dijous, 24 febrer de 2011

EL DELICADÍSSIM MOMENT DE LES CANDIDATURES

El procés de confecció de candidatures és el més delicat per al líder de qualsevol formació política. Per experiència ho dic. La participació activa en política des de llocs de representació és una aspiració natural de qualsevol persona amb unes mínimes inquietuds, i en el PSPV tot militant té dret a aspirar als llocs de representació. Però per damunt de les persones està el projecte, i per tant, aquells als quals se'ls ha encarregat conduir este procés han d'aplicar els mecanismes necessaris perquè el projecte quede indemne. Si el procés de confecció de candidatures danya al projecte, s'ha fracassat ja d'entrada.
Allò ideal és que la totalitat de la militància veja satisfetes les seves aspiracions i se senta representada, i encara que això resulte extremadament difícil, cal fer un esforç per apropar-se el màxim a este objectiu mitjançant el diàleg, la consulta i la negociació, fugint d'apostes personals i personalistes per part d'aquells que tenen la responsabilitat d'elaborar les llistes. Si cadascun dels militants confeccionara la seva candidatura, estic convençuda que totes elles serien diferents. Hi hauria tantes propostes de llista com militants. Però és en este moment delicadíssim quan el líder del partit polític ha de revelar-se com a tal, i demostrar les seves qualitats i habilitats.
Els guirigalls només contribueixen a minvar les perspectives electorals, i en les actuals circumstàncies, quan el PP està en la posició més feble dels últims vint anys, és més necessari demostrar habilitat per abordar el procés amb èxit, sense estridències, per tal de preservar intactes les bones perspectives. Mantindre la serenitat és també responsabilitat de tots, no només del líder.

dimecres, 16 febrer de 2011

"PACO, ESTEM AMB TU, O NO TENIM MÉS REMEI"

Males notícies per a la democràcia. És una mala notícia que el president nacional del PP, Mariano Rajoy, haja hagut de cedir a les pretensions de Francisco Camps. Pel que he llegit i pel que he sentit, no era el seu desig, però ha hagut de cedir. No sé què és el que hipoteca la voluntat de Rajoy, però no crec que el suport que Camps li va prestar en el congrés del PP celebrat a València en 2008 siga l'única raó.
Més males notícies també per a la qualitat de la democràcia i la independència judicial. L'alcaldessa de València arremet contra la Fiscalia General just el dia en què al pròpia fiscalia demana l'arxiu de la denúncia presentada per Compromís contra l'alcaldessa per un presumpte cas de finançament il·legal del PP. Em referisc al cas Laterne i als pagaments realitzats per treballs suposadament no realitzats. El fiscal superior de la Comunitat Valenciana, Ricard Cabedo, no veu fonament en la denúncia més enllà de la pròpia controvèrsia política.
Diu l'alcaldessa amb total desimboltura i impunitat, que la Justícia empra dues vares. Pot ser que l'alcaldessa tinga raó. Una vara pot ser el que s'ha emprat per a declarar prescrits diversos delictes suposadament comesos per Carlos Fabra, decisió recorreguda, d'altra banda.
Del que no em cap ja cap dubte és que Francisco Camps està disposat a tot amb tal de seguir sent el candidat del PP. Una mala notícia per a la democràcia.

