Bloc d'Isabel Escudero

SENSE MÉS DILACIONS

2011-05-30T14:24:00.001+02:00

Les circumstàncies en les quals està immers el PSPV reclamen una reflexió profunda de la qual sorgisca una renovació integral. Cal sumar voluntats, reconstruir lligams de connexió amb la ciutadania en totes les seues dimensions, redefinir els missatges, recuperar la nostra capacitat d'atraure a totes les sensibilitats, i reconstruir complicitats socials.
És necessari reivindicar la nostra política combativa amb les desigualtats, en favor dels més desfavorits. Hem d'atendre i donar resposta a les noves demandes socials que es reclamen en les places de les nostres ciutats. Però per sobre de tot, i perquè la renovació del projecte del PSPV siga possible, és necessari establir els mecanismes que ens permeten dotar-nos d'una direcció forta, revestida de legítima autoritat orgànica, capaç d'imposar una mínima disciplina, i lliure de les hipoteques que emanen de lobbies vanitosos i ambicions personals. Potser ens convinga, en aquesta línia, estrènyer el cordó umbilical amb el PSOE i fixar-nos amb més atenció en les nostres perspectives més genuïnes.
Són sobretot necessaris, ineludibles i inajornables, profunds canvis estructurals en el PSPV, meditats i assossegats, però contundents i inajornables, amb solucions pròpies per a problemes específics, que els tenim. Cal reorganitzar les estructures internes i fixar els mecanismes necessaris per a impedir que una organització de desenes de milers de militants seguisca sent vulnerable al cainisme. Cal reforçar la potestat de la direcció per a imposar un mínim de disciplina amb l'objectiu que la seua única comesa siga rearmar ideològicament al PSPV i millorar la relació amb el conjunt de la societat.
Mentre la direcció del PSPV estiga més pendent de qüestions internes que d'enfortir el projecte col•lectiu, seguirem ancorats en la realitat en la qual ens vam despertear dilluns passat.
Potser el nostre partit està sent percebut com un instrument hermètic i excloent, ideològicament desorientat i orgànicament fragmentat. Tots som responsables, però l'assumpció d'eixa responsabilitat col•lectiva s'ha de visualitzar en els qui des de la direcció ostenten la representació orgànica del nostre partit, de la mateixa forma que s'haguera visualitzat en ells un èxit electoral. No vaig a demanar que cap càrrec electe renuncie a la seua acta de representació institucional, com sí han fet de forma egoista i insensata en alguna agrupació local. Al contrari, els nostres representants institucionals han de gaudir del suport de tota l'organització perquè d'ells depèn en bona mesura la reconstrucció del nostre projecte.
Però sí vaig a demanar als responsables orgànics a tots els nivells que, de la forma que creguen més convenient i sense demores innecessàries, òbriguen pas i faciliten l'ineludible i inajornable procés de renovació integral del PSPV, al marge dels terminis que es marquen en el PSOE, de manera que puguem convertir la derrota del diumenge passat en una oportunitat per a interpretar correctament els canvis socials i les noves demandes dels ciutadans valencians, i puguem donar resposta des d'un projecte polític sòlid i renovat des de les seues mateixes entranyes que puga en pocs mesos recuperar la seua condició d'alternativa de progrés que els valencians estan demanant a crits.
Cal obrir el partit a la societat, cal flexibilitzar els requisits per a adquirir la condició de militant. Estic convençuda que si ho fem així comptarem els militants no per desenes de milers, sinó per centenars de milers. I en un procés aperturista d'aquest calat, es diluiran totes les vanitats i ambicions que han gangrenat la nostra organització.
Confie plenament en la capacitat del PSPV per a posar-se en peus, rearmar-se, i liderar el procés de transformació social que estan reclamant els ciutadans. Contribuiré en allò que puga.

NEGRE FUTUR PER A RTVV

2011-04-26T16:31:00.002+02:00

La meua última iniciativa parlamentària, tendent a esbrinar les intencions del PP respecte del futur de l'ens RTVV, ha resultat relativament esclaridora. En primer lloc, el director general, José López Jaraba, admet la forta caiguda d'audiència en els últims mesos, però ho justifica amb l'entrada en servei de la TDT, és a dir, com a conseqüència de la multiplicació de l'oferta televisiva, es va produir un descens d'audiència en els canals ja existents. La seua previsió és que a causa de la baixa qualitat de la programació d'algunes de les noves televisions, els canals de TVV recuperen de forma gradual la clientela. No obstant açò, no és just en la qualitat de la programació on TVV puga competir.
No he tingut tanta sort a l'hora d'interrogar al director general sobre el futur de la plantilla. Jaraba eludeix la pregunta, i s'excusa en què l'estudi per a la millora del model organitzatiu de RTVV està encara sense acabar.
Sí ha sigut esclaridor, per contra, l'interrogatori al voltant de qüestions econòmiques. Jaraba admet que existeix la possibilitat que les entitats bancàries no es presten a renegociar el deute que venç enguany, i que ascendeix a 32'4 milions d'euros. En eixe cas, diu Jaraba, RTVV farà front al seu pagament en el moment oportú. Açò no feia falta que s'especificara, ja que si els bancs no accepten renegociar, és obvi que RTVV està obligada a fer front als venciments, com qualsevol mortal, perquè en cas contrari se sotmetria a procediments executoris. El realment preocupant és que el director general estiga anticipant una renegociació del deute amb venciment enguany, quan la de l'any anterior ja la va renegociar amb nous terminis fins a 2014.
No obstant açò, el més sorprenent de les respostes que dóna Jaraba a les meues preguntes escrites, és que per primera vegada admet la possibilitat d'una gestió mixta en RTVV, ell que sempre ha defensat el model públic. I serà el contracte programa el que repartisca, o tal com diu Jaraba, el que definisca quins són les funcions de servei públic intocables, i quins es poden traure a concurs. "Estem molt prop d'un sistema de finançament mixt", diu textual el director general.
Arribats a aquest punt, em preocupen dues coses, la primera que la societat valenciana estiga disposada a assumir la privatització, encara que siga parcial, dels seus mitjans públics de comunicació, i la segona el procés que seguirà el PP, les urnes no ho vulguen, per a posar en mans privades part de l'ens. Si el model és el de la concessió de llicències de TDT, ens podem fer una idea de per on caminen els possibles beneficiaris.

RTVV CENSURA LA MANIFESTACIÓ

2011-03-31T12:27:00.002+02:00

Em faig ressò d'una nova denúncia dels sindicats CC OO i CGT sobre les pràctiques als informatius de RTVV. El director de l'ens, José López Jaraba, va ordenar la censura en els informatius de Canal 9 i Ràdio 9 de la manifestació que va recórrer dissabte el centre de València contra la corrupció. Jaraba i els seus directius han tornat a posar les empreses al servei del Partit Popular, que va intentar frenar la marxa en els tribunals i no ho va aconseguir. Milers de valencians es manifestaren de forma pacífica i festiva en una gran mostra de protesta democràtica, però per a Canal 9 i Ràdio 9 res no va existir. És més fàcil, diuen els sindicats, veure en Canal 9 marxes i manifestacions de protesta contra el govern a Bengassi, a Damasc o a Bahrein, que les que se celebren als carrers de València. És evident, afig el comunicat dels sindicats, que Jaraba i el seu equip de censors creuen que els ciutadans valencians que protesten conta la corrupció mereixen pitjor tracte que els que ho fan a Tunísia. I es pregunten si el fet que el PP tinga majoria absoluta a les Corts Valencianes dóna carta blanca a Jaraba per a silenciar les veus dels valencians que no estan d’acord amb l’actuació del govern de Camps. El problema és que alguns dels suposats corruptes investigats per la policia treballaven des del despatx que ara ocupa Jaraba. Amb la seua censura tracta de tapar les accions de l’equip del seu predecessor Pedro García, del qual ell també formava part. Una direcció de RTVV que, segons la instrucció del jutge Pedreira del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, van destinar concessions milionàries a la trama Gürtel amb la visita del Papa i amb la fundació Gent per Gent. Segons eixes investigacions Francisco Correa, Pablo Crespo, Álvaro Pérez i el mateix Pedro García es van embutxacar quantitats equivalents al salari annual de 400 treballadors de RTVV. López Jaraba i el seu equip han lligat la seua sort a la de Pedro García. Per molt que vulguen tapar la boca a la part de la societat valenciana amb una censura fèrria, impròpia d’una democràcia, o perseguint a gran part dels treballadors d’aquesta casa que ho denuncien, de moment, encara no han pogut parar l’actuació de la justícia. Els treballadors de RTVV sabem que podem fer una televisió i una ràdio democràtica i plural, que respecte la Llei de Creació i que tota la societat valenciana puga sentir seua. Lamentablement, per això fan falta directius amb un mínim de dignitat professional i desafortunadament ara no els tenim. Jo afegiria que a més calen representants polítics amb un mínim d'integritat i sentit de l'ètica, que desafortunadament, ara tampoc tenim.

HUMILIANT

2011-03-28T11:10:00.003+02:00

L'acte d'inauguració de l'aeroport de Castelló divendres passat em va causar vertadera vergonya aliena. Després que el bisbe s'extralimitara convertint la benedicció en una missa, Carlos Fabra es va col·locar a si mateix en l'escaleta de la història al mateix nivell que Leandro Alloza, i Camps va dedicar vint minuts a convèncer-nos de tant afortunats que hem sigut els valencians per haver-lo tingut com a pastor, mentre centenars d'incondicionals portats amb autobús es desfeien en mostres d'entusiasme i s'emocionaven davant els elogis que es creuaven Camps i Fabra. No vull parlar de l'oportunitat de construir un aeroport a Vilanova d'Alcolea ni de les seues garanties de viabilitat futura. Potser dedique un altre espai a analitzar aquesta iniciativa en la qual la Generalitat ha fiat una important quantitat dels pressupostos. Però sí vull deixar constància del desvergonyiment. Carlos Fabra no va poder reprimir en el seu discurs l'ànsia de lloar al PP, la qual cosa va convertir l'acte inaugural en un autèntic míting. Desconec el cost de la matinal, però Fabra i Camps es van muntar un acte electoral amb càrrec a pressupostos institucionals que no vaig tenir més remei que contemplar sencer per la impossibilitat física d'abandonar l'espai. Humiliant. Un Carlos Fabra autocomplagut semblava donar per conclosa la missió divina per a la qual havia sigut portat a aquest món, i un Camps delirant ens va venir a dir que Espanya sobreviu gràcies a la seua gestió al capdavant del Consell. Ridícul, humiliant i insultant. No trobada qualificatius.

LA NECESSITAT DE PASSAR PÀGINA

2011-03-21T10:02:00.000+01:00

Cal dir-ho d´una forma contundent, amb emotivitat i claredat. En una societat despullada de prejudicis polítics, i sense apassionaments ideològics de partit, difícilment podria tancar-se l´actual legislatura autonòmica sense el desig fervent de passar pàgina. I encara que puga semblar un acte de fe, m´aferre amb esperança a la creença que la societat valenciana alberga la suficient capacitat crítica com per a passar pàgina en aquest episodi de manifesta incompetència, desgovern, malbaratament, amiguisme, corrupció i manipulació que han representat els mandats del PP al capdavant de la Generalitat, i especialment la legislatura que ara tanquem, en la qual tot aflora. La societat valenciana ha de sentir com a urgent la necessitat de passar pàgina, i en aquest sentit, crec que el que realment va a resultar determinant en la imminent campanya electoral és la capacitat d´estimular el sentit crític i la resposta de la societat valenciana. Només cal confiar que l´actual direcció del PSPV encerte a concitar eixe sentiment, perquè ni el País Valencià pot permetre´s més governs del PP, ni el PSPV està en condicions de suportar nous processos transitoris.
La situació de ruïna de la Generalitat, el malbaratament, la deterioració dels serveis públics, l´incompliment sistemàtic de compromisos electorals, i l´ús inadequat i arbitrari de fons públics són fets indiscutibles. El monstruós deute de les institucions, organismes, fundacions i empreses públiques, la destrucció del teixit productiu tradicional, el fracàs de les inversions en oci i turisme, l´abandó del camp a la seua sort, i l´absència de polítiques d´ocupació són irrebatibles. El boicot a la Llei de Dependència, la confrontació institucional, el victimisme gratuït, la manipulació basta i constant dels mitjans públics de comunicació, el concurs fraudulent de les emissores de TDT, la corrupció, la desactivació de les funcions de control al Consell en les Corts, i la utilització partidista de les institucions són fets provats. La venda de patrimoni públic, i el desmantellament de RTVV amb anuncis d´acomiadaments massius i venda de les seues seus són els resultats inevitables d´una mala gestió. Posem remei.
La falta de demanda dels recursos hídrics extraordinaris aportats després de l´execució de les obres del programa Agua, el fals mannà de la rajola, les famílies arruïnades per comprar pisos per sobre del seu valor, la clàusula Camps, l´AVE que havia d´arribar en 2004 i els eixos de la prosperitat són el paradigma de les mentides i enganys amb els quals el PP ha concitat les seues adhesions. Obrim parèntesi. El PP ha situat al País Valencià a la cua en els indicadors educatius i de qualitat en l´assistència sanitària, l´empresa Ciegsa ha dilapidat els recursos que se li han assignat, i el ritme d´execució d´infraestructures educatives hipoteca el nostre futur. No perdam l´oportunitat de posar remei.

TV3

2011-03-03T14:03:00.002+01:00

foto: el país

"Sembla mentida que en ple segle XXI es limite la possibilitat que les persones puguen triar el mitjà de comunicació que desitgen". Estes paraules, d'una lògica aclaparadora, no són meues, són de l'alcalde de Castelló, Alberto Fabra, del P. Fabra sap el que es fa. No es pot ser alcalde de Castelló i recolzar l'aberrant veto que el seu partit ha imposat a TV3 a el País Valencià. Per açò Castelló exterioritza amb més força la indignació per un acte que representa un atac inexplicable a la llibertat d'expressió.
Milers i milers de castellonencs vam eixir el cap de setmana passat al carrer per a protestar per una decisió del Consell tan irracional com a injusta. Allí m'hi vaig trobar amb nombrosos representants del PSPV i d'altres partits excepte del PP, amb representants sindicals, organitzacions de tot tipus, associacions d'estudiants, i famílies senceres que simplement desitgen seguir rebent en els seus televisors TV3.
Addueix el Govern valencià que TV3 emet de forma il.legal, i recorre al xantatge al Govern central quan reclama un nou múltiplex (quatre canals) per a permetre la recepció de TV3. Resulta patètic el paper de molts regidors, portaveus i alcaldes del PP en defensa de les tesis del seu partit en els plens de municipis on de forma majoritària, si no generalitzada, el veto ha sigut ja condemnat per la ciutadania.
Moltes de les empreses concessionàries dels actuals canals de TDT no estan emetent. Al Consell li bastaria amb revocar una concessió, i atorgar-li-la a TV3. Però no és eixa la voluntat política.
La voluntat política és la de desvertebrar culturalment una comunitat lingüística.
De segur que Camps segurament no tindria cap problema en què la televisió del seu amic Valcárcel es poguera veure fins a Vinaròs.

EL DELICADÍSSIM MOMENT DE LES CANDIDATURES

2011-02-24T11:51:00.001+01:00

El procés de confecció de candidatures és el més delicat per al líder de qualsevol formació política. Per experiència ho dic. La participació activa en política des de llocs de representació és una aspiració natural de qualsevol persona amb unes mínimes inquietuds, i en el PSPV tot militant té dret a aspirar als llocs de representació. Però per damunt de les persones està el projecte, i per tant, aquells als quals se'ls ha encarregat conduir este procés han d'aplicar els mecanismes necessaris perquè el projecte quede indemne. Si el procés de confecció de candidatures danya al projecte, s'ha fracassat ja d'entrada.
Allò ideal és que la totalitat de la militància veja satisfetes les seves aspiracions i se senta representada, i encara que això resulte extremadament difícil, cal fer un esforç per apropar-se el màxim a este objectiu mitjançant el diàleg, la consulta i la negociació, fugint d'apostes personals i personalistes per part d'aquells que tenen la responsabilitat d'elaborar les llistes. Si cadascun dels militants confeccionara la seva candidatura, estic convençuda que totes elles serien diferents. Hi hauria tantes propostes de llista com militants. Però és en este moment delicadíssim quan el líder del partit polític ha de revelar-se com a tal, i demostrar les seves qualitats i habilitats.
Els guirigalls només contribueixen a minvar les perspectives electorals, i en les actuals circumstàncies, quan el PP està en la posició més feble dels últims vint anys, és més necessari demostrar habilitat per abordar el procés amb èxit, sense estridències, per tal de preservar intactes les bones perspectives. Mantindre la serenitat és també responsabilitat de tots, no només del líder.

"PACO, ESTEM AMB TU, O NO TENIM MÉS REMEI"

2011-02-16T11:07:00.003+01:00

Males notícies per a la democràcia. És una mala notícia que el president nacional del PP, Mariano Rajoy, haja hagut de cedir a les pretensions de Francisco Camps. Pel que he llegit i pel que he sentit, no era el seu desig, però ha hagut de cedir. No sé què és el que hipoteca la voluntat de Rajoy, però no crec que el suport que Camps li va prestar en el congrés del PP celebrat a València en 2008 siga l'única raó.
Més males notícies també per a la qualitat de la democràcia i la independència judicial. L'alcaldessa de València arremet contra la Fiscalia General just el dia en què al pròpia fiscalia demana l'arxiu de la denúncia presentada per Compromís contra l'alcaldessa per un presumpte cas de finançament il·legal del PP. Em referisc al cas Laterne i als pagaments realitzats per treballs suposadament no realitzats. El fiscal superior de la Comunitat Valenciana, Ricard Cabedo, no veu fonament en la denúncia més enllà de la pròpia controvèrsia política.
Diu l'alcaldessa amb total desimboltura i impunitat, que la Justícia empra dues vares. Pot ser que l'alcaldessa tinga raó. Una vara pot ser el que s'ha emprat per a declarar prescrits diversos delictes suposadament comesos per Carlos Fabra, decisió recorreguda, d'altra banda.
Del que no em cap ja cap dubte és que Francisco Camps està disposat a tot amb tal de seguir sent el candidat del PP. Una mala notícia per a la democràcia.

RAFAEL BLASCO, COMENTARISTA ESPORTIU

2011-02-09T10:33:00.002+01:00

El València CF acumula bons resultats en la lliga, però el seu joc està sembrat de dubtes. L'equip hauria de tenir un sistema definit diferent de l'actual, capaç de proporcionar més alegries. La temporada és bona, i de seguir així l'equip disputarà la Champions la propera temporada, però encara així hi ha "massa rombes i canvis".
És la veu qualificada del conseller Rafael Blasco, inqüestionable expert en futbol, en declaracions a Ràdio Nou en finalitzar el partit del diumenge en Mesatalla entre el València i l'Hèrcules.
També és casualitat que entre la concentració de veus expertes en això del futbol que copaven el diumenge la llotja, Ràdio Nou fora a ensopegar justament amb Rafael Blasco.
No dubte de les qualitats del conseller per donar consells a Unai Emery, però del que sí dubte és del criteri periodístic de Ràdio Nou a l'hora de seleccionar als comentaristes de final de partit. Tret que els periodistes tingueren consignes expresses de recollir les impressions del conseller sobre el partit, que tampoc seria d'estranyar.
Estem davant una nova estampa de pandereta, davant una nova mostra de menyspreu cap als professionals de la ràdio pública, i davant un nou abús de posició amanit amb una absoluta manca del sentit del ridícul. Rafael Blasco sap que quan se li apropa un micro de Ràdio Nou no li va a preguntar pels diners de la solidaritat desviats per a altres finalitats, ni pels milions d'euros de la Generalitat que van anar a parar a la trama Gürtel, ni de la conveniència que un personatge com Francisco Camps seguisca sent el cartell electoral del PP.
Imaginen la cara de Rafael Blasco si el periodista de Ràdio Nou en comptes de preguntar-li la impressió que li ha causat el València després del seu partit contra l'Hèrcules, li haguera preguntat pels milions d'euros solidaris que mai van arribar a Haití. No m'ho puc ni imaginar, encara que em puc fer una idea de les hores que haguera durat el periodista al seu lloc.

CRISTÓBAL MONTORO DEMANA AUSTERITAT A VALÈNCIA

2011-02-07T13:48:00.002+01:00

Cal tindre valor per a que un càrrec estatal del PP acudisca a València a demanar austeritat i contenció en la despesa pública. El coordinador d'Economia del PP, Cristóbal Montoro, ho ha fet, i el més sorprenent és que fins i tot ha tractat de justificar la situació financera de la Generalitat, una institució el deute de la qual és tres vegades superior a la d'un pressupost anual, si s'inclouen les empreses públiques i fundacions.

Camps i el PP han portat a la Generalitat a una situació de fallida, es deuen diners a tot tipus de proveïdors, s'ha hipotecat la capacitat de gestió de futurs governs, i l'única reacció ha estat la venda de béns immobles, incloent-hi al llistat les instal.lacions de RTVV.

Camps, no obstant, viu abstret, abstret del deute, dels processos judicials, de la trama Gürtel... ell només pensa en la victòria electoral al mes de maig.

LA NO RESPOSTA DE JARABA

2011-02-03T13:58:00.000+01:00

La pregunta que li havia dirigit per escrit, com a diputada, al director general de RTVV, José López Jaraba, era tan concreta que era ben difícil de defugir. Vaig triar una redacció que fera impossible eludir la resposta, tal com ens té acostumats el PP. Ingènua de mi, però. Se me va oblidar que el PP no necessita excuses per a deixar de contestar. No contesta, i punt.
La pregunta, referida al deute de RTVV amb les empreses del sector audiovisual, era directa i senzilla: Quin és, a data de resposta, el deute global que manté RTVV amb les productores i les empreses de doblatge i de serveis. La resposta només podia ser una xifra, o si el director general es sentia generós, haguera pogut desglossar el deute per empreses. No obstant, en una resposta de més de dos fulls, López Jaraba no ha inclòs una sola xifra. Impressionant.
El deute que Radiotelevisió Valenciana manté amb productores i proveïdors en general, que ha portat a empreses a trencar els contractes amb l'ens (com el recent cas de l'empresa de seguretat Eulen), seguirà per tant sent una incògnita també per a la Corts. El director general, José López Jaraba, omet la dada clau per conèixer la situació real de l'ens públic en la informació per escrit que ha remés. López Jaraba, no obstant això, admet amb una cruesa inusual en els gestors públics que "el model autoritzat de finançament" del pressupost de despeses -en el qual ja no es permet a la cadena recórrer a endeutament- origina "desequilibris econòmics", encara que emfatitza que això "no ha de qüestionar la viabilitat del nostre grup perquè disposa del suport financer de la Generalitat".
López Jaraba s'estén en retòrica. Aal•lega que "la situació de crisi econòmica general i del sector de la comunicació en general provoca, com és lògic, uns reajustaments de les relacions empresarials entre RTVV i els seus proveïdors". "La disminució de determinats ingressos de RTVV ha provocat una certa tensió de tresoreria del grup que estem obstinats a corregir com més aviat millor", a la qual cosa afig, com a "factors a tenir en compte", el "fort descens dels ingressos publicitaris" i "la disminució de la subvenció" de la Generalitat. López Jaraba conclou assenyalant que el 19 de novembre es va reunir en la Conselleria d'Economia amb representants del sector audiovisual "per fixar un calendari de pagament". Va ser una reunió "molt constructiva", assegura, "i els acords garanteixen la viabilitat de les nostres empreses" i el que RTVV seguisca "assumint el seu paper de motor del sector audiovisual valencià".
Molt bé, però seguim sense saber la quin és el deute de RTVV amb el sector audiovisual, per la qual cosa podem concloure que RTVV no només es dedica a ocultar la realitat en els seus informatius, sinó que ara aplica la mateixa pràctica en les respostes parlamentàries. Encara sort que el que no pot fer, per llei, és deixar de contestar. Llàstima que la llei no siga més dràstica en regular el contingut de les respostes.

EL DEBAT SOBRE EL FUTUR DE CANAL 9

2011-02-01T10:59:00.007+01:00

En un intent bast de justificar l'injustificable deute de RTVV, el representant del PP en el consell d'administració de l'ens, Miquel Domínguez, em va etzibar ahir en un debat en Radio València-SER que el cost per habitant de la radiotelevisió autonòmica valenciana és de 24 euros, mentre que esta mateixa relació per Tv3 en Catalunya és de 44 euros. Este argument enllaunat, que ja haviat emprat fa uns dies el director general de RTVV, López Jaraba, era fàcil de desmuntar. Si el PP en comptes de comptabilitzar el cost per habitant, ho fa per audiència, obtindrà que cada telespectador de Canal 9 o Canal 9 Dos ix cinc vegades més car que un teleespectador de TV3.
No va ser difícil fer-li perdre els papers al representant del PP en este debat. Als cinc minuts ja estava arremetent contra la pròpia Cadana SER per a sorpresa del moderador, després de plantejar-li la impossibilitat de que un debat de les característiques del que estavem tenint ahir es poguera reproduir en Canal 9 o Ràdio 9.
La situació de RTVV és insostenible, i les solucions inajornables. RTVV va nàixer en 1989 i va funcionar fins 1995 amb uns pressupostos equilibrats. Tant ingressava, tant gastava, per llei. I tot i que el pressupost era deu vegades inferior a l'actual, es feia una ràdio i una televisió que tenia la seua acceptació social reflectida als índex d'audiència, una programació digna, i uns professionals respectats. Amb 19 milions d'euros que va ser el primer pressupot de RTVV mal haguérem anat si ens haguérem gastat 14 milions en retransmetre una visita del Papa.
L'any 1999, en l'era Zaplana, el PP introdueix una modificació a la Llei de Creació que autoritza a RTVV a endeutar-se. D'ahí arranquen els actuals mals. Es canvia el model, s'implanta la barra lliure, i el deute comença a créixer any rere any, no sabem exactament per a què, quan s'havia demostrat que es podia fer ràdio i televisió públiques plurals i de qualitat sense necessitat d'acumular un deute de 1.200 milions d'euros. Encara que, després de conéixer les investigacions judicials, podem caure en el compte de que el deute de RTVV s'ha fet servir per alguna cosa més que per a fer ràdio i televisió, si no no s'entén eixe brutal endeutament. Arribats a este punt de descrèdit i fallida, el PSPV diu un no rotund a la privatització que pretén el PP, i demana un pla de sanejament inajornable que adeque els ingressos a les despeses, un canvi de model, el compliment del que disposen l'Estatut i la Llei de Creació, la dignificació de la programació, la recuperació de la pluralitat, el respecte a la plantilla, i la reconciliació amb l'audiència. Així ho vaig dir en antena.
RTVV és patrimoni de tots els valencians, un dret estatutari i un servei públic essencial per a enriquir democràtica, social i culturalment als valencians, una factoria de creativitat per al sector audiovisual valencià, un element vertebrador, i una plataforma indispensable per al desenvolupament professional dels periodistes valencians. I què ha fet el PP? En quatre legislatures ha espoliat sense rubor eixe patrimoni comú i ha vulnerat eixe dret dels valencians consagrat a l'Estatut de gaudir d'una televisió pública de qualitat, tot per posar RTVV al seu servei, fins portar-la tècnicament a la vora de la desaparició.
Al PP no l'importa res el dret dels valencians a disposar d'una radiotelevisió pública de qualitat i plural. Ha demostrat que és capaç de desmantellar este servei públic, com ha fet amb la sanitat i l'educació, amb prou de posar per davant els seus propis interessos..
RTVV mor assassinada per un PP que al llarg de quatre legislatures s'ha dedicat a manipular, a desprestigiar l'ens i els seus professionals, a disparar el deute fins multiplicar-lo per 40, a arruïnar productores privades, a dilapidar l'audiència, a humiliar als periodistes, a practicar l'amiguisme amb diners públics, i en definitiva, a desacreditar a la radiotelevisió pública de tots els valencians fins el punt de que ara mateix no sap com resoldre-ho.
Un exemple. Este dissabte 29 de gener, l'audiència de Canal 9 va ser del 4'9%, i la de Canal 9 Dos del 0'4%.
El deute ofega. RTVV deu diners a les productores, als propietaris dels drets d'emissió del futbol, a empreses subministradores, a empreses de serveis, l'empresa de seguretat acumula tres milions d'euros de deute i no vol seguir treballant amb RTVV, Mediapro no cedeix més partits de futbol fins que no cobre, el canal internacional ha hagut de tancar perquè no es paga el satèlit, les productores o tanquen o deixen de treballar amb RTVV, al personal li deuen endarreriments, etc, etc. El deute global supera els 1.100 milions d'euros, vora 200.000 milions de les antigues pessetes.
RTVV li ha esclatat a les mans al PP i ara no sap com eixir-se'n.
Només en el primer deseni d'este segle, entre 2001 i 2010, la Generalitat ha transferit a RTVV VORA 2.000 milions d'euros, és a dir, més de 300.000.000.000 (tres-cents-mil milions) de les antigues pessetes. L'audiència es pot fer una idea de la dimensió d'eixes xifres. Aixina i tot, s'ha acumulat un deute de més de 1.100 milions d'euros, 200.000 milions de les antigues pessetes. És a dir, en només eixos deu anys, RTVV ens ha costat als valencians tres mil milions d'euros, és a dir, mig bilió de les antigues pessetes. Tota eixa fortuna per fer telebasura i manipular fins esquilmar l'audiència.
El PSPV opta per una radiotelevisió pública valenciana i en valencià, tal com està establert a l'Estatut i la Llei de Creació. I sobretot una RTVV sostenible econòmicament, tal i com ho va ser fins 1995, la qual cosa implica sanejar i reformar de manera sensata i raonable.
Pel que fa al personal, les trames de corrupció són la principal amenaça contra l'estabilitat de la plantilla de RTVV. El que amenaça el futur de la plantilla és que la major part dels programes no passen de l'1% de l'audiència. El PP fa la tele per al seu consum propi. Entre televisar la Fòrmula 1 o tirar gent al carrer, el PSPV apostarà per la consolidació dels llocs de treball; entre gastar 400.000 euros en una web i tirar gent al carrer, el PSPV apostarà pels llocs de treball, entre repartir comissions a l'exdirector general i El Bigotes i tirar gent al carrer, el PSPV apostarà pels treballadors de l'ens. Això sí, totes les mesures que el PSPV prenga a partir del 22 de maig, les prendrà parlant amb els treballadors i els seus representants. El problema no són els treballadors, el problema és la mentira, la manipulació, el desbalafiament i la mala gestió. Jo personalment no crec que a RTVV sobre cap treballador si realment es fera una radiotelevisió de qualitat, plural i acceptada per la societat amb altres índex d'audiència diferents dels que ara tenim.

