A FITUR AMB LES MANS BUIDES

El president de la Diputació, Carlos Fabra, "ha hagut d'inventar-se un màster de golf en el seu club de camp per a no acudir a Fitur amb les mans buides".
El Patronat Provincial de Turisme acudeix de nou a la Fira de Turisme de Madrid sense aeroport, sense el parc temàtic Mundo Ilusión, sense el museu Donomania, sense el recinte Megaspai, sense Ciutat de les Llengües, sense Ciutat de la Música, i sense els balnearis i els camps de golf anunciats any rere any. Davant de la falta d'ofertes noves i atractives, el president de la Generalitat, Francisco Camps, ha hagut de fer callar Carlos Fabra amb un màster de golf amb què compensar la celebració de la Volvo Ocean Race a Alacant, i el premi de Fórmula 1 i la Copa de l'Amèrica a València.
El torneig de golf és una idea improvisada nascuda de les pressions a què Carlos Fabra ha sotmés a Camps davant de l'evidència que Castelló queda despenjada com a destnacuió turística respecte de la resta de províncies valencianes. La diputada socialista posa diversos exemples: la província d'Alacant té quatre centres de desenvolupament turístic a Dénia, Torrevieja, Benidorm i la capital, la de València dos en la capital i a Gandia, i Castelló només un i a més de recent creació.
Alacant i València disfruten des de fa anys de Terra Mítica i de la Ciutat de les Ciències i les Arts, respectivament, mentres que a Castelló el projecte de Mundo Ilusión està sense definir, i a estes altures encara es debat si serà un parc temàtic o un parc d'atraccions.
Alacant té en marxa des de fa anys la Ciutat de la Llum, i promociona la Volvo Ocean, València ven el campionat de Fórmula 1 i la Copa de l'Amèrica, mentres que a Castelló la Ciutat de la Música és només una promesa, i no compta amb cap esdeveniment a què aferrar-se per a estimular la competitivitat del seu sector turístic.
Els Convention Bureau de València i Alacant porten anys generat negoci, i el de Castelló, de recent constitució, no ha organitzat un sol congrés.
Respecte de l'aeroport, mentres a València la iniciativa privada ja es planteja la construcció d'unes segones instal·lacions, Carlos Fabra porta dotze anys tractant de posar-ne en servei u, la qual cosa representa el major eixemple de mala gestió. Dubte que Fabra puga vendre les instal·lacions aeroportuàries en la pròxima edició de Fitur de 2009, la qual cosa representaria ja un fracàs polític sense excuses ni pal·liatius.
Pel que fa a la ciutat de Castelló, és evident que no ha sabut traure partit del seu potencial, ha desaprofitat totes les oportunitats que se li han presentat, com la Copa de l'Amèrica, i a hores d'ara no existeix com referent turístic ni tan sols durant la seua setmana de festes.
El turisme de congressos, per exemple, a què s'apel·la l'una i l'altra vegada, constituïx un dels fracassos més sonats dels governants de l'ajuntament i de la Generalitat, i el ressonant Convention Bureau Castelló, encara no ha organitzat cap congrés. Però a més, la capacitat de la ciutat d'organitzar grans certàmens comercials és nul·la perquè ni la Generalitat ni l'ajuntament han creat el recinte adequat. A hores d'ara només coneixem la intenció de contractar un arquitecte de prestigi amb emoluments importants, i un esbós d'una dona amb què ens va brindar l'arquitecte. Res més.
A més, l'Ajuntament de Castelló va deixar passar l'oportunitat d'involucrar a la ciutat en els esdeveniments celebrats amb motiu de la Copa de l'Amèrica, a pesar que en els Pressupostos Generals de 2005 el Govern va suplementar el pressupost de l'Autoritat Portuària amb la finalitat de què Castelló es beneficiara en la mesura que siga possible de la competició mundial que es va celebrar l'any passat a València. Els socialistes advertim des d'ací i des de Madrid que Castelló deixaria passar eixa oportunitat, i el PP, sobretot l'alcalde de Castelló, es va encarregar de desmentir-ho l'una i l'altra vegada, i va jurar que la Copa de l'Amèrica tindria la seua repercussió a Castelló. Evidentment va mentir, i així es va demostrar al finalitzar la competició, quan no va tindre més remei que admetre-ho i remetre a la pròxima celebració de la Copa de l'Amèrica a manera de segona oportunitat.
Com a conclusió, els governants del PP són una rèmora per a l'envol del sector turístic provincial.

ELS ACUDITS DE FONT DE MORA

L'acudit fàcil i la carcallada de l'auditori són les tàctiques de comunicació electoral més emprades pel conseller d'Educació Alejandro Font de Mora. Eixa estratègia ja va fer a les darreres eleccions autonòmiques que el PP de Castelló, amb ell de cap de llista, perdera vots i diputats, l'única circumscripció on es va produir una devallada del PP. Ara, a les eleccions generals, Font de Mora torna a utilitzar la mateixa estretàgia.

Cal advertir, doncs, al PP, que el seu conseller d'Educació, Alejandro Font de Mora, tornarà a fer-li perdre un diputat en l'actual convocatòria d'eleccions generals si el PP insistix a traure-ho a rebatre amb acudits les polítiques del Govern de Zapatero.
Afirmar, com ha fet Font de Mora, que "l'única mesura que pot acabar amb els actuals mals de l'educació és portar a Mariano Rajoy a la Moncloa perquè Rodríguez Zapatero en matèria d'educació ha sigut molt mal educat", o que "el projecte educatiu de Rajoy aposta per una ensenyança en llibertat, amb un model de racionalitat, eficàcia i eficiència", és una gràcia que pot arrancar alguna carcallada entre l'auditori, però que pot enutjar i ofendre els pares i mares que no tenen escoles infantils, als milers d'estudiants que assistixen a classe en barracons, i a la comunitat educativa en general que pateix les conseqüències dels retards injustificables en la construcció de centres educatius, la saturació de centres, i la discriminació de l'ensenyament públic.
Font de Mora falta al respecte a totes les persones que patixen les conseqüències de la seua mala política al capdavant de la Conselleria d'Educació, quan bromeja i frivolitza sobre les solucions al problema. Amb esta tàctica, Font de Mora, com a cap de llista autonòmic a Castelló, va fer que esta província fora l'única en la que el PP perdera vots i diputats en les passades eleccions autonòmiques, i l'única circumscripció en què el PP no va aconseguir majoria absoluta, perquè els ciutadans no estan per a acudits, sinó per a escoltar propostes serioses de solució als seus problemes quotidians.
Sospite que amb este tipus d'intervencions només busquen desviar l'atenció sobre l'absència del candidat del PP en l'actual convocatòria electoral, Juan Costa, i ocultar l'escàndol que ha suposat la composició de les llistes del PP, utilitzades com mer escut protector enfront de l'acció de la justícia.
Com a conseller d'Educació, Font de Mora està obligat a aplicar la normativa legal vigent en matèria d'educació, que contempla l'educació infantil com una etapa estrictament educativa, i prescriu que han de ser les conselleries d'Educació de les respectives comunitats autònomes les que han de dur a terme la gestió de les escoles infantils, una obligació que la Generalitat està desatenent. Repartir bons infantils no és ocupar-se'n del problema.

L'anterior llei d'educació que va aprovar el PP va desregular l'educació en este primer cicle i va propiciar una gran varietat de situacions, de manera que les escoles infantils depenien de conselleries d'Igualtat, de Benestar Social, o de Serveis Socials, considerant a les guarderies com a mers centres assistencials, i no educatius.
En compte d'intentar desacreditar el Govern amb acudits fàcils, Font de Mora hauria de posar-se a treballar per a oferir escoles infantils en la Comunitat Valenciana, i construir les desenes de centres educatius pendents.

LA FILLA DE L'AMO

Carlos Fabra, president provincial del PP a Castelló, ha imposat la seua filla, la senadora territorial Andrea, al segon lloc de la llista al Congrés. Estem davant un nou cas de nepotisme orgànic, que a més té altre rerefons: la necessitat d'alliberar una acta de senador territorial per a aforar a l'exalcalde de Borriana, Alfonso Ferrada, imputat per presumptes delictes de corrupció urbanística en el jutjat número 1 de Vila-real. És a dir, Andrea Fabra deixa la plaça de senadora territorial, càrrec de designació directe per les Corts Valencianes, i fins i tot el seu suplent renuncia, per a que Ferrada ocupe el lloc.
La falta de confiança del PP en la victòria electoral en la circumscripció de Castelló ha portat al líder provincial d'este partit a reservar a Ferrada una acta en el Senat de designació directa, amb la qual cosa l'exalcalde de Borriana evita sotmetre's a la incertesa d'un resultat electoral que, tal com indiquen els sondejos, no li garanteix la seua elecció com a senador.
D'altra banda, la designació de la filla de Fabra en el segon lloc de la llista del PP al Congrés representa una clara falta de respecte a la militància del seu partit, i confirma que el PP ha confeccionat unes candidatures en clau de derrota i sense entusiasme, d'acord amb el dèbil lideratge de Rajoy, la seua falta de projecte, i les seues escasses perspectives electorals.
Fabra ha utilitzat el seu poder orgànic per a col·locar un parent i aforar a un exalcalde imputat, el que dóna una idea del concepte que té de l'interés general i de la funció dels càrrecs de representació pública. En la seua ment, per tant, no està la defensa dels interessos de Castelló, sinó la situació personal dels seus familiars i amics.
A més, el pes de les sagues ha predominat com a criteri a l'hora de confeccionar les candidatures del PP, com ho demostra la designació per quinta vegada consecutiva com a cap de llista de Juan Costa, germà del secretari general del PP de la Comunitat Valenciana i fill d'exregidora, i ara Andrea Fabra com a acompanyant en el segon lloc.
Dubte que el president regional del PP, Francisco Camps, haja donat la seua conformitat a la designació d'Andrea Fabra, com afirma el pare d'esta, ja que la candidatura que ha presentat el líder del PP de Castelló minva definitivament les possibilitats d'este partit i deixa en l'estacada a Miguel Barrachina, que ocupa el tercer lloc.
No puc ocultar, finalment, la meua perplexitat pel fet que Carlos Fabra haja presentat la designació de la seua filla en el segon lloc de la candidatura com "un sacrifici", ja que segons ell mateix afirma, "estava més tranquil·la en el Senat". Cal recordar al llíder del PP de Castelló que els ciutadans no trien els seus representants perquè estiguen tranquils a les institucions, sinó perquè defenguen els interessos col·lectius i traslladen les seues inquietuds als fòrums en què es dirimeixen els assumptes públics.