dimecres, 9 febrer de 2011

RAFAEL BLASCO, COMENTARISTA ESPORTIU

El València CF acumula bons resultats en la lliga, però el seu joc està sembrat de dubtes. L'equip hauria de tenir un sistema definit diferent de l'actual, capaç de proporcionar més alegries. La temporada és bona, i de seguir així l'equip disputarà la Champions la propera temporada, però encara així hi ha "massa rombes i canvis".
És la veu qualificada del conseller Rafael Blasco, inqüestionable expert en futbol, en declaracions a Ràdio Nou en finalitzar el partit del diumenge en Mesatalla entre el València i l'Hèrcules.
També és casualitat que entre la concentració de veus expertes en això del futbol que copaven el diumenge la llotja, Ràdio Nou fora a ensopegar justament amb Rafael Blasco.
No dubte de les qualitats del conseller per donar consells a Unai Emery, però del que sí dubte és del criteri periodístic de Ràdio Nou a l'hora de seleccionar als comentaristes de final de partit. Tret que els periodistes tingueren consignes expresses de recollir les impressions del conseller sobre el partit, que tampoc seria d'estranyar.
Estem davant una nova estampa de pandereta, davant una nova mostra de menyspreu cap als professionals de la ràdio pública, i davant un nou abús de posició amanit amb una absoluta manca del sentit del ridícul. Rafael Blasco sap que quan se li apropa un micro de Ràdio Nou no li va a preguntar pels diners de la solidaritat desviats per a altres finalitats, ni pels milions d'euros de la Generalitat que van anar a parar a la trama Gürtel, ni de la conveniència que un personatge com Francisco Camps seguisca sent el cartell electoral del PP.
Imaginen la cara de Rafael Blasco si el periodista de Ràdio Nou en comptes de preguntar-li la impressió que li ha causat el València després del seu partit contra l'Hèrcules, li haguera preguntat pels milions d'euros solidaris que mai van arribar a Haití. No m'ho puc ni imaginar, encara que em puc fer una idea de les hores que haguera durat el periodista al seu lloc.

dilluns, 7 febrer de 2011

CRISTÓBAL MONTORO DEMANA AUSTERITAT A VALÈNCIA

Cal tindre valor per a que un càrrec estatal del PP acudisca a València a demanar austeritat i contenció en la despesa pública. El coordinador d'Economia del PP, Cristóbal Montoro, ho ha fet, i el més sorprenent és que fins i tot ha tractat de justificar la situació financera de la Generalitat, una institució el deute de la qual és tres vegades superior a la d'un pressupost anual, si s'inclouen les empreses públiques i fundacions.
Camps i el PP han portat a la Generalitat a una situació de fallida, es deuen diners a tot tipus de proveïdors, s'ha hipotecat la capacitat de gestió de futurs governs, i l'única reacció ha estat la venda de béns immobles, incloent-hi al llistat les instal.lacions de RTVV.
Camps, no obstant, viu abstret, abstret del deute, dels processos judicials, de la trama Gürtel... ell només pensa en la victòria electoral al mes de maig.

dijous, 3 febrer de 2011

LA NO RESPOSTA DE JARABA

La pregunta que li havia dirigit per escrit, com a diputada, al director general de RTVV, José López Jaraba, era tan concreta que era ben difícil de defugir. Vaig triar una redacció que fera impossible eludir la resposta, tal com ens té acostumats el PP. Ingènua de mi, però. Se me va oblidar que el PP no necessita excuses per a deixar de contestar. No contesta, i punt.
La pregunta, referida al deute de RTVV amb les empreses del sector audiovisual, era directa i senzilla: Quin és, a data de resposta, el deute global que manté RTVV amb les productores i les empreses de doblatge i de serveis. La resposta només podia ser una xifra, o si el director general es sentia generós, haguera pogut desglossar el deute per empreses. No obstant, en una resposta de més de dos fulls, López Jaraba no ha inclòs una sola xifra. Impressionant.
El deute que Radiotelevisió Valenciana manté amb productores i proveïdors en general, que ha portat a empreses a trencar els contractes amb l'ens (com el recent cas de l'empresa de seguretat Eulen), seguirà per tant sent una incògnita també per a la Corts. El director general, José López Jaraba, omet la dada clau per conèixer la situació real de l'ens públic en la informació per escrit que ha remés. López Jaraba, no obstant això, admet amb una cruesa inusual en els gestors públics que "el model autoritzat de finançament" del pressupost de despeses -en el qual ja no es permet a la cadena recórrer a endeutament- origina "desequilibris econòmics", encara que emfatitza que això "no ha de qüestionar la viabilitat del nostre grup perquè disposa del suport financer de la Generalitat".
López Jaraba s'estén en retòrica. Aal•lega que "la situació de crisi econòmica general i del sector de la comunicació en general provoca, com és lògic, uns reajustaments de les relacions empresarials entre RTVV i els seus proveïdors". "La disminució de determinats ingressos de RTVV ha provocat una certa tensió de tresoreria del grup que estem obstinats a corregir com més aviat millor", a la qual cosa afig, com a "factors a tenir en compte", el "fort descens dels ingressos publicitaris" i "la disminució de la subvenció" de la Generalitat. López Jaraba conclou assenyalant que el 19 de novembre es va reunir en la Conselleria d'Economia amb representants del sector audiovisual "per fixar un calendari de pagament". Va ser una reunió "molt constructiva", assegura, "i els acords garanteixen la viabilitat de les nostres empreses" i el que RTVV seguisca "assumint el seu paper de motor del sector audiovisual valencià".
Molt bé, però seguim sense saber la quin és el deute de RTVV amb el sector audiovisual, per la qual cosa podem concloure que RTVV no només es dedica a ocultar la realitat en els seus informatius, sinó que ara aplica la mateixa pràctica en les respostes parlamentàries. Encara sort que el que no pot fer, per llei, és deixar de contestar. Llàstima que la llei no siga més dràstica en regular el contingut de les respostes.