HI HA PARTIDA

2011-01-27T17:06:00.002+01:00

L'Auditori de Castelló de gom a gom en la presentació de la candidatura de Juan María Calles a l'Ajuntament de Castellón ens ha indicat que no hi ha res decidit. Hi ha partida, i hi ha partit, com ho van demostrar ahir els centenars i centenars de regidors, alcaldes, diputats, senadors, militants , simpatitzatns i representants de totes les entitats, empreses i associacions que van fer costat a la presentáció del candidat a l'alcaldia de la capital.

Només resta els pròxims mesos encertar en la forma d'explicar als ciutadans de Castelló que els vint anys de majories absolutes del PP no ens han eixit a compte. Castelló no està a l'alçada de la resta de capitals valencianes ni en infraestructures, ni en grans esdeveniments, ni en grans projectes, ni en dotacions, ni en serveis. Tenim un ajuntament en fallida econòmica incapaç de donar resposta a les necessitats dels castellonencs, d'afrontar inversions reals, i menys encara de reivindicar el que ens pertoca del Consell. Fins ací hem arribat. La meua enhorabona a Calles i al PSPV de la ciutat de Castelló per l'estrena de la precampanya, i el meu ànim per arribar a bon port.

A CASTELLÓ, EL QUE ÉS SEU

2011-01-26T13:30:00.002+01:00

El principal problema de Castelló és, objectivament, la falta d'inversions del Consell, la qual cosa la ciutadania interpreta com un greuge que s'estén ja massa en el temps. El propi PP de Castelló organitza cada any rodes de premsa per criticar els Pressupostos de la Generalitat, a pesar que els diputats autonòmics del PP, inclòs Alberto Fabra, voten cada any els comptes, una paradoxa.
Ahir mateix el president de la Diputació, Carlos Fabra, va tornar a escenificar en el ple el seu malestar amb el Consell per la falta d'inversions, donant alé al lema que ha escollit el candidat socialista a l'alcaldia de la capital per a l'acte de presentació de la seva candidatura: "A Castelló el que és seu, ni més ni menys".
A Carlos Fabra li dol que el Consell mantinga paralitzats camps de golf, parcs d'oci, edificis emblemàtics, i altres grans projectes.
El fracàs del Consell a Castelló és visible en tots els aspectes: turisme, oci, infraestructures, referents arquitectònics, etc. El Consell ha renunciat definitivament a Mundo Ilusión, el parc d'oci que anava a ser l'equivalent de la Ciutat de les Arts i Terra Mítica per a Castelló. La Ciutat de les Llengües, al front de la qual està des de fa cinc anys l'ex alcalde de Castelló, José Luis Gimeno, segueix sense tenir ni un esbós. Del centre de convencions que havia de construir Calatrava no hi ha notícies. El Megaspai està paralitzat perquè la Generalitat no cedeix l'edifici de l'antiga Audiència Provincial. La Ciutat de la Música que es va anunciar a Benicàssim no existeix, malgrat les successives presentacions públiques per part del propi president Camps. El tramvia, finalment, només té en servei un tram d'un quilòmetre entre la Universitat i el passeig de Morella, mentre València i Alacant gaudeixen des de fa anys de moderns sistemes de metre i tramvia.
Estem, en definitiva, davant una marginació evident i una falta de previsió tremenda, propiciada en part per la discriminació a la qual la Generalitat ha sotmès a Castelló. I l'única cosa que se li ocorre a l'alcalde de la capital és propiciar constants enfrontaments amb el Govern.
La sensació és de marginació, i en aquesta línia pretén incidir el lema que ha escollit la candidatura de Juanma Calles per a la presentació de la seva candidatura. Res és inevitable ni etern, i si Juanma Calles aconsegueix vèncer l'abstenció, hi haurà canvi a la ciutat de Castelló.

EL CONTROL DE LES POLÍTIQUES DEL CONSELL

2011-01-17T09:48:00.001+01:00

Compromisos amb la transparència pública i la rendició de comptes de l'Administració valenciana. Eixe és el meu desig per al breu període de sessions que estrenarem en el mes de febrer en les Corts Valencianes, l'últim d'aquesta legislatura.
Desitjaria que els ciutadans i els seus representants tinguérem mecanismes per a avaluar les polítiques públiques de la Generalitat i poder així reorientar tot allò que no va bé, i sobretot per a valorar les actituds públiques que desacrediten els valors democràtics i l'ètica política. I desitjaria a més disposar d'aquests elements de judici abans de triar als nostres representants públics el pròxim mes de maig.
Hui ha quedat demostrat que no hi ha interlocució, no hi ha responsabilitat i no hi ha compromís amb la millora de l'acció pública. És necessari apel•lar més que mai al sentit crític per a avaluar les polítiques de la Generalitat i reivindicar mecanismes de control que permeten ponderar l'eficiència, entesa esta no com un decorat volàtil edificat a costa de deute i balafiament, sinó com a cohesió social, qualitat i sostenibilitat dels serveis públics, progrés, control de despeses, responsabilitat, cooperació institucional, benestar, i respecte a les més elementals regles del joc democràtic.
Després de la irrupció d'una realitat imposada per l'informe del Síndic de Comptes, segons el qual els valencians hauríem de destinar tres pressupostos sencers de la Generalitat només a pagar el que devem, és més necessari que mai que els ciutadans tinguen l'oportunitat d'analitzar amb detall les polítiques de l'Administració valenciana per a conèixer amb rigor en què s'ha invertit cada euro del gegantesc deute que ha generat el PP al capdavant del Consell. Fins ara no ha sigut possible, malgrat la insistència en les peticions d'accés a expedients, contractes, plans i programes. El Govern valencià no rendeix comptes, la qual cosa devalua la política, deixa sense efecte tots els mecanismes d'anàlisis i avaluació, i priva als ciutadans del seu dret a mesurar l'eficàcia i l'eficiència dels recursos públics.
En la mesura en què l'anàlisi i avaluació de les polítiques públiques són una garantia de confiança, una millora de la gestió, i una consolidació de la qualitat democràtica, l'hermetisme en el qual s'ha instal.lat el Consell deixa als ciutadans en una situació d'indefensió. Sabem que en pocs anys s'ha generat un deute que supera els trenta mil milions d'euros sense comptar els organismes i empreses depenents de la Generalitat, però desconeixem els criteris i els mecanismes amb els quals s'han emprat eixos recursos públics. No obstant açò, no resulta difícil endevinar que l'acció pública del Consell no està complint amb els objectius que la societat li encomana. Els impactes d'eixa immensa quantitat de recursos públics executats pel Consell en forma de deute no han sigut precisament la modernització d'estructures productives, les polítiques d'ocupació, el compliment dels compromisos en infraestructures, l'elevació de la qualitat de l'educació pública, ni la prestació d'ajudes a col•lectius vulnerables. Tampoc el deute de més de mil cent milions d'euros que acumula RTVV ha estat destinat a crear un servei públic de qualitat ni a sostenir al sector audiovisual valencià, i el mateix podem dir de Ciegsa respecte de l'educació.
Així doncs, els principals reptes en l'últim període de sessions de les Corts han de ser l'enfortiment dels instruments de control, el sanejament dels comptes públics, i l'exigència del màxim rigor en la rendició de comptes per a saber amb exactitud a què ha destinat el Consell el deute que ha generat. Si el PP insisteix a viure la seua pròpia realitat, l'embassament es va a desbordar.

Article publicat el 6 de gener al diari Levante-EMV.

COLOMER MARCA EL CAMÍ

2011-01-14T13:08:00.001+01:00

Francesc Colomer ha marcat el camí. Més enllà d'una declaració d'intencions, el secretari general del PSPV de Castelló va realitzar ahir una reivindicació de valors, i va aplicar la lògica d'allò implícit per a posar en evidència les actituds dels que governen ara la Generalitat i la Diputació sense citar-los una sola vegada.
Colomer va llançar ahir propostes concretes per a posar en valor tot el potencial de Castelló, i va exhibir una profunda intuïció sobre les possibilitats de futur de la província, però sobretot va generar complicitats en ressaltar el potencial de les persones i la societat. Colomer ha convidat als castellonencs a emprendre un nou camí de la mà del PSPV en direcció al que ell anomena un nou ordre en el qual imperarà el que ara es troba a faltar: l'honestedat, la igualtat, l'imperi de la llei, l'interès general.
Des de l'ètica de la responsabilitat i la legitimitat social, Francesc Colomer va instar ahir a Castelló a posar-se en marxa per a deixar enrere una etapa de regressió i guanyar el futur.
Una societat no pot avançar amb actituds com la que va exhibir ahir el PP tractant de boicotejar des de les institucions una conferència del seu adversari polític. El PP només demostra que li molesta el discurs socialista.

ANTONIO CLEMENTE

2011-01-10T10:04:00.003+01:00

El secretari general del PPCV, Antonio Clemente, afirma en la premsa que els socialistes valencians van per lliure i a empentes per aconseguir quota de poder. Són unes declaracions realitzades per tractar d'enterbolir el comitè nacional que el PSPV va celebrar el dissabte. Encara sort que el fotògraf Txema Rodríguez, apostat en la part superior de l'hemicicle de les Corts, ens va descobrir a través del mòbil del diputat del PP Vicente Parra el que els populars pensen de si mateixos: són vagues, inútils i viciosos. Caldrà veure, arran de la democràcia interna i la llibertat d'expressió, quina és la destinació de Vicente Parra després de les eleccions del mes de maig.

LA FRÀGIL IMATGE DE CAMPS

2010-12-30T11:42:00.000+01:00

Un exemplar de premsa valenciana d'una capçalera d'estes que es deixen llaurar amb facilitat escrivia recentment un perfil del president de la Generalitat, del que deia açò: la seva gestió durant aquests últims set anys ha estat marcada per la posada en marxa de polítiques econòmiques i fiscals per millorar la competitivitat i les expectatives de creixement de la Comunitat Valenciana. També han estat importants en la seva gestió les persones i per això ha donat prioritat absoluta a les polítiques socials. Però no obstant, afegeix, si alguna cosa ha caracteritzat la seva gestió al capdavant de la Generalitat ha estat la gran voluntat d'arribar a grans acords de tipus econòmic i social amb els agents econòmics, socials i polítics.
En una de les il.lustracions del reportatge apareix Camps al costat del president de l'Associació Valenciana d'Empresaris, Francisco Pons, la mateixa persona que només uns dies després es va despatxar amb unes declaracions en les que demanava a la Generalitat que frene el seu endeutament, que ajuste despeses, controle costos i redueixa el periode de pagament a proveïdors. I en una altra il.lustració, sobre un peu de foto que feia referència als assoliments de Camps, apareix el president inaugurant una obra del Ministeri de Foment, la qual cosa més bé sembla una relliscada de l'autor del reportatge.
Esta desafortunada pinzellada periodística revela que la imatge i la credibilitat del president de la Generalitat són de tal fragilitat que ja no és possible afalagar durant més d'un paràgraf sense quedar en evidència o caure en contradiccions.
L'adulació ocupa unes poques línies, però no obstant això caldrien llibres sencers per explicar que la competitivitat i les expectatives de creixement de la Comunitat no només no han millorat, sinó que s'han situat a la cua per haver-ho apostat tot a la rajola després d'haver abandonat sectors productius tradicionals, instituts tecnològics, i l'agricultura.
El contrast amb la realitat és encara més impactant quan Camps tracta de presumir de les seves polítiques socials i de la seva prioritat sobre les persones. Bastaria amb recordar el desenvolupament de la Llei de Dependència en estes terres, però en tot cas, i per eliminar dubtes, ens podem remetre als índexs de fracàs escolar. La inversió més productiva que pot fer una societat, l'educació, s'ha descuidat.
I finalment, sobre la voluntat d'arribar a grans acords amb els agents econòmics, socials i polítics, n'hi ha prou amb esmentar la nova proposta de reforma de l'Estatut, per no citar el rebuig a les propostes que en matèria econòmica li va traslladar el secretari general del PSPV, i les dirigides a democratitzar i sanejar RTVV. La reforma de l'Estatut només quatre anys després de la seva aprovació és fruit de la negativa del PP a acceptar llavors les propostes socialistes, i malgrat això la reforma va tirar endavant gràcies a la veritable voluntat d'aconseguir grans acords, però del PSPV. La resposta ha estat el veto al PSPV en els organismes en els quals correspon a les Corts nomenar representants, el bloqueig en la renovació de les institucions de la Generalitat, i la falta de voluntat de desenvolupar l'Estatut reformat en 2006 en les seves línies fonamentals.
Camps tanca 2010 més feble que mai. L'estructura sobre la qual assenta la seva imatge i credibilitat és fràgil i va a esfondrar-se a cop de realitats. Quan són els mateixos empresaris els que li diuen a Camps que no està gestionant bé s'ha arribat ja a l'últim toc d'advertiment. Haig de confessar, no obstant això, que la meva certesa que Camps no anava a ser proclamat de nou candidat després de l'esclat de l'escàndol de corrupció, està ara clapejada de dubtes. Haurem arribat, en aquest cas, al límit de la perversió democràtica.

CONTRA LA IMPUNITAT

2010-12-28T11:16:00.002+01:00

La prescripció de bona part dels delictes que se li imputaven a Carlos Fabra convida a emprendre una campanya contra la impunitat. L'acte de l'Audiència Provincial que decreta el tancament de les investigacions obre dos reflexions amb caràcter immediat. La primera: com és possible que un exèrcit de jutges, fiscals, advocats, perits i tècnics de l'Administració Tributària no haja caigut en el compte que anaven a prescriure els terminis. I la segona, referida a la credibilitat del sistema.
En el primer cas, caldria determinar i exigir responsabilitats. I en el segon cas, ningú perd de vista que qualsevol mortal que deixe de declarar mil euros a Hisenda és perseguit fins a l'extenuació sota el risc que li siga embargada la seua nòmina o el seu compte corrent. No obstant això, si deixes de declarar gairebé quatre milions d'euros, i deixes de pagar a Hisenda 1'7 milions d'euros, amb una miqueta d'habilitat i un bon equip d'advocats pots eixir-te'n. Esta és la impressió que se li queda al comú dels mortals.
En tot cas, l'eufòria que ha pretès transmetre la direcció del PP en boca de González Pons és en primer lloc forçada i exagerada, i en segon lloc representa una burla a una ciutadania que cada vegada té menys motius per creure en això que anomenen garanties.

2010-12-22T15:52:00.001+01:00

CAOS AUDIOVISUAL

2010-12-14T11:50:00.004+01:00

La concessió de llicències de TDT al País Valencià, un procés que va encetar en 2005 González Pons, ha esdevingut un autèntic caos audiovisual.

El PP haguera pogut fer un exercici de responsabilitat, admetre almenys les dificultats amb les que s'està implantant l'oferta de TDT, anunciar mesures per reconduir la situació, i demanar la col.laboració de l'oposició. Per contra, la consellera-portaveu del Consell, Paula Sánchez, ha optat per plantar a la comissió de control en la que havia de retre comptes, i encarregar a una diputada del seu partit la tasca de maquillar la realitat sense cap escrúpol.
En l'actualitat s'estan incomplint quasi totes les condicions d'adjudicació de llicències a causa de la discrecionalitat amb la que el PP adjudicar les llicències.
El senyal de TDT arriba a pràcticament tot el territori, però sense contingut. En moltes zones no es poden veure canals, perquè les empreses que els haurien d'emetre han renunciat al negoci, o no saben portar el negoci, o desconeixen el sector, o no volen invertir.
Per començar, en cap demarcació estan en funcionament els quatre canals de TDT que s'assignaren. A Morella, Elx i Orihuela-Torrevieja no hi ha cap canal emetent; a Vinaròs, Sagunt, Torrent, Ontinyent-Xàtiva, Benidorm, Elda i Castelló només un; a València tres, inclosa la municipal; i a Alacant dos. Només hi ha una televisió municipal en funcionament, la de València, i en altres casos on no els convé que es posen en marxa televisions locals, com el cas de Gandia, estan posant tots els obstacles possibles en una descarada exhibició d'intolerància i prepotència. A Castelló l'Ajuntament ja ha dit que renuncia perquè no té diners.
A més, la gran majoria de les poques emissores que estan emetent no ho estan fent al cent per cent i es limiten a rebotar el senyal de programacions nacionals, sense producció pròpia.
Les bases del concurs obliguen els adjudicataris a emetre en valencià almenys una quarta part de la seua programació, i a destinar almenys una cinquena part de a les produccions audiovisuals autòctones. Gairebé ninguna de les poques televisions que estan emetent compleix les bases d'adjudicació, ni tan sols la televisió municipal de València.
Les empreses concessionàries de la TDT local no tenen recursos per adequar-se a les bases de la concessió. Pot haver influit la crisi de la publicitat en els mitjans de comunicació, no dic que no. En condicions normals es podria ser condescendent. Però la principal causa d'eixa situació és que el PP, per norma general, va adjudicar les llicències a empreses sense experiència al sector audiovisual, sense implantació al País Valencià, i sense interès per implantar-se. Alguna de les principals concessionàries es van constituir pocs dies abans de la convocatòria del concurs, i l'àmbit de procedència de molts dels adjudicataris és tan heterogeni com sorprenent: constructores, immobiliàries, centres esportius, i fins i tot empresaris de la recollida del fem, com hem conegut els darrers dies. Només una cosa tenen en comú: la seua afinitat al Partit Popular. I la conseqüència és que tenim el que tenim. En la seua obstinació per crear un monopoli mediàtic l País Valencià, el PP està privant als valencians de l'oferta televisiva a la que tenen dret, estan sacrificant eixe dret en funció dels seus interessos, estan sotmetent al valencià a una exterminació orquestrada i premeditada, estan abocant a l'atur als professionals valencians, i estan perjudicant al sector audiovisual valencià.
Per ventura es pot pensar l'adjudicatari de la recollida de fem a Orihuela té molt d'interès en oferir una programació de qualitat a les televisions locals d'Alacant o Dénia en les que el van obligar a invertir? O que Jiménez Losantos y la seua Libertad Digital estan disposats a invertir en les preferències dels telespectadors de Torrent, Sagunt, Alzira i Elx, lluny del seu centre d'operacions a Madrid? A quant cotitza una llicència de TDT? Ha controlat el PP les transferències i transaccions? Quin preu va pagar Arturo Torró a José Luis Ulibarri per la llicència de Tele 7 a Gandia?
No en tenien prou amb les emissores de la ràdiotelevisió pública. Necessitaven acaparar com fóra el mapa mediàtic per tal de no deixar ni una fissura a la pluralitat, la independència, la imparcialitat i la professionalitat. És un atac poc dissimulat a tots els principis recollits en la Constitució i l'Estatut relatius a la llibertat d'expressió, el pluralisme i la informació veraç. I eixe és el vertader motiu de tot el desgavell en el que s'està convertint la implantació de la TDT.

El Consell consentint que per norma general s'incomplisquen les condicions del concurs. Però això no és el més greu. El més greu és que està permetent que els valencians no disfruten de l'oferta de TDT que els correspon per tal que les empreses adjudicatàries salven el seu compte de resultats. Si en la resolució del concurs d'adjudicacions haguera primat l'experiència, la professionalitat, la capacitat, la igualtat d'oportunitats, la independència, la imparcialitat, l'equitat i l'interès general, potser ara haurien 42 canals locals i dos autonòmics emetent al cent per cent, amb la programació autòctona corresponent, i amb les hores corresponents de valencià, donant llocs de treball, potenciant la indústria audiovisual autòctona, estimulant la producció en valencià, dinamitzant el mercat publicitari, i en definitiva, donant un servici al que els valencians tenen dret, un dret que el PP se'ls està privant.
Revocar les concessions de llicències que estan incomplint les condicions de concessió i l'inici d'un nou concurs és l'única solució.

JARABA NO RESPON

2010-12-10T10:45:00.002+01:00

El director general de RTVV, José López Jaraba, va comparéixer ahir a la comissió de control de RTVV, on havia d'explicar, entre altres coses, perquè Canal 9 va ocultar la notícia de l'alçament del secret de sumari del cas Gürtel durant la setmana en la que es va produir la notícia, entre el 5 i l'11 d'abril. No va donar cap explicació referida al motiu de la compareixença. No obstant, ara ens podem fer una idea del poc interès de RTVV en informar del cas Gürtel després de conéixer que els integrants de la trama van obtenir les seues principals comissions de Canal 9. Eera d'esperar, doncs, que ni Canal 9 ni cap altre mitjà del grup anaven a informar com cal de la trama Gürtel. Si López Jaraba ho haguera admés, la compareixença haurà tingut sentit, però va optar per posar-se a l'altura d'aquells que van assaltar la caixa de Canal 9 de forma planificada i organitzada i van aconseguir un botí de tres milions d'euros.
Jo no hem preocupa el fet de que notícies banals i intrascendents ocupen llocs preferents als sumaris dels informatius en detriment de l'actualitat política de la que sí es fan ressò la resta de mitjans.
El que em preocupa és que amb l'ocultació d'aquests fets en els informatius dels nostres mitjans públics a l'actual director general en connivència amb aquells que van planificar i perpretar l'assalt a la caixa de Canal 9, per estar silenciant una activitat delictiva que tenia precisament com a víctima a Canal 9. Jaraba podria ser un encobridor.

López Jaraba ha persistit en el muntatge d'un aparell de propaganda del PP a costa de les xifres d'audiència i dels diners de tots els valencians, a costa de la llibertat i la democràcia, però ara a més, ocultant les notícies de l'alçament del secret del sumari del cas Gürtel a l'abril, s'està convertint en encobridor.
No només utilitzen els diners dels valencians per a manipular i enganyar a l'opinió pública a costa de la credibilitat d'un mitjà de comunicació que és de tots els valencians, sinó que eixos diners, en compte de dedicar-se a millorar la qualitat de la programació de RTVV, s'han destinat a reformar xalés de mafiosos a Marbella i Eivissa, o a adquirir productes de luxe.
Ara el deute els ofega i no poden mantindre més temps l'aparell de propaganda a costa dels diners de tots, però ja trobaran la forma de defugir l'estricte compliment de servei públic sobre les quals es va fundar RTVV encara que tinguen que passar per damunt de la dignitat professional dels treballadors, la qualitat de la programació, i els índex d'audiència, que ara mateix estan en mínims històrics, i no sabem si per damunt del caràcter públic de RTVV.
El resultat de la política empresarial ha estat el saqueig de la caixa i un deute inassolible
I el resultat de la política editorial és el següent: Canal 9 va acumular en el primer semestre d'enguany les pitjors dades d'audiència de la seua història. Ni el 6'5% dels telespectadors valencians opten pel seu canal propi en el conjunt de la programació. Però si ens limitem als informatius, l'audiència baixa del 6% més vegades de les desitjades. Les audiències actuals no són millors. L'aparell de propaganda del PP ens esta costant massa als valencians, en termes de diners, de qualitat democràtica, i de prestigi professional. Però encara ens dol més que milions d'euros de RTVV hagen anat a parar a les butxaques de mafiosos.

ASSALT A RTVV

2010-12-03T10:18:00.003+01:00

"Agafa els diners i corre", "Assalt al tren de Pelham", "Assalt al furgó blindat", o simplement "Blindat", recentment estrenada en Canal +. L'últim informe policial sobre el repartiment de comissions en la trama Gürtel a costa de la retransmissió de la visita del Papa a València, s'assembla bastant a la sinopsi de qualsevol de les pel·lícules citades.

Eixe informe ens diu una cosa clara i diàfana: Que RTVV va ser literalment assaltada de forma preparada, planificada, organitzada i deliberada, i el que és més greu, amb la connivència del Consell i de la cúpula del PP Valencià.
Ens trobem amb tots els ingredients d'una actuació delictiva planificada: tenim els capos que donen el vist-i-plau, tenim els cervells, l'empresari que es presta al joc, y el càrrec públic corrupte que rep la seua part, mig milió d'euros, i pega a fugir. Es pot afirmar que no estem ja davant de polítics i empresaris que han caigut en la temptació de la corrupció, sinó davant de delinqüents comuns.
No cal que el PP ens diga ja perquè va dimitir Pedro García fa un any de director general de RTVV. Ara ja ho sabem, però sí ens haurien de dir almenys on està per poder demanar-li responsabilitats.
Mentre RTVV està en situació de fallida i els treballadors temen anar al carrer, tres milions d'euros dels pressupostos públics de la Generalitat han servit per a que presumptes delinqüents reformen els seus xalés de Marbella i Eivissa, es compren cotxes d'alta gama o articles de luxe per a continuar subornant polítics.
El primer que haurien de fer és tornar els diners. Francisco Correa es va embutxacar 1'4 milions, Pablo Crespo 630.000 euros, El Bigotes y Pedro García 500.000 euros cadascú, Teconsa 200.000 euros, i una persona sense identificar 300.000 euros. El PP ha de dir hui mateix qui és la persona sense identificar.
És inel.ludible la destitució immediata de tot l'equip directiu de RTVV i l'aplicació urgent d'un paquet de mesures per sanejar l'ens, recuperar l'audiència i la programció de qualitat, restituir la vocació de servei públic i tranquilitzar als treballadors.
Així mateix, cal que deixen el seu càrrec totes les persones que apareixen implicades en este assalt a RTVV: Juan Cotino, Vicente Rambla, Ricardo Costa, etc, etc, etc. Cal a més, que la fundació de la visita del Papa retra comptes de forma urgent i inajornable.

FINS ON ESTAN DISPOSATS A ARRIBAR?