"DONES ATRAPADES"

Cristina Guzmán i Isabel Escudero, a la inauguració de l'exposició.

"Dones atrapades" és el suggeridor títol de l'exposició de ceràmica que acaba d'inaugurar l'artista d'Aldaia Cristina Guzmán a una sala del Gran Teatre de Paterna. Hi vaig assistir a la inauguració com a companya de treball de l'artista per tal de donar suport a la tasca d'una dona que acumula ja nou exposicions individuals i una trentena de col.lectivas. A més, obres seues han estat seleccionades per a formar part d'una dotzena de col.leccions. És una trajectòria respectable que també es pot admirar a la seua web (www.cristinaguzman.com).

Allí, a més de gaudir de l'obra de la companya Cristina, m'hi vaig trobar amb amics com Manuel Boix, vaig comprovar les magnífiques infraestructures culturals de Paterna, i vaig tindre l'oportunitat de conéixer als gestors culturals locals. Un goig. No deixeu de visitar l'exposició fins el 15 de febrer.

PRESENTACIÓN DE LAS CANDIDATURAS DEL PSPV DE CASTELLÓN

Los candidatos al Congreso y al Senado del PSPV de Castellón se han hecho hoy la foto de familia y se han presentado ante la sociedad. Es un hecho relevante, en la medida que a un mes y veinte días de las elecciones generales, los socialistas desconocemos aún cuáles son los candidatos del PP con los que deberemos confrontar nuestras propuestas, a excepción del cabeza de lista, Juan Costa.

En mi condición de coordinadora del Comité Electoral del PSPV de Castellón, e introducido el acto de presentación de candidatos, y he incidido sobre todo en eso, en el desconocimiento de los candidatos del adversario, y en la garantía de progreso y bienestar que representa la opción de Zapatero.

He llamado la atención sobre un hecho: el interés que los dirigentes del PP están dedicando a la circunscripción de Castellón, lo que evidentemente es un síntoma del temor real del PP a perder un diputado y dos senadores en esta provincia. Sólo esta semana han visitado Castellón el presidente de la Generalitat, y cuatro consellers: el de Educación, el de Infraestructuras, el Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda, y un vicepresidente del Consell (Rambla) en Burriana para decir que después de cinco años de aparecer en los presupuestos de la Generalitat, por fin va a adjudicarse el desdoblamiento de la carretera Burriana-Vila-real.

Los socialistas debemos estar preparados, por tanto, para todo tipo de artimañas del adversario. Volverán a airear sus pancartas preferidas: AVE, agua y seguridad ciudadana, como ha hecho esta semana el alcalde de la capital rememorando el primer aniversario de aquella cumbre de alcaldes del PP que no fue más que un acto de propaganda cuyo coste desconocemos. Volverán también a anunciarnos proyectos que llevan años reteniendo en los cajones, como ha hecho hoy Rambla. Ante ello, el PSPV va a esforzarse por difundir DIEZ VERDADES:
1. El PP no trajo ni una gota de agua.
2. El PP ni siquiera se planteó el ramal del AVE a Castellón.
3. Aznar dio prioridad a las líneas de AVE de Valladolid (su tierra), Málaga y Barcelona, y el porcentaje de obras adjudicadas del AVE Madrid-Comunitat Valenciana en marzo de 2004 era del 1’5%.
4. El PP no hizo ningún cuartel ni ninguna comisaría.
5. El PP esquilmó las plantillas policiales.
6. El PP mantiene el récord anual de delitos en Castellón y en la Comunitat Valenciana (2002).
7. El PP no movió un dedo para desdoblar las variantes de la Plana y el Maestrat de la N-340, y dejó la A-7 sin conexión entre Almenara y Valencia.
8. El PP fue incapaz de terminar la autovía Mudéjar, a pesar de que prometió ponerla en servicio en 2003.
9. El PP generó un gran caos en la gestión de Extranjería y no previno oficinas específicas.
10. El PP paralizó durante años las obras de la sede de Hacienda y dejó sin adjudicar la remodelación del Banco de España y de la nueva sede del INSS.
¿Merece este partido con este bagaje ganar unas elecciones en Castellón? NO. El Gobierno del PP supuso un lastre de ocho años para la prosperidad y el bienestar de los castellonenses.

¿Qué ofrece el PP?: Un candidato que se presenta por quinta vez consecutiva y que ha dejado tirada a la provincia en las dos ocasiones anteriores. Un candidato al que han cercenado sus aspiraciones con fichajes estrella de empresarios. Manipulación. Mentiras. Parálisis. Involución.
¿Qué ofrece el Gobierno de Zapatero? REALIDADES: Con las obras ejecutadas del programa AGUA hoy los nuevos recursos hídricos de los que dispone la provincia son superiores a los que iba a aportar el trasvase que había proyectado el PP. La autovía Mudéjar está en servicio en su totalidad. La A-7 ha sido conectada por el sur con Valencia. (La prolongación por el norte la tiene paralizada la Generalitat porque no entrega las declaraciones de impacto ambiental). Las variantes de la N-340 están a punto de adjudicarse. Hoy los castellonenses pueden viajar a Valencia, Madrid y Zaragoza por autovía gratuita. En 2010 los castellonenses podrán viajar en tren de alta velocidad a Madrid en dos horas y media, y el Gobierno mantiene el compromiso de construir la plataforma reservada entre Valencia y Castellón en los próximos cuatro años. Las mujeres víctimas de violencia de género disponen de un centro de atención en Castellón gracias al Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. Están en proceso de adjudicación la comisaría de Castellón y los cuarteles de Morella, Onda y Almassora, y está a punto de entrar en servicio la nueva oficina del DNI. La remodelación del Banco de España está en ejecución, y la nueva sede del INSS está en adjudicación. La reparación de los defectos estructurales de la estación está en marcha. Los delitos han descendido y los Cuerpos y Fuerzas de Seguridad disponen de más personal y tecnología más moderna.
Además, los castellonenses se han beneficiado de las medidas sociales aplicadas por el Gobierno: Ley de Igualdad, Ley de Dependencia, aumento de pensiones, aumento del salario mínimo, ventajas para los autónomos, etc.

Cal exigir al PP garanties de que Juan Costa no donarà de nou l'espantada si perd Rajoy

El PP s'ha decidit ja per un cartell electoral a Castelló quan falten menys de dos mesos per a les eleccions, però els populars segueixen sense donar a conéixer els noms que acompanyaran Juan Costa en les candidatures a les Corts Generals.
Només demane a Juan Costa garanties de que en esta ocasió no renunciarà a la seua acta de diputat en el cas d'una previsible derrota de Mariano Rajoy, com va fer després de les anteriors eleccions generals, en les que només va conservar la condició de diputat sis mesos, el temps just per a "meditar", segons les seues pròpies paraules, si seguia en el Congrés o acceptava anar-se'n amb Rodrigo Rato al Fons Montari.
Juan Costa és ara mateix un candidat desmotivat després d'haver sigut relegat en les seues aspiracions de convertir-se en l'home fort del PP en matèria d'economia. Evidentment, les preferències de Juan Costa no passaven per encapçalar la candidatura del PP de Castelló, ni ara, ni abans, com ho ha demostrat en les quatre ocasions anteriors en les que ha sigut cartell electoral del PP a Castelló. Recorde, en este sentit, que Costa va renunciar a la seua acta de diputat al novembre del 2004, només mig any després de les eleccions generals, probablement perquè la derrota no figurava en els seus plans personals, però a més, tampoc es pot dir que la seua etapa com a secretari d'Estat i com a ministre es caracteritzara per una entrega a la província per la qual va ser triat diputat. Costa ha deixat tirada en diverses ocasions a Castelló per a anar al Fons Monterio, a Ernst and Young Advocats, o La Caixa, i cabria exigir-li alguna garantia que en esta ocasió no se'n va a anar si Rajoy perd.
La dirigent socialista assegura que després de la victòria del PP en les eleccions de 1996, Juan Costa va oblidar a Castelló i es va dedicar a tasques de govern, amb escassa implicació amb la província. En la posterior legislatura, després del seu nomenament com a ministre, acumula incompliments com el de posar en servici l'autovia Mudèjar en 2003, o el finançament que va prometre per als plans de competitivitat dels sectors productius de Castelló, dels que mai més es va saber.
Amb eixe bagatge, i amb la progressiva pèrdua de pes en l'entorn de Rajoy, Juan Costa encara unes noves eleccions generals, les quintes per a ell, amb l'única aspiració d'assentar-se a Madrid, ciutat en què viu de forma habitual.

Castellón responde. Hay ganas de ganar

.

Carmen Ninet e Isabel Escudero, al inicio del mitin

que ofreció Zapatero el domingo en Valencia

.

.

.

El PSPV de Castellón se propone movilizar desde hoy a cientos de militantes en todas las agrupaciones locales de la provincia para desplegar nuevas acciones electorales correspondientes a la campaña “Puerta a puerta”, tras comprobar que ha dado buenos resultados allí donde se ha realizado. Este es uno de los puntos del orden del día del Comité Electoral que el PSPV de Castellón celebra esta tarde, en el que la coordinadora, Isabel Escudero, propondrá un agradecimiento expreso a los más de mil militantes y simpatizantes de la provincia que el pasado domingo se desplazaron a Valencia en 24 autobuses para asistir al acto que protagonizó Rodríguez Zapatero.
Este nivel de movilización, según Isabel Escudero, “es un indicador claro de que hay ganas de ganar en Castellón”. En contadas ocasiones se había producido una afluencia similar de militantes de Castellón a actos centrales convocados en Valencia, lo que a juicio de la coordinadora electoral, es un reflejo de lo que revelan las encuestas difundidas hasta ahora, algunas de las cuales ya dan el tercer diputado el PSPV en Castellón.
Isabel Escudero no quiere que una baja participación en las elecciones generales del 9 de marzo dé al traste con las aspiraciones de vencer en Castellón, tal como ocurrió en las pasadas elecciones municipales en la capital, donde una participación sólo unos puntos por encima de la que se registró hubiera proporcionado la posibilidad de desalojar al PP de la alcaldía. Por ello, el Comité Electoral va a dar la máxima importancia a las acciones de Puerta a puerta, consciente de que el contacto directo con los ciudadanos proporciona un acercamiento al electorado superior al de otras técnicas. Con ese objetivo, el Comité Electoral va a elaborar un plan de trabajo en el que las agrupaciones locales van a jugar un papel “vital”, y que incidirá en aquellos municipios y distritos considerados de interés prioritario, en los que la presencia de los candidatos será más intensa.
Al éxito electoral, en opinión de Isabel Escudero, puede contribuir el hecho de que el PP de Castellón acuda a esta cita con un candidato “desmotivado”, después de que Rajoy haya apostado por Manuel Pizarro como hombre fuerte en materia de economía, en detrimento de Juan Costa, “que deberá conformarse con ser candidato de nuevo por Castellón por quinta vez consecutiva”.

