'Alberto Gimeno, torna a recopilar el que ell denomina “trossos de matèria prodigiosa per a dibuixar amb tenacitat les cartes de navegació que ens porten a Ítaca, fent que l'existència abaste un sentit diferent, farcit de càntics i rialles, i de poderoses promeses inventades”.
José Félix Escudero conserva llibres molt vells que va llegir en els anys seixanta durant els seus anys en la universitat. Eren, afirma, paraules llegides amb por, dolor i goig a través de les quals va saber que la poesia era el gènere dels gèneres. “Des de llavors m'he dedicat, en caps de setmana, lumbàlgies i altres desordes, a parir versos amb temor reverencial, arravataments passionals i moltes gotes de desconcert”. Ha escrit milers de versos en castellà i valencià, “però només unes poques desenes, i ni encara eixes, respiren eixa qualitat universal que distingix a la gran poesia”, sentència.

Hablando de agravios

La coordinadora del Comité Electoral del PSPV, la diputada Isabel Escudero, ha retado al secretario general del PPCV, Ricardo Costa, a un debate sobre los agravios de las administraciones públicas con la provincia, en respuesta a las declaraciones que realizó ayer el diputado castellonenses del PP, en las que denuncia que el actual modelo de financiación, aprobado por el anterior Gobierno de Aznar, provoca “pérdidas” para Castellón que cifra en 260 millones de euros.
Para Isabel Escudero, los únicos agravios para Castellón son que las inversiones más importantes acumulen años de retraso sin ejecutarse, que Castellón sea la única capital valenciana sin transporte metropolitano, que la Generalitat no haya concluido ni una sola de las autovías que había proyectado en la provincia, que no se hayan ejecutado las obras para prevenir inundaciones, que los municipios del litoral norte carezcan de sistemas de depuración de aguas, que Castellón sea la única provincia en la que no se ha invertido en grandes proyectos, y que haya generaciones enteras que han completado su formación obligatoria en barracones.
Entre tanto, afirma, “la Generalitat llena de autovías Alicante para conectarla con Murcia, dota a la ciudad de Alicante de todas las circunvalaciones necesarias, ejecuta nuevas líneas de metro y tranvía, asume las pérdidas de la Ciudad de la Luz y de Terra Mítica, y organiza grandes acontecimientos deportivos en Valencia y Alicante sin ninguna repercusión en Castellón”, de lo que concluye que “a Castellón no le ha resultado nada rentable que los sucesivos consellers de Infraestructuras sean alicantinos”.
La coordinadora electoral del PSPV ha expresado su interés en debatir con el dirigente del PP los motivos de los retrasos que arrastran las inversiones de la Generalitat en Castellón, y la falta generalizada de compromiso de los gobiernos del PP con la provincia, aunque como sospecha que Ricardo Costa “no recogerá el guante”, anuncia que pondrá en marcha una campaña desde el Comité Electoral del PSPV para denunciar ante la opinión pública lo que ha supuesto para la provincia de Castellón dieciséis años de gobiernos del PP en la Generalitat, y ocho en el Gobierno de España.
En primer lugar, afirma, “los únicos gobiernos que no trajeron ni agua, ni AVE, ni policías, ni cuarteles, ni comisarías, fueron los de Aznar. Ello es así de contundente, y ningún dirigente del PP se atreverá a rebatirlo”.
En segundo lugar, añade, “la Generalitat ha sometido a Castellón a una discriminación sin precedentes en la historia reciente”. Escudero justifica la cita en el hecho de que todas las autovías programadas están sin comenzar o inacabadas, entre las que cita la A-7, los viales Burriana-Almassora, Vila-real-Burriana, y Castellón-Benicàssim, “por no hablar de las carreteras convencionales”.
Respecto de los grandes proyectos, la Ciudad de la Música, la Ciudad de las Lenguas, Dinomanía y el Espai Comarcial o Centre de Convencions no son ni bocetos, “mientras Valencia y Alicante tienen en funcionamiento desde hace años ciudades de la luz, del teatro, de la ciencia y las artes, tierras míticas, copas del América, regatas transoceánicas, y circuitos de Fórmula 1”.
Para culminar los agravios, concluye Escudero, el sistema de transporte metropolitano de Castellón no está ejecutado ni en su primer tramo, entre la Universidad y el paseo Ribalta, y las previsiones inversoras del Consell no hacen prever que antes de 2012 los ciudadasnos del área metropolitana de la Plana puedan disfrutar de un sistema de transporte público eficiente, como en Valencia y Alicante.
Con todo ello, Escudero insta a Ricardo Costa “a poner fecha, hora y escenario para debatir sobre el trato que ha recibido Castellón de las distintas administraciones”.