2010-12-01T14:29:00.002+01:00

RTVV ha recorregut a tot tipus d'excuses ridícules i puerils per justificar el muntatge descobert per simular un fet noticiable negatiu per al PSPV a la pròpia seu socialista.
Una ciutadana sahrauí acudeix a la seu del PSPV suposadament per sol·licitar la baixa de militància, i casualment acudeix acompanyada de les càmeres d'una productora que habitualment treballa per Canal Nou, i d'una redactora de Ràdio Nou. Ningú més.
Descobert el muntatge, càmeres i redactora fugen de la seu quan apareix el personal de premsa, i RTVV s'apressa a emetre comunicats en els quals tracta de justificar allò injustificable.
Diu en primer lloc que la redactora de Ràdio Nou anava en el vehicle de la productora perquè plovia. No obstant això, sembla que només plovia sobre el cap de la redactora de Ràdio Nou.
Diu RTVV que van acudir prèvia convocatòria de premsa. Mentida. La convocatòria era per a una protesta de saharahuis davant la Delegació del Govern, la resta és una faula.
I diu RTVV que fa un any que no contracta amb la productora en qüestió, en un intent de demarcar-se del muntatge. És una dada que seria necessari contrastar, però en tot cas difícil de creure quan la productora Atlas té des dels seus orígens a RTVV com a principal client.
Tot un enfilall de mentides acompanyada de més enfilalls de mentides i excuses barates que no fan sinó desvetllar fins a quins extrems està disposat arribar RTVV en el seu afany de servir als interessos del PP. Ja no es conformen únicament amb esbiaixar la realitat, manipular-la, o ocultar-la en funció dels seus interessos, sinó que ara comprovem que a més construeixen la seva pròpia realitat, i provoquen les notícies. Este és un fet greu, gravíssim, que atempta contra els propis fonaments d'una societat democràtica.
El PP ha convertit RTVV en una màquina de propaganda al seu servei, una màquina per cert caríssima que ha posat a l'ens a la vora del fallida i sense eixida. És a dir, el PP s'ha creat la seva pròpia màquina de propaganda a costa dels pressupostos públics.
Però això s'ha acabat. Els he d'anunciar que ha arribat el punt i final d'estes pràctiques a la radiotelevisió pública valenciana i que anem a recórrer a tots els mitjans per destarrar la manipulació, l'ocultació de notícies i la construcció de realitats paral.leles, això sí, des d'una actitud constructiva. Si el PP vol podem col.laborar en posar a disposició dels ciutadans valencians una RTVV plural, digna i de qualitat, amb un pla de sanejament que la faça viable, però primer l'actual equip directiu ha d'assolir les seues responsabilitats per haver portat a la roïna l'ens públic només per a enriquir a amics i crear un aparell de propaganda sectari al servei del PP.
El Síndic de Greuges ja va donar un cop d'atenció a RTVV, i si cal apel.larem al dret fonamental de rebre informació veraç i a les lleis per acudir a les instàncies que calguen per tal de defendre la pluralitat. No deixarem de fiscalitzar ni un sol segon d'espai informatiu a cap canal de TVV i de Ràdio Nou.

LLEI MORDASSA

2010-11-25T12:29:00.002+01:00

El PP torna a abusar de la llei d'acompanyament als pressupostos per introduir modificacions legislatives que mereixerien fins i tot ser informades pels òrgans consultius. És una martingala per modelar al seu capritx el contingut i abast de les lleis eludint el debat parlamentari. Una martingala que en esta ocasió els ha servit per canviar la Llei de l'Audiovisual i endurir la persecució contra totes aquelles televisions i ràdios que no van obtenir llicència i segueixen emetent com poden. El PP concedeix les llicències de ràdio i televisió als amics, i al mateix temps endureix les sancions per tots aquells que no s'han vist agraciats amb una llicència.

El PP no en té prou amb Canal 9, vol controlar tota la programació audiovisual que s'emet al País Valencià, i la que no va a poder controlar, l'amenaça amb sancions de fins a un milió d'euros, amb multes coercitives de 30.000 euros cada quinze dies, i amb l'embargament d'equips.

No obstant això, no és tan implacable amb totes aquelles empreses que es van veure beneficiades amb llicències de TDT i estan incomplint les condicions del concurs. Desenes d'empreses que van obtenir llicències de televisió local, la gran majoria afins al PP, ni tan sols han començat a emetre, però això per al PP no és motiu de sanció. Ni tan sols serien necessàries modificacions legislatives, amb les bases del concurs a la mà el Consell podria revocar hui mateix les llicències a totes aquelles empreses que estan incomplint les condicions.

És la dreta: una televisió que no emet, encara que siga una televisió amiga, no representa cap problema ni contravé la legislació. No obstant, una televisió desafecta exclosa del repartiment de llicències que se li ocorra emetre, encara que la seva audiència siguen cinquanta veïns d'un poble, s'exposa a una sanció d'un milió d'euros, al tancament de les instal·lacions i a l'embargament dels equips. I l'esmena que han presentat a la llei d'acompanyament no es deté ací. Inclou als ajuntaments entre els destinataris de les sancions. És un nou article confeccionat ad hoc per a Gandia.

EN DEFENSA DELS PROFESSIONALS DE RTVV

2010-11-24T10:33:00.002+01:00

Lamente que el director general de RTVV, José López Jaraba, tracte de culpabilitzar als redactors de la censura en els informatius, quan el que hauria de fer és assolir les seues responsabilitats i disculpar-se davant els professionals per tractar de fer-los responsables de la manipulació. En la resposta del director general a una pregunta del grup socialista sobre el tractament informatiu que RTVV dóna al cas Gürtel, Jaraba admet de forma implícita que els mitjans de l'ens públic han censurat eixe episodi de l'actualitat política, però descarrega la responsabilitat sobre els redactors quan afirma que ell no pot estar pendent de l'elaboració de cada notícia.

És un sarcasme que Jaraba afirme que els redactors elaboren les seues peces informatives amb "llibertat extrema". En la mopinió, el director general ha utilitzat als redactors per a eludir de nou el control polític al que està obligat a sotmetre's. En aquest sentit, recorde que en tres ocasions he demanat aquesta legislatura la compareixença de la directora d'informatius en la comissió de control de RTVV, i en tres ocasions se m'ha denegat amb el pretext que és el director general qui ha de respondre de la política informativa en els mitjans de l'ens públic. No obstant això, quan se li pregunta al director general per la confecció dels informatius delega tota la responsabilitat en els redactors i responsables de cada àrea dels informatius.

La conseqüència és que ningú dóna explicacions ni es responsabilitza d'episodis esperpèntics com els que han protagonitzat els informatius de RTVV per a censurar imanipular fets objectivament noticiables com els relacionats amb el cas Gürtel.

El director general de RTVV atempta contra la dignitat professional dels treballadors, i desprestigia fins a extrems irreversibles als mitjans de l'ens públic davant l'opinió pública i davant el conjunt dels professionals. Eixa situació té el seu reflex en les audiències, que en el primer semestre d'enguany han arribat a mínims històrics, sobretot en els informatius, que amb prou feines van arribar al 6%.

I el pitjor, el deute de RTVV supera els 1.100 milions d'euros.

RTVV NO PAGA

2010-11-17T11:12:00.003+01:00

La decisió judicial que impedeix a Canal 9 emetre partits de futbol de Primera Divisió delata la situació extrema a la qual els gestors de l'ens públic han portat la salut financera del grup. És lamentable que en una temporada en la qual la Comunitat Valenciana és la que més equips aporta a la Lliga BBVA, els teleespectadors valencians es queden sense partit de Primera en el seu canal autonòmic perquè RTVV deu els drets d'emissió.

RTVV no pot atribuir aquesta situació a una simple discrepància contractual amb l'empresa propietària dels drets, i ha d'admetre a les clares que el balafiament i la mala gestió econòmica han portat a l'ens públic a una situació insostenible. Recorde, en aquest sentit, que els clubs de Segona B havien convocat una protesta huidavant el Palau de la Generalitat pel deute que manté amb ells RTVV, una acció que ha sigut desconvocada davant la promesa de cobrar hui.

Mentrestant, el Consell ajorna els plans de sanejament i el contracte-programa, i es limita a aplicar reduccions fictícies de despeses en els pressupostos anuals. En eixa línia, el pressupost de RTVV per a 2011 conté errors en el còmput del deute que venç en 2011, que és de 43 milions d'euros, mentre que el pressupost només en comptabilitza 32. Les previsions d'ingressos per publicitat estan unflades, ja que en plena crisi contempla ingressar l'any pròxim 35 milions, vuit més dels que va ingressar en 2009, i les despeses de producció apareixen en una partida única de 81 milions d'euros sense desglossar, la qual cosa dóna motiu a la discrecionalitat en l'ús dels diners, com ja va ocórrer amb el balafiament que es va produir amb motiu de la visita del Papa.

La gestió del PP en RTVV condueix al descrèdit dels mitjans de l'ens i de la Comunitat Valenciana, i com a mostra les dades d'audiència del dissabte 13 de novembre, dia en el que s'havia d'haver emès el partit de futbol entre el FC Barcelona i el Villarreal CF. Eixe dia Canal 9 registra la menor audiència a la Comunitat Valenciana, un 6'8%, només per davant de Nou Dos, que només va aconseguir el 0'9%. La Sexta, a través de la qual els valencians es van veure obligats a seguirel partit de futbol, va aconseguir el 13'8% eixe dissabte a la Comunitat Valenciana.

SONIA CASTEDO ENVIA UN MISSATGE A RIPOLL

2010-11-05T13:31:00.003+01:00

Va dir ahir el president de la Diputació d'Alacant, José Joaquín Ripoll, que la publicació de les seves pròpies converses el ruboritzen, i admet que la dimensió que està adquirint l'escàndol de corrupció a Alacant compliquen les perspectives electorals al PP, encara que no va especificar si a Alacant o en tota la Comunitat Valenciana.

Hui mateix l'alcaldessa d'Alacant, Sonia Castedo, assegura estar lliure de pecat, però afegeix que preferiria dimitir abans de caure en el rubor per la publicació de converses seues amb interlocutors poc recomanables, i de continguts poc edificants. Jo interprete, corregeixin-me si m'equivoco, que Sonia Castedo està enviant un encàrrec al seu enemic (que no adversari) polític, José Joaquín Ripoll. El que l'alcaldessa està dient és que si les converses de Ripoll que estan omplint les pàgines dels periòdics hagueren eixit de la seua boca, ella ja haguera dimitit. O siga, que Ripoll hauria de dimitir, és el que diu Castedo si es vol llegir el que ella ha pretès que es llegeixa.

I no és d'estranyar que els principals càrrecs del PP d'Alacant es creuen aquests missatges, perquè la rivalitat política en el si del PP ha arribat al nivell d'odi visceral. Ni tan sols poden compartir espai físic. Es veten entre ells, i s'han arribat a ajornar reunions perquè algun dels participants era familiar de la mà dreta de l'altre.

El diari El País desvetlla hui que l'esposa del president de la Diputació queia sovint en la temptació de tot tipus de luxes asiàtics amb un tren de vida que no hi ha forma d'encaixar amb el nivell d'ingressos, i a més utilitzava al personal de la Diputació per organitzar la seva pròpia agenda personal. No obstant això, l'únic que ha trobat motius per dimitir ha estat el portaveu socialista a l'Ajuntament d'Alacant, Roque Moreno, per una desafortunada intermediació per aconseguir treball a dues persones. En el PP ningú veu motius per dimitir, a pesar que els implicats es compten per desenes. Per aquest motiu, Roque Moreno és un altre dels quals hui ha realitzat declaracions per convidar als càrrecs del PP implicats a imitar-lo.

EL INNEGABLE ÉXITO DEL PP

2010-11-03T11:07:00.002+01:00

ARTICLE PUBLICAT PER FERNANDO DELGADO A L'EDICIÓ DE HUI DE EL PAÍS-COMUNITAT VALENCIANA

La aparente extravagancia del portavoz parlamentario del PPCV, Rafael Blasco, al proyectar a los dirigentes de su partido la película Invictus, no fue una estrategia de consumo interno, fue parte de un proyecto más amplio dirigido a esa izquierda, fácilmente desmoralizable y desmoralizada, que Blasco conoce tanto, por si pudiera llegar a tener la tentación inesperada de creer que el PP puede ser derrotado algún día. Los populares valencianos han logrado un éxito evidente: la transmisión a la derecha, pero sobre todo a la izquierda, del convencimiento de que el PP es imbatible. La derecha sabe que derrotar la ilusión del adversario es una tarea que requiere astucia y la astucia y el cinismo florecen entre ellos como las naranjas. Así que si la izquierda, el centro izquierda o la izquierda derechizada andan deprimidas, esa es la primera victoria del PP, que vende tan bien sus triunfos venidos o por venir. Y se los vende mejor a la izquierda que a los suyos; los suyos poseen la fe ciega. Mientras tanto, con el frágil electorado de izquierda, siempre presto a dolerse, lastimoso, es más fácil organizar un viernes santo que cualquier domingo de resurrección. No podría ser de otra manera cuando los contrincantes de un mismo partido, como el PSPV, exponen con más eficacia las limitaciones de sus compañeros para el liderazgo que las del adversario. Únase a eso que, frente al pragmatismo de la derecha, que convierte en amor ciego la simple aceptación de lo que tiene, la enorme exigencia crítica de la izquierda insobornable no se conforme sino con un genio. Y como escasean los genios por todas partes es más fácil para la derecha asegurarse en su modestia el triunfo eterno que deviene de la fácil comprensión de sus líderes. El exceso extremado de perfección puede conducir al patetismo, a la nada o a la risa. La derecha lo sabe, pero esta izquierda descreída echa en falta el don, el carisma a todo posible líder. Menos mal que los socialistas valencianos no estarán buscando ahora al Felipe González que tampoco tuvieron nunca antes, ni por supuesto a un Obama de la huerta, pero si ellos mismos no generan confianza en el elegido van dados. Y mucho peor si el elegido es incapaz de ganarse la confianza, aunque sea tarea harto difícil en este panorama del meninfontisme que no cesa. Bien es verdad que no hay líder investido o aspirante a líder de la izquierda que no hable de la necesidad de generar entusiasmo o de una falta de ilusión de la que hay que recuperarse. Ninguno de ellos, sin embargo, parece poseer los instrumentos, quizá una varita mágica o una película elegida por el Blasco que tengan a mano, para convencer a los progresistas de que la victoria frente al PP es posible. Pero esos progresistas siguen, erre que erre, con el me gusta, no me gusta, salga quien salga, como si en esta sociedad tan hambrienta de carismas, hasta el de Obama, paradigma del líder, no sufriera graves sacudidas por el activismo del extremismo derechista, tan globalizado ahora para el contento de la derecha próxima, frente a la indolencia enfermiza del progresismo.
Decía Castilla del Pino que si el hombre permaneciera en un estado permanente de alerta de la razón no soportaría la vida y que precisamente porque apelamos a la alucinación la soportamos. Eso quiere decir que el buen comunicador político ha de tener en cuenta los resortes emocionales de su electorado sin necesidad de declararse un naranjo sacudido por el viento o envolverse en una senyera. Y más en una tierra como esta, donde la fiesta es seña de identidad y programa de gobierno. Pero ya sé que es difícil competir con lo primario para una izquierda racional que se precie, al modo pintoresco que lo hace el aún presidente Camps. No se puede ignorar, sin embargo, qué es aquello de lo inherente a la condición humana que la derecha conoce tan bien, y lo explota, y la izquierda no se atreve a abordar o no sabe. ¿Significa esto que la izquierda haya de seguir los derroteros de esa derecha sobrada de votos, a la que un fiel electorado se abstiene de castigar? Líbreme Dios de unirme al coro de los que parecen hacer esa recomendación desde dentro de las filas de los propios partidos políticos y desde fuera.
Me resisto a recomendar la resignación, pero si en España puede que sea fácil llegar a presidente de Gobierno sin hacer nada, según aseguran que va a ocurrirle a Rajoy -basta con que se queme Zapatero-, en esta Comunidad, donde los camps y los fabras nunca se queman, haga lo que haga un candidato de la izquierda, llegará siempre al Gobierno la derecha. O eso es de lo que Blasco trata de convencer a la izquierda convencida. De lo que se deduce que Blasco se toma más trabajo del que es preciso. Y emplea más colaboradores de los necesarios.

ELS VICIS DE LA POLÍTICA

2010-10-26T11:41:00.005+02:00

Dues anàlisis polítiques difoses en els últims dies en el diari El País han merescut de forma especial la meua atenció. La primera intentava indagar el dilluns en les causes per les quals els greus casos de corrupció que afloren en el PPCV no semblen tenir translació en la intenció de vot, i per tant la repercussió en els sondejos és mínima. Una profunda desideologització de la societat i una gran desafecció de la política semblen ser les causes per les que els ciutadans mostren desinterès a l'hora de jutjar l'actitud dels seus representants polítics.

El segon dels estudis analitza el concepte de representació política, els seus vicis i les seues virtuts, i es pot resumir dient que els sistemes d'organització dels partits polítics no permeten escollir sempre als candidats més valuosos, mentre que les persones de certa vàlua són poc inclinades a participar en política, de manera que aquells que podrien millorar la qualitat de la representació política es resisteixen a ocupar càrrecs polítics. Parla, a més, dels equilibris als quals es recorre per a garantir l'estabilitat dels partit, en els quals el suport al cap i al seu equip sol ser moneda de canvi per al repartiment de quotes de poder entre els diferents grups, amb el resultat de que alguns dels representants de les diferents famílies figuren en llocs de responsabilitat no per la seua demostrada intel·ligència, saviesa o honradesa, sinó perquè és el preu a pagar pel suport prestat. Com a conseqüència, el partit acaba promocionant a individus que, a pesar que contribueixen a garantir l'estabilitat del partit a través de l'equilibri de poders, representen un cost excessiu en termes de vàlua política, amb la qual cosa el partit es converteix en una organització encara menys atractiva per als externs.

Adjunte pel seu interès un enllaç per a accedir al segon dels articles en la seua integritat:

http://www.elpais.com/articulo/espana/seleccion/adversa/partidos/elpepiesp/20030704elpepinac_4/Tes/

BOSCH I MORATA IX DE L'OBLIT, MALGRAT EL PP

2010-10-21T14:37:00.005+02:00

No ha estat possible el reconeixement institucional de les Corts al conseller Francesc Bosch i Morata per la negativa del PP, però el debat de hui ha propiciat, si més no, trencar l'oblit al que de forma deliberada havia estat sotmés la figura d'este polític valencià de la República.

En nom del Grup Socialista he donat suport, amb convenciment polític i emocional, a la proposició que havia presentat Compromís. Era impossible rebutjar-la. Està fora de tota discussió la rellevància política de Bosch i Morata en el procés de recuperació del valencià i la creació d'una potent estructura institucional dirigida a preservar tot el patrimoni cultural. M'haguera agradat comptar amb el vot favorable de tots els grups, inclòs el d'aquells que pretenen patrimonialitzar el valencianisme polític i atribuir-se en exclusivitat la defensa de les senyes d'identitat, però no ha estat possible. El PP, després de lloar la figura de Bosch i Morata, ha utilitzat un subterfugi per oposar-se a la proposta.
Estàvem davant una iniciativa institucional, i calia fugir de discusións circumstancials per parlar del treball que va fer Bosch i Morata, des de la distància i el respecte, amb l'esperit de millorar i dependre de la seua experiència vital.
Quan u sent que té dret a alguna cosa, i sap que és just, no espera a demanar-ne permís, exerceix eixe dret. I Francesc Bosch i Morata, dins d'ell, tenia molt clar quins eren els seus drets i els del nostre poble, i es va posar a en marxa amb una energia que va saber fer brollar i fructificar. Per això, ara, nosaltres podem recolzar-nos en el seu treball i ser més dignes com a valencians, hui podem mirar-nos a l'espill i reconéixer-nos plens d'orgull per haver comptat entre nosaltres amb una persona justa, amant de la llibertat, que justament va participar en l'embrió de l'autonomia valenciana moderna en un temps gens fàcil per a eixos valors.

Però els mèrits per al reconeixement de Francesc Bosch i Morata s'estenen més enlla de la seua activitat al voltant de la defensa de la llengua com a conseller de Cultura i creador de diverses institucions culturals. Esta labor és només una part de la seua immensa tasca en benefici de la societat valenciana. Perquè Bosch i Morata no només va ser el primer conseller de Cultura. També si es vol, com a delegat de Sanitat del Comité Executiu Popular de València, podría ser considerat el primer conseller de Sanitat. Des d'eixe càrrec va crear el Patronat de Beneficiència i Asistència als Menors, des del que es van atendre a milers i milers d'evacuats, es van prendre mesures de prevenció de malalties i campanyes de vacunació, va dedicar una atenció especial a més de huit-mil òrfens que venien del front, i va propiciar assistència per a 240.000 refugiats. No menys important va ser la seua tasca com a metge als camps de refugiats de França al final de la guerra, sense oblidar que la mort li va arribar a l'exili encara jove per unes ferides que va patir en un bombardeig de l'aviació alemanya al front, tot per defendre els principis democràtics i la legalitat. És una labor humanitària important i un mèrit per al reconeixement institucional de Francesc Bosch i Morata, com a valencianista, i també com a metge, com a defensor de la democràcia, i com a impulsor de la protecció social massiva en temps difícils.
Després, l'oficialitat del valencià com a llengua només va tindre efectivitat amb la Conselleria de Cultura que ell va dirigir, i l'Institut d'Estudis Valencians que ell va crear.
Darrere del reconeixement explícit i personal a Bosch i Morata, consta el nostre reconeixement implícit i col.lectiu a personatges com els castellonencs Carles Salvador, Bernat Artola i Francesc Almela, Sanchis Guarner o Lluís Gonzalvo, tots ells membres de l'Institut d'Estudis Valencians, de l'Institut d'Estudis Catalans i signants de les Normes de Castelló, fins a vint membres que sota la direcció institucional de Bosch i Morata van poder dedicar-se des de l'àmbit institucional a allò que des de feia anys s'estaven dedicant des d'altres àmbits, sobretot l'acadèmic.
És indubtable, però, que la Conselleria de Cultura d'aquell Consell Provincial, tot i la seua provisionalitat, va dur endavant interessants projectes tant pel que fa a la normalització cultural com a la normalitat política amb els seus intents de que les Corts aprovaren un Estatut d'Autonomia.
Va dirigir una Conselleria de Cultura i unes Institucions annexes que abastiren el conjunt del País Valencià, abans d'assolir l'Estatut d'Autonomia pròpiament, però amb el consentiment del Govern de la República, l'únic govern reconegut per la Societat de Nacions i les democràcies occidentals.
En el Consell Provincial de València de 1937, va crear institucions per a tots els valencains, de Vinaròs a Oriola, acceptades pels Consells provincials de Castelló d'Alacant, i la participació d'entitats com ara la Societrat Castellonenca de Cultura, dins la infraestructura cultural creada per ell. D'esta manera apareix a la nostra història el pare de la Conselleria de Cultura Valenciana i l'únic conseller preautonòmic anterior a la Constitució de 1978, perquè ho era segons la Constitució de 1931, de la mateixa manera que ho van ser altres al Consell preautonòmic abans que hi haguera l'Estatut de 1982. Per tant, el reconeixement és innegable, però el PP sí ha trobat motius per a negar-lo.

LES FORMES DE SER VALENCIÀ

2010-10-19T11:25:00.000+02:00

Cap valencià ho és més que cap altre, i per eixe motiu vull reflexionar sobre la forma d'exercir el valencianisme, i fer un anàlisi de les falses reivindicacions de valenciania.
Hem assistit en els últims plens de les Corts a una reiteració i abús, més enllà del que era habitual, del pretés discurs identitari per part del Consell. En el recent debat de política general, sense anar més lluny, el president va arribar al clímax identitari en exclamar que no anava a consentir que ningú s'apropie de les nostres senyes d'identitat, "cosa que altres en esta cambra no poden dir", va afirmar. "La nostra senyera, el valencià, el nostre patrimoni, els nostres autors, els nostres esports, les nostres festes i tradicions representen l’orgull pel nostre passat i la força que ens projecta a conquistar el nostre futur. No consentirem, perquè no tenim cap complex, que ningú s’apropie de les nostres senyes d’identitat, cosa que altres d’esta cambra no poden dir... Mai ho consentirem! (Aplaudiments)", relata l'extracte del Diari de Sessions.
No obstant això, la reivindicació exclusiva de les senyes d'identitat per part del Consell amaga una doble falsedat, en primer lloc perquè eixe "orgull de terra" s'empra només com a mera estratègia política, la qual cosa ja en si representa un ultratge, i en segon lloc perquè la defensa de les senyes d'identitat no és real ni efectiva. Al contrari, sota una aparent fermesa en la defensa d'allò nostre, tots els indicadors que conformen la identitat pròpia retrocedeixen, i especialment l'ús del valencià.
Vull reflexionar de forma especial sobre el valencià en els mitjans audiovisuals i la fulminació orquestrada que s'està perpetrant per part d'aquells que després s'erigeixen en defensors únics de la nostra llengua, dels nostres autors, de la nostra cultura, del nostre patrimoni i de les nostres tradicions.El Govern valencià ha atorgat en els darrers anys nombroses freqüències autonòmiques i locals de televisió en règim de concessió per un període de deu anys, i s'ha desentés per complet del requisit lingüístic en la programació de les cadenes beneficiades amb llicències. El que era una oportunitat per a normalitzar l'ús del valencià en la televisió, s'ha convertit en l'anihilació impune del valencià, a pesar que els usuaris gaudeixen d'una ampla oferta de canals des de l'arribada de la TDT. No és de massa valencià propiciar i consentir que radios i televisions amb programació exclusiva en castellà, i sense cap vincle empresarial en aquesta terra, copen l'oferta ràdiotelevisiva en les llars valencianes.
No és més valencià qui més vegades ho proclama des de tribunes públiques. Cal exercir de valencià, i no solament en l'ús de la llengua. També cal exercir de valencià en la configuració del sistema educatiu i la realitat socioeconòmica. Qui governa té una obligació afegida d'exercir de valencià, i no solament proclamar-ho. No és de molt valencià deixar a desenes de milers d'alumnes sense plaça en les escoles d'idiomes, ni eliminar línies en valencià perquè "són cares". Tampoc és de molt valencià deixar sense tramitar les ajudes als dependents valencians, ni generar un deute públic que supera ja la xifra d'un pressupost anual, etc.
El més valencià és aquell que des dels llocs de responsabilitat s'ocupa de la prosperitat i el benestar dels valencians, de que els valencians gaudisquen de serveis públics de qualitat, de la potenciació efectiva de la cultura, llengua i tradicions pròpies, i de la normalitat de les relacions institucionals amb totes les regions veïnes.
Cap valencià ho és més que cap altre.

NO MÉS CONFUSIÓ

2010-10-13T11:26:00.000+02:00

En vespres del Nou d'octubre s'ha agitat per part d'un sector de la política valenciana un fals discurs identitari i s'ha accentuat la confrontació institucional amb altres comunitats i amb el Govern d'Espanya. No obstant això, la reflexió que se m'imposa front estes actituds és que els valencians, més que conflictes gratuïts, el que necessitem són polítiques serioses i polítics honrats, polítiques rigoroses, reals i transformadores, capaces de satisfer les demandes ciutadanes i modernitzar la societat, i capaces de garantir la prosperitat, el benestar i la qualitat dels serveis públics, capaces d'estimular als sectors productius propis i tradicionals per a inserir en el món laboral al mig milió de valencians aturats. I l'aïllament i la confrontació no contribueixen a açò.
Si el que està viciant les relacions i entorpint aquests propòsits són les senyes d'identitat, jo proclame que a Catalunya parlen valencià per a destruir en mil trossos la trinxera en la que s'ha parapetat una part de la classe política valenciana. I una vegada eliminat eixe handicap, comencem a parlar d'economia, de comerç, d'infraestructures, de vies transeuropees de comunicació, de convenis, d'intercanvis, de col·laboració, i de prosperitat mútua. És necessari i imprescindible i no es pot demorar per més temps.
Vull donar per nascuda una nova Comunitat Valenciana amb noves esperances, amb nous missatges i noves polítiques capaces d'alçar emocions i de recuperar aquelles passions amb què vam transformar i modernitzar les nostres institucions, els nostres pobles i les nostres ciutats.
Una Comunitat Valenciana oberta, respectuosa, aliena a la confrontació, capaç d'il·lusionar a noves generacions de valencians que, afortunadament, ja no perceben com a amenaces els conflictes estèrils inventats amb l'únic objectiu de confrontar a la societat i traure rèdit de la confusió. La nova societat i les noves generacions tenen altres inquietuds, diferents de les que vam tindre els joves de la Transició, i altres motivacions a les què la política i les institucions han de donar resposta.
Els joves valencians ja no han viscut la Transició ni el naixement de les nostres actuals institucions d'autogovern, i a més formen la generació més preparada de la història. Per sort, estem davant d'una societat en què hi ha més persones preparades, cultivades i educades, i per tant davant d'una societat amb més criteri i capacitat d'anàlisi. I eixa és una garantica de que la política de la falsedat i la hipocresia serà arraconada.
La nova Comunitat Valenciana només es pot entendre desde la fidelitat a valors com la solidaritat, la tolerància, la llibertat, el respecte, l'esforç, l'interés general i la transparència, i el cultiu d'ideals com el progrés, el benestar i el canvi social.
La forma de ser valencians la imposa en cada moment la societat valenciana en funció de les seues necessitats, ambicions i inquituds. I esta nova societat no reclama guerres estèrils i absurdes contra altres comunitats autònomes, sinó respostes a les seues noves exigències, demanda eficàcia política, millores econòmiques, i millors dotacions i infraestructures. I sobretot, esta societat no admet que cap valenciè es proclame més valencià que cap altre. La reivindicació exclusiva de les senyes d'identitat per part d'un sector de la classe política amaga una doble falsedat, en primer lloc perquè eixe "orgull de terra" s'empra només com a mera estratègia política, la qual cosa ja en si representa un ultratge, i en segon lloc perquè la defensa de les senyes d'identitat no és real ni efectiva. Ser i exercir de valencià és altra cosa.