De cop i volta, el que importa ja no són les conspiracions

Escoltant Rajoy, el que importa ara al PP ja no són les conspiracions al voltant de l'11-M, ni allò de que no estava dient-se tota la veritat sobre l'atemptat, ni la suposada instrucció interessada del sumari, etc. Ara el que importa a Rajoy i al PP és l'economia. Ha canviat el discurs. Ara Zapatero és un "perill" per a l'economia, el govern socialista no sap gestionar, la cosa anirà a pitjor, etc. Més bulos i mentides al servei del interessos electorals del PP, sense importar-li ni gens ni mica l'alarma innecessària i els perjudicis a la confiança dels inversors i estalviadors en una economia que, malgrat tot, va millor ara que quan Aznar ens deia allò de que "Espanya va bien".

Tant s'hi val. Si a Rajoy li interessa que l'economia vaja mal, doncs ell farà que vaja mal, o transmetrà a l'opinió pública que tot va mal , tot siga per esgarrapar de manera imprudent uns vots d'aquí i d'allà. Rajoy pretén que la percepció que en té l'opinió pública del que està passant, no tinga res a vore amb el que està passant. Els seus interessos personals i polítics estan en joc.

Al gener de 2004, amb un creixement econòmic del 2'9%, i un any abans, amb un creixement del 2%, Eduardo Zaplana, aleshores ministre de Traball, ens deia que tot anava bé, que l'economia havia entrat en la seua major etapa de creixement, el miracle econòmic. El 2001, amb una inflació del 4'2%, Rodrigo Rato ens deia que al Govern el percentatge li semblava "raonable", i en tirava les culpes als distribuidors d'aliments. Ara, amb un creixement del 3'8%, amb la taxa de desocupació més baixa de la democràcia, i amb tres milions més d'ocupats, el PP diu que "Espanya està en crisi".

És evident que el PP elabora els seus arguments des de la incoherència i la demagògia, la qual cosa li resta tota credibilitat. I el pitjor de tot és que no li importen les conseqüències d'un alarmisme infundat.

Faig este comentari des de la sospita de que "l'autor intel.lectual" d'aquesta estratagema puga ser el probable candidat del PP per Castelló i deixeble de Rodrigo Rato, Juan Costa. Ja sabem, doncs, a què ens atenem a Castelló. Només cal esperar una campanya del PP sustantada en la mentida "made in Costa". I s'aplicaran més que mai, perquè, haig d'insistir, la cosa està molt justa. En la mobilització estarà la clau.

L'enquesta del diari Público diu que el PSPV guanya a Castelló

El sondeig electoral elaborat pel diari Público referit al País Valencià, el Publiscopio, diu que a les eleccions generals del 9 de març les coses es quedaran com estan a la circumscripció de València, és a dir, huit diputats per al PP, set per al PSPV i un per a IU; a Alacant guanya el PP però el PSPV s'adjudica el nou diputat afegit per l'increment de població, amb la qual cosa PP i PSPV empatarien a sis diputats; però és a Castelló on l'enquesta li dóna la volta al marcador i preveu una victòria al PSPV, que aconseguiria tres diputats, per dos el PP.

El resultat del sondeig, que des del Comité Electoral del PSPV de Castelló venim aventurant des de fa setmanes, té vàries conseqüències. La primera, el punt d'inflexió que suposaria la primera victòria del PSPV al País Valencià a unes eleccions des de 1989, amb tota la injecció de moral que comporta.

En segon lloc, una victòria a Castelló sobre el PP suposa, a més d'obtindre un diputat més que perd el PP, l'obtenció de tres senadors, la qual cosa deixaria al PP només amb un representan a la Cambra Alta.

La tercera conseqüència és el nerviosisme que ja s'ha instal.lat al PP, on anar de tercer a la llista al Congrés, o figurar entre els candidats al Senat, ja no és garantia d'obtindre acta. Això té altres conseqüències pel que fa a l'estabilitat interna al PP. Camps vol relegar al tercer lloc de la llista a l'actual diputat Miguel Barrachina per la seua adscripció zaplanista, i això suposaria deixar-se'l fora. En altres circumstàncies Barrachina no s'havera oposat, però sabent que la cosa ara va justa, no accepta anar de tres, per si de cas. Vore'm com es resol la picabaralla. A més, sempre segons l'enquesta de Público, el PP ja no disposa de tres llocs segurs de senador a Castelló, el que vol dir que no sabrà que fer-ne amb personatges com Juan José Ortiz, que hi duu 25 anys a Madrid, o Carlos Murria.

I una última conseqüència del gir electoral a Castelló: amb el diputat que hi guanya el PSPV i el que perd el PP, es produeix un empat a 16 diputats al conjunt del País Valencià.

Ja a les darreres eleccions autonòmiques Castelló va ser l'única circumscripció en la que el PP no va tindre majoria absoluta, i l'única en la que el PSPV va guanyar vots i diputats.

I ara permeteu-me, per tant, que deixe de banda la modèstia per fer una advertència: les perspectives són bones perquè les coses a Castelló s'han fet bé. Mal està que ho diga jo des del càrrec de coordinadora d'un Comité Electoral composat per una trentena de persones que s'estan desllomant des del mes de setembre. Per tant, confie en que es respecte la tasca.

El PP s'ho deixà tot per fer a Castelló

Els presumibles candidats del PP, Juan Costa i Miguel Barrachina, haurien d'explicar a l'opinió pública els motius pels quals l'últim pressupost que va gestionar en la seua totalitat el govern d'Aznar en la província de Castelló, el de 2003, es va quedar sense executar en un 72%. Només així s'entén que el PP es mostrara incapaç d'acabar en huit anys l'autovia Mudèjar, que tota la política hídrica quedara reduïda a la col·locació de la primera pedra d'un transvasament inviable en plena campanya electoral, que no s'executara ni una sola obra del seu Pla Hidrològic, que deixaren la A-7 inconnexa entre Almenara i Sagunt, que foren incapaços fins d'aprovar els estudis informatius de les variants de Castelló-Orpesa i del Maestrat en la N-340, que paralitzaren les millores en la N-232 i la N-238, que no executaren cap rehabilitació dels immobles de l'Administració General de l'Estat per a posar-los al servei dels ciutadans, i que permeteren l'existència de defectes estructurals en l'estació de ferrocarril sense adjudicar el projecte de reparació.
Costa i Barrachina no tindran en esta campanya electoral més arguments que la confusió i l'engany per tal de tractar d'ocultar els avanços que ha comportat l'actual Govern en infraestructures, però també en matèria social i en drets individuals.
El projecte personal de Juan Costa no passa per la defensa dels interessos de la província de Castelló, com ha demostrat en les quatre ocasions anteriors en les que ha encapçalat la candidatura popular al Congrés per esta província. Tant Costa com Barrachina, han tingut responsabilitats de Govern, amb escassa repercussió sobre la província per la qual van ser triats diputats. Pense que els plans de Costa passen per instal·lar-se a Madrid, on resideix de forma habitual, i ocupar-se de salvar el discurs de Rajoy o buscar-se un espai en la futura direcció del PP després de la previsible derrota en les generals.
D'altra banda, confesse sentir-me ansiosa per conéixer si el parlamentari Juan José Ortiz completarà 25 "fructífers" anys com a representant a Corts Generals, o serà descavalcat de les candidatures.

Dotze anys fent un aeroport

Dotze anys tractant de posar en servei un aeroport no és precisament una mostra d'eficàcia de la que tant presumeix el PP. El president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, i la societat promotora de l'aeroport, Aerocas, deurien tramitar de forma adequada totes l'actuacions que requerix la construcció d'eixa infraestructura, i evitar així donar nous motius que obliguen a les associacions conservacionistes a presentar més recursos per irregularitats en l'execució de les obres.
Cal exigir rigor administratiu i legal per a garantir la major celeritat possible en la finalització d'una infraestructura necessària per al creixement del sector turístic de la província. Hui mateix els empresaris turístics alerten de la disminució en un 2'2% en el nombre de turistes que van visitar Castelló l'any passat, una tendència que podia haver-se evitat amb la posada en servici de l'aeroport en uns terminis raonables. La prioritat que els governs d'Aznar van donar a l'AVE Madrid-Tarragona per davant de l'AVE al País Valencià tampoc ha contribuït a sostindre el nivell d'activitat del sector turístic de Castelló. En este sentit, recorde que l'any 2002 el projecte d'AVE Madrid-País Valencià encara no contemplava el ramal de Castelló, que va ser introduït eixe any per mitjà d'una esmena dels representants socialistes al Congrés.
Faig estes reflexions després de conéixer la petició que ha realitzat hui el grup ecologista Gecen de paralitzar les obres de l'aeroport per mancar la promotora de les autoritzacions pertinents, la qual cosa de ser certa, pot suposar un nou obstacle per a la culminació del projecte.
En els dotze anys que porta l'aeroport en gestació, s'han succeït interrupcions per defectes en la tramitació administrativa, advertències del Síndic de Comptes sobre la gestió financera de la societat pública que promou la infraestructura, i batalles judicials només atribuïbles a una mala gestió política.

Otra vez Costa, y van cinco

Los candidatos que baraja el PP para las próximas elecciones generales en Castellón no son los que mejor han defendido los intereses de la provincia. Juan Costa ha dejado en dos ocasiones tirada a Castellón, la primera durante su etapa como ministro, en la que se desentendió de la provincia, y la segunda tras las elecciones de 2004, cuando renunció a ejercer la labor de oposición que le habían asignado los ciudadanos, y se marchó con Rodrigo Rato al Fondo Monetario Internacional.
Después de las elecciones de marzo de 2004, Juan Costa, que encabeza las listas de Castellón desde las elecciones de 1993, sólo ocupó durante medio año el escaño de diputado en el Congreso. El 30 de octubre de ese año anunció su decisión de aceptar el cargo de consejero del Fondo Monetario en una rueda de prensa en la que dijo que esos seis meses los había dedicado a meditar si aceptaba irse, u optada por seguir “defendiendo los intereses de Castellón". Ahora vuelve, a pesar de la oposición de Fabra, para volvernos a decir que va a defender de nuevo los intereses de Castellón.
Su etapa como ministro tampoco fue más fructífera para Castellónpuesto que el único compromiso que adquirió con la provincia, la financiación de los planes de competitividad de los sectores productivos, la incumplió.
Por tanto, el candidato que baraja el PP para encabezar su lista al Congreso por Castellón no es una garantía para el bienestar y la prosperidad de la provincia.
Respecto del número dos de la candidatura del PP, Miguel Barrachina, sólo cabe lamentar sus constantes intentos de generar confusión en torno a las estadísticas de delitos y las inversiones del Gobierno. Recuerdo la promesa que realizó en 2002 de poner en servicio la autovía Mudéjar en su tramo de Castellón en 2003, una de las grandes mentiras del PP en la anterior precampaña, junto con la promesa de Camps de hacer llegar el AVE a la Comunitat Valenciana en 2007.
Lo único que pueden hacer los candidatos del PP en la campaña electoral que se avecina es explicar a la opinión pública porqué los gobiernos de Aznar son los únicos que no trajeron agua, ni AVE, ni comisarías, ni cuarteles, ni policías, y tampoco pusieron al servicio del ciudadano inmuebles como el edificio de Hacienda, el Bando de España, la oficina de Extranjeros o la sede del INSS. Asímismo, exijo a Costa y Barrachina que expliquen porqué el último presupuesto que ejecutó en su totalidad el PP, el de 2003, se quedó sin ejecutar en un 72%.