dimarts, 1 febrer de 2011

EL DEBAT SOBRE EL FUTUR DE CANAL 9

En un intent bast de justificar l'injustificable deute de RTVV, el representant del PP en el consell d'administració de l'ens, Miquel Domínguez, em va etzibar ahir en un debat en Radio València-SER que el cost per habitant de la radiotelevisió autonòmica valenciana és de 24 euros, mentre que esta mateixa relació per Tv3 en Catalunya és de 44 euros. Este argument enllaunat, que ja haviat emprat fa uns dies el director general de RTVV, López Jaraba, era fàcil de desmuntar. Si el PP en comptes de comptabilitzar el cost per habitant, ho fa per audiència, obtindrà que cada telespectador de Canal 9 o Canal 9 Dos ix cinc vegades més car que un teleespectador de TV3.
No va ser difícil fer-li perdre els papers al representant del PP en este debat. Als cinc minuts ja estava arremetent contra la pròpia Cadana SER per a sorpresa del moderador, després de plantejar-li la impossibilitat de que un debat de les característiques del que estavem tenint ahir es poguera reproduir en Canal 9 o Ràdio 9.
La situació de RTVV és insostenible, i les solucions inajornables. RTVV va nàixer en 1989 i va funcionar fins 1995 amb uns pressupostos equilibrats. Tant ingressava, tant gastava, per llei. I tot i que el pressupost era deu vegades inferior a l'actual, es feia una ràdio i una televisió que tenia la seua acceptació social reflectida als índex d'audiència, una programació digna, i uns professionals respectats. Amb 19 milions d'euros que va ser el primer pressupot de RTVV mal haguérem anat si ens haguérem gastat 14 milions en retransmetre una visita del Papa.
L'any 1999, en l'era Zaplana, el PP introdueix una modificació a la Llei de Creació que autoritza a RTVV a endeutar-se. D'ahí arranquen els actuals mals. Es canvia el model, s'implanta la barra lliure, i el deute comença a créixer any rere any, no sabem exactament per a què, quan s'havia demostrat que es podia fer ràdio i televisió públiques plurals i de qualitat sense necessitat d'acumular un deute de 1.200 milions d'euros. Encara que, després de conéixer les investigacions judicials, podem caure en el compte de que el deute de RTVV s'ha fet servir per alguna cosa més que per a fer ràdio i televisió, si no no s'entén eixe brutal endeutament. Arribats a este punt de descrèdit i fallida, el PSPV diu un no rotund a la privatització que pretén el PP, i demana un pla de sanejament inajornable que adeque els ingressos a les despeses, un canvi de model, el compliment del que disposen l'Estatut i la Llei de Creació, la dignificació de la programació, la recuperació de la pluralitat, el respecte a la plantilla, i la reconciliació amb l'audiència. Així ho vaig dir en antena.
RTVV és patrimoni de tots els valencians, un dret estatutari i un servei públic essencial per a enriquir democràtica, social i culturalment als valencians, una factoria de creativitat per al sector audiovisual valencià, un element vertebrador, i una plataforma indispensable per al desenvolupament professional dels periodistes valencians. I què ha fet el PP? En quatre legislatures ha espoliat sense rubor eixe patrimoni comú i ha vulnerat eixe dret dels valencians consagrat a l'Estatut de gaudir d'una televisió pública de qualitat, tot per posar RTVV al seu servei, fins portar-la tècnicament a la vora de la desaparició.