L'ANTIPERIODISME

2010-10-08T10:21:00.002+02:00

S'han desacreditat. En la campanya de desprestigi empresa pel PP contra el portaveu socialista en les Corts, Ángel Luna, en un intent va de posar a tots en el mateix sac, i l'entusiasta ressò que adquireix la maniobra en un periòdic de València, se'ls ha anat la mà en un assumpte crucial i imperdonable. El citat periòdic reprodueix hui a dos columnes un imprès oficial de la referència cadastral del domicili particular de Luna, en el qual no s'ha molestat ni a ocultar l'adreça exacta del portaveu socialista, inclosos escala, pis i porta. L'antiperiodisme portat a l'extrem més grosser.

No recorde que quan els informes del cas Gürtel van desvetlar que l'oficina de farmàcia de l'esposa del president de la Generalitat servia d'enllaç per a les transaccions entre polítics i caps de trames corruptes, la premsa donara l'adreça exacta de la farmàcia, per si algú amb eixos elements de judici desitjara, com a mínim, deixar de ser client d'eixa oficina.No obstant, tot el que ho desitge pot conèixer hui el domicili exacte del portaveu socialista en les Corts, als efectes que li vinguen de gust. Eixa intromissió en la vida particular d'un representant polític és d'una imprudència maldestra i atroç, total per a informar del valor cadastral de l'habitatge com una gran gesta periodística que passarà als anals de la comunicació. Quina peça que s'ha cobrat l'autor de la notícia. A canonades s'ha fet amb la llebre. I a tot açò, el suposat delicte consisteix en que Luna va tirar una tàpia en sa casa.

LA PRIMERA PEDRA

2010-09-27T18:07:00.007+02:00

foto: levante-emv

Esta primera pedra que s'ha posat hui sobre l'hemicicle de les Corts no és de les que li agraden a Francisco Camps en la seua estratègia de propaganda. La primera pedra que ha posat hui el portaveu socialista, Ángel Luna, en les Corts és una primera pedra col.locada sobre les runes d'una democràcia fictícia, d'unes veus emmordassades i llibertats retallades, sobre les que s'alçarà un monument dedicat a la decència, la dignitat, la democràcia real, i el respecte. Per això, este gest més que simbòlic ha desencaixat el rostre d'un Camps que pretenia convertir el debat de política general en una insulsa successió de dades, promeses i mentides.

Esta era la seua intenció i així s'endevinava quan Camps aplicava l'estratègia de la indiferència cap al portaveu socialista. La primera rèplica de Camps era com una continuació de la lectura del discurs que havia pronunciat en la seua primera intervenció, sense replicar a Ángel Luna, com si la mitja hora que li corresponia al portaveu socialista no haguera estat més que una inoportuna interrupció. Però en la segona rèplica, Ángel Luna ha trencat els esquemes que havien estat traçant Blasco i Camps. Després d'exposar la situació del govern i de la Comunitat, i de realitzar les seues propostes en la primera intervenció, el portaveu socialista ha dedicat la seua segona rèplica a dir-li amb rotunditat a Camps que els socialistes estan lliures de pecat. Ángel Luna ha tirat la seua pedra, com va suggerir José Joaquín Ripoll. Camps no. I no crec que la tire, simplement perquè no està en condicions de tirar-la.

No hi ha hagut forma més expressiva per part de Luna de clamar que està lliure de pecat, que llançant literalment una pedra en el centre de l'hemicicle. És un gest que es correspon amb la magnitud de la insídia que durant l'última setmana ha fabricat i difós el PP, este PP que tant critica les investigacions, i que no obstant això ha posat tot l'aparell administratiu que paguem tots els valencians a investigar a Luna, total per descobrir que el seu antic cap va tirar una paret a sa casa.

Sobre esta primera pedra que Luna ha col·locat hui en les Corts construirem una democràcia real a la Comunitat Valenciana on no càpiguen actituds com les que el PP ha vingut exhibint des del poder, per a vergonya de tots els valencians, on no càpiga la mentida, la manipulació, la corrupció, la coacció, el menyspreu, el retrocés de la llibertat i la democràcia, i la degradació de les institucions.

SI LUNA HAGUERA DE DIMITIR, LA BANCADA DEL PP QUEDARIA BUIDA

2010-09-23T10:57:00.007+02:00

El portaveu del PSPV en les Corts, Ángel Luna, molesta al PP. És una evidència. En cas contrari la tropa de Rafael Blasco no s'haguera pres la molèstia d'escodrinyar durant mesos fins a en les papereres, sense el menor reparo ni tan sols a implicar a funcionaris públics en el rastreig. Després d'una batuda desesperada, el PP ha descobert que el constructor Enrique Ortiz va tirar fa tretze anys una paret al domicili de Luna, i li va donar opció a comprar un cotxe de l'empresa que ja usava Luna com a directiu de l'empresa d'Ortiz. Gran gesta.

No obstant això, i sobre estes transaccions, el PP ha posat a funcionar la seva engreixada maquinària mediàtica per arrossegar a Luna pel fang, presentar-lo davant l'opinió pública com un pocavergonya, i demanar-li, i este és el seu veritable objectiu, que deixe d'assetjar a Camps en les Corts. Només faltava Joaquín Ripoll entonant allò que qui estiga lliure de pecat que tire la primera pedra. Inaudit.

Luna va contractar fa tretze anys a un constructor perquè li tirarar un envà a la seva casa, i el PP exigeix la seva dimissió. I davant semblant desvergonyiment, només se m'ocorre una cosa: si este és el criteri per demanar la dimissió d'un diputat, la bancada del PP en les Corts Valencianes s'anava a quedar buida. Les estratègies del PP són en general bastes, descarades, puerils i banals, però en aquesta ocasió se superen a ells mateixos. Gent que està sent investigada per cisar desenes de milions d'euros de les institucions que han anat a parar el Papa sabrà on, demana al portaveu socialista que busque la factura de l'envà que va tirar a sa casa fa tretze anys.

El pitjor és que la política està ideologitzada i el ciutadà, en general, no es mobilitza en defensa dels seus interessos, sinó dels d'aquell partit que anomena i considera "els seus", siguen bons o dolents. D'una altra forma no s'entendria la impunitat amb la que actuen Camps, Ripoll, Fabra i la tropa que porten darrere.

SEMPRE HI HA UN MOTIU PER A PROTESTAR

2010-09-21T11:44:00.002+02:00

El Govern ha dotat a Castelló amb les més modernes instal·lacions que gaudeix una seu provincial de l'Institut Nacional de la Seguretat Social en tota Espanya. Ha sigut una inversió de més de vint milions d'euros per a alçar un edifici funcional de diverses plantes en l'avinguda del Mar per a atendre a centenars de milers de castellonencs en les seues relacions amb l'administració de la Seguretat Social.És un projecte que es va forjar en l'etapa de Juanma Calles en la Subdelegació del Govern, i que ara és a punt d'inaugurar-se. Un compromís del Govern amb Castelló fet realitat, com ho han sigut la nova seu d'Hisenda, l'Oficina d'Estrangers, la Comissaria del Cos Nacional de Policia, el Banc d'Espanya, les escoles infantils sufragades amb el Pla E, i unes altres que passen desapercebudes, com la costosa reparació del nyap que es va fer en l'estació de Renfe.

Aquesta ha sigut la legislatura més fructífera per a Castelló pel que fa a inversions estatals. No obstant això, davant aquesta demoledora i irrebatible realitat, el PP de la ciutat de Castelló sempre troba un motiu per a protestar. El "vicealcalde", Javier Moliner, està fent córrer rius de tinta amb el serial de que la ceràmica empleada en les obres de la nova seu de l'INSS no és de Castelló. Una falsedat, d'altra banda, ja que si bé la marca proveïdora és italiana, al que gafa Moliner per a sembrar el seu desconcert, eixa mateixa marca té una planta de producció a Castelló en la qual treballen centenars de castellonencs. Per tant, és o no és castellonenca la ceràmica empleada en aquestes obres? Es pot estar discutint durant dies, setmanes i mesos, però l'única cosa certa és que Javier Moliner aconseguirà desviar l'atenció sobre l'única i vertadera realitat: l'entrada en funcionament d'unes modernes instal·lacions administratives al servei dels castellonencs amb una inversió estatal de més de vint milions d'euros. D'açò és del que Moliner no en vol parlar. És d'una banalitat que espanta. Els ciutadans de Castelló han de propiciar una bolcada urgent en el govern de la seua ciutat per a desterrar unes pràctiques que consisteixen únicament en la propaganda victimista per a ocultar que la majoria de les promeses amb les quals Alberto Fabra va concórrer a les eleccions, i la majoria de projectes de la Generalitat segueixen sense executar: la Fàbrica Dávalos, la Ciutat de les Llengües, el Centre de Convencions, el TvrCas, la ronda nord, la cessió dels antics jutjats, la seu de la Universitat Internacional, l'escola d'idiomes, el conservatori de dansa, la remodelació de la plaça Major, etc.

PÍO GARCÍA SE SENT MENYSPREAT

2010-09-15T11:29:00.003+02:00

El portaveu del PP en el Senat, Pío García Escudero, va dir el dimarts que el Govern tracta amb menyspreu a l'oposició. Eixa profunda ofensa té el seu origen en la percepció del president del Govern que el PP no ha fet una sola proposta seriosa en matèria econòmica en tota la legislatura. Valga'm Déu què menyspreu.

Si García Escudero vol saber el que és en realitat menysprear a l'oposició, que es faça un volt per les Corts Valencianes, on ahir mateix els representants del PP en la Mesa van haver de donar tràmit a diverses preguntes de l'oposició obligats per una sentència del Tribunal Constitucional. I ja veurem on acaben eixes iniciatives tramitades ahir per imperatiu de l'intèrpret de la Constitució.

García Escudero no sap el que és menysprear a l'oposició. Fa poc més d'un any, en la primera reunió del Fòrum Interparlamentari Autonòmic del PSOE, ens lamentàvem de les actituds del PP en les institucions, amb referència especial a l'assemblea de Madrid i les Corts Valencianes. Es va denunciar la utilització descarada de les institucions guiada només per purs interessos partidistes, i l'aberració que va suposar el bloqueig durant mesos del nomenament d'una senadora socialista per part de les Corts Valencianes.Un any després, en la segona reunió del fòrum interparlamentari, la situació només ha canviat per a empitjorar, almenys pel que fa a les Corts Valencianes. Es va aconseguir finalment el nomenament de la senadora territorial, però en aquest període s'han emès dues sentències del Tribunal Constitucional contra la inadmissió per part dels representants del PP en la Mesa deverses preguntes i proposicions de l'oposició, i en els pròxims mesos veurem noves sentències en aquesta línia per nous recursos promoguts pel grup socialista, al que estan negant expedients i que veu com les iniciatives més incòmodes ni tan sols s'admeten tràmit.

No obstant això, no podem fiar constant i exclusivament al Tribunal Constitucional la garantia que es respecte el paper i la manera de funcionament de les institucions públiques. Per a aprofundir en la democràcia és necessari trobar els mecanismes capaços de dissuadir de forma immediata i efectiva qualsevol intent d'utilització de les institucions i qualsevol temptació de coartar els drets dels ciutadans i dels seus representants. En gran part de les institucions que controla el PP no hi ha joc net, i el menyscapte als principis de la democràcia és constant. Pose només com a exemple els obstacles que el PP posa en les Corts Valencianes a l'hora d'accedir a la informació relacionada amb els casos de corrupció. Tota iniciativa relacionada amb açò és rebutjada de forma sistemàtica amb els més extravagants arguments, i el més greu és que les recents sentències del Tribunal Constitucional tampoc garanteixen que es vaja a abandonar eixes pràctiques.

Les funcions constitucionals legislativa i de control a l'òrgan autonòmic de Govern estan realment mutilades a València, i imagine que en altres assemblees, la qual cosa configura una situació de vertader abús de poder i violació de drets fonamentals. I no crec que amb eixes pràctiques el PP tracte només d'adquirir una situació d'avantatge en els terrenys polític i electoral, sinó que s'estan blindant a si mateixos enfront de les conseqüències dels possibles delictes que hagen pogut cometre al capdavant de les institucions, la qual cosa afig gravetat a la situació.

Així doncs, potser ha arribat el moment, a través d'un gran pacte, de reescriure els paràgrafs constitucionals que contenen les garanties legals perquè els parlaments autonòmics i el conjunt de les institucions siguen vertaders espais de debat i autèntiques eines de defensa dels interessos ciutadans mitjançant la transparència i el respecte als reglaments.

OBSCENITATS

2010-09-14T11:12:00.003+02:00

Per a la consellera portaveu del Consell i directora de campanya del PP, Paula Sánchez de León, resulta una obscenitat que els mitjans de comunicació estiguen lliurant per capítols totes les marranades de la colla Gürtel recollides en els sumaris i informes policials. Ho va dir sense perdre el componiment en una entrevista a la qual es va sotmetre el dilluns en Ràdio València-SER.

És a dir, que l'obscenitat és el treball periodístic de fer-se amb el contingut de les investigacions, però no el propi contingut de les investigacions. És una obscenitat que els periòdics expliquen les marranxoles i peripècies de la colla Gürtel, però no ho és que la mateixa colla estiguera maquinant per a espoliar les arques de les institucions valencianes per a unflar comptes corrents en les Bahames, ni que li cisaren sis o set milions d'euros a la fundació que va organitzar la visita del Papa a València. Eixa obscenitat per execel.lència, no és obscena. Haurien de ser excomunicats, al marge de les responsabilitats que els corresponga assumir per la via penal. El saqueig descarat dels diners de tots els valencians per a pagar mítings i donar-se capritxos amb alguna "jaca" no és obscè. Allò obscè és que se sàpia i es conega.

El problema, en la meua opinió, és que el PP haja decidit adoptar com a estratègia el desvergonyiment i que pretenga banalitzar les aventures d'una colla de ganduls que han succionat desenes de milions d'euros de tots els ciutadans, mentre els mateixos ciutadans pateixen les manques derivades de les males polítiques i la falta de recursos en els pressupostos de les institucions.

I mentrestant, el PP valencià recorre de nou al discurs identitari amb motiu de la Diada de Catalunya. Repetisc allò en el que vinc insistint des de fa setmanes: el major desprestigi per als valencians és un president que haja consentit el que ha consentit, si no és que directament ha participat en l'indecent espoli. Les proclames identitàries no li van a servir de penitència.

PRIMÀRIES

2010-09-10T13:46:00.004+02:00

Les eleccions primàries en el Partit Socialista són una oportunitat i un dret de tot militant, però caldrà admetre que impliquen alhora una sèrie d'obligacions circumscrites a l'àmbit de la conveniència i oportunitat que també haurien de valorar els potencials candidats, que són la totalitat dels militants. I les candidatures haurien d'anar revestides, a més, d'humilitat. Mai m'ha servit com a argument vàlid que un o una militant pretenga accedir a encapçalar una candidatura perquè crega estar convençut que ho farà millor que altres. En tot cas els seus mètodes seran diferents, però no per això millors, pitjors o iguals.

Sense pretendre deslegitimar el dret de tot militant a accedir per la via especial a la condició de candidat a president de la Generalitat, caldria valorar amb antelació els principis de conveniència i oportunitat, i en aquest marc, un pas polític d'aquestes dimensions hauria d'estar suficientment motivat i justificat. És a dir, en unes circumstàncies com les actuals, en les que el secretari general ha expressat des d'abans de ser secretari general el seu desig de ser president de la Generalitat, caldria fundar una opció alternativa en una inequívoca i manifesta incapacitat de qui des del lloc de secretari general pretén accedir a presidir la Generalitat, i no crec que siga el cas.

En els dos anys que l'actual executiva porta al capdavant del PSPV ha marcat una línia nítida d'acció política sustentada sobre valors com l'honestedat, la dignitat, la transparència, la igualtat i li decència democràtica, i sobretot, ha instaurat la lluita des de tots els fronts contra la corrupció, sense reparar en les repercussions electorals. No obstant això, només el PP havia dit fins ara per pura estratègia política que la lluita contra la corrupció és el missatge únic del PSPV, una falsedat que queda rebatuda amb les propostes que han sorgit des del PSPV en matèria d'economia, creació d'ocupació, reordenació dels sectors productius, reducció de la despesa, educació, recuperació de serveis bàsics, etc.

Així doncs, em done per adherida amb aquest escrit al manifest que ahir va difondre el portaveu del PSPV en les Corts, Ángel Lluna, en el qual es recalca l'obligació moral de persistir en la lluita contra la corrupció en les institucions públiques sense pensar en les repercussions en termes electorals, la necessitat de no rebaixar en cap moment el to en la denúncia d'actituds reprovables en càrrecs públics, i la defensa de la labor realitzada en aquesta línia pel secretari general en els dos últims anys.

PREPOTÈNCIA I FATXENDERIA A TEULADA

2010-08-31T10:32:00.002+02:00

El discurs d'obertura del curs polític del PP el divendres 27 d'agost a Teulada, eficaçment retransmès en directe pel canal 24.9 de RTVV, és un avanç de l'actitud que va a adoptar el president de la Generalitat davant el nou curs polític: més reivindicació de l'essència valencianista, menyspreu constant al Govern d'Espanya i al seu president, i banalització de les causes judicials en les quals està immers. El discurs de Camps a Teulada va ser realment ridícul, plagat de metàfores absurdes (sóc un taronger), anècdotes barates i possiblement inventades (sabeu què m'ha passat hui?), i arenga ("d'ací no ens mou ningú", és a dir, hi ha algú que vol moure'ns a nosaltres que som més valencians que ningú, i la ciutadania no ho ha de consentir). Però sobretot va ser un discurs buit en el qual només va tractar de transmetre als seus la confiança que ningú els va a moure de les seues cadires, que a la vista del to emprat, sembla l'única cosa o el que més preocupa en el P.

Davant aquest intent bast del president del Consell de prendre aire, serà necessari desarticular el seu missatge, començant per la ruptura de la identificació que Camps tracta d'establir de forma constant entre ell i condició de valenciania. I aquesta patrimonialització del fet valencià es desmunta només amb recordar que el major desprestigi per als valencians és tindre un president sota sospita d'haver utilitzat els recursos públics en benefici del seu partit mentre es retallen les plantilles docents, les subvencions a les bandes de música, i les ajudes a les residències de majors, al mateix temps que es deterioren els serveis públics al ritme d'un deute immens. El major desprestigi per als valencians és tuindre un president que menysprea el sistema judicial, i que en comptes d'assumir responsabilitats s'encomana a l'apòstol Santiago. El major desprestigi per als valencians és tindre unes institucions a les quals les tallen la llum per impagament, a les que li tallen el servei de satèl·lit del seu canal internacional per impagament, a les que amenacen amb deixar sense servei de telefonia per impagament, i una RTVV a les càmeres de la qual no deixen entrar als camps de futbol per impagament.

La prepotència de Camps es contraresta amb les realitats: Amb els diners desviats a la trama Gürtel es podia haver evitat que més de 1.200 professors interins s'hagen quedat enguany sense plaça. Amb les desenes de milions desviats a la trama Gürtel es podien haver eliminat tots els barracons a la Comunitat Valenciana. Sobren arengues, per tant, i falta un reconeixement sincer de la situació greu en la qual el PP ha deixat a la Comunitat Valenciana, i l'assumpció de responsabilitats, per acceptar després la col·laboració que el PSPV ja va oferir en el debat de política general de 2009 i que el seu secretari general, Jorge Alarte, ha reiterat en diverses ocasions.

VACANCES

2010-07-30T13:10:00.001+02:00

Faig una pausa. Ens veiem a final d'agost. Bones vacances a tothom.

UN NOU PAS EN LA FUGIDA ENDAVANT

2010-07-28T13:33:00.002+02:00

El conseller i portaveu del Grup Parlamentari Popular, Rafael Blasco, ha donat el pas definitiu en la seua fugida endavant i ha declarat a les braves que Camps seguirà encara que el condemnen, per a afegir que el president només pot ser qüestionat pels vots. Blasco ha obviat un detall, ja que Camps podá seguir només en el cas que la condemna no siga d'inhabilitació per a ocupar càrrec públic, tret que les pretensions de Blasco siguen les d'agafar els folis de la sentència i fer-se amb ells un cucurutxo per a menjar xufles, que tampoc seria d'estranyar a la vista dels extrems als que estan arribant les actituds en el PP.

Blasco no només ha obviat este supòsit, sinó que quan ha realitzat les declaracions s'ha referit només a la imputació d'un delicte de suborn impropi, el cas dels trages, eludint que el jutge Pedreira s'ha inhibit perquè la causa dels trages s'unisca a la investigació d'un presumpte finançament il·legal del PP valencià. I no es pot dir que Blasco desconeguera esta situació processal, perquè ahir mateix el PP va presentar el segon recurs contra la inhibició amb la intenció que no s'investigue en el TSJ valencià cap suposat finançament il·legal.

Però al marge d'estes interpretacions interessades sobre la situació processal de Camps, el més preocupant és que el PP institucionalitze de forma definitiva l'exculpació penal per mitjà del suport electoral. Este pas sí és al meu entendre perillós i caudillista. La veritat és que per a sotmetre's a un desdejuni amb la premsa, que és el que va fer ahir Blasco, cal estar en condicions de fer-ho, i Blasco ha demostrat no estar en condicions de compartir un parell d'hores amb els periodistes, a la vista de les bajanades que va soltar.

FABRA DEIXA TOCAT A RAJOY

2010-07-22T10:54:00.003+02:00

Rajoy riu les gràcies de qui s'ha convertit en el seu llast.

No hi ha dubte que els més perjudicats per les imputacions judicials dels càrrecs que ocupen les principals institucions valencianes són el conjunt dels valencians, que contemplen atònits tot un seguit de corrupteles a gran escala i al més alt nivell sense el menor indici que algú vaja a tindre la decència de baixar el cap i assumir responsabiidades. Però si hi ha una persona especialment perjudicada en les seves aspiracions és el líder nacional del PP, Mariano Rajoy, aquest cap de l'oposició a qui el ciutadà veu i escolta diàriament donant lliçons de bones pràctiques des de la tribuna d'oradors, exigint la convocatòria d'eleccions anticipades i la marxa del president del Govern, sense que trobe arguments per a enviar a casa a qui a la Comunitat Valenciana se'ls acumulen les causes judicials per corrupció. El silenci de Rajoy 24 hores després de conèixer-se les peticions del fiscal contra Fabra erosiona tota la seva credibilitat i legitimitat. Amb l'escrit del fiscal difós ahir, en el qual demana quinze anys de presó per al president de la Diputació de Castelló per tràfic d'influències, suborn i frau fiscal, a més d'una multa de 2'3 milions d'euros i la devolució de centenars de milers d'euros que va eludir ingressar en Hisenda, la credibilitat de Rajoy, si és que en tenia alguna després de fallar en els seus pronòstics catastrofistes sobre la ruptura i l'enfonsament d'Espanya, s'ha volatilitzat per complet. No és que no haja hagut reacció del PP a aquest escrit de la fiscalia. La hi ha hagut, però en un to i en un sentit que freguen l'insult a la intel·ligència. Ha estat la secretària general del PP de Castelló, Marisol Linares, qui ha obert la boca per a dir que el PP està tranquil i l'única cosa que li preocupa en aquests moments és "guanyar les pròximes eleccions per majoria absoluta". Doncs el realment preocupant és que l'única preocupació del PP en aquest escenari siga guanyar les pròximes elcciones per majoria absoluta. Marisol Linares segueix convençuda de la innocència de Fabra, del que cabrà deduir que les peticions de pena de la Fiscalia són fruit d'una maniobra partidista i persecutòria sense cap fonament.

En la direcció nacional del PP, per la seva banda, han desviat la mirada i han declarat que no haurà cap mesura fins que el jutge es pronuncie, és a dir, fins que haja sentència.

CAMPS DEIXA DE SER UN LÍDER

2010-07-19T12:04:00.001+02:00

Ho ha declarat de forma taxativa l'exconseller d'Indústria i ara diputat en les Corts Generals, Miguel Peralta, després de conèixer que el seu nom figura en el llistat de 226 càrrecs i excàrrecs públics remès al jutge pel president de la Generalitat, Francisco Camps, en un intent de difuminar les responsabilitats en la contractació administrativa amb empreses vinculades al cas Gürtel. Miguel Peralta ha reaccionat de forma airada al mostrar-se convençut que la majoria dels que apareixen en aquest llistat "no érem amics de l'El Bigotes", en clara referència a l'amistat de Camps amb el delegat de la trama corrupta a València, i afegix que "quan un líder es camufla entre la gent que dirigeix, deixa de ser un líder". Más contundència impossible.

A això cal afegir el desconcert que s'ha instal·lat en el PP valencià, reflectit en diversos fòrums d'opinió, i la incredulitat en la seu nacional del PP per la desastrosa gestió dels temps i formes que porta a terme Camps en la seva pretensió d'eixir indemne per a repetir com candidat. Deia Enrique Arias Vega el diumenge en el diari El Mundo que Francisco Camps ha acabat per cabrejar a tot el món: al jutge per les maniobres de distracció, al Consell Jurídic Consultiu per haver utilitzat el seu informe, als inclosos en la llista de càrrecs amb capacitat de contractar per deixar-los als peus dels cavalls, etc. Per la seva banda, J. J. Pérez Benlloc deia aquest diumenge que Camps està oferint un últim i paradoxal servei: abonar els brots rojos, en referència a la necessitat d'un canvi per la manifesta ineficiència del Consell, casos de corrupció a part.

Es parla d'un buit de poder del que estan traient profit per a imposar les seves tesis i preferències personatges com Juan Cotino, de qui per altra banda ha transcendit la utilització d'antics contactes de la seva etapa en el Ministeri d'Interior per a conèixer per endavant detalls dels registres realitzats la setmana passada en domicilis i institucions d'Alacant en el marc de l'operació Brugal.

I en aquestes estàvem quan ve el CIS i diu que la immensa majoria dels valencians desconfia del seu president. Cal aplaudir, en aquest aspecte, l'habilitat que ha tornat a demostrar RTVV per a ocultar aquesta dada en les seves informatius relatives a aquest darrer informe del CIS.

TRIOMFA QUI JUGA NET

2010-07-15T11:45:00.004+02:00

El president de la Generalitat i del PP valencià, Francisco Camps, va declarar en l'acte de tancament del període de sessions en les Corts davant del seu grup parlamentari, que "triomfa qui juga net i qui respecta les regles del joc", en un intent d'insuflar ànim als seus en un moment de tremenda debilitat política. L'arenga va ser acompanyada de la tradicional enquesta "made in Blasco", segons la qual el PP mantindria la seua majoria absoluta en el Parlament valencià a pesar dels escàndols de corrupció.
Camps es va apropiar de l'esperit de la selecció de futbol i va recórrer constantment a l'èxit esportiu per a accentuar el seu missatge de que la netedat i el respecte a les regles en el joc són les que porten al triomf. Inclús va il·lustrar el fons de l'escenari amb una imatge del polp Paul expressant la seua preferència pel PP enfront del PSPV, que ja són ganes de frivolitzar la vida política.
Efectivament, la netedat en el joc i el respecte a les regles sol portar a l'èxit, però el que no entenc són les raons per les quals Camps creu que el seu estil s'adapta a eixes condicions. El joc de Camps no és precisament net, i les regles se les ha saltat quan li ha convingut per a adaptar el funcionament de les institucions als seus interessos polítics. És el que ha vingut fent al llarg de l'actual legislatura a les Corts i fora de les Corts, com ara a RTVV.
Hui mateix, el diari El Mundo informa de que va ser la pròpia Presidència de la Generalitat la que va imposar la contractació d'El Bigotes per als actes municipals de campanya electoral en què havia d'intervindre Camps. Això no és joc net, i molt menys després d'haver negat les relacions contractuals amb la trama corrupta. Ni sabia qui era El Bigotes, va arribar a declarar Camps en l'inici del seu calvari. I sobre este extrem, cal considerar que un dels arguments de la defensa de Camps és la seua incapacitat per a contractar en l'Administració, un argument que amb la publicació d'eixes noves dades se'n ve abaix.
Tampoc és joc net haver propiciat contractacions pel doble del seu valor real amb motiu de la visita del Papa tot implicant a RTVV, i menys net encara és fer desaparéixer desenes de milions d'euros que han aparegut després en paradisos fiscals.
I sobre el respecte a les regles del joc, no és precisament respectuós modificar reglaments a conveniència en funció d'interessos partidistes per a remoure càrrecs públics en institucions de la Generalitat, com tampoc ho és prescindir del procediment estipulat per al nomenament del director general de RTVV, ni usurpar el paper de les Corts per a convertir-les únicament i exclusivament en una arma de confrontació amb El Govern. Tampoc és respectuós omplir el temps parlamentari amb banalitats mentres està per desenvolupar gran part de la reforma de l'Estatut de 2006.