La fortuna de Fabra

Sort i fortuna la seua. El sorteig de "El Niño" li ha deixat 2 milions d'euros (333 milions de pessetes, o si es vol, vora dos milions i mig de dòlars) al president provincial del PP, president de la Diputació, i secretari de la Cambra de Comerç en excedència, Carlos Fabra, el fabra dels fabres. Quanta casualitat. Dieun que és la tercera vegada que la roda de la fortuna s'atura a ca'l president provincial. Ja en té per a "tapar forats", que en diuen. Que s'ho disfrute amb salut.
Del que es tracta ara és de que no permetem que li torne a tocar la loteria el proper 9 de març. Potser Carlos Fabra necessite més que cap altre càrrec del PP que les properes eleccions li atorguen a Rajoy la possibilitat de governar. A Castelló, però, no hi contribuirem. Les enquestes van molt apretades i la distribució final dels cinc escons en joc dependrà molt de la mobilització d'última hora, i del que faça vora el 20% dels electors que encara no saben a qui votar, i ni tan sols saben si votaran. Guanyar també la confiança d'este sector d'electors és important, i en tenim un bon exemple en les darreres eleccions municipals a la ciutat de Castelló, on ara tindríem alcaldia del PSPV si la participació havera arribat al 70%. En canvi, gairebé va passar del 60%, i la responsabilitat és només nostra.
Vull insistir, doncs, en que, hui per hui, Castelló és l'única circumscripció en la que es donen les condicions per a trencar l'hegemonia del PP al País Valencià, i per tant, l'actitud dels anomenats indecisos serà més determinant a Castelló que a cap altra circumscripció. Aleshores, anem per feina.

Castellón es la única en condiciones de romper la hegemonía del PP en el País Valenciano

El sondeo electoral de Sigma Dos elaborado para el diario El Mundo y publicado hoy martes revela que la diferencia entre el PP y el PSOE en lacircunscripción de Castellón puede situarse en unos pocos centenares de votos, y por tanto, la posibilidad de vuelco electoral es real, tal como he defendido desde la constitución del Comité Electoral Provincial.
Los resultados de las elecciones generales de 2004 ya arrojaron una diferencia mínima entre el PP y el PSOE en Castellón, y esa tendencia, lejos de ser circunstancial, se ratificó en las pasadas elecciones autonómicas, en las que la circunscripción de Castellón fue la única en la que el PSPV ganó votos y diputados, la única en la que el PP perdió diputados a pesar de que se aumentó en uno el número de escaños asignado a la provincia, y la única en la que el PP no logró mayoría absoluta, y todo ello en un contexto marcado por los mejores resultados obtenidos nunca por el PP en el conjunto de la Comunitat Valenciana.
Considero que el sondeo publicado por El Mundo debe ser un estímulo para aquellas personas convencidas de que el Gobierno de Zapatero ha conllevado avances irreversibles en bienestar y prosperidad, y por tanto reitero el llamamiento a la movilización, porque Castellón no puede contribuir de ninguna manera a que Rajoy, Acebes y Zaplana vuelvan a tener responsabilidades de gobierno en este país.
Del sondeo deseo resaltar dos hechos: el respaldo electoral del PP en la provincia de Castellón está hasta siete puntos por debajo del que obtiene ese mismo partido en el resto de la Comunitat Valenciana, y por el contrario las previsiones de voto para el PSOE están hasta seis puntos por encima de las del resto de circunscripciones. Por tanto Castellón es, según este sondeo, la única circunscripción que puede romper la hegemonía del PP en la Comunitat Valenciana. Así las cosas, anuncio como coordinadora del PSPV de Castellón, una intensificación de la acción electoral desde esta misma semana con la intención de no desperdiciar la oportunidad que nos están aventurando los sondeos. Esa acción implicará a todos los cargos públicos y al mayor número posible de militantes, y consistirá sobre todo en la difusión de las inversiones del Gobierno y su comparativa con las dos legislaturas anteriores del PP. Esta encuesta, además, será objeto de análisis en la próxima reunión del Comité Electoral Provincial.

¿Cómo participan las bases del PP en la elección de sus candidatos?

El diputado castellonense del PP Miguel Barrachina intenta deslegitimar a Jordi Sevilla como candidato socialista y afirma que las bases lo han rechazado. Falso. Jordi Sevilla ha obtenido el respaldo mayoritario de las agrupaciones locales de Castellón, y Barrachina se aferra a la asamblea de la agrupación local de Castellón, en la que una compañera, Josefina Gimeno, obtuvo once votos más que el ex ministro, para tratar de meter cizaña.

Me gustaría que el diputado del PP explique de qué forma participan las bases de su partido en la elección de sus candidatos. Él mismo ha sido cuestionado por su estigma zaplanista, Fernando Castelló ya da por hecho que no tiene ninguna posibilidad de repetir por el mismo motivo; Juan José Ortiz lleva un cuarto de siglo como representante de Castellón en las Cortes Generales con el balance conocido; Gabriel Elorriaga ha sido el eterno cunero y ni siqueira se ha dignado en aparecer por Castellón; a Carlos Murria, ilustre primer secretario de la Junta de Festejos de Castellón en 1945, no se le conoce actividad parlamentaria salvo las reuniones en el Ministerio de Agricultura con Carlos Fabra ; Juan Costa ha dejado tirada a la provincia de Castellón en dos ocasiones consecutivas, la última para irse a Nueva York con Rodrigo Rato.

La verdad es que el propio Juan Costa es el único candidato repudiado después de haberse conocido que no dijo al juez todo lo que conocía sobre las reuniones que Carlos Fabra celebraba en el Ministerio de Agricultura para acelerar la autorización de licencias para comercializar productos fitosanitarios. Después de ello, la opción de Juan Costa como candidato del PP por Castellón parece desvanecerse.

Y sin embargo viene Miguel Barrachina a cuestionar a los candidatos socialistas por el mero hecho de dar voz a los militantes en el proceso de elección.

Pero Barrachina lanzó esas críticas en otro contexto: el de las inversiones del Gobierno en Castellón y su comparativa con los gobiernos de Anar. A este respecto, sólo tengo que recordarle que la única verdad objetiva es que los gobiernos de Aznar han sido los únicos que no han traído agua, ni AVE, ni policías, ni cuarteles, ni comisarías a Castellón, y que esta provincia es la única a la que el Consell de Camps mantiene sin transporte metropolitano, sin parques temáticos, sin ciudades de la música ni de las lenguas, sin conservatorio, sin Espai Comercial, y sin zona logística para el puerto. En un intento de minimizar la previsible debacle de Mariano Rajoy, Barrachina trata, mediante mentiras, de desacreditar la gestión de Rodríguez Zapatero siguiendo consignas enlatadas que en el caso de Castellón quedan en evidencia.
El propio Miguel Barrachina prometió en 2002, en la antesala de las elecciones autonómicas, que la autovía Mudéjar estaría terminada en 2003, una mentira sólo comparable con la de la promesa del AVE para 2007 que realizó Francisco Camps en esa misma campaña autonómica. Ni la autovía Mudéjar podía estar terminada en 2003, como se ha comprobado tras su reciente puesta en servicio, ni el AVE podía llegar a la Comunidad Valenciana en 2007, entre otras cosas porque el Gobierno de Aznar dio prioridad a las líneas de Valladolid, y Málaga, inauguradas esta semana, y Barcelona, a punto de entrar en servicio.
He echado mano de hemeroteca para demostrar que el 6 de diciembre de 2002, Miguel Barrachina, entonces director general de Fomento de la Economía Social del Gobierno de José María Aznar, acompañado del diputado en el Congreso de su partido Juan José Ortiz, y del alcalde de Segorbe, Rafael Calvo, anunció que con las inversiones asignadas por el Gobierno en los Presupuestos Generales de 2003 “se acometerá definitivamente el desarrollo de los tres tramos de la autovía Mudéjar que restan por ejecutar entre Segorbe y el límite con la provincia de Teruel” (sic). Sin embargo, han tenido que pasar casi cuatro años para que la autovía entre en servicio en su totalidad porque el PP fue incapaz en ocho años de acometer esos tres tramos pendientes. A ello hay que sumar los sucesivos anuncios que realizó el PP a lo largo de sus dos legislaturas sobre los inminentes inicios de las obras del desdoblamiento de la N-340 entre Castellón y Oropesa y en el Maestrat, la reducción de las plantillas policiales, el incremento dramático de la delincuencia entre 2000 y 2002, y la no ejecución de obras como las compuertas del embalse del Algar, la consolidación del embalse de Arenós, o el proyecto de aprovechamiento de los excedentes del río Belcaire.
Y ello fue así, entre otras cosas, porque el grado de ejecución de los Presupuestos Generales del Estado de 2003 en la provincia de Castellón fue tan solo del 28%, lo que demuestra que cuando Barrachina habla de inversiones en realidad está hablando de inversiones presupuestadas y no ejecutadas.
Las mismas tácticas usó el PP con el AVE a Castellón, que el Gobierno de Aznar dejó fuera de la propuesta inicial de AVE Madrid-Comunitat Valenciana, y que se incluyó por iniciativa de los diputados socialistas en 2002. Al final de su mandato, el PP ni siquiera había aprobado el estudio informativo.
A todo ello hay que añadir la paralización de todas las inversiones en inmuebles en Castellón durante las dos legislaturas del PP. El PP nunca adjudicó la nueva sede del INSS, que ha tenido que adjudicar el actual Gobierno, al igual que la remodelación del Banco de España; las obras de la nueva sede de Hacienda estuvieron durante años paralizadas, lo mismo que ocurrió con el cuartel de l’Alcora; la comisaría de Castellón ni siquiera se la planteó el PP, y la recién estrenada Oficina de Extranjeros ha sido posible gracias a la iniciativa del actual Gobierno.
Por último, en el plano autonómico, recuerdo que Miguel Barrachina prometió en las elecciones autonómicas de 2003 colegios en Azuébar, Castellnovo, y Teresa, el IES del Alto Palancia, la restauración del convento de San Francisco de Viver, la cartuja de Altura y la ermita de Santa Águeda de Jérica, mejoras en la red autonómica de carreteras, y una ambulancia 24 horas en Segorbe, todo ello sin hacer.