Al PP no l'importa res el dret dels valencians a disposar d'una radiotelevisió pública de qualitat i plural. Ha demostrat que és capaç de desmantellar este servei públic, com ha fet amb la sanitat i l'educació, amb prou de posar per davant els seus propis interessos..
RTVV mor assassinada per un PP que al llarg de quatre legislatures s'ha dedicat a manipular, a desprestigiar l'ens i els seus professionals, a disparar el deute fins multiplicar-lo per 40, a arruïnar productores privades, a dilapidar l'audiència, a humiliar als periodistes, a practicar l'amiguisme amb diners públics, i en definitiva, a desacreditar a la radiotelevisió pública de tots els valencians fins el punt de que ara mateix no sap com resoldre-ho.
Un exemple. Este dissabte 29 de gener, l'audiència de Canal 9 va ser del 4'9%, i la de Canal 9 Dos del 0'4%.
El deute ofega. RTVV deu diners a les productores, als propietaris dels drets d'emissió del futbol, a empreses subministradores, a empreses de serveis, l'empresa de seguretat acumula tres milions d'euros de deute i no vol seguir treballant amb RTVV, Mediapro no cedeix més partits de futbol fins que no cobre, el canal internacional ha hagut de tancar perquè no es paga el satèlit, les productores o tanquen o deixen de treballar amb RTVV, al personal li deuen endarreriments, etc, etc. El deute global supera els 1.100 milions d'euros, vora 200.000 milions de les antigues pessetes.
RTVV li ha esclatat a les mans al PP i ara no sap com eixir-se'n.
Només en el primer deseni d'este segle, entre 2001 i 2010, la Generalitat ha transferit a RTVV VORA 2.000 milions d'euros, és a dir, més de 300.000.000.000 (tres-cents-mil milions) de les antigues pessetes. L'audiència es pot fer una idea de la dimensió d'eixes xifres. Aixina i tot, s'ha acumulat un deute de més de 1.100 milions d'euros, 200.000 milions de les antigues pessetes. És a dir, en només eixos deu anys, RTVV ens ha costat als valencians tres mil milions d'euros, és a dir, mig bilió de les antigues pessetes. Tota eixa fortuna per fer telebasura i manipular fins esquilmar l'audiència.
El PSPV opta per una radiotelevisió pública valenciana i en valencià, tal com està establert a l'Estatut i la Llei de Creació. I sobretot una RTVV sostenible econòmicament, tal i com ho va ser fins 1995, la qual cosa implica sanejar i reformar de manera sensata i raonable.
Pel que fa al personal, les trames de corrupció són la principal amenaça contra l'estabilitat de la plantilla de RTVV. El que amenaça el futur de la plantilla és que la major part dels programes no passen de l'1% de l'audiència. El PP fa la tele per al seu consum propi. Entre televisar la Fòrmula 1 o tirar gent al carrer, el PSPV apostarà per la consolidació dels llocs de treball; entre gastar 400.000 euros en una web i tirar gent al carrer, el PSPV apostarà pels llocs de treball, entre repartir comissions a l'exdirector general i El Bigotes i tirar gent al carrer, el PSPV apostarà pels treballadors de l'ens. Això sí, totes les mesures que el PSPV prenga a partir del 22 de maig, les prendrà parlant amb els treballadors i els seus representants. El problema no són els treballadors, el problema és la mentira, la manipulació, el desbalafiament i la mala gestió. Jo personalment no crec que a RTVV sobre cap treballador si realment es fera una radiotelevisió de qualitat, plural i acceptada per la societat amb altres índex d'audiència diferents dels que ara tenim.