I menys respectuós encara és consentir tot de corrupteles al seu partit de nord a sud, i fer com si res. A l'agost tindrem remodelació del Consell. La canícula és el temps preferit de Camps.

ALACANT, LLÀGRIMES DE COCODRIL

2010-07-14T12:02:00.002+02:00

Si Camps s'ha fregat les mans pel desenllaç dels episodis de corrupció política a Alacant, en els quals està implicat el president de la Diputació, José Joaquín Ripoll, ho ha fet de portes endins del Palau. De cara a la galeria el president de la Generalitat i del PP de la Comunitat Valenciana ha evitat retornar-li a Ripoll la bufetada que aquest li va propinar quan va esclatar el cas Gürtel. Camps s'ha mostrat contrari a iniciar accions disciplinàries contra Ripoll, l'ha telefonat personalment per a expressar-li el seu suport, i ha transmès diversos missatges públics de condescendència, encara que no ha estat difícil percebre en privat l'algaravia que la detenció de Ripoll va produir entre destacats representants del campsisme.

El més sorprenent és que Ripoll, podent intuir l'imminent desenllaç de la investigació judicial entorn de les contractes d'escombraries, com ell mateix ha reconegut, s'atrevira poc menys que a demanar el cap de Camps quan aquest es va veure involucrat de ple en el cas Gürtel, es neguara expressament a acudir als actes de suport a Camps, i demanara una depuració de responsabilitats entre tots aquells que s'han vist involucrats en els assumptes dels trages, la visita del Papa i les transaccions de diners entre les empreses de Correa i El Bigotes. Ara Camps li podia haver retornat la bufetada, i encara que semble que no ho ha fet, en realitat les mostres de suport que Camps expressa cap a Ripoll no són més que llàgrimes de cocodril. Bo és el Camps.

BENVINGUTS SIGUEN

2010-07-07T13:33:00.002+02:00

El diari digital Pàgina 26 informava dimecres de que l'executiu de Francisco Camps trau pit perquè assegura que serà el primer govern d'un territori autònom que crearà bitàcoles per als càrrecs públics de primera línia. Paula Sánchez de León serà l'encarregada el proper dilluns de pujar a internet el primer text de la seua bitàcola i tot seguit s'inaugurarà la plataforma que el govern de Francisco Camps ha creat a internet. El cap del Consell, segons ha explicat Sánchez de León, també participarà en aquesta iniciativa, davant del dubte que el president també aposte pels blocs. El projecte però, va més enllà perquè el Consell, a través del perfil de la portaveu, Paula Sánchez de León, crearà perfils a Twitter i a Facebook.

Benvinguts siguen. Alguns i algunes ja portem uns anys conreant pràcticament a diari l'exercici de comunicar-se a través de blocs i xarxes socials. El que pertoca ara és que les bitàcoles dels membres del Consell no siguen una reproducció de la seua política a les Corts, consistent en atacar a diari al Govern d'Espanya i al president del Govern, i es dediquen a donar la seua opinió sobre els fets polítics d'actualitat que s'estan succeint al nostre voltant, i que afecten de ple al PP.

CRÍTICA DE "LA RAZÓN" PURA

2010-07-07T11:54:00.003+02:00

Els fets esdevinguts a Alacant relacionats amb presumptes casos de corrupció polític-empresarial són ja coneguts, pel que correspon centrar-me en el que més m'agrada: l'anàlisi de les reaccions. El diari La Razón titula de la següent guisa: Anticorrupció llança altra ofensiva contra alts càrrecs del PP valencià, i es lamenta que el president de la Diputació d'Alacant, José Joaquín Ripoll, estiguera detingut dotze hores per a declarar durant només deu minuts. Si la crítica de la raó pura tracta d'elevar la metafísica a la categoria de ciència i convertir el coneixement de la raó en ciència exacta, no és menys estimulant l'exercici que proposa cada dia el periòdic La Razón de rebaixar al nivell del dubte fets certs, tangibles i realment esdevinguts. No li va a la saga el diari Las Provincias, qui converteix en notícia el nombre d'agents que Anticorrupció va emprar per a "detenir a Ripoll". Interior utilitza 80 agents per a detenir a Ripoll diurante 12 hores, diu el titular, per a afegir en el text que "el més sorprenent és que dotze hores després va ser posat en llibertat sense càrrecs" (per a la resta de la premsa, en canvi, està lliure amb càrrecs). Posades així les lletres, sembla que Ripoll oferira tal resistència física a l'autoritat que van ser necessaris vuitanta agents per a reduir-lo, o que estiguera atrinxerat en el palau provincial i es va requerir la presència de forces d'elit perquè desistira. En tot cas, si per a Las Provincias el més sorprenent és que quedara en llibertat, caldrà deduir que el més lògic és que haguera estat empresonat en un centre de màxima seguretat emmanillat de peus i mans i amb vigilància permanent en la cel·la. No sé si en aquest conflicte d'interpretacions s'estan confonent realitats amb desitjos.

Però per a mestres González Pons. El sotssecretari de comunicació del PP, qui va eludir parlar mentre Ripoll va estar detingut, va demanar després explicacions a Rubalcaba pel desplegament i el cost de l'operació, que al seu judici és només un muntatge fruit d'"una gran operació publicitària que no ha conduït a cap lloc". Va afegir que Ripoll ja ha sofert la humiliació del dia perquè és del PP. I jo afegiria que seguint aquest criteri hi ha altre organisme que va sotmetre ahir a Ripoll a humiliació, RTVV, perquè el desplegament informatiu a les portes de la Diputació d'Alacant contrasta amb el seguiment dels assumptes que afecten a Francisco Camps.

Doncs bé, segons González Pons, el personal està preocupat pel cost que haja pogut generar a l'erari públic el desplegament d'agents de les Forces i Cossos de Seguretat per a investigar un presumpte cas de corrupció, i no per la possibilitat en si que polítics i empresaris hagen construït una trama per a fer-se amb una quantitat indeterminada d'euros de tots els alacantins.

Arribats a aquest punt, el que més m'intriga ara és comprovar quina és la capacitat d'assimilació de la societat valenciana, quin és el punt de saturació social, fins a on els ciutadans estan disposats a consentir aquest tipus de comportaments i a assimilar amb resignació que la corrupció és inherent a la política, encara que em temo que no serà possible comprovar-ho fins a les pròximes eleccions. Seria esperançador que haguera resposta social, però si no la hi ha consagrarem de forma definitiva i perillosa un estil polític nauseabund.

A CIVERA EL QUE ÉS DE CIVERA

2010-07-06T10:09:00.002+02:00

REPRODUCCIÓ DE L'ARTICLE DE JESÚS CIVERA PUBLICAT A L'EDICIÓ DE HUI DEL DIARI LEVANTE-EMV SOTA EL TÍTOL "CAMPS PROVOCA EL PRIMER ASSASSINAT"

Primer va ser Aznar el qual va aombrar L'impetuós valencianisme gòtic de Camps. Com candidat, Camps ja havia donat mostres alpines de la seva gosadia (o imprudència, segons es mire) ascendint al Penyagolosa, tòtem de qualsevol reivindicació nacionalista correcta, així en la pretransició com en la postransició. Com president, va escalar altre cim impossible, just enfront de la primera: el Decàleg d'Ares, una explosió valencianista (per a impulsar-la el PP) de focs artificials de la qual mai més es va saber. González Pons va oficiar la cerimònia d'insigne record després d'aventurar-se pel coll de Rates mentre Aznar fulminava aquell «avanç» patriòtic com qui canvia de xampú en plena dutxa. Madrid sol tallar ales, encara que les ales mantinguin un vol de gallina.

La segona retirada de Camps l'ha protagonitzada amb Rajoy. No importen els noms, sinó el que representen: la suma dels interessos polítics concrets i aquesta herència del PP que esculpeix el seu actual imaginari. Rajoy o Aznar, canvia una mica? L'actitud subsidiària s'ha exhibit de forma descarnada perquè Camps va equivocar el pas: va exigir més parcel·les sobiranes (sota la doctrina de les equivalències de la seva famosa clàusula) oblidant que Gènova havia presentat un recurs per a fumigar les pretensions catalanes i s'esforçava per eixir del fanguer en què l'havia situat la sentència del Constitucional, més elàstica que la seva intenció de retallar el Estatut en tots els seus vèrtex. En lloc de deixar que es refredés la qüestió i es relaxés el flux sanguini nacional, va decidir plantejar la reivindicació. L'error d'estratègia interna és poderós, encara que la duresa de Cospedal, que sembla la majordoma de Hitchcock, fent servirel fuet disciplinari sobre el Consell per extraviar-se, és de nota. Cospedal duu ja diverses notes en l'assignatura «Sentit d'Estat del PP». I per a què vol més sostre competencial Camps fins a igualar-se amb Catalunya, segons en quins aspectes, clar? En la seva reivindicació de la confusió, tant el president del Consell Jurídic Consultiu, Vicente Garrido, com Amadeu Fabregat, el mateix dia i a la mateixa hora, donaven compte del valor de les generalitats i l'ambigüitat com armes de futur de les diferents cartes magnes. Garrido sostenia que ens manteníem en el llistó català, només que els nostres articles eren més indeterminats, com més vaporosos. Millor no fitar molt la cosa. Más val que l'assumpte quede en l'abstracció perquè sempre haurà buits per on colar-se. La vaguetat, a més, disminuïx els assassinats. Camps va provocar el primer assassinat a plena llum del dia, i contra el seu propi partit. De manera que s'ha endut colps tot el món. Els de l'esquerra per no arribar i els del seu partit, per passar-se. D'haver-se mantingut en la confusió, no li hagueren plogut pedres. Al final, la incertesa serà el major refugi de la democràcia.

EL MÓN AL REVÉS

2010-07-02T13:46:00.005+02:00

Diu hui el sotsdirector del diari Levante-EMV en la seva columna habitual que Zapatero s'ha convertit en el pitjor enemic d'Alarte per la política de l'aigua, el model de finançament, la renovació de la presidència del Tribunal Superior de Justícia, i el procés de fusions en les caixes d'estalvi. Civera qualifica tota aquesta relació de processos com fracassos dels valencians, i els atribuïx a Zapatero, excepte la fusió de caixes, fracàs del que corresponsabilitza, encara sort, a Camps i a Rajoy. Pensava que Zapatero seria també culpable del sobrecost de la Ciutat de les Ciències.

Suposant que això siga així i que l'honor dels valencians s'haja de medir amb la vara del xovinisme, caldria acceptar que si Alarte té un enemic en Zapatero, Camps no en té un menor en Cospedal i Rajoy. Ja només faltava que la número dos del PP isquera ahir a desmentir que la Generalitat vaja a aplicar la clàusula Camps per a rescabalar-se dels afronts catalans. Abans havia desautoritzat a Camps en les seves reivindicacions del transvasament Tajo-Segura, li havia tret els colors en la depuració de responsabilitats quan es van conèixer els informes Gürtel, li va enviar a González Pons per a posar ordre, va prohibir que cap càrrec del PP acudira a l'acte de celebració del tercer aniversari de la victòria electoral del PP a València en 2007, i li havia donat diverses estirades d'orella quan es va negar de forma reiterada a destituir a Ricardo Costa.

Però on cal acudir per a conèixer aquesta realitat paral·lela? Doncs ni més ni menys que al diari La Razón, on el seu delegat, Iñaki Zaragüeta, després de narrar els esdeveniments, estomaca a Cospedal, i afirma, això sí, que la seva malvolença cap a Camps no és sinó fruit de la ràbia que li produïx que el president valencià guanye eleccions i la castellana-manxega no faça més que perdre-les. El món (periodístic) al revés.

DOS PERSONES, UN ESTIL

2010-06-29T11:27:00.007+02:00

Els desenllaços judicials de Francisco Camps i Carlos Fabra semblen anar sincronitzats, i les seves estratègies de defensa semblen seguir un mateix patró. Jo no he fet res, però si per una d'aquelles hagués fet alguna cosa, que no és el cas, o ha prescrit o no és delicte. Amb tot el respecte al dret a defensar-se, resulta indignant que l'advocat de Carlos Fabra esgrimra el divendres davant el jutge que els delictes de frau fiscal que se li imputen al seu patrocinat han prescrit, i per tant la causa ha de ser arxivada. És a dir, no va fer res, però en el cas que haguera fet, no el van enxampar a temps.

Per la seva banda, Camps, tan ansiós com s'ha mostrat per esclarir les seves imputacions com més aviat millor, s'ha dedicat no obstant això a obstruir la instrucció amb tot tipus de maniobres, la més recent la negativa a la inhibició del TSJ de Madrid en favor del TSJ de València referent al finançament il·legal del PP.

Amb aquestes actituds Camps i Fabra estan posant en risc la credibilitat de la política valenciana, i estan contribuint a un descrèdit de les institucions valencianes que portarà als ciutadans a sentir-se absolutament aliens i allunyats d'elles. Amb la desvergonya, la desmesura verbal en la dialèctica política, i en la negació de la realitat, només es pot aconseguir posar en qüestió institucions com la Generalitat i les Diputacions, o les mateixes Corts. Estan creant les condicions per a que totes les nostres institucions siguen qüestionades. No hem recuperat en trenta anys allò que vam perdre fa tres segles per a que actituds com la del president de la Generalitat i el de la Diputació de Castelló, també regidor de la capital, facen perdre la confiança de la ciutadania en les seues institucions.
Camps i Fabra se n'han d'anar a casa sense ambigüetats per haver contribuït a esquerdar la vida política i haver fet que les institucions s'allunyen de la realitat dels ciutadans, perquè hi ha representants polítics dedicats a eixir indemnes d'assumptes tèrbols, propiciant amb les seus actituds una societat sense principis ni valors.
Camps i Fabra han contribuït a minvar aspectes fonamentals de la política, com ara la gestió, l'interès general, el discurs, el seu contingut, i les formes, que ambdós han canviat per grotesques estretègies de defensa personal.
Amb representants públics com Camps i Fabra, no és estrany que la societat es desmarque de les seues institucions i es desvincule de la participació política. Estem davant els primer símptomes d'això com una conseqüència de la manca d'honestedat en la vida política.

SENSE RTVV NO HI HA DEMOCRÀCIA

2010-06-25T11:37:00.003+02:00

El joc brut que se li atribuïx al PP en les passades eleccions autonòmiques i municipals no es limita a l'establiment de canals irregulars de finançament que el situen en posició d'avantatge respecte de la resta de forces polítiques. La transgressió de les regles del joc es completa amb el control i emmordassament de RTVV. Sense una radiotelevisió pública objectiva, imparcial, plural i veraç, els processos electorals a la Comunitat Valenciana seguiran desvirtuats, i d'ahí la necessitat d'insistir en la denúncia i la reivindicació.

Uns mitjans públics de comunicació imparcials són vitals per a la salut democràtica. Una societat ben informada és una societat millor preparada, més lliure més culta i amb més criteris a l'hora d'escollir opcions en la vida, i de segur que és això el que més espanta ara amteix al PP valencià, que els ciutadans tinguen la llibertat que atorga el coneixement de la realitat.
No hi ha més eixida. El PP no pot sostindre més en el temps una política informativa anacrònica, antidemocràtica, i fins i tot anticonstitucional i contrària a l'ordenament jurídic. Els índex d'audiència d'este mes de juny, els pitjors de la història de RTVV, són un indicador del rebuig social cap a eixes pràctiques, tant que agraden al PP els plebiscits quan es tracta d'eludir responsabilitats penals.
Hem arribat a extrems absolutament intolerables, pequè la meticulisitat amb la que RTVV es dedica a camuflar notícies de la forma més absurda i grotesca es pot considerar ja com quirúrgica.

La Llei de Creació de RTVV parla de que entre els principis que han d'inspirar l'activitat de l'ens estan la veracitat, imparcialitat i l'objectivitat en les informacions, la separació entre les informacions i les opinions, la identificació de les persones que les sustenten, la lliure expressió d'aquestes, i el respecte al pluralisme polític. No obstant, hui per hui RTVV, un ens sostingut amb els diners de tots els valencians, roman segrestada al servei del partit governant a la Generalitat, i per tant, no hi ha democràcia plena. És tan greu com sona, i tan hipòcrita com quan el PP critica Hugo Chávez per tancar mitjans privats.

REGRESSIÓ DEMOCRÀTICA

2010-06-23T10:01:00.003+02:00

El director general de RTVV, José López Jaraba, havia de comparéixer esta setmana en la comissió de control de l'ens públic per a donar compte de diverses qüestions relacionades amb la gestió administrativa i els continguts informatius. No obstant, dos dies abans de la compareixença va remetre un escrit en el que excusava la seua presència "per motius professionals".
Fins ara, el PP no admetia cap compareixença en esta comissió que no fóra la del director general, amb el pretext que era en esta persona en qui requeia tota la responsabilitat i representació. Amb eixe argument s'han desestimat totes les sol·licituds de compareixences d'altres alts càrrecs de l'ens, entre ells els directors i caps d'informatius, per a conéixer els criteris editorials i els mètodes de treball emprats en la peculiar forma que té RTVV de dotar de continguts als informatius de les seues cadenes.
Ara ja ni el director general acudeix a sotmetre's al control parlamentari "per motius professionals". No obstant, jo tinc la meua pròpia teoria sobre la incompareixença del director general. Al responsable de l'ens se li ha vingut damunt tot el que se li podia vindre damunt perquè no tinga resposta per a cap de les preguntes que se li puguen plantejar en una sessió de control, i per si faltava alguna cosa, esta setmana s'ha conegut que Canal 9 ha aconseguit en el que portem de juny els pitjors índexs d'audiència de la seua història, amb percentatges que cauen per davall del 6% en els seus informatius.
Pareix que és esta última dada la que ha dissuadit el director general a l'hora de valorar l'oportunitat de la seua compareixença. Però en els dies previs havíem conegut nous detalls sobre l'engreixament de factures per serveis contractats per l'ens per a la visita del papa en 2006, havíem conegut les preferències del director general per contractar amb l'empresa madrilenya d'un amic creada només uns mesos abans, i hem vist com la situació administrativa de l'exsecretari general de l'ens, processat per assetjament sexual, ha patit successives variacions amb tal de seguir en actiu, a pesar de tot. També som testimonis del vergonyós encobriment del secretari general.
Amb tot això, el director general de RTVV ja no havia de respondre només sobre les maniobres editorials per a ocultar el cas Gürtel dels informatius de Canal 9 i Ràdio 9. Ja no havia d'explicar només perquè el dia en què el Tribunal Suprem decideix reobrir el cas dels trages els informatius donen prioritat informativa a un concurs de milotxes, ni els motius pels quals els informes pericials que impliquen a mig Consell en la trama Gürtel desapareix dels informatius en favor de banalitats. Ara havia de respondre d'altres qüestions relacionades amb els diners públics, amb la informació remesa al Trubunal Superior de Madrid, amb el parador del seu antecessor, i per si no fóra poc, amb uns índexs d'audiència que farien entrar en fallida a qualsevol mitjà de comunicació.
Per tot això, José López Jaraba s'ho pensat millor i ha plantat a la comissió de control. Abans que res, llibertat, transparència, pluralitat i democràcia.

LA INCÒGNITA DEL DESENLLAÇ PER A CAMPS I FABRA

2010-06-21T12:57:00.002+02:00

Amb les últimes vint persones a qui la Brigada de Blanqueig de Capitals implica en la xarxa Gürtel, són ja cent trenta, entre càrrecs públics i empresaris, les persones involucrades en eixa trama de corrupció, la mitat d'elles en la Comunitat de Madrid.
Esta seria l'última de les moltes novetats que ha propiciat la investigació judicial i les reaccions polítiques durant este cap de setmana. Moltes novetats per a produir-se en només dos dies.
El resum cal iniciar-ho amb les declaracions que ha realitzat el diputat del PP Juan Costa, qui en defensa del seu germà Ricardo, llança serioses advertències a Francisco Camps. Si Ricardo Costa és culpable, Camps ho és molt més. I eixes declaracions cal circumscriure-les en una sèrie de moviments que ha desplegat l'exministre d'Aznar, i que detalla la premsa, entre reunions amb Ripoll, aspiracions poc dissimulades, i en definitiva dos bans: els afins a Camps, i els que pensen que el president hauria d'assumir responsabilitats i facilitar el seu relleu. Armes enlaire.
Un altre episodi el narra Pedro Muelas en El Mundo. El PP prepara una campanya de descrèdit contra el magistrat Flors en quant se li ocórrega impulsar la causa dels trages, en la línia seguida fins ara per a tractar de desacretidar a sastres, jutges, fiscals, policies i pèrits de l'Agència Tributària. Que es prepare Flors, advertix Muelas.
I un últim episodi relacionat amb la corrupció i el PP l'ha propiciat el president de la Diputació de Castelló, que en una entrevista exclusiva al diari Mediterráneo en el que suposa la seua reaparició després de la convalescència, afirma que estarà al peu del canó fins que quede inhabilitat per alguna sentència judicial. Fabra extrapola al seu cas l'estratègia de la conspiració com a últim recurs, i afirma que darrere de la instrucció dels sumaris que l'afecten hi ha una mà negra.
I finalment, Rajoy ha decidit cedir temporalment a les pretensions de Camps i assegura que el ratificarà com a candidat en un acte conjunt que es prepara per a setembre, encara que la visita a València per a confirmar la ratificació la deixa en l'aire, suposadament a l'espera del desenvolupament dels esdeveniments.
I tot això ha succeït en un sol cap de setmana.
No els va a donar temps. A Camps el van a dissuadir els seus abans que ho facen els jutges, i a Fabra el van a dissuadir els jutges abans que ho facen els seus. L'única incògnita és si els desenllaços seran traumàtics o pacífics, però pels precedents disponibles, cal tindre en compte la propensió en el PP a solucionar els conflictes a galtades.

QUI VULLGA PAPERS QUE ES COMPRE UN ROTLLO DE SCOTEX

2010-06-17T10:38:00.002+02:00

És el que va vindre a dir ahir la consellera de Justícia i portaveu del Consell, Paula Sánchez, en resposta a la meua companya Nuria Espí, que li va exigir en el ple els contractes que va atorgar RTVV a dit amb motiu de la visita del papa per a engrossir els comptes de les empreses vinculades amb la trama Gürtel.
I és el que ha vingut a dir hui el president del Consell en resposta al requeriment del portaveu socialista, que reclama en va des de fa mesos determinats expedients de contractació.
Amb tota la desimboltura i sense cap rubor, Paula Sánchez va deixar clar que el Consell no té intenció de facilitar a l'oposició cap dels expedients de contractació tramitats per RTVV per a adjudicar servicis per valor de més de catorze milions d'euros a empreses relacionades amb la trama de corrupció. "Si vol vosté papers demane-se'ls al seu portaveu, que pareix tindre facilitat per a aconseguir-los", va clavar la portaveu del Consell.
En definitiva, el que vullga papers que es compre un rotllo de Scotex.
Per dignitat política, democràtica i personal, Francisco Camps hauria d'abandonar hui mateix el seu càrrec, convocar eleccions i renunciar a la condició de candidat per a regenerar la vida política valenciana, tornar la dignitat a les institucions, restituir la confiança dels ciutadans en la política, i recuperar l'acció de govern. La seua situació és insostenible, la seua intenció d'agarrar-se al clau ardent propícia episodis grotescos, i els processos judicials en què està immers li impedixen dedicar-se a governar.

PARANOIA

2010-06-16T13:45:00.004+02:00

El PP va presentar una denúncia per sentir-se espiat per un agent de la brigada d'informació del Cos Nacional de Policia que estava apostat en els voltants de la seu d'este partit de forma casual exercint altres tasques alienes a l'activitat política del quarter general dels populars en el carrer Quart. La denúncia la va formalitzar el PP de l'Ajuntament de València per a propiciar una de les escenes més ridícules que ha proporcionat la política local, i no contents d'haver causat vergonya aliena fins en el ciutadà més desentés de la política, insistixen a negar-se a reconéixer el seu excés de zel i demanen ara l'orde judicial que autoritzava l'agent de policia a estar on estava per a realitzar unes tasques absolutament alienes a l'activitat política del PP. En altra denúncia del PP contra la policia en sentir-se espiat, els agents estaven en una operació antidroga al Cabanyal.
Rita Barberá i Francisco Camps han exterioritzat una obsessió malaltissa, o potser una ànsia desbordada a tractar de demostrar que tots els tripijocs en què han sigut sorpresos són fruit de conspiracions del Govern, dels jutges i de la policia per a barrar el pas a una persona com Camps, que estava destinada a dirigir els destins del país en previsió d'un altre eventual bac de Rajoy.
Però al marge de l'estrepitós ridícul del PP, cal cridar l'atenció en el grau d'irresponsabilitat en què ha incorregut al deixar al descobert, en la seua paranoia, la labor policial.
En tot cas, no cabia més explicacions, ja que al PP no se li pot sorprendre ja en més actituds menyspreables, abjectes, irregulars i il·legals en les que ja se l'ha sorprés, ni en conversacions més degradants de les que han transcendit, per la qual cosa serien innecessàries més investigacions judicials, vigilàncies o escoltes. Però jo afegiria que eixe excés de zel alimenta a més la sospita que Rita Barberá Noya i Francisco Camps amaguen quelcom. Encara queda gent a qui li resultaria indistint que indagaren en les seues conversacions.

MÉS DEMAGÒGIA

2010-06-15T10:46:00.001+02:00

A principis de 2007 l'alcalde de Castelló, Alberto Fabra, a les portes de les eleccions municipals, va muntar a càrrec de l'ajuntament una cimera nacional d'alcaldes per a reclamar celeritat en les obres de l'AVE i del corredor mediterrani. Va ser una injecció de protagonisme en període electoral de nul·la efectivitat i a càrrec dels comptes públics.
En els tres anys transcorreguts des de llavors tots els trams de l'AVE entre València i Castelló estan licitats amb la previsió que concloguen les obres en 2012, o a més tardar en 2013. I en això que van arribar els ajustos pressupostaris com a conseqüència de la crisi, i Alberto Fabra va trobar un nou pretext per a tornar a muntar una nova cimera, esta vegada amb els empresaris locals, una cimera preventiva, diria jo, per si de cas els ajustos pressupostaris afecten les obres de l'AVE a Castelló. Més protagonisme partidista a compte de la institució, més demagògia, i més desvergonyiment.
I això ho fa un alcalde que té només en servei set-cents metres de troleibús entre El Corte Inglés i la Universitat, sense que se sàpia res de la resta de trams, que suposen el 90% de la xarxa prevista de tramvia des de fa més d'una dècada. Tampoc l'alcalde de Castelló va trobar motius per a organitzar cap cimera per a denunciar les eternes obres de l'aeroport de Castelló, promogut pel seu mentor polític, Carlos Fabra. Portem quinze anys en obres i l'aeroport seguix sense entrar en servei, però això no és motiu de queixa.

VOTA DECÈNCIA

2010-06-09T10:04:00.001+02:00

No sols vivim una crisi econòmica, també una crisi de valors. La frase la va pronunciar ahir el secretari general del PSPV, Jorge Alarte, durant la presentació de la conferència de l'exrector de la Universitat Carlos III de Madrid, Gregorio Peces Barba, corresponent al cicle de conferències 'Cinc mirades sobre la nostra democràcia', organitzat pel Fòrum d'Electes Socialistes.
Fins que no solucionem la crisi de valors, va dir, no podrem superar definitivament l'econòmica, i si l'actual crisi econòmica no estiguera acompanyada d'una profunda crisi de valors, no seria una crisi ni tan greu, ni tan profunda com la que estem vivint.
L'individualisme i la falta de valors s'anteposen al bé col·lectiu, per la qual cosa es fa més necessari que mai un esforç comú per a articular una resposta col·lectiva davant de la individual.
No és casual tampoc que a la Comunitat Valenciana és on més crisi hi ha, més balafiament, més corrupció, opacitat i arbitrarietat, perquè és on més s'han deixat de costat els valors, on hi ha menys pluralitat informativa, i menys espai públic per a debatre. El boicot a l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania va ser tota una declaració d'intencions per part del Govern valencià. Esta és la realitat i els valencians saben bé quines són les conseqüències d'eixa diferència de valors.
Propose, per tant, que en la campanya electoral que se'ns acosta per a renovar les Corts Valencianes i triar nou president, confrontem valors. No confrontem sigles, ni persones. Confrontem actituds. Cal demanar als electors que voten decència, que voten honestedat, que voten honradesa, que voten interés general, que voten transparència, humilitat. Que voten valors.
Només si les afinitats electorals es perfilen amb els valors com a criteri, i dissuadim les absurdes afinitats a sigles, podrem desposseir al PP de Camps d'eixes majories absolutes que només perseguix per a legitimar els seus atropellaments i quedar exculpat de presumptes delictes.