Setanta-cinc anys de les normes de Castelló

Han passat setanta-cinc anys des de que la Societat Castellonenca de Cultura va reunir a la seua seu del carrer Cavallers de Castelló els intelectuals i lingüistes valencians més representatius per consensuar la normativa ortogràfica del valencià. Sembla que fa quatre dies que commemoràvem el cinquantè aniversari de les Normes de Castelló amb Lluís Llach i la Banda Municipal a la plaça de bous de la nostra ciutat. Era el 1982, als inicis d’un absurd dissens al voltant de la llengua promogut per interessos purament d’oportunisme polític.
Abans d’aquell 21 de desembre de 1932, gran part de la societat valenciana estava sumida en la confusió ortogràfica, només era capaç d’aplicar l’ortografia castellana a la parla valenciana, i fins i tot estava convençuda de que era imposible la traslació gràfica de determinats sons en la nostra llengua. No era possible, en eixes condicions, cultivar la llengua pròpia i posar-la al nivell de les llengües de cultura.
Les notícies que van arribar aleshores de Castelló van ser rebudes amb il.lusió i esperança a València i Alacant, sumides, com Castelló, en una desoladora i desconcertant degeneració ortogràfica.
Setanta-cinc anys després, però, no deixa de generar-me una barreja de sentiments, entre la incredulitat, la frustració i la perplexitat, el fet de que encara hui es qüestione el consens lingüístic des d’alguns sectors obstinats en malbaratar esforços en l’intent de fer retrocedir els valencians als temps del desconcert provocat per l’absència d’una ortografia.
De Castelló estant, sembla encara més inversemblant que la llengua puga ser motiu encara de controvèrsia. Castelló ha viscut i viu aliena a un conflicte sense sentit. Gairebé ningú a Castelló qüestiona l’acord que es va signar al carrer Cavallers, a l’antiga casa de la família Matutano, potser perquè els castellonencs sentim les Normes com a pròpies, i perquè vam saber crear allà pels anys trenta les condicions que van permetre la signatura d’aquell acord. Castelló era aleshores capdavantera en matèria cultural, i va propiciar l’escenari idoni per a aquell consens.
Castellonencs estudiosos i intel.lectuals com Lluís Revert, Salvador Guinot, Gaietà Huguet, Ángel Sánchez Gozalvo, Josep Pasqual Tirado, Honori García i tants altres van ser capdavanters en la tasca de dignificació de la nostra llengua. Els seus escrits eren llegits a València i Alacant, i van servir per orientar la societat abans que la Castellonenca de Cultura propiciara l’acord idiomàtic proposat per un grup de joves escriptors a la revista Taula de Lletres Valencianes, no sense les reticències dels escriptors que a Castelló ja empràvem la normativa de l’Institut d’Estudis Catalans.
Només en eixe context d’un Castelló culturalment ric i capdavanter es podien donar les condicions per a un acord que ha consolidat la nostra llengua i l’ha salvaguardada d’atacs absurds i intolerables. I si aleshores només a Castelló era possible un acord de tanta transcendència, ara la nostra ciutat deuria ser exemple de normalitat per a la resta de comarques valencianes. Castelló mereixia, si més no, acollir la seu de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, una institució que pretén aprofundir en el consens que van representar les Normes del 32, i en la que hi he dipositat la meua confiança, amb l’esperança de que seguirà actuant amb criteris estrictament científics i aliena a pressions politiques.

Article publicat a El Periódico Mediterráneo el 22-12-07

Camps dóna per perdudes les eleccions

El president regional del PP, Francisco Camps, ha declarat a la premsa de hui què serà reivindicatiu siga quin siga el signe del Govern que es forme després de les eleccions generals del proper mes de mars. Això només té una interpretació possible: Camps mai havera anunciat que va a ser reivindicatiu si el candidat del seu partit a la presidència del Govern, Mariano Rajoy, tingués encara que només fóra una possibilidad de formar govern. Per tant, només cal deduir que Camps ha sentenciat Rajoy abans d'hora, de la mateixa manera que el portaveu del PP al Parlament Valencià, González Pons, el va sentenciar el dia que va proposar un gran pacte PSOE-PP per barrar les possibilitats dels partits minoritaris. Un i altre tenen clar que Rajoy no té cap possibilitat de governar Espanya la pròxima legislatura, i d'ahí a les declaracions que escoltem.

Vaja, Camps anuncia ara que serà reivindicatiu siga quin siga el govern. Però si no se'n va recordar de reivindicar fins que Zapatero va ser nomenat president del Govern!!!! Mai abans se l'havia escoltat demanar ni una gota d'aigua, ni celeritat amb l'AVE, ni policies, ni casernes, ni corredor mediterrani, ni res de res. La inspiració li va vindre després de les eleccions generals de 2004. I ara ens hem de creure que si Rajoy fóra el pròxim president del Govern Camps estaria dia sí dia també tirant-li en cara allò del trasvassament, la manca de policies i casernes, l'AVE, etc.

No cal que espere a que canvie el Govern per a reivindicar. Pot començar ara mateix. Pot preguntar-li al seu líder, Rajoy, perquè des d'esta setmana a Valladolid i Màlaga disfruten d'AVE i els valencians no, per eixemple.

Amb els periodistes

foto: ángel pinto

A la imatge apareixem les dos integrants castellonenques de la Mesa de les Corts, Maria Fernanda Vidal i jo mateix, amb alguns dels periodistes amb els que ahir dijous vam compartir una copa nadalenca. És un moment entranyable pel fet de retrobar-nos en un ambient distés amb tots aquells que al llarg de l'any se n'ocupen de la crònica parlamentària, és a dir, de transmetre a la societat valenciana tot allò que fan els seus representants al Parlament. Es creen complicitats, es fan bromes, i a més, aquells que s'incorporen ara a l'activitat parlamentària, bé polítics, bé periodistes, tenim l'oportunitat de conéixer-nos. Vull des d'aquest blog retre homenatge i reconéixer la tasca dels cronistes parlamentaris, no sempre fàcil.

El nou llibre del meu germà

“És necessari que la gent jove torne a llegir poesia, que recupere la capacitat d'imaginar, de divagar, i no l'estrictament discursiva”. Són declaracions del meu germà, l'escriptor i poeta José Félix Escudero pronunciades en l'acte de presentació del seu últim llibre de poesia, “Los nombres que has tenido” (editorial Versos y Trazos), celebrat esta setmana en l'Àmbit Cultural d'El Corte Inglés a València. El professor de Dret Constitucional i també escriptor Vicent Franch, paisà i amic personal meu i del meu germà, va introduir l'acte.
El meu germà defineix la poesia com un estat d'ànim, una síntesi de la prosa, i per damunt de tot, un projecte de modificació de les estructures emocionals vigents i un exercici de provocació del llenguatge, del que destaca la seua capacitat per a rebel·lar-se. La petició als jóvens perquè tornen a la poesia té per a l'autor la seua justificació: “El món no està ben fet, no és en absolut un extracte de prístina exaltació divina, una obra perfecta. És més un esvarós femer, una exuberància impia, un superb caos i una gaudida dispar. És bo, necessari i saludable, doncs, que tornem a la poesia. És bo tornar a tronar en vers sobre les injustícies, sobre la trista condició humana, sobre la soledat i les companyies, sobre el dolor i la mort, sobre el goig, sobre la falta de llibertat universal i sobre les indecents pàtines que la contaminen i confonen”.
José Félix Escudero va nàixer a Atzeneta del Maestrat en 1946, encara que ha residit la major part de la seua vida a Borriana. És llicenciat en Dret, i està dedicat professionalment a l'assessoria empresarial, encara que diu tindre dos oficis no professionals que han enllumenat la seua vida, el de poeta i el de lector. Ha cultivat la poesia en les dos llengües, la Paterna (castellà), i la materna (valencià). Va guanyar el Premi Octubre Vicent Andrés Estellés en 1977 amb l'obra “Paraula de Miquel”, i el premi Ciutat de Valencia-Roís de Corella en 1984 amb “Discursos de salvació”. Ha publicat també l'obra “Presagi del tacte” (Bromera, 2001).
Ara, amb “Los nombres que has tenido”, amb pròleg d'Alberto Gimeno, torna a recopilar el que ell denomina “trossos de matèria prodigiosa per a dibuixar amb tenacitat les cartes de navegació que ens porten a Ítaca, fent que l'existència abaste un sentit diferent, farcit de càntics i rialles, i de poderoses promeses inventades”.
José Félix Escudero conserva llibres molt vells que va llegir en els anys seixanta durant els seus anys en la universitat. Eren, afirma, paraules llegides amb por, dolor i goig a través de les quals va saber que la poesia era el gènere dels gèneres. “Des de llavors m'he dedicat, en caps de setmana, lumbàlgies i altres desordes, a parir versos amb temor reverencial, arravataments passionals i moltes gotes de desconcert”. Ha escrit milers de versos en castellà i valencià, “però només unes poques desenes, i ni encara eixes, respiren eixa qualitat universal que distingix a la gran poesia”, sentència.