FABRA ES QUERELLA CONTRA CALLES

2010-06-07T14:15:00.002+02:00

El president de la Diputació de Castelló i del PP provincial, Carlos Fabra, imputat per suborn, tràfic d'influències i frau fiscal, i a punt de ser jutjat per eixos fets, s'ha querellat contra el portaveu socialista en l'Ajuntament de Castelló, Juanma Calles, per dir de Fabra que no és digne d'ocupar cap representació institucional. És la segona vegada que Carlos Fabra es querella contra Calles. La primera querella va ser arxivada.

La primera cosa a la que indueix aquesta notícia és a contrastar la qualitat humana d'ambdós protagonistes, amb la qual cosa sorprèn encara més que el líder provincial del PP es senta amb càrrega moral per a tractar que una declaració política del portaveu socialista meresca una sentència condemnatòria per injúries i calúmnies.

Una persona de la qual s'ha narrat amb tot detall com feia circular les borses de diners, que ha estat incapaç de justificar ingressos multimilionaris, de la qual s'ha provat que va deixar de tributar prop de tres-cents milions de les antigues pessetes, i acusat d'intervenir davant els ministres d'Aznar per a tractar d'agilitzar concessions administratives, se sent ara ofès perquè en el marc d'un debat en el ple municipal Juanma Calles demana a l'alcalde que adopte mesures de caire ètic "per a retornar a l'ajuntament l'honradesa i la moralitat erosionades per la indignidad exemplar del regidor Carlos Fabra en l'acompliment de la seua representació institucional". No sorprendria, a la vista de la tàctica que estan adoptant els líders del PP involucrats en causes judicials, convenientment inspirats per Federico Trillo, que Carlos Fabra es querellara contra el jutge de Nules en el cas que aquest emetera una sentència condemnatòria. Podria al·legar parcialitat en l'exercici d'administrar justícia.

RAMBLA ESTÀ CONTENT

2010-06-02T12:07:00.002+02:00

El vicepresident primer del Consell, Vicente Rambla, diu estar content perquè per fi Carlos Fabra podrà demostrar la seua innocència davant d'un jutge. Eixa és la reacció del PP, única reacció d'altra banda, davant de la interlocutòria del titular del jutjat d'instrucció número 1 de Nules que transforma les diligències penals obertes contra Fabra en procediment per a assentar el president de la Diputació de Castelló davant d'un jurat popular.
Al marge dels fets i dels delictes que se li imputen a Fabra, en els que no vull detindre'm perquè els hem conegut de sobra al llarg de sis anys d'instrucció, desitge centrar-me en tot allò que es desprén de la reacció de Rambla. En primer lloc, molt convençut ha d'estar el vicepresident del Consell de la innocència de Fabra per a proclamar-la amb eixa contundència des d'una alta posició institucional. O això, o el vicepresident s'està burlant de l'opinió pública en un intent va i absurd de guanyar temps amb la confiança que escampe. Cal observar el grau de risc que assumeix Rambla en proclamar la innocència de Fabra amb totes les evidències que confluïxen en la seua contra. Vull recordar, en este punt, que l'Agència Tributària ja va declarar a Fabra autor d'un delicte de frau fiscal, al marge de les responsabilitats penals que es puguen derivar.
Ningú més en el PP ha eixit ni tan sols a donar ànims al president de la Diputació de Castelló. Només Rambla, amb l'agreujant que ho ha fet en la seua condició de càrrec institucional, i no com a dirigent orgànic del PP.
Rambla abunda, per tant, en el discurs que ací no passa res, que tot són falòrnies, muntatges i contubernis universals contra el PP valencià, i pitjor encara, empara així actituds que debiliten els valors de la democràcia.
Amagar la realitat, enganyar fins estos extrems a l'opinió pública, i emparar corrupcions debilita el sistema polític del que ens hem dotat, i minva la credibilitat dels ciutadans en els seus representants. Rambla ha optat per cometre una imprudència abans d'acceptar els fets i demanar la baixa de Fabra com a militant, encara que només fora de forma cautelar, fins que es dirimisquen els seus pleits.

Rambla està content. Jo no. Estic trista per contemplar fins a quin punt s'ha instaurat a les institucions valencianes la pràctica generalitzada de la corrupció, la política buida de contingut, la lluita per la supervivència política a qualsevol preu, el menyspreu a la ciutadania, la mentida, la falsetat i la hipocresia.

"MANASSES"

2010-06-01T11:49:00.002+02:00

El secretari de comunicació del PP, Esteban González Pons, va acusar ahir la vicepresidenta del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, de posar les seues "manasses" en el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), imagine que per la falta de coincidència del seu darrer sondeig amb les enquestes que han publicat este cap de setmana diversos periòdics. No pareix apropiat que González Pons desqualifique en eixos termes a la vicepresidenta del Govern. Només basta recordar que segons González Pons, la festa a València acabaria el passat 9 d'octubre a la vesprada, i hui, vuit mesos després, la festa segueix i no pareix que vaja a decaure, més bé es diria que estem en el peculiar after hours polític valencià. Només cabria considerar més manasses que González Pons al mateix Rajoy per la forma en què està gestionant la crisi Camps.
El PP té pressa, i no pot permetre's concedir al PSOE l'oportunitat de recuperar alé electoral a l'estel d'una virtual milloria de la situació econòmica. Vol eleccions ja, i a més les vol sense despeses de precampanya. tot just ara que al PP li han descobert tots els fluxos de diners negres destinats a finançar els seus actes electorals, se li ocorre a Rajoy la proposta de limitar al mínim les despeses electorals i prohibir per llei la precampanya. És un batistot: si jo he de limitar les meues campanyes perquè s'ha descobert el meu finançament il·legal, posem un límit per a tots. Rajoy podia haver proposat la limitació de la despesa electoral quan els diners de les empreses de la trama Gürtel fluïen en abundància en la seua travessia des de les administracions governades pel PP fins a les empreses que finançaven els seus actes electorals, i els seus principals alcaldes es passejaven pels barris amb tota la parafernàlia possible.
El PP demana eleccions a Espanya perquè els seus analistes plantegen un escenari en què les mesures que està adoptant el Govern, encara a costa de la seua popularitat, assenten les bases perquè en els dos anys que resten de legislatura es recomponguen de forma gradual tots els indicadors d'una crisi que, no oblidem, es va accentuar al nostre país per la barra lliure que van propiciar els governs d'Aznar.
I no obstant, la pressa que exigeix el PP en la convocatòria d'eleccions generals, no es manifesta a l'hora d'avançar les eleccions a la Comunitat Valenciana, on sí que pot avançar-les. I no les avança, a pesar de la seua confiança en la victòria, perquè generaria dos conflictes a l'hora de triar candidat. El primer conflicte el generaria Camps amb la seua obstinació a seguir perquè ell no ha fet res. I el segon conflicte apareixeria a l'hora de buscar un candidat alternatiu, perquè tota la línia successòria apareix esguitada pel Gürtel, començant per l'alcaldessa de València, a la que la trama corrupta va pagar actes electorals en la campanya de 2007, com es desprén dels informes policial, i acabant en tots els possibles successors, que apareixen implicats, inclòs mig Consell i mig centenar d'alts càrrecs, amb la qual cosa en l'interés de buscar candidat Rajoy acabaria per haver d'esfullar una margarida composta per personatges de segona fila: Betoret, Gerardo Camps, Blasco, Fabra, etc. I això no li garanteix sostindre els bons auguris.

ELS ARGUMENTARIS NO BASTEN

2010-05-28T13:46:00.002+02:00

SI NO ES RECONDUEIX LA SITUACIÓ, ENS PODEM TROBAR AMB EL PRIMER PRESIDENT TRÀNSFUGA DE LA DEMOCRÀCIA

El PP ha demostrat en els últims dies fins on està disposat a arribar amb tal de negar la realitat i assumir responsabilitats per haver protagonitzat el major cas de corrupció política que s'ha descobert a Espanya. Els càrrecs del PP valencià han sigut proveïts de tota la munició retòrica disponible, però en la majoria dels casos, la falta de naturalitat amb què fan ús de les frases enllandades els delata amb massa freqüència, sobretot perquè alguns dels arguments aconseguixen tal grau d'extravagància que poden qualificar-se de desbarats.
L'alcaldessa de Torrent i coordinadora d'àrea en l'Executiva Regional del PP, María José Catalá, ha arribat fins a atribuir delictes de sang a exalts càrrecs de governs socialistes. Ho va fer en una tertúlia de Ràdio València en la que va participar el dijous amb Rafael Rubio i Marga Sanz, i en la que va insistir en l'estratègia de banalitzar ara els huitanta contractes irregulars esmentats en les investigacions judicials, en el context d'una administració que gestiona un pressupost anual de setze mil milions de pessetes. Pitjor m'ho posa, podria contestar-li, perquè justament per eixe volum presupuestari, els huitanta "contratitos" que tracta de minimitzar poden suposar desenes de milions d'euros, és a dir, milers de milions de les antigues pessetes.
Un altre dels absurds i surrealistes arguments que el PP ha difós entre els seus càrrecs, i que també va utilitzar María José Catalá en l'esmentada tertúlia, és que "ací ningú s'ha embutxacat ni un cèntim". Aleshores, que m'explique l'alcaldessa de Torrent com han nodrit els Crespo i Pérez els seus comptes en paradisos fiscals, perquè dels rendiments del treball de les persones físiques dubte que es puguen apilar desenes de milions d'euros escampats per totes les suïsses del món.
També va abundar l'alcaldessa en la teoria de la conspiració universal contra Camps, i va demostrar estar ensinistrada en l'ús de frases-pont per a evitar parlar del que no es vol parlar, i parlar del que sí es desitja. Així, quan s'estaven referint a la trama Gürtel, Catalá va dir que sí, que d'acord, però que val la pena reflexionar sobre la política hídrica de Zapatero, sobre els retards de l'AVE a Alacant, i sobre el finançament autonòmic, per a acabar deduint que, efectivament, eixes són les proves de que tot és un complot contra Camps, i en eixe context caldria afegir-hi la investigació de la trama de corrupció. Encara sort que al president li està permés d'ultratjar la senyera per a usar-la d'escut protector contra els heretges.
Quan les evidències són tantes, els argumentarios polítics no basten. A estes altures, i davant del caire dels esdeveniments, albire amb més nitidesa un final en què Camps ha d'estar sondejant ja quina part del seu grup parlamentari està disposat a embarcar-se amb ell en una aventura de partit regionalista. Camps ha demostrat que està disposat a tot, amb la qual cosa, de no reconduir la situació, ens podem trobar amb el primer president trànsfuga de la democràcia.

EL JUTGE PEDREIRA VEU INDICIS DE TRES DELICTES GREUS EN EL GOVERN DE CAMPS

2010-05-26T12:39:00.002+02:00

http://www.publico.es/espana/315587/juez/pedreira/ve/indicios/tres/delitos/graves/govern/camps

CAMPS CONTRA EL MÓN

2010-05-26T10:42:00.002+02:00

Només li faltava enfrontar-se a Rajoy, i ho ha fet hui amb l'exigència que el designe de nou candidat a la presidència de la Generalitat en un acte multitudinari, esta vegada no organitzat pel Bigotes, en la plaça de bous de València, i ha de ser a principis de juliol, d'acord amb les preferències de Camps. Rajoy ha contestat que no és el moment. Com recita Sabina, "la portada va sonar com un signe d'interrogació".
Camps ha lliurat batalles contra els que són seus i contra els que no ho són. S'ha enfrontat a Zaplana, a Ripoll, a la mitat del seu propi grup parlementari que en l'anterior legislatura el va deixar plantat en l'hemicicle, als jutges, als fiscals, a la policia, a Zapatero, ha insultat i reprovat formalment dues vegades al portaveu socialista, Ángel Lluna, ha desqualificat Jorge Alarte, ha contravingut de forma constant les ordes de la secretària general del seu partit, Dolores de Cospedal, va mantindre una pugna amb Esperanza Aguirre quan esta va trobar el moment de torpedinar a Rajoy, ha renegat del seu examic i excol·laborador González Pons, ha presentat demandes contra els jutges que instruïxen els sumaris en els que està implicat, ha injuriat a TVE, a l'Agència Tributària, ha reprovat en les Corts a la vicepresidenta del Govern i al fiscal general de l'Estat, i en un futur s'enfrontarà a Rita si esta decideix obrir les orelles als cantells de sirena que la criden per a posar-se al capdavant de la candidatura a la Generalitat, s'enfrontarà a Alberto Fabra si este insisteix en autopostular-se com a possible relleu, i s'enfrontarà a Juan Costa si segueix deixant-se voler per a desembarcar a València.
Tot això ens dóna un perfil de la peculiar personalitat del president de la Generalitat, i no és res estrany que tal com les gasta, Rita s'afanye a rebutjar l'oferta de rellevar-lo. Per si de cas.

Si Rajoy no accedeix a designar-lo candidat, és molt probable que Camps forme el seu propi partit. Les desfetes de la dreta són molt estrepitoses.

COM ES FABRICA LA MANIPULACIÓ

2010-05-25T12:10:00.002+02:00

El president de la Generalitat, Francisco Camps, va realitzar ahir unes declaracions en què "insistia" en el seu compromís de no retallar drets socials dels valencians "per a mantindre la igualtat d'oportunitats, el nivell de benestar social i les expectatives de creixement", i per a pronunciar semblant discurs es va fer rodejar de desenes de representants d'associacions de jubilats i pensionistes, les prestacions dels quals no van a càrrec de la Generalitat. Immediatament es telefona al diari ABC i a Canal 9 i se suggereix el següent titular per a l'edició de hui: "Inversions enfront de retalls". Penat i fet.
Efectivament, el president de la Generalitat no pot retallar drets socials perquè mai els va instaurar. És impossible eliminar el xec-bebé de 4.000 euros que va prometre en la campanya electoral de 2007 perquè mai el va fer efectiu. És impossible retallar ajudes als beneficiaris de la llei de dependència perquè la Generalitat porta 17 mesos de retard en la realització de les valoracions i posterior reconeixement de drets. És impossible retallar ajudes als menjadors escolars i a les escoletes públiques perquè ja es va encarregar d'això Alejandro Font de Mora fa uns mesos abans que els governs començaren a estrényer-se el cinturó. És impossible retallar l'adjudicació de vivendes protegides perquè el grau de compliment d'este compromís electoral és ínfim. I finalment és de cínics criticar la congelació de pensions quan no és el teu govern el que ha de fer front a eixes prestacions.
En tot cas, sobreviure a base de projectar il·lusions òptiques sobre la ciutadania és efímer. Vull recordar, ara, les paraules que va pronunciar ahir Juan Costa abans de presentar el seu llibre a València en referència a Camps i la seua situació política: "Quan la persones s'anteposen al partit, fracassen". Queda dit.
Són massa ja en el propi PP els que estan demanant a Camps que desistisca. Ripoll, Mayor Oreja, Juan Costa, Cospedal..., però són molts més els que en silenci preparen en el PP la retirada de Camps.

"PACO EL OPACO"

2010-05-24T11:01:00.002+02:00

El president de la Generalitat, Francisco Camps, ha fet befa de la sentència del Tribunal Suprem que ordena reobrir la instrucció de la causa dels trages. Camps va dir en el ple el dijous, sense que ningú l'haja reprovat, que no sap si els regals han sigut "opacos", com els qualifica el Tribunal Suprem, o "franciscos". La mofa va meréixer un aplaudiment de la bancada del PP. Però el somriure se li va haver de desdibuixar als pocs minuts en advertir que cap dirigent nacional del seu partit acudiria a l'acte d'autoexaltació que es va muntar el dissabte a València. I de tant desdibuixar-se el somriure el gest va haver de quedar en carassa en comprovar que el secretari de comunicació del PP, el seu "amic" Esteban González, no sols no anava a vindre, sinó que a més filtraria a la premsa el desig de Rajoy que Camps abandone el càrrec en quant s'ordene l'obertura de juí.
A estes altures ja no li ha de quedar ni carassa. Un mitjà de Vocento va desvelar a finals de la setmana passada que el jutge que investiga la trama Gürtel en el TSJ de Madrid remetrà part del cas al TSJ de València amb un llistat d'aforats en el que figurarà mig Consell, i llavors ja no serà vàlida l'estratègia de la banalització del delicte dels regals, perquè estarem parlant de milers de milions de les antigues pessetes del pressupost públic de la Generalitat que no se sap bé on han anat a parar. I entre altres coses no se sap perquè "Paco el Opaco" s'ha negat a lliurar els expedients dels contractes, i hi ha establit misterioses clàusules de confidencialitat que han impedit seguir el rastre dels diners. Caldrà vore si llavors segueix instal·lat a clamar contra vent i marea, desafiant Rajoy, perquè ell "no ha fet res".

REPROVACIONS

2010-05-20T12:08:00.002+02:00

El PP ha emprat la t'actica de contrarrestar la delicada situació política de Camps tractant de desacreditar al portaveu socialista i reprovant-lo formalment a ples i comissions. Ho ha fet dos vegades en la darrera setmana.

Camps pot atribuir instints homicides al portaveu socialista, el vicepresident tercer pot dir d'una diputada que no coneix son pare, però no obstant qui desqualifica i traspassa els límits és el portaveu socialista.

L'excusa per reprovar al portaveu socialista és haver exhibit un informe incorporat a una causa judicial que per definició, com qualsevol causa judicial, és secreta des del seu inici sense necessitat de que s'aplique l'excepcionalitat del denominat secret de sumari, que afecta les parts, però no obstant eixe mateix informe havia sigut publicat en un mitjà de comunicació abans que el portaveu socialista donara a conéixer la seua existència. No obstant, el PP no s'ha molestat a rebatre el contingut d'eixe ni d'altres informes que el vinculen amb activitats continuades presumptament delictives que conformen el major cas de corrupció política. Si el que pretén ingènuament el PP és que la Fiscalia investigue perquè qualsevol sumari judicial es filtra en qüestió de segons als mitjans de comunicació per a donar-se de cara a terra contra els drets i deures d'advocats i periodistes, el PP hauria de mostrar-se igualment interessat a aclarir perquè el Govern valencià incomplix amb total impunitat sentències judicials que condemnen la vulneració sistemàtica del dret de l'oposició a accedir a expedients administratius. Potser l'ocultació de la gestió administrativa i la sensació de perpètua impunitat en eixes pràctiques és la que ha portat a cometre les irregularitats que descriuen els informes policials respecte dels governants de la Generalitat Valenciana, irregularitats que s'estan investigant es vullga o no, de les que s'han conegut sorprenents detalls, i que han consistit a distraure desenes de milions d'euros de tots els valencians que a poc a poc anem coneixent on han anat a parar. Potser és això menys reprovable que el to que utilitze un portaveu de l'oposició en un debat parlamentari?Blasco atribuïx al portaveu socialista insults i desqualificacions en les seues intervencions parlamentàries, considerant un insult la imputació al Consell en un debat parlamentari d'una de les actituds justament més reprovables en política: la corrupció. Això no és cap insult. El verdader insult és haver volatilitzat desenes de milions d'euros de les arques públiques sense assumir les més mínimes responsabilitats i ni tan sols donar explicacions. I no sols insulten els valencians quan neguen les evidències, sinó també quan tracten d'obstaculitzar amb tots els mitjans al seu abast la labor de l'oposició i les investigacions judicials. Això és el realment reprovable.Pretenen reprovar insídies i divulgació al seu parer indeguda d'informació per part del portaveu socialista. És insidiós denunciar que el PP ha manegat contractes? És insidiós denunciar que trames corruptes han nodrit els seus comptes corrents a canvi de contractes de la Generalitat Valenciana per treballs pels quals s'han pagat preus molt per damunt del seu cost real? És insidiós denunciar que s'ha pagat per treballs no realitzats? És insidiós seguir el rastre de milers de milions de les antigues pessetes de tots els valencians que no sabem on han anat a parar? Perquè de ser així, l'efectivitat parlamentària caldrà edificar-la sobre la insídia.Blasco acusa també el portaveu socialista de transgredir les funcions parlamentàries i vulnerar els límits de la llibertat d'expressió al divulgar l'informe policial sobre els contractes amb la trama Gürtel per a la visita del papa a València. Quins són els límits de les funcions parlamentàries i de la llibertat d'expressió? Aquells que li permeten al PP continuar disposant al seu capritx dels diners públics sense necessitat de donar explicacions, i continuar desviant els diners de tots valencians encara que per a això s'haja de profanar la fe divina? Quins són els límits per al PP?Jo ho diré: els únics límits haurien de ser els de la decència, la dignitat, l'honestedat, la transparència, i el respecte al joc democràtic. No hi ha més límits que eixos, per molt que el PP tracte de dibuixar la seua pròpia i peculiar línia devisoria.

L'ESCÓ 99 I LES HIENES BOLXEVICS

2010-05-19T10:33:00.002+02:00

Quan la direcció nacional del PP va decidir que Ricardo Costa seria el cap de turc amb l'esperança d'aparençar fermesa i disciplina orgànica enfront de les cada vegada més desencarrilades corrupteles, l'exportaveu del Grup Popular va ser desposseït de totes les seues responsabilitats i relegat a l'escó 98, no sense l'oposició, amb tints de desacatament, de Francisco Camps.
Ara Camps ja no ha de donar la cara per ningú més que per si mateix, i no m'estranyaria que acabara en l'escó 99, junt amb Costa, si persisteix en la seua actitud de desafiar Rajoy i Cospedal, per als que Camps és ja un destorb que solseix les perspectives electorals del PP, el seu únic interés, d'altra banda.
Les estrafolàries declaracions del president valencià disparant a discreció com un soldat cec i desorientat en el camp de batalla, només han sigut superades pel líder del PP d'Euskadi, Carlos Iturgáiz, qui ahir va tractar de recolzar a Camps en va i el va descriure com la víctima d'un atac d'hienes bolxevics, entenent per hienes bolxevics, dic jo, al regidor del PP de Madrid que va destapar el cas Gürtel, els jutges que han dirigit la investigació, les brigades policials especialitzades que han seguit el rastre de les corrupteles, el sastre que va declarar al jutge que va cobrar els trages de les empreses de la trama corrupta, i com no podia ser de cap altra manera, la inefable oposició del PSPV.
Entre els desbarats que ha soltat Camps en les últimes hores, vull ressaltar el guant que hi ha llançat al PSPV, del que ha dit que si tant defén els valors democràtics, que guanye les eleccions en les urnes. Jo arreplegaria el guant i li respondria que les eleccions són l'única eixida per a col·locar al capdavant de la Generalitat a un president honest, encara que siga del PP, que els hi haurà. Eixe és el verdader sentit de la democràcia. Qui ha de guanyar les eleccions no és el PSPV ni el PP, sinó l'honestedat, la decència, la dignitat, el sentit comú, la responsabilitat, l'interés general, l'eficàcia, el respecte i la tolerància. Així que el que ha de fer Camps és convocar eleccions, renunciar a la seua condició de candidat i deixar que la direcció del seu partit el relleve per algú que s'ajuste a eixos valors. D'eixa forma, amb un candidat del PP que responga a eixes característiques, i amb Jorge Alarte de candidat del PSPV, els valencians eixiríem guanyant guanye qui guanye.

LA MALA ESTRATÈGIA DE NEGAR-HO TOT

2010-05-18T12:37:00.004+02:00

El portaveu del PP a les Corts, Rafael Blasco, en un cara a cara en el que va participar ahir amb el portaveu socialista, Ángel Luna, davant els micròfons de Ràdio València-SER, va aprofundir en la mala estratègia de negar-ho tot. Totes les denúncies de l'oposició, els informes policials i de l'agència tributària, i els sumaris judicials són infundis i insídies. Tot abans que admetre que el PP ha sigut sorprés en el major escàndol de corrupció política que ha propiciat mai el nostre país.A Blasco se li esgoten els recursos, i davant la manca d'eixides, cal recórrer a la més banal. Tot és mentida. Per això hui El Bigotes s'ha negat a declarar davant el jutge per la seua relació contractual amb la Generalitat valenciana, perquè tot són infundis. Mentrestant, cal desacreditar al portaveu socialista tractant de reprovar-lo formalment a plens i comissions amb tota la falta d'ètica que calga.

Blasco té diversos fronts oberts. El diari ABC ha començat hui a carregar, possiblement seguint consignes del portaveu del PP, contra el president de la Diputació d'Alacant, José Joaquín Ripoll. És la resposta de Blasco a la decisió de Ripoll de no acudir dimecres passat a recolzar a Camps després de que el TS el tornara a la condició d'imputat. A Ripoll li han tret despeses pel desplaçament a Fitur, factures d'hotel, bitllets d'avió, etc.

ABC carrega també contra les persones que ahir es van manifestar davant la seu del PP a Madrid demanant la dimissió de Camps. Diu que són persones vinculades a organitzacions "catalanistes" que han rebut subvencions de la Generalitat de Catalunya i del Govern d'Espanya. En qualsevol cas, mai hauran rebut tantes ajudes i subvencions com la Fundació Aigua i Progrés creada per a organitzar manifestacions contra el Govern.

LA IGUALTAT MAL ENTESA

2010-05-14T13:20:00.002+02:00

Al PP només li és útil el concepte d'igualtat quan el pot utilitzar com a arma política o com a cortina de fum per a alleujar la cada vegada més delicada situació del president de la Generalitat. Ho va demostrar ahir en la comissió d'Igualtat de les Corts Valencianes, on va tractar de reprovar al portaveu socialista, Ángel Luna, amb un pretext tan banal i ridícul com la metàfora de l'adúlter/a sorprés/a que al·lega en el seu descàrrec que açò no és el que pareix, metàfora que va emprar Luna per a descriure l'actitud de Camps davant de l'allau d'evidències sobre el desviació de diners públics a la trama Gürtel. Abans, en el mateix hemicicle, diputats del PP han dit a diputades de l'oposició que no coneixen al seu pare, i un alt càrrec del PP està sent jutjat per sotmetre suposadament tres treballadores a assetjament sexual, però això per al PP no suposa denigrar la dona i per tant no mereix reprovació.
El PP, i les diputades del PP, serien capaços de romandre impassibles davant de situacions ja superades en les que la dona no podia accedir a càrrecs públics de representació, ni formar-se en les universitats, ni prendre decisions sense el consentiment del marit. Potser m'atreviria a dir que se sentirien inclús còmodes amb aquelles situacions de sotmetiment i absència d'oportunitats. La lluita feminista no ha conclòs, però en l'últim segle ha consolidat grans èxits. Hui les dones som diputades i hem anat a la universitat perquè moltes altres van lluitar abans contra la discriminació de gènere. Però la lluita per la igualtat d'oportunitats continua tenint reptes, sobretot en l'àmbit familiar, en el que la dona continua sent la primera a renunciar a les seues possibilitats de desenvolupament personal per a l'atenció de qüestions domèstiques.
El PP continua concebent la dona com un actor secundari que ve bé en determinades situacions, i per tant és la primera a sacrificar en el cas que hi haja renúncies. Només així s'entén que el PP utilitzara ahir la comissió d'Igualtat de les Corts Valencianes per a atacar el portaveu socialista, i no obstant mantinga la comissió inactiva quan es tracta de promoure les iniciatives legislatives necessàries per a eradicar discriminacions i aprofundir en la igualtat d'oportunitats entre hòmens i dones.
Però el PP és capaç d'açò i molt més. La figura reprovatòria no existeix en les Corts Valencianes, i no obstant no ha sigut obstacle perquè els populars hagen utilitzat la cambra al seu capritx per a reprovar a qui els ha convingut. En estes Corts el PP ha reprovat al president del Govern, a la vicepresidenta primera del Govern, al fiscal general de l'Estat, a la secretària d'Organització del PSOE, i a tots els personatges hi ha que cregut convenient reprovar.
No obstant, no ha considerat apropiat donar el seu consentiment a iniciatives de l'oposició per a reprovar actituds com les del president de la Diputació de València, que va demanar rematar els professors; el president de la Diptuación de Castelló, que va fer ostentació de pràctiques nepòtiques; o com les del propi president Camps, que va atribuir instints homicides al portaveu socialista.
El PP va fer que la sessió de la comissió d'Igualtat celebrada ahir haja suposat un retrocés en la lluita per la igualtat al desvirtuar el debat i la institució. Un trist pas arrere.

LA COPE COM A PRESAGI

2010-05-14T12:43:00.000+02:00

La Cadena COPE va començar ahir a encoratjar la dimissió de Francisco Camps donant difusió a missatges de centenars d'oients que demanen la marxa del president valencià, a més d'invitats qualificats que han defés la conveniència d'una retirada. És un mal presagi per a Camps. La COPE sol actuar com a ariet de la direcció nacional del PP, i representa l'avançada en els fronts que desitja obrir Rajoy. Així que si l'emissora ha donat via lliure per a la difusió d'este tipus de missatges, és que la direcció nacional del PP té una decisió presa respecte de Camps.

CAMPS, VISIONARI

2010-05-13T10:38:00.001+02:00

Cal reconèixer-li que va ser el primer a preveure que el xec bebé anava a resultar una càrrega per als comptes públics, i més encara per als pressupostos de la Generalitat, ja que el xec bebé de Camps era de quatre mil euros, mil cinc-cents més que el de Zapatero. Així que després de prometre'l en la campanya de les autonòmiques de 2007, va eludir directament aplicar-lo per a estalviar-se després la decisió de retirar-lo, preveient amb molta antelació que la cruesa de la crisi anava a obligar a prescindir d'aquesta mesura. Per tant, cal reconèixer-li, insistisc, la seva intuïció, capacitat i perspectiva política.

Camps va ser el primer que es va posar a lluitar contra la crisi, perquè no només va deixar sense aplicar el xec bebé. També ha alentit tot el que ha pogut el reconeixement de drets a persones depenents, amb el que ha estalviat una càrrega als comptes públics, va retallar les subvencions als menjadors escolars, té tots els plans d'infraestructures a mitjan executar, i ha deixat en el tinter despeses com la de Mundo Ilusión, la Ciutat de la Música de Benicàssim, la Ciutat de les Llengües de Castelló, i altres banalitats. El que dic, un visionari que es va avançar a les conseqüències de la crisi i es va estrènyer el cinturó abans que ningú.

PERPLEXA

2010-05-11T10:26:00.002+02:00

M'he quedat perplexa davant d'una informació de premsa que desvela una proposta de bescanvi del responsable dels serveis jurídics del PP, Federico Trillo, dirigida als magistrats del Suprem, que consistiria a arxivar el suposat suborn passiu contra Francisco Camps, a canvi de rebaixar la pressió sobre el jutge Garzón, contra el que hi ha tres causes obertes, una d'elles precisament iniciada pels capitostos de la trama Gürtel, que pretenen deixar sense efecte gravacions de converses amb els seus advocats enregistrades al centre penitenciari.
Realment funcionen així les coses? És a dir, per a protegir al president de la Generalitat Valenciana s'exerceix pressió sobre el jutge que va iniciar la investigació de la trama de corrupció, per a negociar després un intercanvi d'ostatges.
Em resistisc a pensar que el Tribunal Suprem funcione d'eixa forma, per molta adscripció partidista que estigmatitze als seus components. Federico Trillo no mostra cap inconvenient a fer volar pels aires tots els sisemas garantistes amb tal de salvar a la seua tropa, i està contribuint a estendre la sensació que realment tot val, soscavant de forma definitiva tota la credibilitat de la societat amb els polítics que la representen a les institucions. Un verdader perill per a la democràcia.
El PP valencià ha aportat al PP nacional les figures més controvertides de la política. Només faltava Esteban González Pons desqualificant al CIS perquè l'enquesta sobre intenció de vot que acaba de difondre este organisme no és del seu grat. Paradoxalment, pareix que la sensatesa en el PP ve de Galícia, amb Feijoo i Fraga tractant d'imposar trellat.

LES CORTS, L'ORIGEN DEL DESCRÈDIT

2010-05-10T09:35:00.000+02:00

La crisi de les institucions valencianes, la minva de la credibilitat dels càrrecs públics, i el deteriorament dels principis democràtics a la Comunitat Valenciana té un origen que passa desapercebut: les Corts, l'activitat parlamentària, el control al Consell i el funcionament dels òrgans de direcció de la cambra.
És evident que un càrrec públic de qualsevol govern pot sentir-se temptat a franquejar els límits de les seues potestats si no se sent fiscalitzat per l'assemblea que li va encomanar la responsabilitat de governar. Quan s'estén la sensació que les funcions de control al Govern estan restringides, paralitzades o adulterades pels òrgans de direcció de la cambra de representació, en la pràctica s'està encoratjant la comissió d'abusos i irregularitats com els que ara estan aflorant en la majoria dels departaments del Consell i en moltes entitats públiques, com RTVV.
El deteriorament de la situació política i institucional és greu i intolerable, però ho és encara més que càrrecs públics encobrisquen al seu propi partit des de la direcció de les Corts, o que membres de la Mesa s'encobrisquen a si mateixos dificultant la fiscalització de la seua anterior gestió en departaments del Consell.
És el que està ocorrent en l'àmbit del funcionament intern del Parlament i els seus òrgans de direcció, on la utilització de la Mesa i les seues funcions per part del PP per a beneficiar la seua pròpia estratègia política és un fet que una societat moderna i avançada com la nostra no ha de consentir. No és un problema menor. Estem davant d'actituds que comporten la pèrdua de respecte a la institució d'aquells que haurien de donar compte dels seus actes davant de la representació popular, i no ho fan. Les Corts hui no infonen cap respecte perquè els seus reglaments són paper mullat, el president i els consellers poden eludir les seues compareixences sense ni tan sols justificar-ho, les preguntes queden sistemàticament sense resposta, les tàctiques evasives solen ser burlesques, les sentències judicials s'incomplixen, els departaments del Consell poden negar documentació als diputats sense cap conseqüència, els períodes de sessions són ficticis, l'activitat és la mínima, i l'hemicicle ha quedat impunement reduït a una simple plataforma de confrontació contra el Govern d'Espanya, on les úniques iniciatives que prosperen són discursos partidistes i pamfletaris sense cap efecte pràctic.
El partit majoritari empra la seua majoria absoluta per a acomodar el funcionament intern del Parlament a la seua estratègia política, amb la qual cosa a partir d'ací tot el sistema queda regirat. És l'origen del descrèdit, dels abusos, de la corrupció i de les arbitrarietats. Els òrgans que en teoria haurien de garantir l'objectivitat i el funcionament dels procediments parlamentaris, entren en el joc polític, emparen actituds esvaroses del Consell, encobrixen actes sospitosos, i protegixen als seus responsables. La Presidència i la Mesa de Les Corts haurien de desenvolupar les seues funcions en clau d'imparcialitat i respecte a la institució i vetlar pel bon compliment dels procediments per mitjà dels que es desenvolupa el debat polític. No obstant, el PP ha utilitzat la seua presència majoritària en este òrgan per a reforçar la seua posició política i ordenar el treball del Parlament i l'orde del dia en funció dels seus ineteressos. Tenim una Mesa de Les Corts al servei del partit majoritari, i uns òrgans de direcció en teoria imparcials que estan intervenint en el debat polític en impedir tota iniciativa que no convinga al PP. És la meua obligació alertar que s'estan cometent greus abusos que haurien de tindre una resposta contundent de la societat, al marge de posicionaments ideològics, a fi de preservar la salut democràtica i la dignitat de les nostres institucions, i sobretot les funcions pròpies d'un parlament com a garantia de bon funcionament de la resta d'institucions, la composició de les quals sorgix precisament del parlament.

Article publicat al diari El País el dijous 6 de maig.

ALARCÓN, SEGONA PART

2010-05-07T12:04:00.003+02:00

El líder estatal del PP, Mariano Rajoy, afirma hui que Francisco Camps tornarà a ser candidat a la presidència de la Generalitat encara que acabe imputat el pròxim dia 12 en el Tribunal Suprem. El que pareix un arravatament espontani de suport incondicional a Camps, a mi em sona més a una claudicació fruit d'un xantatge.
Hi ha dos lectures. En primer lloc, em fa l'efecte que s'ha produït una nova trobada d'eixes a mitat de camí en el parador d'Alarcón en la que Camps ha comunicat a Rajoy la seua intenció de continuar cavalcant encara que ploguen sobre ell mil escàndols, i compte amb atrevir-se a descavalcar-lo perquè les conseqüències poden ser nefastes. D'una altra forma no s'entén la sobtada ostentació de confiança cega de Rajoy amb Camps. I eixa sobtada i estranya mostra de confiança es produïx, cal reparar en això, només un dia després que Cospedal deixara en l'aire el futur de Camps en funció del que diga el Suprem el dia 12. Imagine l'escena de còlera de Camps en el Palau dialogant amb Rajoy per telèfon sobre la intervenció de Cospedal.
I en segon lloc, no ha de tindre molta confiança Camps en una providència exculpatòria del Suprem, perquè en cas contrari no anunciaria que continuarà sent candidat passe el que passe. Que se sàpia, fins ara el president no preveia la possibilitat que fora a acabar imputat, i per tant no li resultava necessari afegir això de "passe el que passe", perquè només podia passar que no acabara imputat. Ara ja no, però passe el que passe, té intenció de continuar cavalcant. I que a Rajoy no se li ocórrega dir el contrari. Si jo fóra Cospedal presentaria la dimissió.

INHUMÀ

2010-05-06T12:34:00.001+02:00

El president de la Generalitat, Francisco Camps, ha utilitzat hui diversos adjectius per a definir les sessions de control a què està sent sotmés. Patètic i absurd han sigut dos dels qualificatius que hi ha empleat, a més de comparar el ple amb el Club de la Comèdia.
Personalment pense que Camps està sent sotmés cada dijous a una humiliació innecessària, i ha perdut tot el sentit del ridícul a causa d'una insostenible situació política que ell no obstant es resistix a acceptar. El Grup Popular no hauria de permetre que el seu president, i el president de tots els valencians, s'expose més a situacions humiliants, ridícules i degradants en l'àmbit polític, però també en el personal. I això ocorre perquè el president no té resposta a cap de les preguntes que li formula l'oposició, i entra irremeiablement en una espiral de cabrioles dialèctiques, contradiccions, falses desimboltures, i voltes sense sentit amb tal d'eludir les respostes.
És una agonia inhumana, injusta i innecessària, i si els seus companys de bancada no són capaços d'advertir-li del sarcasme que està propiciant, el propi president hauria d'armar-se de la necessària dignitat personal i política per a retirar-se immediatament. Seria positiu per a ell en l'aspecte personal, i positiu per al conjunt dels valencians, perquè darrere del sarcasme hi ha un Consell paralitzat i unes institucions incapaces d'escometre les seues funcions.

PERIODISME

2010-05-05T13:08:00.002+02:00

El diari ABC es lamenta en la seua edició de hui que les seues repetides i delirants informacions sobre falsos intents de desestabilitzar a la direcció del PSPV no obtinguen cap reacció entre els socialistes, i sobretot no susciten cap declaració de suport al secretari general, Jorge Alarte.
Puc ajudar al rotatiu a resoldre el misteri. Les seues informacions no generen cap reacció perquè no són creïbles. La credibilitat és l'essència de la professió periodística, i les informacions d'ABC sobre els intents de descavalcar el secretari general del PSPV són més un desig o una consigna de Rafael Blasco, que una descripció de la realitat. Ningú al PSPV repetirà l'error d'embolicarse en "aventures orgàniques" a un any de les eleccions, i menys encara en les circumstàncies que envolten al PP, en ple procés de descomposició.
Estem davant d'un diari que porta mesos tractant de generar zitzània en el si del PSPV, sense haver informat més del que és necessari, i quan no ha tingut més remei, de la trama de corrupció que esguita al PP valencià, i la investigació judicial que diàriament propícia noves i escandaloses dades sobre les pràctiques que Francisco Camps va instaurar en l'administració valenciana per a lucrar a determinats personatges, i de pas estalviar-li algunes factures al seu partit en gastos electorals.
Les maniobres del PP, a Madrid i a València, per a buscar un candidat alternatiu a Francisco Camps, també han passat desapercebudes per a ABC. El silenci de María Dolores de Cospedal sobre el que passarà després del 12 de maig en el cas que es reòbriga el cas dels trages, també ha passat desapercebut. L'autocandidatura de l'alcalde de Castelló per a succeir a Camps també ha passat desapercebuda. Els ridículs de Camps en les sessions de control també passen desapercebuts.
Quan el diari ABC informe amb la mateixa profusió i èmfasi de la corrupció en el PP, quan faça ostentacions tipogràfiques de les reunions en què es delibera sobre el relleu de Camps, i quan trobe espai per a informar de la fredor de Rajoy i Cospedal amb Camps, aleshores començarem a creure'ns que puga haver-hi intents de desestabilització interna en el PSPV, tal com ara pretén ABC.
Mentre, caldrà pensar que qui dirigeix els consells de redacció del diari ABC és Rafael Blasco, i que les seues informacions no obeïxen més que a la necessitat del PP de disfressar la realitat, distraure l'atenció, i fabricar bastes cortines de fum. No tindrà efecte.

TORNA A MENTIR (II)

2010-05-04T13:18:00.002+02:00

No té inconvenients a recórrer de forma insistent a la mentida ni tan sols en seu parlamentària. El president de la Generalitat, Francisco Camps, va dir en la sessió de control del dijous en resposta a la denúncia de fraccionament irregular de contractes, que la Sindicatura de Comptes fiscalitza tots i cada un dels contractes de la Generalitat i mai ha advertit la més mínima irregularitat. És una resposta excessivament genèrica i probablement improvisada davant de assetjament a què va haver de sentir sotmés el president en eixa sessió.
En realitat, els contractes menors, als que ens estem referint, queden exclosos del control de la Sindicatura, i de la resta, este òrgan només en fiscalitza un mostratge. Però encara així, el 99% dels contractes que formaven eixe mostratge presentava "incidències rellevants" en 2008, últim exercici de què es disposen dades. Ho ha desvelat hui el portaveu del Grup Socialista, Ángel Luna, per a rebatre el discurs autoexculpatori del president. Quants Gürtel ens trobaríem si la Sindicatura fiscalitzara la totalitat dels contractes?, s'ha preguntat Luna.
Per tant, Camps ens ha tornat a mentir, i a més en seu parlamentària, durant una sessió de control.

EL PP ES PENEDEIX D'OLIART, VALGA'M DÉU

2010-04-30T12:12:00.003+02:00

El Grup Popular en el Congrés dels Diputats diu que es penedeix d'haver votat l'elecció d'Alberto Oliart com a president de RTVE. El diputat del PP Moreno Bustos va arremetre de forma inusitada en la comissió de control contra els informatius de TVE, va considerar un error haver votat a Oliart, i va sentenciar que des d'ara ja no té el seu suport.
Almenys el PP ha tingut l'oportunitat de votar el president de RTVV, perquè en Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) el director general de l'ens ha sigut anomenat a dit sense passar per les Corts, i no sols obviant el consens parlamentari, sinó el del mateix consell d'administració de RTVV, que és qui ha de nomenar al director general.
Així que els diputats de l'oposició en les Corts Valencianes ni tan sols podem lamentar-nos d'haver tingut l'oportunitat de donar el nostre suport a un director general de RTVV, ni l'actual, José López Jaraba, ni el predecessor, Pedro García, que va fugir abans que el sorprenguera en el càrrec l'al·luvió de contractes irregulars amb les empreses de la trama Gürtel.
El diputat del PP en el Congrés Ramón Moreno Bustos va dir esta setmana en la comissió de control que els informatius de TVE són sectaris, falten a la veritat i a l'objectivitat, va acusar a l'ens de manipular, i va emprar el terme de desvergonyiment informatiu.
Cal tindre el rostre forrat de platí. El diputat popular hauria de programar-se una estada a València per a fer un seguiment dels canals de TVV i Ràdio Nou, abans d'encebar-se de forma hipòcrita amb el president de RTVE. Ahir mateix, i perquè es veja que no cal anar més lluny, Ràdio Nou va informar en els seus butlletins que el portaveu socialista Ángel Luna va fracturar un contracte quan era alcalde d'Alacant, però no va dir que eixa informació era la resposta del PP a l'informe que va exhibir al matí Luna en les Corts per a denunciar el fraccionament indiscriminat i continuat de contractes en la Generalitat per a afavorir a les empreses de la trama Gürtel. Eixa part de la informació va caure dels butlletins de Ràdio Nou.

ENS HA TORNAT A MENTIR

2010-04-29T12:23:00.003+02:00

No és habitual que un representant de la Comissió Europea haja d'eixir a desmentir una nota de premsa de la Generalitat. És el que ha ocorregut arran de l'última visita del president Francisco Camps a Brussel·les, i s'ha descobert gràcies a la labor d'una periodista d'El Temps, que va tindre-la sagacitat de telefonar a Brussel·les per a contrastar tot el que deia Camps en la seua nota de premsa.
Això del Gürtel és, com a mínim, per a demanar disculpes, però això de mentir a la ciutadania a través d'una nota oficial tampoc és per a menys. En primer lloc sostinc que Camps es va inventar eixe nou viatge a Brussel·les per a esquivar a la premsa en la romeria de la Santa Faç d'Alacant, la qual cosa ja en si és greu perquè en definitiva el president està utilitzant el pressupost públic per a finançar les seues estratègies evasives. Però no content amb això, en tornar Camps emet una nota de premsa en què diu que ha aconseguit amb la seua visita que la Unió Europea modifique els seus criteris de repartiment de fons per a incrementar les aportacions a la Comunitat Valenciana a fi de generar ocupació.
Immediatament ix un portaveu del comissari europeu de Política Regional de la UE, Johannes Hahn, a desmentir a Camps i a negar que estiga previst introduir cap canvi en el repartiment dels fons, i molt menys a resultes de la visita del president valencià.
Resulta verdaderament humiliant per als valencians que el seu president quede com un mentider davant del govern de la Unió Europea i que haja de ser oficialment desmentit en la seua versió de la visita. Una més.

NO CONEIXEN A CAMPS

2010-04-26T12:49:00.003+02:00

El vicesecretari nacional del PP i president del PP d'Andalusia, Javier Arenas, deixa hui clar en una entrevista al diari ABC quins són els seus criteris per a valorar les actituds polítiques. Afirma, imagine que en relació amb el cas Gürtel, que "jutges, fiscals i policies s'estan burlant de la democràcia", però no obstant, els que espolien les arques públiques per a finançar-se a si mateixos i els seus partits deuen d'estar fent un gran favor a la democràcia, a la credibilitat dels polítics i a les institucions, segons cal deduir de les paraules del dirigent del PP andalús.
Però si he reparat hui en esta entrevista no és pel particular criteri que aplica Arenas per a decidir qui es burla de la democràcia i qui no, sinó per la resposta que dóna a la pregunta de si el president valencià, Francisco Camps, repetirà com a candidat. Diu Arenas que a hores d'ara és l'única hipòtesi sobre la qual treballa el PP. Cal saber llegir el significat exacte de la referència temporal (a hores d'ara), que no és ni gratuïta ni retòrica. I demà? Depén. I de què depén? Doncs d'allò altre.
Caldria obrir-li els ulls a Javier Arenas sobre les alternatives que se li escapen. Camps treballa ara per a si mateix i tots els seus esforços estan concentrats en la seua supervivència política. La seua, no la del PP. Ell controla des del temps fins a les possibilitats de Mariano Rajoy, i si a Cospedal se li ocorre pensar en un candidat per a València que no siga Camps, potser la secretària general es trobe amb una rebel·lió interna de la què no sobrevisca ni el mateix Rajoy. Si es tèrcia, Camps és capaç d'accedir a anticipar les eleccions amb tal de no donar temps al seu partit a buscar-li un relleu amb garanties, tot teixit sobre les perspectives personals, sense reparar en l'interés general.
Rajoy i Cospedal no coneixen a Camps, i Arenas acaba de demostrar que tampoc. Qui sí el va conéixer bé, encara que tard, va ser Zaplana. Que li pregunten a ell.

CAMPS DECLARA LA GUERRA A ALBÀNIA

2010-04-23T11:39:00.002+02:00

El president de la Generalitat és capaç de declarar la guerra a Albània amb prou que no es parle del cas Gürtel, com va fer Dustin Hoffman en la seua famosa "Cortina de fum", on l'actor, en el paper d'un assessor del president dels EUA, fabrica una invasió a Albània amb el pretext de combatre el terrorisme per a tapar un escàndol sexual protagonitzat pel seu president.
Salvant les distàncies que es vullga salvar, Camps està fent el mateix. A mesura que ixen factures, contractes irregulars, comissions, paradisos fiscals, bigots, Crespos, Correas, Sanz, expedients extraviats, pagaments en metàl·lic i ssetjaments sexuals, Francisco Camps ordena Blasco (Dustin Hoffman) agitar la guerra de l'aigua amb Castella-La Manxa, espolsar els barets de la platja, derrocar un edifici en el Cabanyal, o obrir una campanya de desprestigi contra el portaveu socialista. No obstant, al meu entendre, tota cortina de fum és efímera i al final acaba per desintegrar-se, com li va passar a Hoffman a la pel.lícula.
L'intent de les diputades del PP de reprovar al portaveu socialista, Ángel Luna, a qui pretenen atribuir frases masclistes en la seua intervenció d'ahir en la sessió de control, és només la demostració que el PP està disposat a recórrer a qualsevol argument per a tapar les vergonyes del sumari Gürtel, i posa en relleu el grau de desesperació que ha aconseguit el PP valencià en els seus intents frustrats de desembarassar-se d'un escàndol de corrupció que cada dia propícia nous episodis.
Subscric les paraules de Luna, que jo mateixa vaig escriure en este blog abans que les utilitzara el portaveu en l'hemicicle: "Camps s'ha vist involucrat en una trama de corrupció, i ens ix amb que açò no és el que pareix".
Quan es tracta d'encobrir les corrupteles en què s'ha vist implicat el PP, no reparen a utilitzar qualsevol classe de subterfugis surrealistes que no estan consagrats en cap reglament.
Les diputades del PP no perseguixen la reprovació de Luna ni la defensa de la dignitat de les dones, sinó evitar que Camps done una resposta als milions d'euros dels valencians que han anat a parar a paradisos fiscals, a les butxaques de personatges corruptes, i a finançar campanyes electorals del PP.
Allò realment denigrant per a la dona és que s'utilitzen els òrgans de les Corts dedicats expressament al desenvolupament de polítiques d'igualtat, per a desviar l'atenció sobre els discursos de l'oposició, encobrir un greu cas de corrupció, escampar cortines de fum, practicar la política del calamar, i avalar la sistemàtica falta de resposta del president a les preguntes de l'oposició.

CAP DE CÀRTEL (sic)

2010-04-22T10:43:00.004+02:00

Una errata en un article de premsa sobre la continuïtat de Camps com a candidat a la Generalitat ha convertit el president en el capitost d'un càrtel. La notícia informa que el PP valencià està fent xantatge a la direcció nacional amb enquestes que assenyalen que la majoria del PP a València perilla "si Francisco Camps no és cap de càrtel (sic)". És una errata tan inoportuna que per uns segons no s'identifica com a tal i obliga a rellegir la frase diverses ocasions fins a assegurar-se que es tracta efectivament d'una errata, llevat que el periodista haja volgut realitzar un deliberat joc de paraules simulant una errata.
En tot cas, el fons de la notícia té substancioses aportacions que se sustenten en "fonts del màxim nivell del PP valencià". Segons eixes fonts, els intents dels populars valencians per desembarassar-se del cas Gürtel estan resultant infructuosos, fins a l'extrem que en la seu nacional del PP s'estan plantejant la possibilitat de soltar llast i buscar un candidat/a alternatiu. Els esforços del guru de Camps, Rafael Blasco, se centren ara a demostrar a Rajoy i a Cospedal que això seria una imprudència temerària, i que per tant perillaria la continuïtat del PP al capdavant de les institucions valencianes, per al que Blasco exhibix enquestes que possiblement haurà elaborat ell mateix.
Tal és el grau de desesperació de Camps que ja contempla, en el cas que el 12 de maig no siga imputat per suborn, eleccions anticipades amb ell com a "cabeza de cartel" (amb prominència sol.làbica sobre la e).

POSTISSERIA POLÍTICA

2010-04-20T10:56:00.002+02:00

Guardar les aparences, actuar com si no passara res, aferrar-se als càrrecs i simular normalitat ha de ser una tasca tremendament molesta. Mariano Rajoy i José María Aznar a penes es dirigixen la paraula des de fa anys. La recent commemoració del congrés del PP de Sevilla va ser concertada pels gabinets sense que els dos principals protagonistes creuaren paraula, i la presentació d'un llibre despús-ahir a Madrid va estar marcada per la fredor.
La causa del deterioració de les relacions cal buscar-la en l'acusació mútua que ambdós creuen d'haver emparat la corrupció en el si del PP. Aznar diu que va tallar d'arrel i que es va llevar de damunt a Rosendo Naseiro de tresorer en quant van aflorar sospites, encara que després no tingueren conseqüències judicials. Damunt, l'expresident del PP llança continus reprotxes al seu successor i declara que ell haguera tallat d'arrel tota la podridura que Rajoy té ara damunt la taula. Però no obstant Rajoy diu que va ser ell qui va tallar de soca-rel, fitant totes les responsabilitats al període d'Aznar. El resultat és la postisseria política. Dirigents incapaços d'assumir responsabilitats i molt menys de prendre decisions que tornen la dignitat a l'exercici de l'activitat política, i als que l'única cosa que pareix preocupar-los és l'efecte que tindran les corrupteles sobre els resultats electorals.

AVÍS PER A CAMPS

2010-04-19T11:53:00.002+02:00

En tant que la notícia apareix hui en un únic diari, casualment l'ABC, el fet no deixa de ser primícia per a la resta dels consumidors de premsa. Luis Bárcenas i Jesús Merino han deixat els escons en el Senat i el Congrés, respectivament, que van obtindre en les candidatures del PP, arran de la implicació d'ambdós en la trama de corrupció en la que està implicada este partit.
Les renúncies, encara que tard, es produïxen en un moment en què es convertixen en perillosos antecedents per a nombrosos càrrecs públics del PP a la Comunitat Valenciana, entre ells el propi president, Francisco Camps.
Amb la decisió de Bárcenas i Merino, el president Camps i nombrosos càrrecs del PP valencià, entre consellers i diputats, es veuran en el dilema de seguir els passos de l'extresorer popular i del diputat per Segòvia en el cas de que acaben imputats, o ignorar el que pareixen indicacions i desitjos de Mariano Rajoy, apremiat, tot cal dir-ho, per Esperanza Aguirre, que és qui major rèdit està obtenint en l'interior del PP en termes de credibilitat i contundència, a costa de la direcció nacional.

LA COSA SE LI COMPLICA AL PP DE CASTELLÓ

2010-04-15T11:43:00.003+02:00

En un principi, després de l'alçament del secret del sumari Gürtel el passat 5 d'abril, em va semblar exagerat situar a Castelló en l'epicentre de la trama. No obstant, a mesura que he tingut oportunitat de revisar les conclusions de la investigació, no hi ha més remei que determinar que la trama tenia en el PP de Castelló a un dels seus principals clients.
Fins i tot l'acte de tancament de campanya de les passades eleccions generals, és a dir, estem parlant del mes de març del 2008, se li va encarregar a Orange Market, que a més va facturar el cost a una empresa constructora local adjudicatària de l'ajuntament i de la Generalitat.
És a dir, fins a l'últim moment el PP de Castelló va requerir els serveis de El Bigotes i la seua peculiar forma de facturar els càrrecs, a pesar que Rajoy presumix d'haver-se desvinculat de la trama tot just en situar-se al capdavant del PP, en 2004.
Estem, per tant, parlant ja de factures per quasi 800.000 euros que El Bigotes va emetre per actes electorals organitzats a Castelló, la qual cosa a la vista de la capacitat de contractació del PP de Castelló en contrast amb la de la Generalitat, fa que en termes relatius esta província li isquera més rendible a Orange Market que qualsevol altre dels territoris dominats pel PP. I el que no sabem encara.
I davant de tanta evidència, no deixa de ser aberrant que l'alcalde de Castelló, Alberto Fabra, ordene a una de les seues regidores comparéixer davant de la premsa per a dir que totes les contractacions amb Orange Market van ser legals. Les paraules de la regidora han quedat inserides en el conjunt d'una informació que revela que Orange Market va facturar a una empresa constructora determinats actes que va organitzar per al PP de Castelló en 2008. Vaja, que l'agafen in fraganti, i ens ix en que "açò no és el que pareix".
Cal recordar, d'altra banda, que la mateixa regidora va comparéixer setmanes arrere per a negar que el PP de Castelló haguera tingut cap relació comerical amb Orange Market. Ahir, no obstant, va haver d'admetre que sí que va haver-hi contractacions, i va intentar justificar el primer desmentit amb un bast argument segons el qual la regidora creia que la primera vegada que se li va preguntar es referien a contractacions irregulars, i per això va negar que haguera contractacions d'eixe tipus, és clar. És tan grosser que la regidora hauria de retirar-se de forma immediata de l'activitat política, per no demanar directament la dimissió de l'alcalde, que ahir, tan addicte com és als micròfons, va evitar fer declaracions.