Hablando de agravios

La coordinadora del Comité Electoral del PSPV, la diputada Isabel Escudero, ha retado al secretario general del PPCV, Ricardo Costa, a un debate sobre los agravios de las administraciones públicas con la provincia, en respuesta a las declaraciones que realizó ayer el diputado castellonenses del PP, en las que denuncia que el actual modelo de financiación, aprobado por el anterior Gobierno de Aznar, provoca “pérdidas” para Castellón que cifra en 260 millones de euros.
Para Isabel Escudero, los únicos agravios para Castellón son que las inversiones más importantes acumulen años de retraso sin ejecutarse, que Castellón sea la única capital valenciana sin transporte metropolitano, que la Generalitat no haya concluido ni una sola de las autovías que había proyectado en la provincia, que no se hayan ejecutado las obras para prevenir inundaciones, que los municipios del litoral norte carezcan de sistemas de depuración de aguas, que Castellón sea la única provincia en la que no se ha invertido en grandes proyectos, y que haya generaciones enteras que han completado su formación obligatoria en barracones.
Entre tanto, afirma, “la Generalitat llena de autovías Alicante para conectarla con Murcia, dota a la ciudad de Alicante de todas las circunvalaciones necesarias, ejecuta nuevas líneas de metro y tranvía, asume las pérdidas de la Ciudad de la Luz y de Terra Mítica, y organiza grandes acontecimientos deportivos en Valencia y Alicante sin ninguna repercusión en Castellón”, de lo que concluye que “a Castellón no le ha resultado nada rentable que los sucesivos consellers de Infraestructuras sean alicantinos”.
La coordinadora electoral del PSPV ha expresado su interés en debatir con el dirigente del PP los motivos de los retrasos que arrastran las inversiones de la Generalitat en Castellón, y la falta generalizada de compromiso de los gobiernos del PP con la provincia, aunque como sospecha que Ricardo Costa “no recogerá el guante”, anuncia que pondrá en marcha una campaña desde el Comité Electoral del PSPV para denunciar ante la opinión pública lo que ha supuesto para la provincia de Castellón dieciséis años de gobiernos del PP en la Generalitat, y ocho en el Gobierno de España.
En primer lugar, afirma, “los únicos gobiernos que no trajeron ni agua, ni AVE, ni policías, ni cuarteles, ni comisarías, fueron los de Aznar. Ello es así de contundente, y ningún dirigente del PP se atreverá a rebatirlo”.
En segundo lugar, añade, “la Generalitat ha sometido a Castellón a una discriminación sin precedentes en la historia reciente”. Escudero justifica la cita en el hecho de que todas las autovías programadas están sin comenzar o inacabadas, entre las que cita la A-7, los viales Burriana-Almassora, Vila-real-Burriana, y Castellón-Benicàssim, “por no hablar de las carreteras convencionales”.
Respecto de los grandes proyectos, la Ciudad de la Música, la Ciudad de las Lenguas, Dinomanía y el Espai Comarcial o Centre de Convencions no son ni bocetos, “mientras Valencia y Alicante tienen en funcionamiento desde hace años ciudades de la luz, del teatro, de la ciencia y las artes, tierras míticas, copas del América, regatas transoceánicas, y circuitos de Fórmula 1”.
Para culminar los agravios, concluye Escudero, el sistema de transporte metropolitano de Castellón no está ejecutado ni en su primer tramo, entre la Universidad y el paseo Ribalta, y las previsiones inversoras del Consell no hacen prever que antes de 2012 los ciudadasnos del área metropolitana de la Plana puedan disfrutar de un sistema de transporte público eficiente, como en Valencia y Alicante.
Con todo ello, Escudero insta a Ricardo Costa “a poner fecha, hora y escenario para debatir sobre el trato que ha recibido Castellón de las distintas administraciones”.

Escudero acusa Mario Flores de generar incertesa entorn al TvrCas

Isabel Escudero ha acusat el conseller d'Infraestructures, Mario Flores, de generar incertesa entorn dels terminis i el traçat del TvrCas –el futur tramvia de Castelló– i fins i tot l’ha acusat d’alimentar falses esperances entre els municipis d'Almassora, Vila-real, Borriana i Benicàssim. La diputada socialista afirma que les partides consignades en els Pressuposts del Consell per a 2008 no es corresponen amb la voluntat expressada pel conseller d'estendre el sistema metropolità de transport fins a Borriana en 2010, i si no corregeix les previsions durant el procés d'aprovació dels pressuposts, no serà possible acomplir les promeses realitzades a Castelló. Per a la diputada «les voluntats s'expressen a través dels Pressuposts del Consell, i no mitjançant divagacions sobre dates i traçats que no es corresponen amb la previsió plurianual d'inversions que ha plasmat la Conselleria d'Infraestructures en els comptes de l'any vinent». Escudero afirma que Mario Flores va generar ahir una gran confusió en aventurar possibles traçats, de manera que els ciutadans acaben de conéixer que la línia 2 partirà probablement de l'estació de ferrocarril de Castelló, deixarà Almassora a un costat, però tindrà parades en polígons industrials. Es baralla l'antiga N-340 com a possible traçat, però al temps es preveu l'avinguda de València, Borriana reclama un recorregut pel litoral, i Benicàssim pareix veure frustrades les aspiracions que el troleibús tanque un trajecte per la carretera que s'està construint entre aquest municipi i Castelló. Segons Escudero, hi ha fets que ratifiquen l'escassa probabilitat que s’acomplisquen les previsions del conseller, com l'absència d'informe sobre el pas del troleibús pel passeig Ribalta, o els retards que pateix l'actual tram en obres entre la Jaume I i el passeig Ribalta. Això revela, al parer de la diputada, la dificultat que entranya la implantació d'un sistema de transport en una trama urbana tan peculiar com la de Castelló, una dificultat que el conseller Mario Flores no té en compte quan «irresponsablement» dóna l'any 2010 com a data per a l'entrada en servei fins als municipis de l'entorn. Per això, Escudero insta el conseller a rectificar els pressuposts del seu departament per a consignar les partides suficients perquè realment l'àrea de la Plana puga gaudir en 2010 d'un sistema de transport públic.

Notícia publicada al diari digital Pàgina 26

Un atac intolerable a la llibertat d'expressió

El tancament del repetidor de TV3 a les comarques d'Alacant representa un atac intolerable i injustificable a la llibertat d'expressió i a la pluralitat informativa, per molt que el Govern valencià vullga justificar-ho amb la pressumpta il.legalitat de les emissions. La informació ens fa lliures, i pel que es veu el Govern de Camps vol posar límits a la nostra llibertat. En ple segle XXI, ens trobem davant actituds impròpies d'una era que si per alguna cosa es caracteritza és pels avanços tecnològics que ens permeten accedir a una ampla oferta comunicativa d'arreu del món. I això senzillament representa un enriquiment cultural sense precedents.

Fins i tot el PP català ha condemnat la decisió del Govern valencià. Però de res ha servit. El PP valencià ha consumat la seua amenaça.

No puc oblidar quan a principis de la dècada dels vuitanta vaig escoltar per primera vegada una televisió en la meua llengua. Per primera vegada vam tindre l'oportunitat d'accedir a la informació, a l'entreteniment i a la cultura per televisió en la nostra llengua. Ara, però, el tancament del repetidor a Alacant simbolitza de la millor forma possible el Govern anacrònic que ens toca suportar.

Vull instar al PP valencià a fer de la recepció de la senyal de TV3 un acte de normalitat, com a les Illes Balears, on mai els governs de Mata se'ls va ocórrer tallar les emissions. Tampoc a Tarragona s'han escandalitzat de rebre Canal 9, malgrat que la qualitat del producte deixa que desitjar.

Hi ha mitjans per a la reciprocitat dels canals autonòmics. Fem un gest en favor de la llibertat d'expressió i de la pluralitat. Condemnem la censura.

Reto a Mario Flores

Considero una desfachatez que el conseller de Infraestructuras, Mario Flores, apremie al Ministerio de Fomento sobre las fechas del AVE a Castellón, y sin embargo sea incapaz de poner una fecha para la conclusión del sistema de transporte metropolitano para la Plana, tal como denuncia el conseller en la prensa de este domingo.
Lo único insólito, para reproducir su forma de expresar asombro, es que en la recta final de la primera década del siglo XXI, una ciudad como Castellón siga sin disfrutar de un sistema de transporte metropolitano que la convierta en una metrópoli funcional para sus habitantes, que facilite la movilidad urbana en el entorno metropolitano, e incentive la interrelación social, la actividad económica y las opciones de ocio y cultura, con el agravante de que Castellón sigue siendo la única capital valenciana sin un sistema de transporte público, del que sí disfrutan desde hace años Valencia y Alicante.
Estoy convencida de que las críticas de Mario Flores obedecen a una consigna del PP para desviar a Castellón las exigencias sobre el AVE, una vez se han encontrado con que Fomento está poniendo ya las traviesas de la alta velocidad a las mismas puertas de la ciudad de Valencia. Cuando ya nadie en el PP duda de que Madrid y el País Valenciano estarán unidos por el AVE antes en dos años, incluido Castellón por la plataforma actual, los estrategas del PP vuelven su mirada a Castellón y ordenan exigir fechas para ese ramal de la alta velocidad, que el PP, dicho sea de paso, ni siquiera previno cuando gobernó, y que sólo se incluyó tras una enmienda socialista.
Escudero recuerda que el PP gobernó ocho años en España y no trajo ni AVE, ni agua, ni más policías, ni cuarteles, ni comisarías, ni trasvases”, por lo que considera la actual estrategia popular un engaño al más puro estilo del que protagonizaron Aznar, Acebes, Rajoy y Zaplana tras el 11-M, otro engaño, uno más, que los electores valencianos no pueden dejar impune.
Reto, pues, a Mario Flores a que diga si va poner en servicio el sistema de transporte metropolitano en toda la Plana antes de la llegada del AVE a Castellón, y si no es así debería dimitir por engañar y discriminar a los ciudadanos de Castellón, y por utilizar su cargo institucional para atacar al Gobierno en clave puramente de partido.
Creo que alguien en el Gobierno valenciano debería asumir responsabilidades no sólo por la falta de inversiones en el transporte público de Castellón, sino por los retrasos en la autovía Nules-Benicàssim, en el desdoblameinto Vila-real-Burriana, en la ronda de Castellón, en el nuevo vial Castellón-Benicàssim, en las declaraciones de impacto ambiental para la prolongación de la A-7 hasta Tarragona, en la ronda sur de Vila-real, en la carretera Peñíscola-Benicarló, Benicarló-Càlig, Cabanes-Oropesa, y Torreblanca-aeropuerto. Demasiadas cosas acumula en Castellón el flamante vecino temporal de la zona de la Ciutat de les Arts como para ponerse a esparcer cortinas de humo.

La Jaime Vera forma els joves en assumptes europeus

Dilluns passat vaig participar en un curs organitzat per la Fundació Jaime Vera i el Departament de Dret Constitucional de la Universitat de València sobre l'ampliació de la Unió Europea i la integració dels estats membres, dirigit als joves estudiants de Dret i Ciències Polítiques. Hi vaig voler assistir des del convenciment de la importància que té que els joves prenguen conciència del que suposa pertànyer a la UE, i els reptes que afrontem amb els estats que estan trucant a la porta de la Unió. És important que els joves sàpiguen els entrebancs que viu el procés de construcció europea, el pas enrere de la Constitució fracasada i les seues conseqüències sobre la unió política, el que representa el Tractat de Lisboa, les posicions de nous estats com Polònia, i la situació que viuen els països dels Balcans Occidentals i Turquia, on en teoria s'hi ha posat el límit a l'ampliació de la UE després de crear el terme de País Amic per a Rusia, Ucrania i els països del nord d'Àfrica.