Rajoy demana la dimissió d'un secretari d'Estat per acudir a un acte de recolzament a Garzón, i no obstant permet que Bárcenas siguisca sent senador, té diversos diputats autonòmics de Madrid inculpats, permet que Carlos Fabra seguisca de president de la Diputació tot i haver ingressat 5'3 milios d'euros sense justificar, permet que Camps seguisca al càrrec, i que Ricardo Costa ocupe escó a les Corts Valencianes, per no parlar de les Illes, on ara ha caigut el número dos de la nova i teòricament renovada executiva.

SALVE'S QUI PUGA

2010-04-13T12:20:00.002+02:00

Ara ningú coneix a El Bigotes. Diuen que quan van captar el seu tarannà van començar a guardar distàncies. I s'organitzen autèntiques estratègies de manual per a fer veure que no es va tindre cap relació amb Orange Market. És el que estan fent diversos alcaldes, entre ells el de Castelló, Alberto Fabra, després que haja quedat provat que per una o altra via, al PP de la capital de la Plana li van eixir gratis diversos actes electorals en la campanya prèvia a les municipals de 2007.
Hi ha analistes de premsa fent esforços infrahumans per a exculpar Alberto Fabra, fins a l'extrem d'afirmar que els actes contractats amb Orange Market a Castelló ho van ser quasi a la força i amb la disconformitat d'Alberto Fabra. I afigen, entre altres arguments, que Alberto Fabra és president local del PP, i en el moment dels fets ni formava part de la direcció regional ni de la provincial. A Alberto que el registren, vénen a dir, però la veritat és que qui en 2007 era candidat del PP a l'alcaldia va disfrutar d'una parafernàlia extra en la seua campanya que a més li va eixir gratis. No va jugar net, doncs, per més que ara tracte de desvincular-se d'una trama que s'ha dedicat a expoliar les arques públiques de les institucions governades pel PP en benefici propi i en benefici del PP.

I si no, no em crec que l'alcalde de Castelló no coneguera que tres de les cinc principals empreses que estaven pagant factures al PP foren de la seua ciutat.
Quelcom semblant ocorre a Benicarló, on ha aparegut un contracte amb Orange Market per a l'organització d'un acte de campanya electoral en 2007. L'alcalde d'esta ciutat diu que ell no contractava res, i que era l'executiva regional la que s'encarregava. Jo no he sigut, vaja, però això sí, algú ha sigut.
Almenys, la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, ha tingut el valor de demanar perdó als ciutadans, encara que això és el més paregut a soltar llast davant de la certesa que apareixeran nous imputats aforats per ací i per allà.

INSOLIDARIS

2010-04-08T11:56:00.002+02:00

Quan el president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, va ser sotmés a una investigació per un possible delicte de suborn per acceptar regals dels capitostos de la trama Gürtel, desconeixíem que el llistat d'alts càrrecs de l'administració valenciana receptors de regals superava les tres dotzenes de noms. Callat ho portaven. Bé podien haver-se solidaritzat amb Francisco Camps i haver-se autoinculpat en la mateixa causa si sabien que podien haver incorregut en el mateix delicte pel qual estava encausat el seu cap de files. Cal recordar que l'arxiu d'eixe procediment en el TSJ valencià està pendent de recurs.
Fa l'efecte que mentres Camps, Ricardo Costa i Víctor Camps donaven compte davant del jutge dels regals que van rebre, Juan Cotino, Milagrosa Martínez, Alejandro Font de Mora, Rafael Blasco, Manuel Cervera, Belén Juste i Fernando de Rosa, entre altres molts, s'estaven escamotejant amb l'esperança que els seus regals no transcendiren, quan allò galant haguera sigut que s'hagueren solidaritzat amb els seus companys i en una ostentació d'honestedat s'hagueren autoinculpat i hagueren comparegut davant del jutge en la mateixa causa per a dir que ells també havien rebut regals.
D'altra banda, frega el ridícul l'estratègia que manté el PP en la seua defensa davant de les revelacions del cas Gürtel. Negar que es tracte d'un cas de finançament il·legal del PP, quan està quedant provat que les empreses de la trama corrupta es dedicaven sistemàticament, entre altres coses, a pagar actes públics del PP, és una postura absurda.
I per a acabar-ho d'arreglar ix Rita Barberá justificant les compromeses conversacions gravades per la policia, i esgrimix que es tracta de "conversacions desgraciades" entre amics. Més bé "conversacions entre desgraciats", com li ha replicat hui un analista en una de les emissores de ràdio no precisament sospitosa de mantindre una línia hostil amb el PP.
Però si les desafortunades declaracions de l'alcaldessa de València no són suficients, ix el seu homòleg de Castelló, Alberto Fabra, i diu en la seua qualitat de coordinador del PP que els periodistes són uns pesats per insistir en els regals. No obstant, no hi ha ningú més pesat en el món que el propi alcalde de Castelló quan es tracta de difondre en els mitjans de comunicació els èxits de la seua gestió, això sí, a compte dels pressupostos de l'ajuntament.
I la rematada de l'infortuni en esta esperpèntica estratègia el posa Rajoy i el seu eloqüent silenci.
És una actitud que no se sosté, i resultarà que la més sensata serà la presidenta de la Comunitat de Madrid, que ha demanat assumir els fets i executar decapitacions sense contemplacions perquè mai més torne a ocórrer el que està ocorrent. Tot un envit als seus, d'altra banda.

ACCIÓ-REACCIÓ

2010-04-06T12:43:00.002+02:00

El PP tenia esperances que després de l'alçament del sumari de la Güertel, el focus d'atenció es concentrara a Madrid. No obstant, no ha sigut així. Les primeres dades que han transcendit revelen que els regals més cars que van fer els capitostos de la trama de corrupció tenien com destinataris càrrecs públics del PP valencià. Apareixen en el llistat de receptors de presents nous noms, com els de Milagrosa Martínez, i Juan Cotino, però a més s'ha conegut que els caps de la trama solien ser agraïts també amb una llarga relació de càrrecs del segon escaló, assessors, caps de premsa, etc.
Ja s'ho temien, i des de fa dies havien tractat de buscar una vàlvula de fuga amb una basta estratègia made in Blasco consistent a atacar a la figura del secretari general del PSPV, Jorge Alarte. Els portaveus del PP, a l'uníson, porten diversos dies tractant de sembrar dubtes sobre el lideratge d'Alarte, inclús han arribat a lloar les qualitats de Ángel Lluna per a assenyalar que seria millor candidat que Alarte, i han tractat de reinventar batalles internes en el PSPV per a inculcar en l'opinió pública el missatge següent: Potser en el PP hi haja uns quants xoriços, però en l'altra vora no hi ha res.
S'equivoquen. En el PSPV no hi ha més batalla que la lluita per tornar la dignitat a la política i a les institucions, i en tot cas, gens comparable amb les picabaralles al PP a Alacant, les que s'han obert a Castelló per l'herència del fabrisme, o la que es va a obrir a València per la successió de Camps.
En paral.lel, Blasco s'empra per infondre normalitat a la vida parlamentària registrant proposicions en favor de l'aigua i en contra del Govern, mentres els advocats de Fabra anuncien que al·legaran motius de salut perquè el seu defés no haja de donar explicacions al jutge dels 5'3 milions d'euros que va ingressar de procedència desconeguda.
El sorprenent no és que el PP valencià tracte de fer com si no passara res, ni tan sols que Camps s'aferre als seus càrrecs. El sorprenent és que el mateix Mariano Rajoy seguisca sense trobar motius per a presentar una renúncia i obrir un procés de refundació del seu partit.
Perquè la Güertel serà la major trama de corrupció política descoberta mai a Espanya, però això de Jaume Matas i Carlos Fabra no li va a la saga.

"APOLOGIA DE LA IL.LEGALITAT"

2010-03-30T13:29:00.002+02:00

Després de denunciar les reiterades negatives del Consell a facilitar els expedients pels quals es van adjudicar obres a l'empresa del nebot del vicepresident Cotino per valor de més de huit-cents milions d'euros, quan el portaveu socialista afirma que estaria disposat inclús a pagar de la seua butxaca la informació requerida, el conseller Rafael Blasco l'acusa de fer "apologia de la il·legalitat".
No obstant, el PP no s'ha quedat en l'apologia. Directament s'ha instal·lat en la il·legalitat quan nega l'una i l'altra vegada documents a què l'oposició té dret per a l'exercici de la seua labor parlamentària. Però ací no passa res.
Així que, el que en realitat està fent el conseller i portaveu Rafael Blasco, és "apologia" de l'autoritarisme, o directament actuar de forma autoritària.
Diuen els principis de la democràcia que el control dels poders ha de permetre traure a la llum qualsevol tipus d'abusos de poder. Quan algun dels poders, en este cas l'Executiu autonòmic, no pot ser controlat, llavors la democràcia flaqueja. Quan hi ha poca transparència llavors és que hi ha poca democràcia. Quan els càrrecs electes no responen pels seus actes i incompleixen els seus compromisos amb la ciutadania, la democràcia perd tot el seu sentit perquè l'objectiu bàsic és que el poder emanat de les urnes complisca amb el que el poble li ha encomanat. Un representant del poble que actua contra este és un dels majors contrasentits d'una democràcia, i el Consell actua contra el poble quan nega a l'oposició els expedients amb què fiscalitzar la seua gestió.
Un altre dels principis de la democràcia és l'actitud dels governants. La falta de comportaments democràtics desvela un baix grau de desenvolupament democràtic. Açò es traduïx, com ocorre en les Corts Valencianes, en debats agressius i irrespectuosos, i al mateix temps buits de contingut i superficials. Tal qual.
Per tant, Ángel Lluna farà apologia de la il·legalitat, però Blasco, el Consell i el PP directament actuen de forma il·legal.

LA INSOLÈNCIA COM A ESTRATÈGIA POLÍTICA

2010-03-29T14:09:00.002+02:00

Entre la insolència i la descortesia. Ahí situaria l'actitud que l'alcaldessa de València, Rita Barberá, ha exhibit durant la celebració este cap de setmana de la Trobada mundial de dones per un món millor. Es tractava d'una cimera informal de mandatàries internacionals en defensa dels drets de les dones i la igualtat d'oportunitats arreu del món. Era un acte organitzat per la presidència espanyola de la Unió Europea per al que es va triar València com a escenari. Havien sigut invitades les dones que ocupen els principals càrrecs públics arreu del món, sobretot a l'Àfrica, amb especial deferència cap a les dones amb responsabilitats polítiques a la Comunitat Valenciana, entre elles la pròpia alcaldessa de València, la presidenta de les Corts, Milagrosa Martínez, segona autoritat a la Comunitat Valenciana; les conselleres del Govern autonòmic, secretàries autonòmiques, directores generals, etc. I la clausura va anar a càrrec del president de torn de la Unió Europea, José Luis Rodríguez Zapatero. Camps no va ser invitat perquè no corresponia, igual que no van ser invitats el cap d'Estat espanyol ni el vicepresidetente primer de les Corts, per dir-ne dos.
Però Rita Barberá ja havia decidit donar la nota. Era el seu objectiu, i el pretext era secundari. Si en veritat haguera llançat les seues crítiques en nom del president Camps, haguera posat de manifest que el president de la Generalitat o no sap estar, o se sent tan omnipotent que no assimila que ací es faça res sense que ell aguaite. S'ha servit de Camps per a donar la nota, que era el seu objectiu. Però ho ha fet d'una forma tan grossera que no porta sinó a concloure que Barberá no ha estat esta vegada a l'altura de la ciutat de la que és alcaldessa.
Per no parlar de González Pons, que s'ha passat mig any reclamant la celebració a València d'alguna de les cimeres europees de la presidència espanyola, i a la primera que se celebra ens ix amb quatre idees per a retraure-li a Zapatero que vinga a València per a parlar d'Àfrica. No sé si el desig de González Pons és que Zapatero haguera dedicat el discurs de clausura de la cimera internacional a parlar de del Cabanyal.
Este ús recurrent de la insolència política no pot reportar rèdits electorals a un PP cada vegada més descortés. El contrari seria realment descoratjador. I deixe de banda el descrèdit que Rita ha imprés a València.

QUI HA DE DONAR EXPLICACIONS?

2010-03-25T10:55:00.002+01:00

El portaveu socialista en les Corts Valencianes, Ángel Lluna, va mostrar ahir en el ple un informe policial que revela fil per randa el cobrament d'un milió d'euros en comissions il·legals per mitjà d'una confabulació entre intermediaris, institucions valencianes i càrrecs públics per a repartir-se el botí de la visita del papa a València, i va el portaveu del PP, Rafael Blasco, a cor amb els seus braços mediàtics, i exigeix a Lluna que explique com ha arribat l'informe a les seues mans, i damunt amenaça de presentar una querella. Viure per a veure.
Ara resulta que qui ha de donar explicacions és Ángel Lluna, sense que Rafael Blasco es senta en l'obligació d'explicar com una quadrilla de filibusters enreda a la fundació que va organitzar la visita del papa, a RTVV, a la constructora Teconsa, i als subcontractistes de Teconsa per a desviar cap als seus comptes un milió d'euros dels més de sis que RTVV va pagar per a sonoritzar l'escenari de la missa papal.
L'informe detalla l'antelació amb què es va gestar la cisa, especifica el sistema de factures falses creades per a justificar l'ingrés, explica la comptabilitat fictícia, dóna noms i cognoms dels actors, i no obstant allò reprovable per a Blasco és que el PSPV denuncie estos fets en el Parlament i exigisca una explicació pública.
Eixa fugida cap avant no donarà resultat, perquè siga quin siga el camí que ha recorregut l'informe policial fins a l'hemicicle de les Corts Valencianes, el PP no podrà eludir eternament una explicació sobre els diners públics que han anat a parar ja no sé on. No sé si el milió ha anat a comptes de Suïssa, a pagar les festes de Marraketch, o a sufragar els actes electorals del PP. El que sí que sé és que eixe milió d'euros no ha sigut destinat al que havia de ser destinat: a millorar la qualitat de vida dels valencians, a construir infraestructures, a millorar serveis, a fomentar ocupació, etc.
De moment qui ha escorregut l'embalum fa ja mesos ha sigut el director general de RTVV que va ordenar el pagament del què es va desprendre la suculenta comissió.

ACTITUDS INTOLERABLES

2010-03-24T12:32:00.002+01:00

Sent una sincera i profunda preocupació pel caire que adopta l'estratègia política del principal partit de l'oposició a Espanya, el to de les seues declaracions, el seu frentisme irracional, i la seua nul·la predisposició a aportar res en benefici de l'interés col·lectiu.
Exercisc la política des de fa anys, he ocupat diversos càrrecs, i he bregat en distints fronts, però la meua capacitat de sorpresa no acaba d'esgotar-se.
Les evasives i les ambigüitats de Soraya Sáez de Santamaría en relació amb les imputacions judicials contra l'expresident de Balears, els denigrants qualificatius d'Esperanza Aguirre cap als andalusos, i les temeràries i gratuïtes declaracions de Mayor Oreja sobre la falsa condescendència del Govern amb l'entorn d'ETA, són realment per a escandalitzar-se.
I a això cal unir hui el nou menyspreu del president de la Generalitat, Francisco Camps, al negar-se a respondre en la sessió de control al portaveu del PSPV, i la decisió del TSJ de Madrid d'anul·lar part de les escoltes telefòniques incloses en el sumari Gürtel, que al meu entendre representa legimitar judicialment la impunitat davant de la corrupció. Per fortuna, les escoltes telefòniques eliminades representen una mínima part de les proves acumulades, i esta vegada tot apunta que el PP no aconseguirà el seu objectiu d'invalidar el procés, com ha aconseguit en altres ocasions. I no serà perquè ha escatimat esforços en eixe sentit.
Pel que fa a l'actitud de Camps, puc entendre la seua negativa a respondre. El nou informe policial desvelat hui per Ángel Lluna en què es demostra el desviament de diners per mitjà dels contractes de la visita del Papa, ha sorprés el president, que per un moment ha mostrat una manifesta paràlisi oral i facial.
I per si faltava alguna cosa, una, en el seu afany per fer un seguiment de premsa el més ampli possible, ha hagut d'escoltar en l'emissora de ràdio Intereconomia un debat exculpatori dels abusos sexuals comesos per capellans catòlics. La proposta del debat estava fonamentada sobre la pregunta de si està o no l'Església Catòlica sent objecte d'una ofensiva a nivell mundial, i a partir d'ací es van esplaiar els tertulians en un to que va vorejar l'exculpació dels abusos sexuals.
És realmenta per a escandalitzar-se. Exigisc des d'ací al PP que revise els seus codis de conducta en l'exercici de l'activitat política. No hi ha democràcia a Europa, ni tan sols a Itàlia, que suporte una oposició com la que exerceix el PP a Espanya. Es troben a faltar actituds com les de l'oposició política en països com Alemanya o França, i inclús ací l'elegància de CiU o PNB en els parlaments de Catalunya i Euskadi contrasten amb la fanfarroneria del PP.

JAUME MATAS

2010-03-23T14:58:00.002+01:00

El pas hui de l'expresident balear i exministre pels jutjats per a donar compte de tota una retafila de càrrecs que se li imputa, escenifica per a mi l'estereotip del concepte que de la pràctica política s'ha instaurat en el PP. Jaume Matas va accedir a la presidència de les Balears, quan va ser desallotjat del Govern va ser anomenat ministre, per a recuperar després la presidència de la seua comunitat, esta vegada amb majoria absoluta. I en què va invertir Matas eixe cabal de confiança? A convertir les illes en un niu de corrupteles pel qual han sigut ja empresonats alts càrrecs de la seua administració, i molts altres estan a l'espera de resolucions. El propi Matas, que en la pràctica va posar terra pel mig per a fixar la seua residència als Estats Units, s'enfronta a peticions de pena que sumen trenta anys de presó.
Mates és l'estereotip del personatge instal·lat en el PP suposadament dedicat a vetlar per l'interés públic, però en realitat allò públic és el que menys interés li suscita. Pense en la Comunitat de Madrid, en els modes i maneres d'Esperanza Aguirre, en Luis Bárcenas, en els alcaldes i diputats del Gürtel, i com no podia ser de cap altra manera, pense en Camps i en la cultura política que ha instaurat a la Comunitat Valenciana, i sobretot en els resultats d'eixa cultura política.
No sé què serà de Camps després de tot açò. Potser Matas puga intercedir per a aconseguir-li un acomodament a Nova York. De moment, Ricardo Costa ja està instal·lat en un apartament a Londres, encara que siga per millorar el seu anglés.

LA MORAL, PER TERRA

2010-03-15T11:53:00.003+01:00

El líder del PP, Mariano Rajoy, va dir el diumenge en el discurs de clausura d'un acte del seu partit celebrat a València, que les seues visites a esta ciutat sempre li pugen la moral, de la qual cosa només cal deduir que la moral del PP està per terra, perquè si l'única cosa que li puja la moral a Rajoy és el panorama que propícia el seu partit ací, és que la resta de la parròquia està emmidonada.
La clausura de la jornada i les intervencions de Mariano Rajoy i Francisco Camps van ser retransmeses en directe pel canal 24.9 de TVV, i no sé si algun altre canal de la nostra televisió autonòmica va interrompre la programació per a oferir semblant esdeveniment, tota una deferència per la qual caldrà demanar de nou explicacions. Però el directe oferix desavantatges que els censors de TVV no van poder evitar: l'aparició de Rajoy junt a Alfonso Rus, palmadeta en l'esquena inclosa, com felicitant-lo per la diligència que ha mostrat a l'hora de censurar exposicions fotogràfiques. No obstant, les imatges de Rajoy amb Rus sí que van ser convenientment ocultades en els informatius posteriors, en la premsa del dia següent, i en el material que va distribuir el propi PP.
Així que el que a Rajoy li puja la moral és una comunitat autònoma amb 600.000 aturats, amb un teixit productiu aborronador, amb un president de diputació que es dedica a esbiaixar exposicions i a rematar professors, un altre president de diputació que està a punt de ser assentat en la banqueta, un altre president de diputació dedicat a porgar en les llistes i llocs de direcció als seguidors del president de la Generalitat, un president de la Generalitat que delira i que està més ocupat a aconseguir trobar defectes de forma en la instrucció del sumari Gürtel que a governar, un deute públic que és el major de totes les comunitats autònomes, etc. Això és el que eleva la moral a Rajoy.

I a tot això, perquè va organitzar el PPCV una jornada dedicada a l'ocupació a València, en una comunitat que lidera els índex d'atur, i un dia de Falles? Perquè Rajoy havia d'anar a la balconada de l'ajuntament de València a vore la mascletada, i calia aprofitar la presència de Rajoy per fer un poc de soroll. Res més.

LES FOTOS CENSURADES

2010-03-11T09:44:00.008+01:00

MARÍ OLANO I LES SUBVENCIONS

2010-03-08T12:36:00.002+01:00

El diputat del PP José Marí Olano diu hui en un article en el diari ABC que la subvenció forma part essencial de la cultura de l'esquerra a fi de concitar voluntats entorn de la causa, i afig que quan les subvencions les perceben persones que estan acostumades a la veu del seu amo, i a viure a costa de tots sense donar un pal a l'aigua, l'única cosa que fan és falsejar la democràcia i desactivar el lliure desenvolupament de la societat civil.
I això ho diu amb tot el desvergonyiment el diputat d'un grup parlamentari que ha arribat inclús a acceptar una iniciativa popular promoguda per un grup antiavortista i l'Arquebisbat, per a canviar-la posteriorment en la seua totalitat, amb l'únic fi que els promotors de la iniciativa s'embutxacaren 12.000 euros només pel fet d'haver sigut admesa. Ho diu un diputat d'un partit que ha "subvencionat" des de les institucions a aquells que els organitzaven els actes electorals.
I a més, Marí Olano escriu el seu article en un diari que en la mateixa edició, només basta passar la pàgina, porta una inserció publicitària encoberta davall un epígraf informatiu denominat "especial València barris", amb foto de Rita Barberá, i dos pàgines més avant foto de Rafael Blasco en un viatge a Etiòpia amb xiquets pobres.
Imagine que quan Marí Olano parla despectivament de les subvencions, no es referirà al cost dels especials que la Generalitat i l'Ajuntament de València inserixen en el diari que li publica els seus articles. Rafael Blasco apareix en més fotos en l'ABC que Rajoy i Zapatero junts, i damunt, com titular d'una conselleria sense contingut, es permet el luxe de viatjar a països subdesenvolupats a càrrec del pressupost de la Generalitat per a generar material gràfic als periòdics que a colp de subvenció es fan eco dels seus recorreguts.
I això ho diu un diputat d'un partit polític que té coartada la llibertat de premsa a colp de xequera, i que a més s'ha distingit per la seua arbitrarietat a l'hora de concedir subvencions, que ha creat associacions ad hoc per a rebre subvencions, i que no ha dubtat a dividir i enfrontar al moviment veïnal, etc.
En definitiva, si la subvenció forma part essencial de la cultura de l'esquerra, el PP s'ha tornat d'esquerres, i ho ha fet amb matrícula.

RITA NO REBENTA RES

2010-03-05T10:58:00.002+01:00

He llegit i he escoltat diversos comentaris en el sentit que l'alcaldessa de València, Rita Barberá, va tindre la gràcia de rebentar una reunió de la junta de seguretat amb el delegat del Govern. En eixa junta es va constatar un descens de l'activitat delictiva en la ciutat de València, però no obstant, a l'eixida Rita es va dirigir presta als micròfons per a denunciar que El Govern vol prohibir una mascletà napolitana en la platja, una declaració adornada amb les necessàries dosis de gesticulació, to d'indignació i victimisme.
Rita no rebenta res. El que ha estat rebentat des de fa ja temps són els canals de comunicació entre l'activitat política i administrativa i els ciutadans, un fluxe que ha sigut intervingut pel PP a colp de xequera a costa de la hisenda pública.
Rita té qui li riu les gràcies, i quan ix del palau del Temple té a la seua disposició un batalló de periodistes disposats a convertir les gràcies en notícia. Veiem hui, per exemple, la mascletà napolitana a cinc columnes en els periòdics i en els encapçalaments dels sumaris televisius. No obstant, l'efectivitat policial a València i el desplegament de Falles, que era l'assumpte de la reunió, a penes ha transcendit.
Pose un altre exemple. Quan el dimecres Rafael Blasco presenta una proposició no de llei en les Corts exigint al Govern rebaixes d'impostos, una proposta rebutjada pel PSPV per fer-se en el fòrum inadequat i per obeir a tàctiques estrictament polítiques de desgast, el gabinet de Presidència de la Generalitat ja ha donat les instruccions precises a les redaccions afins sobre els titulars amb què ha de quedar reflectida eixa notícia: "El PSPV s'oposa a la rebaixa d'impostos". La premsa, quasi a l'uníson, corea les indicacions de l'extorsionador de torn, alguns amb verdadera entrega.
Eixa tàctica de Blasco sustentada en el desvergonyiment i la desimboltura, és fàcil de combatre. No hi ha més que acceptar les seues propostes, al cap i a la fi intranscendents, i a continuació exigir-li que la Generalitat s'aplique el conte, en la mesura que la Generalitat té potestat en matèria tributària i també pot aplicar rebaixes en els tributs que li són propis.
És tot una posada en escena que no servix més que per a anul·lar el verdader paper de les Corts Valencianes per a convertir-les en un corral de comèdies en què el PP intepreta el paper d'humorista. Podríem inclús riure si l'assumpte no fóra seriós.

CAMPS NO POT SEGUIR ABSENT

2010-03-03T11:43:00.003+01:00

Una important capçalera de la premsa internacional (http://www.vilaweb.cat/noticia/3697353/financial-times-posa-pais-valencia-exemple-collapse-leconomia-espanyola.html) dedica hui un article a la gravetat específica que ha adquirit la crisi econòmica al País Valencià, accentuada per haver fiat la major part del creixement al sector de la construcció, pel deteriorament dels sistemes productius, i per l'insuportable deute públic. Fa deu anys el PIB valencià estava per damunt de la mitjana espanyola, i en eixe període ha caigut per davall. Les xifres de la desocupació de febrer continuen sent més elevades que en la resta d'Espanya, amb especial incidència en la província de Castelló.
I mentrestant, el president de la Generalitat viatja a Brasil per a eludir una sessió de control en les Corts, i simular interés per la millora de les relacions comercials entre València i Sao Paulo.
El País Valencià acumula la vuitena part dels parats del conjunt de l'Estat, i eixe és un dada gravíssima que requeriria un gabinet de crisi, l'abandó de posicions partidistes, i l'acceptació del gran pacte que va oferir la setmana passada el PSPV, i que Francisco Camps es va afanyar a rebutjar amb l'argument que ell només dialoga amb gent decent.
Suggerisc al president que deixe per a una altra ocasió els acudits i les gràcies en la tribuna d'oradors, i assumisca l'especial gravetat de la situació al País Valencià tendint les dos mans per a frenar un deteriorament econòmic i social que amenaça de situar-nos a la cua en tots els indicadors positius, i al cap en els negatius.
Resulta en este sentit descoratjador escoltar les declaracions del conseller d'Economia tractant de restar gravetat a la situació, i fent malabarismes amb les xifres per a indicar que l'augment de la desocupació s'ha desaccelerat a major ritme a València que en la resta d'Espanya. Fins ara el creixement de la desocupació era ací vint punts superior a l'estatal, i ara només està quatre punts per damunt.
I a això cal unir un teixit productiu desmantellat, un immensa xarxa de polígons industrials fantasmagòrics i semiabandonats, i un deteriorament imparable de la realitat social i econòmica.
Camps no pot seguir absent.