Croacia és el més ferm candidat per a entrar a formar part de la UE cap al 2009-2010. Ara bé, Sèrbia, Kosovo, Macedonia i Montenegro viuen situacions tan complexes que fa difícil fixar una data. Els odis ètnics, la fragilitat dels sistemes i de les fronteres, la dèbil administració, i la mala situació econòmica no fan fàcil l'adhesió. Cas a banda és Turquia, que malgrat les reformes polítiques, arrossega encara molts dubtes pel que fa a la política envers les minories i els drets humans.

Tot un repàs a la situació de la UE que s'hauria de difondre entre tots els nostres joves a través dels representants polítics.

Una victoria socialista en Castellón es posible

La coordinadora del Comité Electoral del PSPV de Castellón, la diputada Isabel Escudero, ha insistido hoy ante los integrantes de este órgano en los mensajes de movilización. Para Isabel Escudero, la victoria en las próximas elecciones generales en la provincia de Castellón “no es ninguna utopía”, y asegura que “sólo se precisa que cada militante ejerza el diálogo en sus entornos familiar, laboral o de amistades para explicar que en Castellón hay una mayoría social progresista, y por tanto es estadísticamente posible voltear el resultado”. El diálogo y la presencia en la calle, en opinión de Escudero, son necesarios para que los electores tomen conciencia de la transcendencia de las elecciones generales. “Si alguien cree que las decisiones que adopte el Gobierno de España no le conciernen, está equivocado. En las próximas elecciones generales vamos a decidir si proseguimos con los políticas de prosperidad y modernización, con los avances sociales, y con la ampliación de derechos, o si por el contrario entregamos la responsabilidad de gobernar a quines llevan años instalados en la crispación, el engaño y la manipulación constantes”, señala la diputada socialista. “Por tanto –agrega-, es importante que Castellón no contribuya de ninguna de las maneras a que Rajoy, Acebes y Zaplana vuelvan a tener la oportunidad de gobernar, y para ello el PSPV ha de propiciar una victoria que no se produce desde las elecciones generales de 1989, y lograr el tercer diputado por esta circunscripción”.
Para Isabel Escudero, la obtención del tercer diputado “no es ninguna ensoñación irrealizable”. La última victoria del PSPV en Castellón en unas elecciones generales se produjo en 1989, en las que la candidatura socialista logró veinte mil votos más que el PP. En la siguiente convocatoria, la de 1993, el PP logró la primera victoria con quince mil votos por encima del PSPV. Las dos posteriores convocatorias se saldaron con victorias del PP, pero en la última, en 2004, esa ventaja del PP fue sólo de tres mil votos. Por tanto, Isabel Escudero considera que si el PSPV es capaz de transmitir a los ciudadanos el compromiso del Gobierno con Castellón, traducido en la ejecución de infraestructuras viarias, la aportación de recursos hídricos mediante los proyectos del programa AGUA, el aumento de las plantillas y dotaciones policiales, la modernización de la Administración plasmada en la oficina de extranjeros, el antiguo Banco de España, la nueva sede del Instituto de la Seguridad Social, el edificio de Hacienda y la futura comisaría, el compromiso con el AVE, las inversiones en la regeneración del litoral, el centro de atención a mujeres víctimas de malos tratos, la remodelación de las estaciones de ferrocarril del Alto Palancia, las obras de modernización de regadíos, e inversiones como la reparación de los defectos estructurales de la estación de Castellón, “los ciudadanos otorgarán una victoria al PSOE en Castellón después de casi dos décadas”.

Escudero denuncia el boicot a la Ley de Dependencia en el Día Internacional del Discapacitado

La coordinadora del Comité Electoral del PSPV de Castellón, la diputada Isabel Escudero, ha denunciado con motivo de la celebración hoy del Día Internacional de las Personas con Discapacidad, que cuarenta mil personas de la provincia de Castellón con algún grado de dependencia esperan a que la Generalitat ponga en marcha los procesos de evaluación para que el Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales pueda concederles las atenciones a las que tienen derecho desde la entraga en vigor de la Ley de Dependencia.
Escudero ha declarado que “la escasa diligencia de la Generalitat a la hora de evaluar los distintos grados de discapacidad raya el boicot descarado a la Ley de Dependencia”, y ha pedido al Gobierno valenciano que disponga de forma urgente los medios para que las personas con discapacidad puedan beneficiarse de las ayudas a las que tienen derecho.
Los beneficiarios de la ley no son los únicos perjudicados por la actitud de la Generalitat, según la diputada socialista, puesto que en el apartado laboral el Gobierno del PP de la Generalitat está impidiendo la creación de los miles de puestos de trabajo que requiere la aplicación de las disposiciones contenidas en la Ley de Dependencia.
Isabel Escudero calcula que 40.000 personas sufren discapacidad en alguno de sus grados en la provincia de Castellón, y alrededor de tres mil están englobados en el grado III, denominado de Gran Dependencia, es decir, personas que necesitan el apoyo indispensable y continuo de otra persona para la realización de actividades básicas de la vida diaria. Sin embargo, la Generalitat no ha evaluado ni al diez por ciento de las personas consideradas grandes dependientes en la provincia de Castellón, por lo que insta al Consell a contratar de forma urgente al personal necesario para que los beneficiarios de la Ley de Dependencia puedan acceder lo antes posible a las prestaciones a las que tienen derecho. Escudero considera la actitud del Consell “una falta de respeto” hacia los discapacitados. La diputada socialista considera una “burla” que el vicepresidente del Consell responsable de Bienestar Social, Juan Cotino, menosprecie a la Ley de Dependencia y la califique poco menos que de innecesaria, al alardear de que la Generalitat ya ofrecía las atenciones recogidas en dicha ley, cuando en realidad lo que está haciendo es privar a los discapacitados de ayudas y prestaciones a las que tienen derecho y que ya podrían estar percibiendo.

Escudero demana al Consell que prime la pluralitat i la transparència en la concessió de llicències de TDT

La diputada autonòmica del PSPV i vicepresidenta segona de les Corts, Isabel Escudero, ha demanat al Govern valencià que prime la pluralitat, la transparència i la qualitat en les noves concessions de canals de Televisió Digital Terrestre (TDT). Escudero ha fet la petició a un debat al marc del Congrés de Comunicació Local (ComLoc), organitzat per la Universitat Jaume I i el diari Mediterráneo, i en el que han partiticpat a més d'ella, el portaveu del PP a les Corts, Esteban González Pons; el representant d'EU al Consell d'Administració de RTVV, Amadeu Sanchis, i el regidor del Bloc a la ciutat de Castelló, Enric Nomdedéu.

Escudero ha denunciat a la seua intervenció la darrera concessió de canals de TDT que va fer el Govern valencià el 30 de desembre de 2005, de la que van resultar beneficiats empresaris de l'òrbita del PP. La diputada socialista ha dit que això no és primer la pluralitat ni afavorir la llibertat d'expressió, i ha demanat que a les noves concessions previstes prime la pluralitat. A més, ha denunciat que molts dels beneficiaris de les darreres llicències atorgades, no tenen cap vinculació al País Valencià, la qual cosa repercuteix en detriment del sector audiovisual valencià i de la llengua pròpia.

Ha replicat Esteban González dient que una de les concessions va ser per a l'empresa editora del diari Levante-EMV, "res sospitós de ser afí al PP", una altra per al diari Información, del mateix grup editorial, i una altra per a una empresa de comunicació de Morella "tampoc sospitosa de estar a l'òrbita del PP". Però se n'ha oblidat González Pons de la resta de quaranta llicèncicies, que van anar a parar a mans de personatges com l'empresari José Luis Ulibarri (que es va adjudicar un bon grapat de canals), Federico Jiménez Losantos, Ángel Fenoll, Genoveva Reig, etc.

Els vora dos centenars d'estudiants inscrits al congrés han agraït el to del debat i la clarificació de postures dels partits polítics.

Nova eina per a l'anàlisi de les audiències al mercat de parla catalana

Isabel Escudero saluda al conseller català de Cultura a l'acte de presentació del Baròmetre.

foto: miquel tres lópez

Ahir dimarts vaig assistir a Barcelona a la presentació del primer estudi d’audiències de mitjans de comunicació als territoris de parla catalana, el Baròmetre, impulsat per la Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura (Fundacc), del patronat del qual en forme part. Al ramat, com a vicepresidenta segona de les Corts Valencianes, vaig ser l’única representant institucional del País Valencià a l’acte, encara que la meua presència obeïa a la meua condició de politóloga, docent i diputada. Sí hi havia presència dels governs català i balear, entre altres el conseller de Cultura català, i els directors generals de Mitjans de Comunicació d’ambdós governs. El Govern valencià, com de costum, no n’ha volgut saber res.
La presentació ha comptat amb l’assistència de 250 representants del sector de la comunicació i la cultura -mitjans de comunicació, grups de comunicació, agències de mitjans, anunciants, indústries culturals i institucions-.
El Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, “l’EGM” dels territoris de parla catalana, subministra les primeres dades d’audiències i consums culturals específiques d’aquest mercat, on s’han comptabilitzat 1.500 mitjans de comunicació (premsa, revistes i publicacions periòdiques, ràdio, televisió i internet). Analitza, a més, els usos i consums culturals que s’hi realitzen (llibres, cinema, música, concerts, espectacles, exposicions, videojocs i telefonia mòbil).
La importància de l’eina és excepcional. Fins ara només teniem com a referència els estudis de l’EGM, que abarca l’àmbit estatal i té com última unitat de referència la província. Quedava, doncs, a l’ombra un ampli ventall de mitjans locals i comarcals que ara queden reflectits al Baròmetre, que analitza un mercat de referència de 13 milions de consumidors, en el que s’efectuen cada quatre mesos 40.000 entrevistes amb una precisió estadística d’àmbit comarcal, tot sota la direcció tècnica de les empreses Nielsen i Odec, líders mundials en estudis de mercat, investigació d’audiències, i processament integral d’enquestes i planificació de mitjans.
Estem davant d’un dels deus anàlisi d’audiències més rigorosos a tot el món, i la seua importància és excepcional pel fet que per primera vegada al mercat de parla catalana proporciona estudis útils per a la presa de decisions a empreses i institucions per a definir estratègies comercials i polítiques efectives. Eixe era l’objectiu de Fundacc des de la seua creació, l’any 2005. Estem, com ha dit el president de Fundacc, al principi dels objectius marcats. Aquest primer Baròmetre no és el final.
La meua tasca ara, com una dels tres integrants valencians del patronat de Fundacc, és donar a conéixer el Baròmetre al País Valencià i animar a les institucions i a les empreses a sumar-s’hi al projecte. M’he compromés a fer una presentació pública del Baròmetre a València, on de seguer que sorprendran els resultats d’audiència, sobre tot pel que fa a l’àmbit comarcal.
Crida l’atenció la baixa audiència de Canal 9, gairebé la meitat que la majoria de cadenes d’àmbit estatal. Pel que fa a la premsa diària, al País Valencià el Baròmetre li atorga el lideratge al diari Levante-EMV amb 276.000 lectors, seguit del diari Información amb 257.000, i de l’esportiu Marca amb 203.000. A les comarques de Castelló el predomini és amb diferència per al diari Mediterráneo, al que el Baròmetre atorga 76.000 lectors. Estes són algunes de les dades públiques que Fundac proporciona de forma gratuita. L’estudi complet, de més de 10.000 taules, cal comprar-lo.

Esteban González ha sentenciat Rajoy abans d'hora

El portaveu del PP a les Corts Valencianes, Esteban González, ens torna a traure la llengua amb la proposta que ha fet al PSOE: una gran coalició a l'alemanya per tal d'impedir altres posibles coalicions que al PP no li convenen en tant i quan el someten a l'ostracisme i a la marginalitat parlamentària. L'oferta d'Esteban González té lectura de fons. El PP mai havera fet una proposta d'aquest tipus si tinguera alguna perspectiva de governar Espanya la pròxima legislatura. Per tant, el portaveu del PP d'ací està sentenciant al PP nacional abans d'hora, i admet que Rajoy no té cap possibilitat de guanyar les eleccions, ni de governar.

La qüestió que aixina de primeres em ve a la ment és si Esteban González ha fet la proposta per encàrrec d'algun dirigent popular de Madrid per tal d'obrir un debat, o ha estat una ocurrència pròpia, la qual cosa no deixaria de ser una imprudència política.

¿De debó pensa Esteban González que el tipus d'oposició al Govern i les actitus que ha mantés el seu partit permeten la gran coalició que planteja el portaveu del PP al Parlament d'ací? Cal ser ingenu, o simplement hàbil per ocupar espais als papers, que això sí ho sap fer bé.

Ja m'havera agradat a mi que Esteban González havera fet eixa mateixa proposta allà pel 1995 quan el seu partit li va donar ales a Unió Valenciana, li va cedir conselleries, la presidència de les Corts i altres institucions, i li va permetre divulgar l'absurda gramàtica secessionista amb els diners públics. ¿Aleshores no era vàlida la gran coalició que ara planteja el portaveu del PP?

Lagarto, lagarto. Déu tinga cura de les teues ocurrències.

Nova manipulació dels abjectes serveis informatius de Canal 9

El secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, va acudir dissabte a València per clausurar la cimera del canvi climàtic, recolzar l'ubicació a Quart de Poblet d'una base per a missions de pau de l'ONU, i signar l'acord que permetrà la posada en marxa d'este centre logístic l'any 2009. A més, el secretari general de l'ONU va tractar amb la vicepresidenta del Govern d'Espanya, altres assumptes relacionats amb la participació d'Espanya a l'ONU.

Eixa és la notícia. No obstant això, per a Canal 9 (la televisió pública de tots els valencians), Ban Ki-moon va vindre a València a entrevistar-se amb Francisco Camps i Rita Barberà, i ambdós van tractar de convéncer al secretari general d l'ONU de l'important paper que poden jugar els governs regionals i locals en la consecució de la pau mundial. I afegeix la redacció de la notícia: Després d'entrevistar-se amb Camps i Barberá, "Ban Ki-moon va aprofitar per visitar els terrenys de Quart de Poblet on l'ONU vol ubicar la seua base logística de missions de pau". És adir, segons Canal 9, el secretari general de l'ONU va visitar València per reunir-se amb Camps i Rita, i de passada va ocupar-se de la base de missions de pau i de clausurar la cimera del canvi climàtic.

En realitat, el que va passar és que ni Camps ni Rita van saber estar al seu lloc, i van fer perdre el temps a tot un secretari general de l'ONU només per fer-se una foto i donar peu a Canal Nuo a manipular. A més, l'espectacle que va donar el vicepresident del Consell, Vicente Rambla, a les portes de la Delegació del Govern, és un descrèdit per al Govern valencià, que ha demostrat que no sap comportar-se, que no sap quin és el seu paper, i que no sap estar.

No ens podem quedar parats per més temps davant tant d'atemptat al dret dels valencians a rebre informació veraç. Canal Nou manipula constantment la realitat en funció dels interessos de Camps i el PP, menysprea els ciutadans, i ataca la seua intel.ligència.Ja en van massa vegades.

Vendedores de humo

La coordinadora del Comité Electoral del PSPV de Castellón, Isabel Escudero, ha preguntado al portavoz de Economía del PP en las Cortes, José Marí Olano, si “de la visita que ha realizado hoy a Castellón para defender los Presupuestos de la Generalitat, se lleva el listado de agravios que ha elaborado el propio alcalde de Castellón”.
Escudero acusa a Marí Olano de “tergiversar” los informes sobre licitación de obra pública, que revelan que la inversión del Gobierno en la provincia de Castellón en esta legislatura supera la de las dos legislaturas anteriores. Sólo en los últimos tres meses se han licitado obras como la desaladora de Oropesa, la redacción del proyecto de desdoblamiento de la N-340 entre la variante de Almassora y Castellón-norte, la finalización de la A-23, la mejora en la seguridad vial del Puerto de Querol, la redacción del proyecto de mejora de la N-238, o la segunda fase de consolidación del embalse de Arenós.
Por el contrario, Escudero afirma que Marí Olano “ha venido a Castellón a vender como inversión nueva proyectos que se han repetido en los Presupuestos de la Generalitat durante la última década, como los cinco millones y medio de euros para la duplicación de la carretera Burriana-Almassora, que debía estar en servicio”. En otros casos, como el tramo de la autovía de la Plana entre Betxí y Borriol, el PP ha vendido dos veces la inversión, una cuando la puso en servicio, y otra cuando ha consignado una partida para hacer frente a ese pago aplazado.
Por otra parte, la diputada socialista denuncia que Marí Olano ha ofrecido hoy la tercera cifra distinta de inversiones de la Generlitat en Castellón. El día en el que se presentaron los presupuestos el PP dijo que la inversión en la provincia era de 150 millones de euros, después el secretario general del PP, Ricardo Costa, elevó la cifra por encima de 200 millones de euros, y ahora el portavoz de Economía del PP la sitúa en 442 millones.
Isabel Escudero insiste en que la inversión de la Generalitat no sólo crece, sino que decrece, si se tiene en cuenta que más de la mitad de los proyectos que figuran en los presupuestos de 2007 no se han ejecutado. “Marí Olano no puede presentar como inversión nueva, partidas como la del encauzamiento del barranco de Fraga, la autovía Burriana-Vila-real, o la autovía de la Plana, que se vienen repidiendo en los Presupuestos desde hace años”, apunta.
Por último, Escudero ha acusado a la secretaria general del PP de Castellón, Marisol Linares, de mentir respecto de la consignación para el parque de ocio Mundo Ilusión y la Ciudad de las Lenguas, que la dirigente del PP cifra en 15 millones de euros, cuando la única referencia específica que aparece en el proyecto de Presupuestos de la Generalitat para estos proyectos alude al “inicio de trámites”. Además, Olano y Linares no se han pronunciado sobre promesas incumplidas como la Ciudad de la Música de Benicàssim, o el Megaspai. Respecto del transporte metropolitano, Escudero lamenta que Linares presente como un éxito las partidas asignadas al bus guiado, cuando según los plazos que se marca la Conselleria de Infraestructuras, este sistema de transporte no llegará ni al Grau antes de 2012.

De visita por las Cortes

He tenido hoy ocasión de acompañar a los jubilados de la asociación El Francolí, de Vilafranca, en la visita que han realizado a las Cortes Valencianas, donde han recorrido los salones de la planta noble, y han ocupado los escaños del hemiciclo para atender las explicaciones del personal de las Cortes sobre el funcionamiento de la Cámara. Ha resultado gratificante percibir en sus rostros la satisfacción por la sensación de cercanía de la institución.

La trama del caso Fabra empieza a cobrarse víctimas políticas

El caso Fabra está condicionando la confección de la candidatura del PP de Castellón para las próximas elecciones generales, como lo demuestra el hecho de que se descarte a Juan Costa como cabeza de lista, justo después de que se le haya sorprendido en una flagrante contradicción con el ex ministro Jesús Posada sobre su participación en las reuniones en el Ministerio de Agricultura, en las que cargos públicos del PP de Castellón intercedían en favor de la concesión de licencias de las empresas fitosanitarias involucradas en el caso Fabra.
Juan Costa declaró ante la juez que investiga el caso Fabra que no recordaba si había participado en alguna de esas reuniones, pero por lo visto el ex ministro Posada tiene mejor memoria, y ha facilitado una relación detallada de los participantes, entre los que figura Juan Costa.
Confío en que la declaración a la juez del ex ministro del PP haya ayudado a Costa a superar su fase amnésica, y le insto a aclarar su grado de implicación en toda la supuesta trama de favores que se está investigando.
Lo sorprendente es que el PP de Castellón haya tardado sólo unas horas desde que se hicieron públicas las declaraciones del ex ministro Posada, en comenzar a buscar un sustituto a Juan Costa como cartel electoral por Castellón en las próximas elecciones generales, lo que deja aún en mayor evidencia al ex ministro de Ciencia y Tecnología y ex diputado por Castellón, que habría perdido así las confianza de su propio partido.
En cualquier caso, el PP debería plantearse la conveniencia de mantener a Juan Costa como coordinador del programa electoral, debido a las lagunas en su memoria.
Sospecho que el PP pueda, en este contexto, utilizar Castellón para cubrir la cuota zaplanista en las candidaturas, si finalmente se confirma que Miguel Barrachina será el sustituto de Juan Costa. Una vez excluido Zaplana de las listas de Valencia y Alicante, Barrachina sería el último reducto zaplanista en las candidaturas, junto con Fernando Castellón, si finalmente repite.

Así, mientras el PSPV tiene ya claros desde hace meses sus candidatos por Castellón, Valencia y Alicante, el PP continúa instalado en la incertidumbre.